Résumé

# STSJAD 11/2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:11) > Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, sentència núm. 13-01, 20 juin 2001, recours n° 10/01, ROJ STSJAD 11/2001 (référence canonique fournie : « Juridiction andorrane, — », complétée ici par l'identifiant figurant dans le texte) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Un conducteur, M. Gibert, tentait de quitter une place de stationnement située dans un parking privé dont l'accès était partiellement masqué par un mur. Lors de cette manœuvre, son véhicule est entré en collision avec celui de M. Campillo, qui venait d'accéder au parking et descendait la rampe d'accès. Le moyen d'appel évoque une conduite de motocycliste, présentée comme ayant pu comporter une inattention ou un excès de vitesse. La date précise de l'accident n'est pas précisée dans la décision. Par jugement du 24 janvier 2001, le Tribunal de Corts a déclaré M. Gibert coupable, comme auteur responsable, du délit majeur d'imprudence avec résultat de lésions (article 1297 du Code pénal) et de la contravention d'imprudence avec résultat de dommages (article 349.6 du même texte), en retenant la circonstance aggravante de récidive. Il l'a condamné à une admonestation privée, à une amende de 40 000 pesetas et aux frais de la procédure. Sur le plan civil, il a condamné M. Gibert, solidairement avec la compagnie d'assurance FIACT, à verser : - à la victime, M. Campillo, 3 639 374 pesetas au titre des préjudices subis, avec intérêts légaux (article 74 du Code pénal), tout en réservant à celle-ci les actions relatives aux séances de rééducation fonctionnelle ; - à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), 2 184 041 pesetas au titre des dépenses médicales et des prestations de salaire versées. M. Gibert et la compagnie ORG_0 ont interjeté appel. Ils soutenaient, à titre principal, que la configuration des lieux rendait la collision inévitable, celle-ci relevant d'un cas fortuit, et sollicitaient l'acquittement. À titre subsidiaire, ils demandaient une admonestation sans amende, une part de faute n'excédant pas 25 % en matière civile, et la réduction de l'indemnisation : 1 000 000 pesetas au plus au titre de l'IPP et 600 000 pesetas au plus au titre du *pretium doloris*. Le ministère public, la partie civile et la CASS ont conclu au rejet de l'appel. ## Question de droit La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia devait trancher trois questions : 1. Le conducteur qui effectue une manœuvre de sortie d'un emplacement dont il connaît les difficultés d'accès commet-il une imprudence, ou se trouve-t-il dans une situation de cas fortuit excluant toute faute ? 2. Une faute concurrente de la victime est-

SENTÈNCIA 13-01 DE 20 DE JUNY DE 2001 Ponent : M.I. Sr. Yves Picod ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència en data 24 de gener de 2001, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Gibert, com autor responsable del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions de l'article 1297 del Codi Penal i de la contravenció penal d'imprudència amb resultat de danys de l'article 349.6 del mateix Text legal, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, agreujant de reincidència, a la pena d'amonestació privada, multa de 40.000.- pts i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es condemna Gibert, solidàriament amb la companyia d'assegurances "FIACT" al pagament: 1) al perjudicat Campillo de la quantitat de 3.639.374.-pts en concepte de danys i perjudicis soferts, la qual meritarà els interessos legals del paràgraf primer de l'article 74 del Codi Penal. Diem així mateix, que es reserva a dit perjudicat les accions civils adients, per reclamar les despeses de les sessions de reeducació funcional que aquest hagi de continuar realitzant. 2) A la Caixa andorrana de Seguretat Social (CASS) de la suma de 2.184.041.- pts per despeses mèdiques i prestacions de salari abonades, la qual meritarà els interessos legals del paràgraf primer de l'article 74 del Codi Penal". II.- RESULTANT: que la defensa de Gibert i de la companyia ORG_0 ha formulat recurs d'apel·lació per manifestar la seva disconformitat amb la referida sentència. Exposa que no s'ha pres en consideració en cap moment la complexa situació en la qual es troba ubicada la plaça d'aparcament de Gibert, presentant serioses dificultats a l'hora de maniobrar per sortir cap al passadís central atesa la presència d'un mur que impedeix observar si qualsevol vehicle està endinsant-se cap a l'aparcament per la seva rampa d'accés. Així doncs, Gibert no va poder evitar la col·lisió, malgrat les seves precaucions, el que constitueix un cas fortuït, tot i recolzant una manca d'atenció o un excés de velocitat en la conducta del motociclista. Referint-se a la jurisprudència dels Tribunals andorrans, sosté que no existeix culpa eficient per part del seu defensat. Invoca també en el judici oral la existència d'un cas fortuït. Sol·licita en conseqüència l'absolució del processat. Subsidiàriament demana en el cas que s'estimi la existència d'una responsabilitat, una condemna a la pena d'amonestació privada sense multa i un percentatge de culpa en la responsabilitat civil no superior al 25% ateses les circumstàncies de l'accident. Finalment critica el quantum indemnitzador fixat pel Tribunal de Corts en quant a la IPP que no hauria de superar la suma de 1.000.000.- pts i el Pretium Doloris que no hauria d'haver sobrepassat la suma de 600.000.- pts. III.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs imputant l'accident a la imprudència de Gibert.. IV.- RESULTANT: que la part civil i la CASS s'oposen al recurs pel mateix motiu. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que el cas fortuït suposa un adveniment imprevisible i irresistible excloent tota idea de dol o de culpa per manca de voluntat. Que el cas fortuït no es pot confondre amb dificultats de tenir un comportament normal. En el present cas, el conductor del vehicle que efectuava la maniobra per sortir del seu aparcament privat coneixia perfectament la dificultat de sortir de la seva plaça. En conseqüència tenia la obligació d'extremar les precaucions a fi d'evitar d'interceptar la circulació dels altres vehicles circulant en el mateix aparcament Aquesta imprudència, malgrat que sigui lleugera, i manca de previsió exclou necessàriament el cas fortuït. Per altra part, no està demostrada una concurrència de culpes, tenint en compte que Campillo acabava d'accedir a l'aparcament i baixava correctament per la rampa d'accés al seu interior. II.- CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts va pronunciar una sanció penal molt moderada prenent en consideració l'absència de gravetat de la falta del conductor del vehicle així com les circumstàncies particulars de l'accident. III.- CONSIDERANT: finalment que el Tribunal de Corts va apreciar els diversos perjudicis sense excés i amb total conformitat amb la seva jurisprudència habitual. En particular, l'import de 700.000.- pts atorgat en concepte de Pretium Doloris correspon al marc de la indemnització d'un perjudici mitjà (4/7). La indemnització de la IPP valorada en un 10% està justificada per les circumstàncies. Es tracta en efecte d'una persona dretana que treballa de representant, que li resten com a seqüeles una rigidesa mitjana del colze dret amb limitacions articulars. En conseqüència la indemnització fixada a un import de 1.800.000.- pts és pertinent. IV.- CONSIDERANT: Pel que s'ha dit s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de Gibert i la companyia ORG_0, i confirmar la sentència recorreguda, amb la imposició de les costes processals pel recurs al recurrent. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Gibert I LA Cia. ORG_0. 2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en la causa núm. 159-3/99 en data 24 de gener d'enguany. 3.- Imposar al recurrent el pagament de les costes processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.