I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 16/2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:16)
Décision commentée : STSJAD 16/2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:16) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 2 juillet 1997, une employée de l'établissement commercial « La Neu », dont le gérant et titulaire était M. Arcos, a chuté dans l'escalier reliant la boutique au sous-sol, qui servait de magasin. Chargée d'une caisse d'appareils musicaux d'environ dix kilos, elle a perdu l'équilibre dès les deux premières marches. L'escalier en bois, dépourvu de rampe, présentait un dénivelé d'environ 2,75 m et ne répondait pas aux mesures de sécurité prescrites par la réglementation. Les lésions ont exigé une guérison de un an et onze mois. L'employée descendait et remontait cet escalier une vingtaine de fois par jour et avait signalé à plusieurs reprises au gérant l'état de l'ouvrage. L'assurance volontaire souscrite par M. Arcos couvrait son activité commerciale.
Par sentence du 4 avril 2001, le Tribunal de Corts a déclaré M. Arcos coupable de délit majeur de lésions par imprudence et l'a condamné à trois mois de prison avec sursis et à une amende de 50 000 pesetas, outre les dépens. Il a en outre prononcé, à la charge solidaire de M. Arcos et de la compagnie d'assurances ORG_0, une indemnisation de 7 520 914 pesetas au profit de la victime, sous réserve des frais médicaux futurs.
M. Arcos a interjeté appel. Il soutenait ne pas avoir su et ne pas avoir pu savoir que l'escalier était dangereux, qu'un inspecteur s'était borné à « donner une recommandation » et qu'il n'existait pas en droit andorran de responsabilité objective. Il sollicitait sa relaxe ou, à titre subsidiaire, une amende de 20 000 pesetas, ainsi que la réduction des postes d'indemnisation (incapacité temporaire, incapacité permanente, pretium doloris, frais pharmaceutiques). Le ministère public a conclu à la confirmation. La victime, partie civile, a rappelé que le ministère de l'Intérieur avait sanctionné administrativement les faits comme « falta molt greu contra la seguretat en el treball » (faute très grave contre la sécurité au travail).
La Sala Penal du Tribunal superior de justícia a rejeté l'appel dans la décision ici commentée. Il convient de relever que l'en-tête de la décision mentionne « Sentència 18/01 » et que ses métadonnées indiquent « STSJAD 16/2001 » (recours 23/01) ; la décision ne précise pas l'origine de cet écart de numérotation (non précisé dans la décision).
Question de droit
La question centrale était de savoir si le fait de maintenir, dans un lieu de travail, un escalier en mauvais état que les salariés devaient emprunter de manière répétée constitue une imprudence punissable p
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« I.- RESULTANT: Que en la causa ja referida 165- 2/98 el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència amb data 4 d'abril de 2.001 que conte la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Arcos com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i multa de CINQUANTA MIL PESSETES, així com també al pagament de les desp… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 03 de setembre del 2001 - ROJ: STSJAD 16/2001 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« Com a responsables civils solidaris condemnem a l'acusat Arcos i a la companyia d'assegurances ORG_0 a abonar a la Sra. Gaya en la quantitat de 7.520.914.- pessetes, amb l'interès legalment establert, fent reserva d'accions civils per les despeses mèdiques futures. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 03 septembre 2001 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA 18/01 DE 3 DE SETEMBRE DE 2001
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: Que en la causa ja referida 165- 2/98 el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència amb data 4 d'abril de 2.001 que conte la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Arcos com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i multa de CINQUANTA MIL PESSETES, així com també al pagament de les despeses processals causades.
Com a responsables civils solidaris condemnem a l'acusat Arcos i a la companyia d'assegurances ORG_0 a abonar a la Sra. Gaya en la quantitat de 7.520.914.- pessetes, amb l'interès legalment establert, fent reserva d'accions civils per les despeses mèdiques futures.
Atesa la data del delicte objecte d'aquest sumari, un cop ferma aquesta sentència s'aplicaran els beneficis dels indults atorgats en data 15 de setembre de 1997 i 7 de desembre de 1999 per SS. EE. Els Coprínceps d'Andorra."
II.- RESULTANT: Que el citat pronunciament és fonamenta en la següent premissa o factum de fets que la sentència declara provats: "L'acusat Arcos, nascut el dia 30 de juny de 1950, de nacionalitat hindú i sense antecedents penals, era titular i gerent de l'establiment comercial "LA NEU" radicat al XXXX, establiment on hi havia un subsòl on s'hi baixava per una escala de fusta que començava a sobre d'un batent de tauler de fusta i que es recolzava a sobre de dos escalons d'obra molt alts que formaven un replà d'una alçada de 50 cm, sense que dita escala tingués baranes, havent-hi un desnivell d'uns 2,75 m, escala que no tenia les mesures de seguretat adients imposades per la normativa vigent en matèria de seguretat. Dit subsòl era destinat a magatzem, per la qual cosa s'hi havia de baixar molt sovint a buscar la mercaderia que s'havia de lliurar al client.
Vers les 16,00 hores del dia 2 de juliol de 1997 la senyora Gaya, que des de feia molt temps treballava de dependenta a l'establiment "LA NEU", mentre despatxava a un client va haver de baixar al subsòl per anar a buscar un aparell de música i després de prendre la capsa de cartró que contenia l'aparell de música que pel seu pes, uns deu quilos, i volum va haver d'agafar amb les dues mans, va tornar cap a la planta baixa i, quan tot just havia pujat els dos primers esglaons, es desequilibrà i caigué d'esquena cap enrera, caient al terra i produint-se lesions que tardaren en curar un any i onze mesos.
L'acusat tenia concertada una assegurança voluntària amb la Cia. d'assegurances ORG_0 que cobria l'activitat comercial duta a terme al seu establiment."
III.- RESULTANT: Que contra la sentència va interposar recurs el processat que va resultar condemnat Arcos sol·licitant la revocació de la sentència per les raons que va exposar al seu escrit i que, com va resumir al tràmit d'informe en l'acte de la Vista, es resumeix en que no se li pot atribuir responsabilitat per la caiguda d'una empleada en l'escala que comunica el negoci (planta baixa) amb el magatzem situat al subterrani, perquè si bé reconeix el mal estat de l'escala "el recurrent no ho sabia ni ho podia saber". Per altra part, l'Inspector al visitar les instal·lacions es limità a "donar una recomanació" que l'escala hauria de canviar-se. A Andorra no existeix responsabilitat objecte i el recurrent entén que seria molt perillós per la seguretat jurídica obrir per via jurisprudencial una porta a la responsabilitat objectiva. Procedeix l'absolució del recurrent o com a molt la imposició d'una multa de 20.000 Pts. En quant a la responsabilitat, es va formular oposició a vàries partides, com les de farmàcia, la ITT i la IPP que considera excessives en la quantia establerta en la sentència i que haurien de reduir-se a les xifres que indica en el seu recurs: 1.259.941 Pts. per ITT; 2.250.000 Pts. per IPP, ja que el punt no ha d'avaluar-se en més de 150.000 Pts., considerant també desproporcionat el "Pretium Doloris", que al seu judici no hauria d'excedir de 600.000 Pts. Interposat el recurs i rebuts els autes en aquest Tribunal comparegueren el Ministeri Fiscal, que s'oposà al recurs i va sol·licitar la confirmació de la sentència per quant els fets atribuïts al processat recurrent constituïen un delicte major de lesions per imprudència: l'escala tenia un desnivell de 2,75 m. i era perillosa tant per pujar com per baixar, no disposant de barana, havent d'haver estat reemplaçada tal com havia indicat l'Inspector en vàries ocasions. Va ser la manca de mesures de seguretat la que determinà el greu accident sofert per la lesionada, la qual havia de baixar i pujar per aquella escala unes vint vegades cada dia per agafar i pujar a la botiga les caixes pesades i de considerable volum amb els aparells musicals o electrònics que es venien, havent fet queixa inútilment al patró pel mal estat de l'escala. Per similars raons es va oposar el recurs, en concepte de part perjudicada, la lesionada Gaya destacant que el propi Ministeri d'Interior al sancionar administrativament els fets havia apreciat la comissió de "una falta molt greu contra la seguretat en el treball". Aquesta Sala a l'admetré el recurs, assenyalà dia per a la celebració de la Vista en la que han informat pel seu ordre totes les parts que han insistit en els seus punts de vista i en les seves peticions ja avançades en els referits escrits, quedant-se els autes conclòs per dictar sentència.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: Que la qüestió fonamental a resoldre en el present recurs consisteix en decidir si l'estat de l'escala que necessàriament havien d'utilitzar les empleades de la botiga "La Neu" per anar a buscar al magatzem, en el soterrani, caixes amb equips musicals i altres aparells, pujant-los a la planta baixa, per vendre'ls al públic, és constitutiu d'una imprudència que mereix el reprotxe i la sanció penal. La decisió d'aquesta qüestió és prèvia a la de la quantia de la responsabilitat civil establerta en la sentència.
II.- CONSIDERANT: Que la Jurisprudència andorrana, ja des de la sentència del Tribunal Superior de Corts (antecessor d'aquesta Sala Penal) de 29.10.1991 (causa 274-F/86, rotlle 11-91) ha acollit la doctrina normativista de la culpa penal, per a superar les dificultats de les construccions clàssiques de lo conscient, lo volgut, lo previst i lo previsible en l'actuar humà. Segons aquest punt de vista jurisprudencial, la imprudència punible en qualsevol dels seus graus, esta integrada per un element normatiu, que consisteix en la infracció d'un precepte específic o d'un deure d'atenció i de cura, establert en les lleis o reglaments específics o, al menys, en les normes objectives de comportament i usos socials dirigits a evitar la producció de lesions o danys, ço que obliga a tots a l'adopció de la deguda precaució per a evitar la producció de resultats lesius o danyosos. Aquesta doctrina troba ja les seves arrels en un dels tres preceptes fonamentals del Dret enunciats pel gran jurisconsult Ulpiano com els tria iuris praecepta un dels quals és l'alterum non laedere, que obliga a observar una atenció o diligència en el nostre comportament de forma que s'evitin aquells resultats contraris al comportament cívic en les nostres relacions personals o professionals. A aquest primer element se n'uneix un altre, de caràcter psicològic o subjectiu, en la virtut del qual el reprotxe de culpabilitat dels actes humans no s'han de fonamentar en el "dolo" o intenció si no també en la "manca de cura", abandó, lleugeresa, o "manca d'atenció" en l'actuar quan l'agent es troba sotmès a una norma d'atenció o de cura i davant un resultat que d'alguna manera era evitable i previsible. Aquesta construcció, ha rebut el recolzament no només de doctrina científica molt qualificada sinó també dels òrgans internacionals que vetllen per la observació de normes de seguretat que evitin la producció d'accidents, d'un cost tant alt en tots els estats, podent recordar-se les normes, instruccions i recomanacions d'òrgans com la OIT i de la mateixa Unió Europea, que són suficientment conegudes i fins i tot notòries. Qüestió diferent, irrellevant en el present cas, és si per la tipificació i càstig de les imprudències punibles s'ha de seguir la tècnica del crimen culpa o dels crimina culposa, amb punició oberta i genèrica de la imprudència amb resultat lesiu com a forma de culpabilitat (numerus apertus) o amb tipologia tancada, de suposats específicament previstos (numerus clausus), aspecte, d'importància doctrinal, del qual el nou Codi Penal andorrà es refereix en l'art. 271.
III.- CONSIDERANT: Que partint de la premissa que antecedeix, no sembla en absolut dubtós que el tenir una escala en aquell pèssim estat com il·lustren les fotografies unides a les diligències i com ha ressaltat el Ministeri de l'Interior i com ha reconegut la pròpia part recurrent en el seu informe en la vista -només pot considerar-se una greu infracció d'aquest deure de cura que abasta a l'empresari respecte de les instal·lacions que han d'utilitzar els seus treballadors, com és una escala per baixar al soterrani i tornar a la planta baixa, ús que és raonable es realitzés vint vegades cada dia per anar a buscar les mercaderies sol·licitades pels compradors. Un deure d'atenció, de cura i de vigilància del correcte estat de les instal·lacions que a més d'estar exigit pels Reglaments nacionals i internacionals de seguretat en el treball es troba també en les normes establertes en els usos industrials per a evitar accidents. El reprotxe penal es indubtable i davant ell no es pot al·legar que el propietari o gerent amb domini del fet "no ho sabia". No és creïble que desconeixes aquell mal estat de l'escala que havia de veure cada dia i del que les pròpies empleades li havien donat queixes. Tampoc serveix com a justificació davant l'actuació negligent que fins aleshores "no s'havien produït accidents en l'ús de l'escala" perquè això equival a convertir el factor sort en causa de justificació d'una actuació objectivament reprotxable (a part que d'acord amb la doctrina normativista de la culpa el grau de consciència o coneixement no te la significació que pretén el recurrent) En el present cas, a diferencia del resolt en la sentència abans citada, no hi ha lloc a contemplar un paral·lel descuit de la pròpia víctima, que pugui resoldre's acudint a l'equivalent de culpes o a la causa adequada i suficient, sinó que la no observancia de la norma de cura i atenció és exclusivament imputable el processat recurrent, qual recurs no pot ser acollit.
IV.- CONSIDERANT: Que aclarit el problema penal de l'actuació imprudent o negligent per part del processat, queden dos punt a resoldre. El primer el de la quantia de la multa, que la sentència imposà en 50.000 Pts. i que el recurrent pretén que se li redueixi a 25.000 Pts. en el seu escrit i a 20.000 en el acte de la vista. El segon l'import de les indemnitzacions civils que pels diferents conceptes: despeses de farmàcia, desplaçaments, ITT, IPP, "Pretium Doloris" i demés conceptes indemnitzadors ha establert la sentència i que el recurrent pretén que siguin reduïts. Aquest Tribunal entén que tant la multa de 50.000 Pts. és no solament proporcional sinó una sanció mínima, ja que l'altra, de tres mesos de presó condicional, no serà complida i a més es deixada sense efecte per l'aplicació dels Decrets d'Indult últimament promulgats per SS.EE. els Coprínceps, com la sentència expressament disposà. I les indemnitzacions civils ponderades per la sentència també es consideren proporcionals i adequades compte tingut de la gravetat de les lesions sofertes, que han tardat en curar un any i onze mesos. Per tot, la sentència impugnada ha de ser confirmada en tots els seus pronunciaments.
V.- CONSIDERANT: Que les costes processals s'han d'imposar al recurrent, el recurs del qual es totalment desestimat.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Arcos i per la Cia. d'assegurances ORG_0 contra la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa al principi referida de data 4 d'abril del present any 2001.
2.- Confirmar la sentència en tots els seus pronunciaments.
3.- Imposar les costes del recurs als recurrents.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE