STSJAD ANDORRA, a 21 de febrer del 2001 - ROJ: STSJAD 1/2001
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé21 février 2001
Numéro38/00
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Penal, 21 février 2001 (ROJ STSJAD 1/2001)
> Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Penal, 21 février 2001, ROJ STSJAD 1/2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:1) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le dirigeant d'une société anonyme immobilière, dénommée « GINSA » dans la décision, en était le président et exerçait sur elle un contrôle effectif. Par un acte de janvier 1992, il vendit à un tiers plusieurs lots d'un immeuble que la société promouvait, pour un prix total de 40 000 000 pesetas. Selon les faits tenus pour établis, 38 000 000 pesetas furent imputés au règlement d'une dette personnelle que le président avait envers l'acquéreur, et les 2 000 000 pesetas restants furent versés par chèque nominatif à son profit, encaissés sur un compte courant personnel. Aucune somme ne fut remise à la société.
Par sentence du 28 septembre 2000 dans la cause n° 225-1/95, le Tribunal de Corts (première instance) reconnut le prévenu coupable, en qualité d'auteur, d'un délit majeur d'appropriation indue. Il le condamna à une peine d'un an et six mois de prison, dont un an ferme et le solde avec sursis, aux dépens, et à indemniser la société à hauteur de 40 000 000 pesetas, avec intérêts légaux depuis le 23 janvier 1992.
Le prévenu interjeta appel (recours n° 38/00). Il soutenait, en substance, que l'infraction suppose un élément intentionnel frauduleux et un préjudice établi, lequel ne pouvait être déterminé en l'absence de liquidation préalable et définitive des comptes entre associés. Il contestait en outre le montant de la réparation, qu'un expert, M. Anaya, avait évalué à 32 391 845 pesetas. Le ministère public conclut au rejet, en relevant que le prévenu n'avait pas remis les fonds à la société et qu'il ne contestait pas avoir disposé de l'accord des associés pour procéder à la vente. Une partie civile, la société propriétaire de l'immeuble, conclut également au rejet et souligna l'absence de restitution.
## Question de droit
La décision soulève trois questions.
1. **Le préjudice pénal** : la créance de la société doit-elle être établie par une liquidation préalable des comptes entre associés, et l'absence de liquidation fait-elle obstacle à la caractérisation de l'appropriation indue ?
2. **L'élément intentionnel** : quels faits permettent de caractériser l'intention frauduleuse exigée par l'infraction ?
3. **La réparation** : le montant de l'indemnisation accordée à la société, fixé à 40 000 000 pesetas, est-il fondé alors que l'expert avait retenu une somme inférieure ?
Les dispositions précises du Code pénal andorran applicables à l'infraction ne sont pas reproduites dans le texte de la décision (non précisé dans la décision). La motivation se fonde sur les éléments de fait et sur les visas généraux de la Constitution, du Code pénal, du Code de procédure pénale et de la jurisprudence.
## Solution et dispositif
La Sala Penal du Tribunal superior de justícia rejette l'appel et confirme la sentence de première instance. Elle écarte d'abord l'argument relatif au préjudice, au motif que la victime de l'infraction n'est pas l'associé à titre personnel mais la personne morale
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 21 de febrer del 2001 - ROJ: STSJAD 1/2001
Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Penal, 21 février 2001 (ROJ STSJAD 1/2001)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Penal, 21 février 2001, ROJ STSJAD 1/2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:1) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le dirigeant d'une société anonyme immobilière, dénommée « GINSA » dans la décision, en était le président et exerçait sur elle un contrôle effectif. Par un acte de janvier 1992, il vendit à un tiers plusieurs lots d'un immeuble que la société promouvait, pour un prix total de 40 000 000 pesetas. Selon les faits tenus pour établis, 38 000 000 pesetas furent imputés au règlement d'une dette personnelle que le président avait envers l'acquéreur, et les 2 000 000 pesetas restants furent versés par chèque nominatif à son profit, encaissés sur un compte courant personnel. Aucune somme ne fut remise à la société.
Par sentence du 28 septembre 2000 dans la cause n° 225-1/95, le Tribunal de Corts (première instance) reconnut le prévenu coupable, en qualité d'auteur, d'un délit majeur d'appropriation indue. Il le condamna à une peine d'un an et six mois de prison, dont un an ferme et le solde avec sursis, aux dépens, et à indemniser la société à hauteur de 40 000 000 pesetas, avec intérêts légaux depuis le 23 janvier 1992.
Le prévenu interjeta appel (recours n° 38/00). Il soutenait, en substance, que l'infraction suppose un élément intentionnel frauduleux et un préjudice établi, lequel ne pouvait être déterminé en l'absence de liquidation préalable et définitive des comptes entre associés. Il contestait en outre le montant de la réparation, qu'un expert, M. Anaya, avait évalué à 32 391 845 pesetas. Le ministère public conclut au rejet, en relevant que le prévenu n'avait pas remis les fonds à la société et qu'il ne contestait pas avoir disposé de l'accord des associés pour procéder à la vente. Une partie civile, la société propriétaire de l'immeuble, conclut également au rejet et souligna l'absence de restitution.
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Le préjudice pénal : la créance de la société doit-elle être établie par une liquidation préalable des comptes entre associés, et l'absence de liquidation fait-elle obstacle à la caractérisation de l'appropriation indue ?
L'élément intentionnel : quels faits permettent de caractériser l'intention frauduleuse exigée par l'infraction ?
La réparation : le montant de l'indemnisation accordée à la société, fixé à 40 000 000 pesetas, est-il fondé alors que l'expert avait retenu une somme inférieure ?
Les dispositions précises du Code pénal andorran applicables à l'infraction ne sont pas reproduites dans le texte de la décision (non précisé dans la décision). La motivation se fonde sur les éléments de fait et sur les visas généraux de la Constitution, du Code pénal, du Code de procédure pénale et de la jurisprudence.
Solution et dispositif
La Sala Penal du Tribunal superior de justícia rejette l'appel et confirme la sentence de première instance. Elle écarte d'abord l'argument relatif au préjudice, au motif que la victime de l'infraction n'est pas l'associé à titre personnel mais la personne morale
Sentència
SENTÈNCIA 03-01 DE 21 DE FEBRER DE 2001
Ponent M.I. Sra. Marie Conte
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: Que el Tribunal de Corts, en data 28 de setembre de dos mil, va dictar sentència, en la Causa 225- 1/95, amb la següent part dispositiva: “Fallem: que hem de condemnar i condemnem a l’acusat Garzón com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major d’apropiació indeguda, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d’un any i sis mesos de presó del qual un any ferm i la resta condicional, al pagament de les despeses processals causades i a indemnitzar a la Societat ORG_0, SA ORG_2 en la quantitat de 40.000.000.- pta, amb els interessos legals des del dia 23 de gener de 1992, responsabilitat civil que es faria efectiva en el procediment de cessació de pagaments que se segueix contra l’acusat”. L’esmentada condemna correspon als fets que el Tribunal va considerar com a provats, consistents que: Garzón, l’any 1990, va constituir juntament amb els senyors Pino i Álvarez la societat ORG_0, SA en anagrama “GINSA” l’objecte social de la qual era la gestió, inversió i promoció immobiliària, societat de la que el processat n’era el President i n’exercia el control. El dia 23 de gener de 1992, com sigui que a resultes d’una anterior promoció immobiliària realitzada per l’acusat a títol particular, aquest devia al senyor Marcos la suma de 38.000.000.- pta. l’acusat va aprofitar la circumstància que la societat “GINSA” duia a terme la promoció de les diverses unitats immobiliàries de l’edifici anomenat “Goretti” d’Andorra la Vella i, valent-se de la seva condició de President de ORG_1 i en nom d’aquesta, va vendre al Sr. Marcos diverses unitats de l’esmentat edifici per un preu total de 40.000.000.- pta, preu que la part de 38.000.000.- pta. es pagà tenint per cancel·lat el deute personal per aquest import que l’acusat mantenia amb el Sr. Marcos, i la restant quantitat de 2.000.000.- pta. fou pagada pel Sr. Marcos mitjançant un xec nominatiu a favor de l’acusat, de data 12 de febrer de 1992, que l’acusat cobra, ingressant-lo en un compte corrent particular sense que posteriorment l’acusat hagi lliurat a ORG_1 ni els 38.000.000.- pta. corresponents al deute cancel·lat, ni els 2.000.000.- pta. rebuts del Sr. Marcos.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 38/00 — Décision commentée
II.- RESULTANT: Que contra l’esmentada sentència s’interposà recurs d’apel·lació per la representació de Garzón fonamentant-se en l’argumentació següent: Els actes constitutius del delicte d’apropiació indeguda han de ser dolosos-fraudulents en perjudici d’altri.
El descobert resultant d’un saldo de comptes requereix per ser constitutiu d’un delicte d’apropiació indeguda, la pràctica d’una prèvia liquidació definitiva i acceptada pel Tribunal competent que situï l’apropiació de diners comesa en el marc de les relacions contractuals, societàries i inter-societàries de les parts. Sense liquidació no se sap a quina quantitat ascendeix el descobert i doncs en quina quantia cal avaluar el perjudici de la societat. Per consegüent manquen les proves dels elements essencials del delicte ja que no es possible saber si el Sr. Garzón s’apropià fraudulentament d’alguna suma pertanyent a la societat, que estigués obligat a retornar-li.
No es pot fixar la responsabilitat civil en 40.000.000.- pta. ja que no s’ha procedit a un passament de comptes suficient. El Tribunal de Corts no ha seguit pel que fa a la quantia de la responsabilitat civil del perit, Anaya, que va avaluar a la quantitat de 32.391.845 pta. la suma de Garzón havia d’abonar a la promoció de l’edifici GORETTI.
Sosté doncs que el recurrent no es autor de cap delicte penal i que per tant, procedeix pronunciar la seva lliure absolució.
III.- RESULTANT: Que el MINISTERI FISCAL s’oposa al recurs, en base al següent:
L’encarregat Garzón era co-particep, juntament amb els querellants, de la Societat Anònima “GINSA” de la qual n’era el President. Vengué en aquest sentit a Marcos diverses unitats immobiliàries pel preu de 40.000.000 pta. quantitat que no va lliurar a ORG_1, sinó que s’apoderà de la mateixa.
Ningú discuteix el fet què l’encausat disposava del vist i plau dels seus socis per procedir a la venda d’unitats de l’edifici GORETTI.
IV.- RESULTANT: Que també s’oposa al recurs Luís, advocat de “GRUP D’INVERSIONS DEL NORD, SA” el qual al·lega que:
Garzón mai va lliurar a ORG_1 ni els 38.000.000 pta., ni tampoc els 2.000.000 pta.; diners dels que es va apoderar.
Els altres socis mai foren informats abans de portar-se a terme l’operació.
No existeix cap dubte que els actes de Garzón foren dolosos, efectuats amb plena voluntat de enriquir-se en perjudici de ORG_1.
La liquidació dels comptes a fer entre els socis no té cap incidència en la matèria, sent la perjudicada la societat ORG_1. A més el peritatge efectuat per Anaya ha demostrat que Garzón era clar deutor de la societat i dels socis.
Garzón va eludir en totes les diligències el facilitar la tasca de la instrucció per determinar la seva responsabilitat. Han passat 8 anys i ORG_1 pateix una greu situació econòmica.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: Que la materialitat dels fets no ha estat contestada, Garzón ha admès haver venut en la seva qualitat de President de ORG_1 diverses unitats immobiliàries de l’XXXX mitjançant la suma de 40.000.000.- pta. pagada, a raó de 38.000.000.- pta. per compensació d’un deute personal i completament estrany a ORG_1, i pels 2.000.000.- pta. restants per xec lliurat pel comprador Marcos i ingressat en un compte personal.
Per sostreure’s a la seva responsabilitat penal, el recurrent argüeix l’absència de perjudici establert i quantificat sofert pels socis del fet de l’absència de liquidació dels seus comptes, i de l’absència d’element intencional.
Aquest primer argument és totalment inoperant en la mesura que les víctimes dels fets delictuosos no són els socis a títol personal, sinó la persona moral ella mateixa, i està admès pel conjunt de les parts que ORG_1, no ha rebut cap part dels 40.000.000.- pta. que havia de percebre integralment, seguit a la venda d’unitats immobiliàries que eren de la seva propietat.
Per contra l’afirmació de la bona fe del processat i de l’absència d’intenció delictuosa no resisteix als següents elements:
Els socis de Garzón – Pino i Álvarez -, que no tenien coneixement de l’acord conclòs entre aquest últim i Marcos, no el podien haver autoritzat a utilitzar pel seu profit personal, la quantitat de 40.000.000.- pta.
Segons les declaracions dels socis, Garzón mai ha contestat el deute de 40.000.000.- pta. que encara no ha restituït a la societat, la qual es troba per aquest fet enfrontada a greus problemes financers.
Marcos ha afirmat que Garzón li havia indicat que dipositava 40.000.000.- pta. en un compte obert a nom de ORG_1.
En aquestes condicions, la intenció fraudulenta que suposa sobre l’agent el coneixement de la precarietat de la seva possessió i la previsibilitat del resultat danyós del seu comportament, ha quedat perfectament establerta, i doncs Garzón es culpable del delicte d’apropiació indeguda que se li reprotxa.
II.- CONSIDERANT: Que sobre la responsabilitat civil, vist el peritatge realitzat per Anaya tenint per objecte establir els comptes entre les parts, és amb raó que el Tribunal de Corts ha fixat el perjudici sofert per ORG_1 a la suma de 40.000.000.- pta. constituint l’import del perjudici resultant directament del delicte comès per Garzón.
III.- CONSIDERANT: En aquestes condicions convé confirmar en totes les seves disposicions, la sentència del Tribunal de Corts,
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d’apel·lació interposat per Garzón, confirmar en tots els seus extrems la sentència dictada del Tribunal de Corts en data 28 de setembre de dos mil, en la Causa núm. 225-1/95.
2.- Condemnar el recurrent Garzón al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
3.- Aplicar els beneficis dels Indults atorgats en dates 14 de març de 1994, 7 d’abril de 1996, 15 de setembre de 1997 i 7 de desembre de 1999 per SS. EE. Els Coprínceps d’Andorra.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.