Résumé

# STSJAD 23/2001 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 24 octobre 2001) > Décision commentée : STSJAD 23/2001, ECLI:AD:TSJADAD:2001:23 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte de la décision (ROJ et ECLI). Le texte source est rédigé en catalan ; les citations ont été traduites en français.* ## Faits et procédure Par une décision du 10 octobre 1991, le juge du Tribunal de Delictes Menors condamna M. Mir\u00f3 pour un délit mineur d'escroquerie et une contravention de vol. Par une décision du Tribunal de Corts du 15 septembre 1994, il fut condamné pour un délit mineur de vol d'usage de véhicule. Par une décision du Tribunal de Corts du 29 janvier 1996, il fut condamné pour un délit majeur d'usage de drogue toxique et pour un délit mineur continué d'introduction de cannabis destiné à sa consommation personnelle. Le 11 juin 2001, le Tribunal de Corts rejeta sa demande de cancellation d'antecedents penals (rehabilitació judicial), au motif que les conditions de l'article 63.1 du Codi Penal n'étaient pas réunies. L'intéressé interjeta appel par l'intermédiaire de son conseil, le lletrat Ricart. Il soutenait, d'une part, une erreur d'appréciation de la preuve et une violation d'une norme pénale substantielle, fondées sur l'évolution de sa conduite et sur la nécessité, pour son activité de directeur d'une entreprise immobilière, de produire un certificat d'antécédents exigé par le Gouvernement. Il invoquait, d'autre part, une interprétation de l'article 63 du Codi Penal conforme aux articles 261 et suivants du Codi de Procediment Penal, à l'article 1.2 de la Constitution et à l'article 53 du Codi Penal. Le ministère public conclut à la confirmation de l'ordonnance attaquée. La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia était ainsi saisie d'un recours contre une décision de refus de réhabilitation judiciaire, portant sur trois condamnations distinctes. ## Question de droit La question centrale était de déterminer si les conditions de la réhabilitation judiciaire prévue par l'article 63 du Codi Penal étaient remplies, et selon quelle méthode elles devaient être appréciées : de manière globale, pour l'ensemble des condamnations, ou condamnation par condamnation. Le texte expose également un problème procédural accessoire : la juridiction d'appel doit-elle, sur le fondement de l'article 290 du Codi de Procediment Penal, ordonner la cancellation des inscriptions faisant l'objet d'une résolution spéciale de réhabilitation ? La décision rappelle que le régime de la réhabilitation de droit (article 62 du Codi Penal) suppose le respect de délais, tandis que la réhabilitation judiciaire (article 63) est accordée sur requête, lorsque la personne condamnée justifie de l'indemnisation des victimes, de l'écoulement d'un délai, de l'absence de réitération de faits délictueux et d'une bonne conduite. ## Raisonnement de la Cour Le Tribunal relève d'abord que la juridiction de première instance avait procédé à un examen global des trois condamnations, alors que « pertany a la jurisdicci\u00f3 apel·lada verificar si, per cada una de les condemnes, es reuneixen les condicions legals de la rehabilitaci\u00f3 judicial » (considérant IV). La juridiction d'appel doit donc vérifier le respect des conditions légales pour chaque condamnation prise isolément. Le raisonnement procède ensuite condamnation par condamnation : - **Condamnation du 10 octobre 1991** : le délai de trois ans n'était pas écoulé lorsque l'intéressé commit un nouveau délit volontaire, sanctionné par la condamnation du

SENTÈNCIA 25-01 DE 24 D'OCTUBRE DE 2001 Ponent : M.I. Sra. Marie Conte ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: que Miró va presentar escrit demanant la cancel·lació d'antecedents penals, el qual va ser condemnat per sentències de dates 10 d'octubre de 1991, 15 de setembre de 1994 i 29 de gener de 1996, recaigudes en les causes núm. M-21-FD/91, 69-FD/91 i 109-1/95, respectivament. Que per Aute de data 11 de juny de 2001 el Tribunal de Corts acorda: "no donar lloc a la petició formulada per Miró per no reunir els requisits establerts segons l'article 63.1 del Codi Penal". II.-RESULTANT: Que contra l'esmentada resolució s'interposà recurs d'apel·lació pel Lletrat Ricart, actuant en nom i interès de Miró, el qual al·lega l'error en l'apreciació de la prova i la infracció d'una norma penal substantiva. En primer lloc fa valer que, després de la seva darrera condemna el seu defensat ha modificat la seva conducta personal i social, esdevenint un ciutadà model que assumeix importants responsabilitats familiars i professionals, en tant que director d'una empresa Immobiliària, i que no podrà veure's admès a continuar a exercir aquelles funcions si no satisfà l'exigència posada pel Govern d'Andorra de presentar un certificat de cancel·lació d'antecedents penals. En segon lloc, objecta que l'article 63 del Codi Penal s'ha d'interpretar d'acord amb els articles 261 i següents del Codi de Procediment Penal i de l'article 1,2 de la Constitució, així com de l'article 53 del Codi Penal, i estima que si no es dóna lloc a la seva petició, l'aplicació de les penes no s'haurà fixat de forma efectiva atenent a la personalitat i les possibilitats de reinserció social de Miró. III.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació de l'aute recorregut per ser ajustat a dret, exposant que no es reuneixen en el cas les condicions imposades pels articles 63 i següents del Codi Penal. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que l'article 290 del Codi de Procediment Penal disposa que "seran cancel·lades del Llibre de condemnes Penals...les anotacions...que siguin objecte de resolució especial de rehabilitació". Que en virtut de l'article 63 del Codi Penal, la persona condemnada que no reuneix les condicions de la rehabilitació de dret imposada per l'article 62 del Codi Penal, podrà obtenir, prèvia sol·licitud al Tribunal, el benefici de la rehabilitació si es reuneixen les exigències de indemnització de les víctimes, de termini, no reiteració de fets delictuosos i de bona conducta imposada per l'article 63. II.-CONSIDERANT: Que Miró fou condemnat per sentència del Jutge del Tribunal de Delictes Menors de data 10 d'octubre de 1991 com autor d'un delicte menor d'estafa i d'una contravenció penal de furt. Per sentència del Tribunal de Corts de data 15 de setembre de 1994 com autor d'un delicte menor de furt d'us de vehicle havent liquidat la totalitat de la indemnització i multa adeutada en data 29 de febrer de 2000; per sentència del Tribunal de Corts de data 29 de gener de 1996 com autor d'un delicte major d'us de droga tòxica i del delicte menor continuat d'introducció de cannabis pel propi consum, havent liquidat l'import de la multa que li fou imposada en data 16 de febrer de 1996. III.-CONSIDERANT: que els terminis que obren dret a la rehabilitació judicial són respectivament de 3 anys per les condemnes del 10 octubre 1991, i del 15 de setembre de 1994, i de 5 anys per la condemna del 25 de gener de 1996. Que en aplicació de les disposicions de l'article 64 del Codi Penal aquests terminis comencen a córrer a partir de la data d'extinció de la pena, l'efecte de la prescripció o de l'execució de la condemna. IV.-CONSIDERANT: Que en el cas concret el Tribunal de Corts ha procedit a l'examen global de les 3 condemnes d'acord amb els principis abans enunciats, mentre que pertany a la jurisdicció apel·lada verificar si, per cada una de les condemnes, és reuneixen les condicions legals de la rehabilitació judicial. Així, -Pel que respecta la condemna del 10 d'octubre de 1991, dintre dels 3 anys a comptar d'aquella, el requirent va cometre un delicte voluntari sancionat per la condemna del 15 de setembre de 1994. -Pel que respecta la condemna del 15 de setembre de 1994, el requirent, havent liquidat la multa imposada pel Tribunal de Corts el 29 de febrer de 2000, el termini de 3 anys exigit per l'article 63 entre l'execució de la pena i la demanda de rehabilitació no s'ha acomplert. -Pel que respecta la condemna del 29 de gener de 1996, el termini de 5 anys que ha de córrer entre la execució de la pena, ocorregut el 16 de febrer de 1996, i la demanda de rehabilitació havia passat en la data del dipòsit d'aquella. A més Miró durant aquest període no ha comès cap delicte voluntari. Els elements de l'enquesta realitzada, demostren que s'ha reinserit a la societat, assumint des d'ara responsabilitats familiars i professionals i no s'ha fet més remarcar desfavorablement. Les condicions requerides per l'article 63 i 64 del Codi Penal es reuneixen i convé acordar al requirent, el benefici de la rehabilitació per la condemna del 29-1-96. V.-CONSIDERANT: En conseqüència l'Aute recorregut ha de ser parcialment revocat. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Estimar parcialment el recurs interposat per la representació de Miró. 2.- Acordar al recurrent el benefici de la rehabilitació pel que fa la condemna dictada pel Tribunal de Corts en data 29 de gener de 1996. 3.- Dir que aquesta condemna serà cancel·lada del Llibre de Condemnes Penals. 4.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. 5.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.