STSJAD ANDORRA, a 26 d'octubre del 2006 - ROJ: STSJAD 36/2006
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 octobre 2006
Numéro106/06
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 26 octobre 2006, n° 106/06 (ROJ : STSJAD 36/2006)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentence n° 106/06, 26 octobre 2006, ROJ STSJAD 36/2006, ECLI:AD:TSJADAD:2006:36 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par contrat du 13 novembre 2000, M. Farré confie à M. Amorós la gérance de son fonds de commerce, un restaurant dénommé « Restaurant M ». Le contrat est conclu pour une durée de cinq ans et comporte un droit d'option d'achat du fonds au prix de 3 000 000 pesetas. Le contrat prévoit par ailleurs la remise d'un chèque de 6 010 euros au moment de la signature.
Selon les faits retenus par la juridiction, M. Amorós tente d'exercer son option à compter d'avril 2003, sans y parvenir. Il saisit le Tribunal de Batlles d'une action ordinaire visant, notamment, à obtenir la cession du fonds, une réduction du prix, la restitution du chèque et l'indemnisation de ses préjudices. Le jugement du 11 avril 2006 déclare sans objet les demandes relatives au transfert du fonds et condamne M. Farré à verser une indemnité. Ce dernier interjette appel.
Il est établi en première instance que le fonds a été radié par son titulaire administratif le 21 septembre 2005, ce qui rend impossible le transfert demandé. Le juge d'appel relève que M. Amorós a renoncé à sa demande de réalisation de l'option, mais qu'il maintient ses prétentions indemnitaires dans ses conclusions du 21 mars 2006.
Le texte de la décision ne précise pas la date de l'introduction de l'instance en première instance ni le montant exact des sommes consignées en cours de procédure, hormis les montants mentionnés ci-après (non précisé dans la décision).
## Question de droit
Deux questions se posent à la Sala Civil.
La première est de nature procédurale : les conclusions de M. Amorós, qui reprennent en substance le *petitum* initial sous une forme développée, constituent-elles une *mutatio libelli* susceptible de porter atteinte aux droits de la défense ?
La seconde est de fond : le refus de M. Farré de laisser le gérant exercer son option pendant l'exécution du contrat constitue-t-il un manquement contractuel ouvrant droit à réparation, et, dans l'affirmative, quels postes de préjudice sont indemnisables ?
Le texte ne cite aucune disposition légale précise à l'appui de la solution ; le visa final se borne à « la législation en vigueur et les Usages et Coutumes applicables » (non précisé dans la décision, s'agissant des textes spécifiques).
## Solution et dispositif
Sur le moyen procédural, la Cour écarte l'argument d'indéfense. Elle relève que les prétentions 1, 2 et 3 des conclusions du 21 mars 2006 ne font que reproduire et développer le point D de la demande initiale. Il n'y a donc pas de *mutatio libelli*, mais un « strict respect du *petitum* original ».
Sur le fond, la Cour procède à une interprétation littérale de l'article 3 du contrat. La formule « o durant el mateix » (« ou pendant le même [terme] ») établit selon elle la volonté des parties que l'option puisse être exercée non seulement à l'échéance des cinq ans, mais pendant la durée du contrat. En s'opposant à l'exercice de l'option en cours d'exécution, M. Farré a manqué à son obligation contractuelle et doit en supporter les conséquences. La Cour relève également que les griefs formulés par M
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 d'octubre del 2006 - ROJ: STSJAD 36/2006
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 26 octobre 2006, n° 106/06 (ROJ : STSJAD 36/2006)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentence n° 106/06, 26 octobre 2006, ROJ STSJAD 36/2006, ECLI:AD:TSJADAD:2006:36 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par contrat du 13 novembre 2000, M. Farré confie à M. Amorós la gérance de son fonds de commerce, un restaurant dénommé « Restaurant M ». Le contrat est conclu pour une durée de cinq ans et comporte un droit d'option d'achat du fonds au prix de 3 000 000 pesetas. Le contrat prévoit par ailleurs la remise d'un chèque de 6 010 euros au moment de la signature.
Selon les faits retenus par la juridiction, M. Amorós tente d'exercer son option à compter d'avril 2003, sans y parvenir. Il saisit le Tribunal de Batlles d'une action ordinaire visant, notamment, à obtenir la cession du fonds, une réduction du prix, la restitution du chèque et l'indemnisation de ses préjudices. Le jugement du 11 avril 2006 déclare sans objet les demandes relatives au transfert du fonds et condamne M. Farré à verser une indemnité. Ce dernier interjette appel.
Il est établi en première instance que le fonds a été radié par son titulaire administratif le 21 septembre 2005, ce qui rend impossible le transfert demandé. Le juge d'appel relève que M. Amorós a renoncé à sa demande de réalisation de l'option, mais qu'il maintient ses prétentions indemnitaires dans ses conclusions du 21 mars 2006.
Le texte de la décision ne précise pas la date de l'introduction de l'instance en première instance ni le montant exact des sommes consignées en cours de procédure, hormis les montants mentionnés ci-après (non précisé dans la décision).
Question de droit
Deux questions se posent à la Sala Civil.
La première est de nature procédurale : les conclusions de M. Amorós, qui reprennent en substance le petitum initial sous une forme développée, constituent-elles une mutatio libelli susceptible de porter atteinte aux droits de la défense ?
La seconde est de fond : le refus de M. Farré de laisser le gérant exercer son option pendant l'exécution du contrat constitue-t-il un manquement contractuel ouvrant droit à réparation, et, dans l'affirmative, quels postes de préjudice sont indemnisables ?
Le texte ne cite aucune disposition légale précise à l'appui de la solution ; le visa final se borne à « la législation en vigueur et les Usages et Coutumes applicables » (non précisé dans la décision, s'agissant des textes spécifiques).
Solution et dispositif
Sur le moyen procédural, la Cour écarte l'argument d'indéfense. Elle relève que les prétentions 1, 2 et 3 des conclusions du 21 mars 2006 ne font que reproduire et développer le point D de la demande initiale. Il n'y a donc pas de mutatio libelli, mais un « strict respect du petitum original ».
Sur le fond, la Cour procède à une interprétation littérale de l'article 3 du contrat. La formule « o durant el mateix » (« ou pendant le même [terme] ») établit selon elle la volonté des parties que l'option puisse être exercée non seulement à l'échéance des cinq ans, mais pendant la durée du contrat. En s'opposant à l'exercice de l'option en cours d'exécution, M. Farré a manqué à son obligation contractuelle et doit en supporter les conséquences. La Cour relève également que les griefs formulés par M
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 106/06
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'octubre de 2006
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Amorós va presentar davant de l'Honorable ORG_1, una demanda pel procediment ordinari, contra el Sr. Farré, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència que; A) ordena al Sr. Farré per a que en compliment del contracte de gerència en son dia acordat, procedeixi a traspassar el fons de comerç "ORG_0 a favor del Sr. Amorós, subscrivint el contracte escaient i realitzant els tràmits administratius i altres que siguin necessaris per a la cessació de la titularitat del fons de comerç; B) que estableix que la suma dineraria definitiva que finalment hagi de ser abonada al cedent pactat sigui el resultat de deduir del preu inicial de 18.030,36 EUR, la totalitat de les sumes dineraries invertides per l'agent en obres de remodelació del restaurant, o subsidiàriament, en mèrits del que disposa el pacte 8é del contracte de referència, es dedueixi del preu de venda com a mínim, la suma de 12.020,24 EUR acordada; C) que ordena el defenent que retorni el xec per valor de 6.010 EUR entregat pel Sr. Amorós en el moment de la signatura del contracte de gerència; D) que declari el dret del Sr. Amorós a rebre una indemnització pels danys i perjudicis causats per l'incompliment del contracte que pel moment, i sense perjudici del que resulti provat en autes, s'avalua en la suma de 180 EUR causats per la cancel·lació de la pòlissa de crèdit i per l'extinció de l'obligació del gerent d'abonar al Sr. Farré les despeses degudes per la gestió del negoci i això des del proppassat dia 9 d'abril del 2003, i per tant condemnar al Sr. Farré a retornar la suma de 1.803,04 EUR i, congruentment, que ordena el retorn de les sumes consignades judicialment per aquest darrer concepte.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 106/06 — Décision commentée
II.- El Sr. Farré es va oposar a les pretensions de la part actora, contestant que l'actor té una intenció, de deixar de pagar la gerència, alterant i executant unilateralment el conveni de gerència, pretenent obtenir amb una acció totalment buida de tot fonament el fer-se propietari del negoci sense pagar el pactat.
III.- Per sentència de data 11 d'abril del 2006, l'Honorable Tribunal de Batlles, secció civil, va declarar que les pretensions A,B i C de la demanda del Sr. Amorós han esdevingut sense objecte, i estimant les pretensions contingudes en l'apartat D de la demanda esmentada, va condemnar el Sr. Farré a pagar al Sr. Amorós, la suma de 1.983,04 EUR, més els interessos legals produïts a comptar de la data de contesta a la demanda, i declarar que la quantitat de 6.600 EUR en son dia consignada a la ORG_1 i retornada al Sr. Amorós ha de quedar en possessió d'aquest darrer; imposant al defenent les costes processals causades.
IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Farré ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que la sentència recorreguda no s'ajusta a la legislació vigent, infringint normes processals bàsiques, com la referida a l'acceptació de les pretensions formulades en conclusions, creant així indefensió ; que sobre el fons, es va provar que en el conveni de gerència del negoci ORG_0 es va fixar una durada de 5 anys, convenint que durant dit període el Sr. Amorós podria exercitar el seu dret d'opció per l'adquisició del fons de comerç que s'efectuaria al moment del finament del termini de gerència, motiu pel qual es convingué que es gestionaria prop de la propietat de l'immoble, l'establiment d'un nou contracte de lloguer; que el Sr. Amorós devia respectar el pactat i la duració de 5 anys establert per la gerència; que l'adversa no va complir el convingut i va optar per accionar judicialment; que aquesta part fou totalment aliena a les gestions que va realitzar el Sr. Amorós prop de les entitats bancàries de les Valls; que el pacte 8é del conveni de gerència resulta clarament inaplicable en el tergiversat sentit que voldria aplicar l'actor; que si el Sr. Amorós es va comprometre a realitzar obres de remodelació al negoci, és perquè s'havia obligat a realitzar-les , perquè ell així ho va voler i perquè l'interessava a ell personalment al realitzar-les ; que el xec de 1.000.000.-ptes fou deixat en garantia del passiu que el Sr. Amorós pogués generar com a conseqüència de l'explotació del negoci, i aquest passiu encara no està definit, ja que l'Honorable Batlle no ha entregat les claus del negoci al Sr. ENTITY_5; que el Sr. Amorós ha infringit reiteradament el pactat perquè: ha deixat de pagar la totalitat dels consumibles consignats al darrer paràgraf del pacte 10é, va destruir part del local fent obres abusives i fent-les pagar, en part, a la propietat, va eliminar el parament i instal·lacions del restaurant que ell va voler, ha subscrit documents administratius en nom del titular administratiu del negoci, sense l'autorització d'aquest, va deixar de pagar els imports de gerència i els lloguers.
II.- És pacífic que el dia 13 de novembre del 2000, el Sr. Farré va atorgar al Sr. Amorós un contracte de gerència del seu fons de comerç ORG_0, per una durada de 5 anys, amb dret d'opció de compra del referit fons, pel preu de 3.000.000,-ptes; que des del mes d'abril del 2003 el Sr. Amorós va intentar d'exercitar l'opció de compra sense poder realitzar-la, raó per la qual va formular la demanda d'autes.
III.- En tràmit de primera instància, s'acredità, mitjançant la prova practicada per a millor proveir, que el negoci, ORG_0 fou donat de baixa pel seu titular administratiu Sr. Viñas el dia 21 de setembre del 2005. Per tant el traspàs del fons de comerç ha esdevingut impossible, i els punts de la demanda inicial, A, B i C relacionats a aquest traspàs han quedat sense objecte. Ara bé, si a conseqüència d'aquest fet, el Sr. Amorós s'ha desistit de la seva demanda en realització de l'opció de compra del negoci, en canvi en les seves conclusions del dia 21 de març del 2006, el mateix manté les seves pretensions respecte a l'indemnització dels seus danys i perjudicis, sol·licitant que es dicti sentència acordant: 1) que la quantitat de 6.600 EUR en son dia consignada a la Batllia i retornada al Sr. Amorós ha de quedar en possessió d'aquest; 2) que la suma en son dia abonada per la gerència dels mesos d'abril 2003, data d'exercici de la primera opció, a setembre de 2003, data d'interposició de la demanda, i ascendint a 1.803,04 EUR, ha de ser retornada pel Sr. Farré al Sr. ENTITY_4; 3) que la despesa de 180,-EUR en son dia generada per la cancel·lació de la pòlissa de crèdit demanada pel Sr. Amorós per exercir l'opció de compra ha de ser abonada pel Sr. Farré al Sr. ENTITY_4; 4) que les quantitats dineraries invertides en obres pel Sr. Amorós, ascendint a un total de 30.146,76 EUR han de ser abonades pel defenent a la part agent; 5) que el xec per valor de 6.010 EUR lliurat pel Sr. Amorós al defenent en el moment de la signatura del contracte de gerència i dipositat a la seva representació lletrada, ha de ser retornat al Sr. Amorós. La sentència impugnada va resoldre les pretensions 1,2 i 3 , i va considerar que per la resta, es tractava de demandes, o esdevingudes sense objecte o corresponent a noves peticions. Actuant així el Tribunal no va infringir cap norma processal, ja que el contingut de les pretensions 1, 2 i 3 de l'escrit de conclusió del dia 21 de març del 2006, només fa que reproduir, tot desenvolupant-lo, el contingut del punt D de la demanda inicial; per tant no hi ha hagut cap mutati libelli sinó un estricte respecte del petitum original, que no ha ocasionat cap indefensió a la part adversa.
IV.- Dit això, per apreciar si les indemnitzacions reclamades pel Sr. Amorós estan justificades, s'ha de determinar si el Sr. Farré ha complit o no les obligacions contractades en el contracte de gerència del dia 13 de novembre del 2000. L'article 3er del conveni de referència estipula que "...el present contracte de gerència tindrà una durada de 5 anys, durant el qual el Sr. Amorós tindrà un dret d'opció de compra dels fons de comerç pel preu de 3.000.000 ptes. Finit que sigui dit període, o durant el mateix, i d'haver exercitat el Sr. Amorós el dret d'opció, les parts gestionaran prop de la propietat, l'establiment d'un nou conveni d'arrendament a favor del Sr. Amorós....". La proposició gramatical "o durant el mateix" estableix clarament la voluntat de les parts de que l'opció de compra pugui exercir-se, no tant sol al final del termini de gerència de 5 anys, sinó àdhuc durant el mateix termini, sense que s'hagi d'esperar la finalització del període de gerència. Per conseqüent per haver-se oposat a l'exercici de l'opció de compra del Sr. Amorós, en el curs de l'execució del contracte de gerència, el Sr. Farré no ha complit la seva obligació contractual i per tant ha de suportar la responsabilitat de les conseqüències d'aquest incompliment. En canvi, s'ha de posar de manifest que totes les infraccions al conveni reprotxades al Sr. Amorós pel Sr. Farré, importen poc, atès que el Sr. Farré no en tira cap conclusió ni conseqüència jurídica, en no formular a l'encontre del Sr. Amorós cap demanda reconvencional, que sigui en resolució del contracte o en indemnització.
V.- Ara bé, a títol d'indemnització pels seus danys i perjudicis per no haver pogut exercir l'opció de compra per culpa del Sr. Farré, el Sr. Amorós reclama: el pagament de la quantitat de 180 EUR corresponent a la cancel·lació de la pòlissa de crèdit; el retorn de l'import de 1.803,04 EUR corresponent als lloguers de gerència del mes d'abril al mes de setembre del 2003, i les sumes consignades en concepte de lloguers des del mes d'octubre del 2003. Pel que fa a les sumes de 180 EUR i 1.803,04 EUR, s'ha de desestimar les pretensions de la part actora. En efecte, respecte a l'import de 180 EUR, el Sr. Amorós va contractar un crèdit de 18.000 EUR al mes d'abril del 2003, per tal de comprar el fons de comerç, però sense esperar l'acord del Sr. ENTITY_5; per tan va prendre un risc que ara ha d'assumir. Respecte al retorn de l'import de 1.803,04 EUR corresponent als lloguers de gerència del mes d'abril del 2003, data del primer intent d'exercir l'opció, fins a la data de la demanda en justícia, s'ha de considerar que durant aquest període només es va produir tractacions amistoses, que encara que hagin tingut un resultat negatiu, per culpa del Sr. Farré, corresponen a operacions normals i habituals abans de realitza qualsevol transacció. Durant tot aquest temps, el Sr. Amorós va tanmateix continuar explotar el fons de comerç del restaurant, ingressant els beneficis. En contrapartida és just i equitatiu que hagi continuat a pagar els lloguers de gerència. Al contrari des del moment que el Sr. Amorós va interposar la demanda judicial, s'ha de considerar que totes les tractacions amistoses han fracassat i que la petició en justícia correspon a una intimació feta al Sr. Farré de complir el que fou pactat. Atès que l'oposició del Sr. Farré a aquesta intimació oficial constitueix un incompliment fefaent de les seves obligacions contractuals, que ha ocasionat un perjudici al Sr. Amorós que no ha pogut fer-se propietari del fons de comerç, es de manera encertada i ajustada al dret, que la sentència, en indemnització del dit perjudici ha declarat que la quantitat de 6.600 EUR, corresponent als lloguers de gerència, a comptar de la data de formulació de la demanda judicial, ha de ser retornada al Sr. Amorós en reparació dels seus danys.
VI.- Encara que no hi hagi en autes cap demanda relativa a les claus del negoci que van ser dipositades a la ORG_1, s'ha de declarar que res impedeix que dites claus siguin lliurades al legítim propietari del local.
VII.- L'estimació parcial del recurs imposa de no fer especial condemna en costes processals de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
Estimar en part el recurs d'apel·lació del Sr. Farré. Reformar la sentencia del Honorable Tribunal de Batlles de data 11 d'abril del 2006, en el sentit de desestimar les pretensions del Sr. Amorós en pagament de les quantitats de 180 EUR i 1.804,04 EUR.
Confirmar la dita sentencia pel que fa a la resta de les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-