Résumé

# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 19 avril 2000, STSJAD 5/2000 > Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 19 avril 2000, STSJAD 5/2000 (ECLI:AD:TSJADAD:2000:5) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus reprend les identifiants figurant dans le texte intégral (recours n° 1/00, ROJ STSJAD 5/2000, ECLI:AD:TSJADAD:2000:5).* ## Faits et procédure Le Tribunal de Corts a, par sentence du 17 décembre 1999 (cause n° 159-1/98), déclaré M. Marti coupable d'un délit majeur d'escroquerie (*estafa*), au sens de l'article 248 du Code pénal, et l'a condamné à dix mois d'emprisonnement, à une amende de 150 000 pesetas et au paiement des dépens. Le dispositif de cette sentence est reproduit dans les antécédents, les juges ayant retenu l'application des articles 25.9, 26 et 53.1 du même Code. Aucune condamnation au titre de la responsabilité civile n'a été prononcée. Le condamné a interjeté appel. Son argumentation comporte trois branches : 1. **Au principal**, la défense soutient que le prévenu a remis son téléphone portable au plaignant, ce qui rendait impossible la rétention de la somme litigieuse ; le prévenu n'aurait retenu les fonds que quelques heures, sans en disposer. Ces circonstances créeraient un doute justifiant une relaxe au bénéfice du *pro reo*. 2. **Subsidiairement**, la défense invoque les circonstances atténuantes de repentir (*penediment*) et de pleine collaboration, le prévenu ayant indiqué l'emplacement de l'argent dans le coffre-fort lors de la perquisition. 3. **À titre complémentaire**, elle fait valoir que la confiance excessive de la victime a facilité l'infraction, que la renonciation de celle-ci à toute action pénale et civile doit être regardée comme un pardon, et elle sollicite l'application de l'indult le plus récent. Le ministère public a conclu à la confirmation intégrale de la sentence. ## Question de droit La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia devait trancher quatre questions : - l'appréciation des éléments de preuve de la culpabilité permet-elle d'écarter le doute raisonnable invoqué par la défense ? - les circonstances atténuantes de repentir et de collaboration sont-elles caractérisées ? - la renonciation de la victime à ses actions produit-elle un effet sur l'action publique ? - la situation de récidive, ainsi que l'application d'un indult, peuvent-elles fonder la pénalité prononcée ? S'agissant de la qualification, la décision ne développe pas d'analyse des éléments constitutifs de l'escroquerie. Elle se borne à relever que les faits « considérés comme amplement prouvés » révèlent un engagement suffisant de l'auteur, mû par un intérêt lucratif, ayant provoqué un déplacement de patrimoine au préjudice d'un acheteur. ## Solution et dispositif Le Tribunal rejette l'appel sur chacun des points soulevés. **Sur la preuve**, la Cour relève la convergence des témoignages : les déclarations précises du plaignant, les déclarations réitérées du témoin Amorós, ainsi que les déclarations initiales du prévenu devant la police, confirmées avec des nuances devant le juge d'instruction puis rétractées à la dernière étape. Les explications de la défense sont jugées « beaucoup trop invraisemblables » pour créer un doute raisonnable. **Sur les circonstances atténuantes**, la Cour écarte le repentir, le comportement de mauvaise foi du prévenu étant incompatible avec une telle attitude. Elle écarte également la colla

ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 17 de desembre de 1999 en la causa núm. 159-1/98, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Marti, com autor responsable d'un delicte major d'estafa de l'article 248 del Codi Penal, fent-se aplicació dels articles 25.9, 26 i 53.1 a la pena de 10 mesos de presó, 150.000.- pts de multa i pagament de les despeses processals sense que hi hagi lloc a qualsevol pronunciament en concepte de responsabilitat civil". II.- RESULTANT: Que la defensa de Marti interposà recurs d'apel·lació contra la citada sentència del Tribunal de Corts, posant de relleu que el seu defensat havia lliurat el seu telèfon mòbil al denunciant resultant així impossible que pogués retenir la suma interessada. Al seu entendre Marti es limità a efectuar una retenció d'algunes hores de la quantitat litigiosa sense efectuar-ne cap disposició. Aquestes circumstàncies creen un dubte suficient perquè per aplicació del benefici pro reo el seu defensat es pugui beneficiar d'una absolució. Subsidiàriament en el cas que aquest Tribunal considerés que el delicte està constituït tenint en compte les declaracions efectuades en el curs de la instrucció per Marti invoca les circumstàncies atenuants de penediment i de plena col·laboració ja que fou a indicacions d'ell que en el curs de la perquisició es trobà els diners a la caixa forta. Afegeix que l'excessiva confiança del denunciant també ha facilitat el delicte i que la renuncia a totes les accions tan civils com penals s'ha d'entendre com un perdó. Per aquests motius sol·licita que en cap cas la pena de privació de llibertat no sigui superior al temps ja efectuat en concepte de presó preventiva i a una multa també no superior a la quantitat en el seu dia dipositada a títol de fiança. Sol·licita també de manera subsidiària l'aplicació de l'últim indult. III.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs demanant la confirmació íntegra de la sentència recorreguda. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que els elements de prova de la culpabilitat de Marti són abundants: a les declaracions precises del perjudicat es poden afegir les reiterades de Amorós, testimoni, així com les pròpies declaracions de Marti davant del Servei de Policia, confirmades amb unes matisacions davant del Batlle instructor i denegades a l'últim moment. Les al·legacions de defensa per explicar l'actitud de Marti són massa inversemblants per convèncer qualsevol jutge d'un "dubte raonable". II.- CONSIDERANT: que dels fets que es consideren com àmpliament provats es desprèn que Marti va actuar amb engany suficient i mogut per l'ànim de lucre per provocar un desplaçament de patrimoni. Es tracta aquí d'un apoderament d'un milió i mig de pessetes pertanyent a un comprador enllaminat amb la perspectiva de fer una bona operació comercial. III.- CONSIDERANT: que la renuncia a tota acció penal o civil per part de la víctima del delicte major d'estafa no té cap mena de d'influència, al no tractar-se d'un delicte a instància de part. IV.- CONSIDERANT: tanmateix que no es poden acceptar les explicacions de la defensa en quant a una modificació de la responsabilitat penal a fi de mitigar la pena pronunciada. En efecte, el comportament de mala fe de Marti contradiu una pretesa actitud de penediment. No existeix tampoc intenció de col·laborar, donat que el diner fou recuperat pel Servei de Policia després d'una perquisició. Cal també subratllar per justificar la pena de presó ferma pronunciada pel Tribunal de Corts que Marti ha estat condemnat pel mateix Tribunal de Corts en data 19 de maig de 1998, per un delicte major de robatori, el que justifica l'aplicació de l'article 26 del Codi Penal relatiu a la situació de reincidència. V.- CONSIDERANT: que per les raons citades s'ha de desestimar el recurs interposat per Marti, amb imposició de les costes processals causades pel recurs, Sent d'aplicació a la pena de presó imposada, els beneficis de l'indult atorgat per SS. EE. Els Coprínceps d'Andorra en data 7-12-99. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Marti. 2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de desembre de 199 en la causa núm. 159-1/98. 3.- Aplicar a la pena de presó els beneficis de l'indult atorgat per SS. EE. Els Coprínceps d'Andorra en data 7-12-99. 4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.