SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs d'apel·lació presentat per l'entitat "Gibert" contra la sentència del Tribunal de Batlles que li havia imposat una multa de 575 euros per no haver retribuït puntualment la totalitat de la liquidació a una treballadora en la resolució d'una relació laboral. La disputa girava entorn de si la quitança havia d'incloure la part proporcional de la paga extraordinària de Nadal, que l'empresa considerava una gratificació discrecional i no una retribució salarial. No obstant això, la Sala Civil del mateix Tribunal Superior de Justícia havia establert prèviament que la paga extraordinària de Nadal tenia naturalesa salarial, ja que havia estat abonada de manera regular des de l'any 2002. Per tant, el Tribunal va concloure que l'agent havia incurrit en la infracció prevista a la Llei sobre el contracte de treball i va desestimar el recurs d'apel·lació, confirmant la sentència original. Sentència Magistrats Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia Núm. de Protocol: AD-0128-1/05 TSA: 08/06 S E N T È N C I A NÚM. 14-2007 PARTS: Apel·lant: Gibert Representant: Canales (H.D.) Advocat: Alfaro Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Canals Advocat : Pla COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de febrer de 2007 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0128-1/05. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència de 16 de desembre de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'entitat mercantil "Gibert" contra el M.I. Govern, en què sol·licitava l'anul·lació de la resolució de 9 de maig de 2005, confirmada en reposició el 27 de juliol del mateix any, mitjançant la qual es va imposar a l'agent una sanció de 575 euros de multa, com a responsable d'una infracció greu de l'article 94.3 de la Llei sobre el contracte de treball, en no haver retribuït puntualment la totalitat de la liquidació que procedia per la resolució d'una relació laboral. 2n.- En trobar-se disconforme amb aquesta resolució, la representació de la societat agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fonamenta en l'argument de què no estava obligada a incloure en la liquidació de la treballadora la part proporcional de la paga extraordinària de Nadal, ja que únicament havia abonat aquest concepte en dues ocasions, dels deu anys que s'havia mantingut la relació laboral, de manera que es tractava d'una gratificació discrecional que no tenia naturalesa salarial. 3r.- La representació del Govern es va oposar al recurs, adduint que l'abonament de la paga extraordinària de Nadal s'havia fet els dos darrers anys (2002 i 2003), la qual cosa posava de relleu una modificació de les condicions del contracte pel que fa a la inclusió d'aquesta paga extraordinària, de manera que era clar el seu caràcter salarial. D'altra banda, invocava l'article 67 de la Llei sobre el contracte de treball, segons el qual correspon a l'empresari provar el caràcter ocasional, excepcional i voluntari de la gratificació, cosa que no havia succeït en aquest cas, de manera que s'havia de presumir la naturalesa salarial de la paga extraordinària de Nadal, com a retribució complementària. 4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van donar per reproduïdes les al·legacions que anteriorment havien formulat. La part apel·lant, a més, va acompanyar còpia de la sentència de la Secció Civil de la Batllia de 24 de març de 2006, en la qual es considerava que la paga extraordinària litigiosa, reclamada per la treballadora en el marc del corresponent judici civil, no tenia naturalesa salarial. 5è.- Mitjançant providència de 25 de maig de 2006, es va atorgar al Govern un termini de conclusions complementàries, a fi de què pogués fer les consideracions adients sobre els efectes en aquest procés de la sentència de la Secció Civil de la Batllia de 24 de març de 2006, abans esmentada. 6è.- Mitjançant providència de 23 de novembre de 2006, es va atorgar a les parts un termini de conclusions complementàries sobre l'eficàcia en aquest recurs de la sentència dictada el 16 de novembre de 2006 per la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior de Justícia, que havia acordat reformar la sentència abans esmentada de la Batllia, en el sentit de reconèixer el caràcter salarial de la paga extraordinària litigiosa, i condemnar l'entitat "Gibert" al pagament a la treballadora de la part proporcional corresponent. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés té per objecte determinar si resulta ajustada a dret la resolució sancionadora que va imposar a l'agent una multa de 575 euros, com a responsable d'una infracció greu de l'article 94.3 de la Llei sobre el contracte de treball. La sanció es basa en el fet de no haver retribuït puntualment la totalitat de la liquidació que procedia per la resolució d'una relació laboral. En concret, es objecte de discussió si la quitança havia d'incloure la part proporcional de la paga extraordinària de Nadal, atès que la societat recurrent considera que aquesta no formava part del salari, sinó que només l'havia abonat com a gratificació o liberalitat, en les dues anualitats anteriors, a diferència del que havia succeït en els vuit primers anys de la relació laboral. En la seva opinió, el fet de què aquesta paga extraordinària només s'hagués abonat en dos anys dels deu en què s'havia mantingut la relació de treball posa de relleu que no formava part del salari. Tercer.- Com és lògic, la determinació de si la paga extraordinària litigiosa tenia o no naturalesa salarial és una qüestió vinculada al contracte de treball, de manera que correspon determinar-la de forma prioritària als òrgans jurisdiccionals civils. Tanmateix, en la mesura en què l'afirmació del caràcter salarial d'aquesta retribució constitueix el pressupòsit de fet de la infracció administrativa que aquí s'impugna, els Tribunals administratius poden pronunciar-se sobre la qüestió, a títol prejudicial, als sols efectes d'aquest procés. Ara bé, en el present supòsit consta en les actuacions que els Tribunals civils s'han pronunciat ja sobre la naturalesa salarial de la paga extraordinària que ha donat lloc, en no haver estar inclosa en la quitança, a la sanció administrativa que ara s'impugna. En efecte, la sentència de 16 de novembre de 2006 de la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior de Justícia ha establert definitivament que "l'empresari va modificar les condicions pactades en el contracte de treball inicial, per l'abonament regular d'una doble paga de Nadal a la treballadora", cosa que va tenir lloc a partir de l'any 2002. Com diu la referida sentència "quan no existeix cap contracte escrit, com en el cas d'autes, és la regularitat i la reiteració de manera ininterrompuda d'una retribució que dóna a la mateixa el caràcter d'avantatge social adquirit, diferenciant-la d'una gratificació excepcional a la discreció de l'empresari". En conseqüència, un cop ha quedat definida per la Jurisdicció civil la naturalesa salarial de la retribució litigiosa, resulta clar que l'agent va incórrer en la infracció prevista a l'article 94.3 de la Llei sobre el contracte de treball, en no haver abonat puntualment la totalitat de la quitança a la treballadora, ja que no va incloure la part proporcional de la paga extraordinària de Nadal. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el present recurs d'apel·lació, sense que procedeixi fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: - Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Gibert" contra la sentència dictada el 16 de desembre de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE