SENTÈNCIA 02-05 DE 28 DE GENER DE 2005 Ponent M.I.: Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 24 de maig de 2004 en la causa 221-5/01, amb la següent part dispositiva: “FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Romeu com autor responsable penal d’un delicte major de robatori i una contravenció penal de danys dolosos sense la concurrència de circumstàncies modificadores de la responsabilitat penal, a la pena d’UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA, a l’abstenció d’entrar en contacte amb la perjudicada i a indemnitzar a la víctima, i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil haurà d’indemnitzar a Giner en la quantitat de 9 €”. II.-RESULTANT: Que la sentència té com a premissa fàctica la següent narració de fets: “provat que el processat Romeu, nascut el 9 d’abril de 1963, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables en aquesta causa, en data 16 de novembre de 2001, vers les 22 hores, es dirigí a l’edifici on té el domicili la seva ex-companya sentimental Giner, radicat a Ordino, XXXX, anant a l’aparcament on estava estacionat el vehicle de ROZADOS, essent un Peugeot 205 matrícula XXXX, trencant el vidre posterior esquerre mitjançant unes cisalles, agafant del seu interior documentació i objectes diversos aprofitant per punxar el pneumàtic davanter dret del vehicle. Giner reclama pels perjudicis ocasionats. En el moment dels fets existia un procés de separació entre el processat i la perjudicada havent-hi una ordre d’allunyament dictada per la Batllia.” III.-RESULTANT: Que, notificada a les parts, s’interposà recurs d’apel·lació per part del processat, el fonament del qual, en essència, és considerar la pena desproporcionada als fets, compte tingut de les circumstàncies que concorrien: es trobava en un procés de separació, en un moment de mala situació personal i de ràbia. D’altra part, no ha robat res. La violència exercida en el vehicle no suposà pròpiament “robar” perquè no es tractava d’apoderar-se de “coses alienes” sinó que ho feu per a recuperar les seves pròpies pertinences en un vehicle que poc temps abans havia estat d’utilització comú. No ha existit ànim de lucre i el processat en cap moment tractà de fer seus béns que no li pertanyessin. Conclogué sol·licitant que es revoqui la sentència solament en quant a la pena, per a imposar al condemnat la de dos mesos de presó condicional. IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s’oposà al recurs, sostenint que en contra del recurrent, els fets provats en el judici són constitutius d’un delicte major de robatori i d’una contravenció penal de danys dolosos. En quant als danys causats de manera voluntària al vehicle, el propi processat reconegué davant el Tribunal que “havia punxat el pneumàtic per ràbia”. Pel que fa l’apoderament dels objectes que es trobaven a l’interior del vehicle propietat de la perjudicada, són els fets que constitueixen el delicte major de robatori de l’article 239 CP, fets que ha reconegut el propi processat en dir en el judici que “volia obrir un vidre per agafar les factures del cotxe”, cosa que feu apoderant-se seguidament en el seu interior de documents i objectes diversos que eren propietat única i exclusiva de la seva companya Giner, entre els quals s’hi trobava el comandament a distància i la tarja d’aparcament. Subratlla el Ministeri fiscal que els fets es cometeren a l’interior d’un immoble i en lloc edificat, actuant el processat amb ànim de lucre i realitzant la sostracció amb violència o intimidació, cosa per la qual els fets han estat correctament qualificats per la sentència en l’art. 246 del CP, més la contravenció de danys dolosos, sent la pena establerta en la sentència proporcionada a la gravetat dels fets. V.-RESULTANT: Que oportunament s’assenyalà dia per a la vista del recurs, tràmit en el qual informaren pel seu ordre la defensa del recurrent i el Ministeri Fiscal, els quals insistiren en les seves respectives posicions. Trobant-se present el processat se li concedí la paraula per a afegir quelcom d’interès per a la seva defensa, manifestant que havia actuat obcecat per la situació conflictiva de separació de la seva companya, en un mal moment, i que es penedia del que havia fet, tot i no considerar-se un lladre, i que en l’actualitat si es troba pel carrer amb la que fou la seva dona la saluda, insistint en la petició realitzada per la seva defensa de que la condemna no excedeixi de dos mesos de presó condicional. Clos l’acte quedà el recurs vist per sentència. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que, segons s’ha exposat en els antecedents, la única pretensió del recurrent és la reducció de la pena imposada en la sentència, de manera que en lloc de la pena d’un any de presó condicional “qualificada a l’abstenció d’entrar en contacte amb la perjudicada i a indemnitzar la víctima”, se li imposi la pena de dos mesos de presó condicional, petició que fonamenta en els arguments que han quedat exposats en els antecedents, als que s’hi ha afegit en la vista del recurs arguments que recorden la benignitas que tradicionalment s’impetrava davant els Tribunals andorrans de la jurisdicció penal pels “Raonadors” que estigueren presents en els Tribunals, fins la seva supressió quan s’inicià la modernització de la legislació processal andorrana (abans, fins i tot, de la vigent Constitució). En els fets provats de la sentència destaca que el processat té antecedents penals, encara que no són computables als efectes d’aquesta causa. La seva actuació és en sí mateixa constitutiva d’un delicte de robatori, si bé els objectes dels que s’apoderà, que es trobaven a l’interior del vehicle, són de poc valor. La contravenció de danys (no absorbida en aquest cas pel robatori) és igualment molt poc rellevant com ho demostra la sentència, a efectes d’indemnització civil, els valora en 9 euros. Tenint en compte el penediment manifestat pel processat al concedir-li la paraula i el poc valor dels efectes i dels danys produïts, i valorant totes aquelles circumstàncies concurrents, tal com autoritza i estableix l’art. 53 del CP, la Sala considera proporcionat i equitatiu rebaixar la pena a la de sis mesos de presó condicionada, mantenint les mateixes condicions establertes en la sentència, és a dir l’abstenció d’entrar en contacte amb la perjudicada i la indemnització de la víctima, així com al pagament de les costes causades en primera instància, termes en els quals procedeix únicament revocar la sentència. II.-CONSIDERANT: Que, acollit en part el recurs, les costes processals causades en aquesta instància han de ser declarades d’ofici. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, D E C I D I M 1.- Estimar parcialment el recurs d’apel·lació interposat pel processat Romeu. 2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 24 de maig de 2004 en la causa 221-5/01, per a substituir la pena imposada per la de sis mesos de presó condicional, qualificada a l’abstenció de que el processat entri en contacte amb la perjudicada i a que la indemnitzi en la quantitat establerta en la sentència, així com al pagament de les costes corresponents a la primera instància, confirmant-se la resta de la sentència. 3.- Declarar d’ofici les costes processals corresponents a aquest recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE