STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2007 - ROJ: STSJAD 10/2007
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 février 2007
Numéro11/07
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 10/2007, ECLI:AD:TSJADAD:2007:10)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 10/2007) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une décision de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) du 27 décembre 2005, confirmant une décision antérieure du 28 juillet 2005, Mme Vara s'est vu refuser la reconnaissance de son droit à une pension de vieillesse minimale de 5 000 points. La caisse estimait que l'intéressée n'établissait pas l'exercice d'une activité salariée régulière antérieure au 1er avril 1968, condition d'accès à la prestation.
Saisi par l'assurée, le Tribunal des Batlles a, par jugement du 13 juin 2006, fait droit à sa demande. La CASS a interjeté appel le 11 septembre 2006. Elle soutenait, en substance, que la déclaration écrite de Mme Olmo ne pouvait avoir valeur probatoire, son auteur n'étant ni le employeur déclarant ni son représentant légal, et que les deux attestations émanant de l'entité désignée dans la décision sous le sigle ORG_0 SA ne constituaient pas une preuve suffisante. Mme Vara, comparaissant en nom propre, a conclu au rejet de l'appel. Elle a notamment soutenu que la CASS s'était trompée dans la numérotation du jugement attaqué (2005-055 au lieu de 2006-055), et que, si chaque certificat pris isolément manquait de précision, leur réunion formait un faisceau d'indices suffisant.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Lluís Saura Lluvia (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Albert Andrés Pereira, a été saisie sous le numéro de protocole SS-0012-2/06 (TSA 50/06). Le recours est enregistré sous le numéro 11/07.
## Question de droit
La décision soulève deux questions.
**Une question procédurale** : une erreur matérielle dans l'identification de la décision attaquée rend-elle l'appel irrecevable ?
**Une question de fond**, qui constitue le cœur du litige : l'article 41 du Règlement technique de la CASS, qui subordonne l'octroi de la pension minimale à la preuve d'une activité salariée antérieure au 1er avril 1968, impose-t-il un mode de preuve déterminé ? Plus précisément, des attestations émanant de tiers non investis de la qualité d'employeur, et dont la précision est discutée, peuvent-elles établir cette activité ?
## Solution et dispositif
### Sur le moyen procédural
Le tribunal qualifie l'erreur de numérotation de « simple erreur matérielle » qui ne saurait
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2007 - ROJ: STSJAD 10/2007
Par une décision de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) du 27 décembre 2005, confirmant une décision antérieure du 28 juillet 2005, Mme Vara s'est vu refuser la reconnaissance de son droit à une pension de vieillesse minimale de 5 000 points. La caisse estimait que l'intéressée n'établissait pas l'exercice d'une activité salariée régulière antérieure au 1er avril 1968, condition d'accès à la prestation.
Saisi par l'assurée, le Tribunal des Batlles a, par jugement du 13 juin 2006, fait droit à sa demande. La CASS a interjeté appel le 11 septembre 2006. Elle soutenait, en substance, que la déclaration écrite de Mme Olmo ne pouvait avoir valeur probatoire, son auteur n'étant ni le employeur déclarant ni son représentant légal, et que les deux attestations émanant de l'entité désignée dans la décision sous le sigle ORG_0 SA ne constituaient pas une preuve suffisante. Mme Vara, comparaissant en nom propre, a conclu au rejet de l'appel. Elle a notamment soutenu que la CASS s'était trompée dans la numérotation du jugement attaqué (2005-055 au lieu de 2006-055), et que, si chaque certificat pris isolément manquait de précision, leur réunion formait un faisceau d'indices suffisant.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Lluís Saura Lluvia (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Albert Andrés Pereira, a été saisie sous le numéro de protocole SS-0012-2/06 (TSA 50/06). Le recours est enregistré sous le numéro 11/07.
Question de droit
La décision soulève deux questions.
Une question procédurale : une erreur matérielle dans l'identification de la décision attaquée rend-elle l'appel irrecevable ?
Une question de fond, qui constitue le cœur du litige : l'article 41 du Règlement technique de la CASS, qui subordonne l'octroi de la pension minimale à la preuve d'une activité salariée antérieure au 1er avril 1968, impose-t-il un mode de preuve déterminé ? Plus précisément, des attestations émanant de tiers non investis de la qualité d'employeur, et dont la précision est discutée, peuvent-elles établir cette activité ?
Solution et dispositif
Sur le moyen procédural
Le tribunal qualifie l'erreur de numérotation de « simple erreur matérielle » qui ne saurait
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0012-2/06 TSA: 50/06
S E N T È N C I A NÚM. 11-2007
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Morillo
Advocat: Pombo
Apel·lada: Vara
Representant: en nom propi
Advocat: D. M.
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de febrer de 2007
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0012-2/06.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 11/07 — Décision commentée
1.- La Sra. Vara va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 27 de desembre del 2005, confirmant en alçada la decisió del 28 de juliol anterior sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i el seu dret a rebre una pensió mínima de vellesa de 5.000 punts.
2.- En la sentència del 13 de juny del 2006, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Vara.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 11 de setembre del 2006, la CASS manifesta principalment que:
-és essencial determinar si la Sra. Vara pot acreditar una activitat assalariada regular abans de l'1 d'abril de 1968.
-la CASS considera que a la declaració escrita de la Sra. Olmo no se li pot donar valor probatori puix que no es tracta ni del patró declarant ni del legal representant del patró declarant;
-pel que respecta a les dues certificacions de ORG_0 SA, també considera la CASS que cap de les dues pot constituir prova suficient.
La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 24 d'octubre del 2006.
4.- En la seva contesta de data 29 de setembre del 2006, la Sra. Vara manifesta principalment que:
-la CASS s'ha equivocat en el número de la sentencia de la Batllia la qual apel·la (és la número 2005-055 en lloc de la 2006-055);
-si bé de forma individual les certificacions aportades no constitueixen una prova inquebrantable de la meva activitat assalariada abans de l'1 d'abril del 1968, per la manca de precisió en les mateixes, si que s'ha de considerar que un cop posades totes en paral·lel els indicis són suficients per a establir la prova de la meva activitat assalariada regular abans de l'1 d'abril del 1968.
La Sra. Vara ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 9 d'octubre del 2006.
5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre el procediment :
El fet que la CASS s'hagi referit a la sentència n° 2005-055 en lloc de la 2006-055 és un simple error material i no d'altra naturalesa que faci inadmissible el recurs d'apel·lació. Sobre aquest punt, l'argument presentat per la Sra. Vara s'ha de rebutjar.
Tercer.- Sobre el fons:
El litigi versa sobre el caràcter probatori dels certificats aportats per la Sra. Vara que certifiquen que ha tingut una activitat assalariada abans de l'1 d'abril de 1968.
L'article 41 del Reglament tècnic no precisa el tipus de prova que ha d'aportar l'assegurat. En conseqüència, cal concloure que tots els medis de prova són admissibles.
En aquest cas, la Sra. Vara aporta dos tipus de certificats:
El primer ha estat redactat per la Sra. Olmo en data 3 de novembre del 2005 ( veure foli. 40). Aquesta persona no és ni el patró, ni el legal representant del patró, però com ja s'ha remarcat més amunt, el text no exigeix que el certificat sigui redactat pel patró o pel seu legal representant.
Els altres certificats els ha presentat la Banca privada d'Andorra:
-el primer d'ells, de data 11 de novembre de 2005, certifica que la Sra. Vara ha estat empleada des de l'octubre de 1967 per l'antiga societat Warfil «societat que en posterioritat va ser absorbida per Banca Cassany i que en l'actualitat s'anomena ORG_0 » ( veure foli 41).
La segona, de data 28 d'abril de 2006, s'ha adreçat al Batlle en contesta a una demanda presentada per aquest. La ORG_0 confirma que la « Sra. Vara va ser empleada de la societat W. de la qual ORG_0 va ser administrador judicial. Malauradament no disposem de cap document acreditatiu » (veure foli 57).
Es tracta per tant d'apreciar el caràcter probatori d'aquests diferents documents.
En quant al certificat redactat per la Sra. Olmo, és exacte que es presenta simplement com « encarregada de secció de teixidores », però aquest document constitueix un indici de la realitat del treball assalariat efectuat des de l'octubre de 1967 per la Sra. Vara. Es pot afegir un altre element que va en el mateix sentit: s'indica en aquest certificat que el titular del negoci era el Sr. Pastor, E.; ara bé, en resulta de l'examen de l'extracte dels punts de vellesa adquirits desprès de l'1 d'abril de 1968 que la interessada ha estat declarada des del mes d'abril de 1968 fins el mes de desembre del mateix any pel Sr. Pastor,R.,E. (veure foli 9), el que fa pensar que efectivament treballava pel seu compte abans del mes d'abril de 1968.
D'altra banda, els certificats lliurats per la ORG_0 són suficientment precisos, contràriament a allò que sosté la CAS. En efecte, l'empresa W. ha desaparegut, i efectivament és impossible d'obtenir un document acreditatiu. Cal remarcar que no existeix cap lligam particular entre la ORG_0 i la Sra. Vara, que fa sospitar es tracta d'un certificat de complaença.
Resulta d'aquestes consideracions que la Sra. Vara ha aportat la prova de la seva activitat assalariada des del mes d'octubre de 1967.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar el dret de la Sra. Vara a que la CASS li atorgui una pensió de vellesa mínima de l'article 41 paràgraf segon del Reglament tècnic amb efectes econòmics a comptar del dia 14 de maig del 2005.
Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.