SENTÈNCIA PROCEDIMENT DE LIQUIDACIÓ Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos d'apel·lació interposats per la societat Morell i la societat Villegas, confirmant la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 25 de juliol de 2006. La disputa sorgia de la reclamació de la societat Villegas per un import de 71.912,42 EUR corresponent al valor de les mercaderies lliurades a la societat Morell entre els mesos de març a juliol de 2002. El tribunal va considerar que la societat Villegas havia aportat proves suficients per demostrar l'existència del contracte i l'execució de la venda, mentre que la societat Morell no havia impugnat l'existència ni l'import del deute de 37.125,69 EUR. Com a resultat, la societat Morell ha de pagar a la societat Villegas la quantitat de 34.300,83 EUR més els interessos legals, mentre que la societat Villegas ha de pagar a la societat Morell la quantitat de 37.125,69 EUR. Ambdues parts han de pagar les costes judicials corresponents als seus recursos. Sentència Magistrats Marie Conte Josep Maria Pijuan Canadell Jean Louis Vuillemin TSJC-211/06 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, 26 d'abril de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Marie Conte i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la comissió liquidadora de la societat de dret espanyol Villegas va presentar demanda de judici civil contra la societat Morell en reclamació de la quantitat de 71.912,42 EUR, en concepte de pagament de mercaderia lliurada a la part defenent durant els mesos de març a juliol de 2002. II.- La Societat Morell es va oposar a la demanda de l'agent contestant que no havia encarregat ni rebut la mercaderia, i que era Villegas que li devia l'import de 37.125,69 EUR en concepte de mercaderies i "rapels". Va sol·licitar que es dictés sentència condemnant a l'adversa al pagament de l'import de 37.125,69 EUR i imposant-li la totalitat de les costes judicials. III.- Per sentència de data 25 de juliol de 2006, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, estimant tan la demanda principal com la reconvencional, va condemnar la Societat Morell a pagar a la societat Villegas la quantitat de 34.300,83 EUR més els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, fent imposició de les costes judicials relatives a la demanda principal a Morell i les relatives a la demanda reconvencional a Villegas. IV.- Contra aquesta resolució la societat Morell i la societat Villegas van interposar recurs d'apel·lació. V.- La societat Morell manifesta que, - La part adversa no aporta la prova de la comanda ni de la recepció del gènere objecte de les factures en les quals fonamenta el recurs, en la mesura en la qual no aporta cap document validant acús per part de la societat Morell de la recepció de la mercaderia. Ella mateixa no ha declarat mai al Servei de Duana la importació d'aquesta mercaderia. El testimoni del Sr. S. és insuficient en absència del val de lliurament firmat per D.. La part adversa mai ha impugnat ser-li deutora d'una quantitat de 37.125,69EUR i no es pot emparar, per sostreure's al pagament d'aquesta suma, darrera la existència d'un procediment col·lectiu a Espanya. VI.- La societat Villegas sosté que, El Tribunal de Batlles no podia ignorar que fa objecte d'un procediment col·lectiu i que es troba en liquidació, cosa la qual en ressurt de l'acta notarial adreçada el 18 de novembre de 2004 pels membres de la comissió liquidadora a favor del procurador que la representa en les presents actuacions. El pagament per compensació és contrari al principi d'igualtat de tots els creditors de la suspensió de les prossecucions individuals. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Marie Conte. FONAMENTS DE DRET I.- La societat Villegas reclama el pagament d'una quantitat de 71.912,42 EUR representant el valor de les mercaderies que sosté haver lliurat a la societat Morell durant els mesos de març a juliol de 2002. Per bé que aquesta última nega haver encomanat i rebut aquella mercaderia convé posar de relleu que admet haver tingut, amb la part agent, relacions comercials de compra-venda recíproca de mercaderies. Certament pertany a la societat Villegas d'aportar prova de les seves pretensions. Tractant-se d'una operació de compra-venda entre dues societats comercials la prova de l'existència del contracte i de l'execució per la societat Villegas pot ser aportada per tot els mitjans. Els primers jutges han posat de relleu, als efectes de la sentència recorreguda, que la part agent ha aportat al sumari, per establir la seva demanda, 43 factures, emeses entre el 23 de març i el 4 de juliol de 2002, establertes a nom de D. i relatives a lliuraments de material d'equipament d'automòbil, l'import total de les quals suma 71.426,52EUR. Aquestes factures estan acompanyades dels impresos justificatius d'exportació tipus de la Unió Europea, establint que la mercaderia litigiosa provenint d'Espanya, ha entrat a Andorra amb destinació a D.. Aquestes declaracions de la Duana estan igualment acompanyades de les notes de despeses de l'Agència de Duanes C. la qual ha procedit a pagar els drets de duana. D'altra part, en ressurt de la resposta adreçada el 22 d'agost de 2005 a l'Hble. Batlle per part del Sr. Canales Director Adjunt de la Duana que l'empresa espanyola Villegas efectivament ha exportat a Andorra entre els mesos de març a juliol de 2002, mercaderia destinada a Morell SL i que la major part de factures, el pagament de les quals es persegueix, van fer objecte d'una declaració a la importació. Morell posa en dubte el caràcter d'aquesta declaració, estimant que la mateixa no permet establir de manera certa que ella hagi rebut efectivament aquesta mercaderia i demana que es practiqui una nova prova documental pública consistent a sol·licitar del Servei de Duana d'Andorra que certifiqui que Morell SL ha fet una declaració d'importació de mercaderia i n'hagi tingut realment el lliurament. De tota manera procedeix desestimar aquesta petició de pràctica de prova en la mesura en la qual no es va proposar mai en primera instància, mentre que la part defenent tenia coneixement del certificat lliurat pel Servei de Duana i estava en mesura de proposar aquella prova la qual en aquest estadi del procediment n'apareix extemporània i dilatòria. En resum, una actitud com aquesta consistent per part de l'agent a exportar mercaderies a Andorra i declarar-les a la Duana destinades a Morell SL mentre que són lliurades a un tercer n'apareix inversemblant fins i tot absurd. Finalment en ressurt igualment de l'audició sobre comissió rogatòria del Sr. Morales xofer de l'empresa de transports A.N. que aquell efectivament va transportar entre els mesos de març i juliol de 2002, mercaderia al Principat d'Andorra, expedida per la societat espanyola Villegas amb destí a la societat Morell que en va prendre lliurament. El conjunt d'aquests elements de prova permet establir de forma incontestable que la demanda principal està ben fonamentada a la suma de 71.426,52EUR. II.- Pel que respecta la demanda reconvencional, la societat Villegas no ha impugnat en els seus escrits la existència ni l'import del deute de 37.125,69 EUR de la qual se'n preval Morell, relativa al lliurament de mercaderies i les factures de les quals consten a l'expedient. La decisió recorreguda mereix igualment confirmació en el que respecta la condemna a Villegas al pagament per compensació d'aquesta quantitat, descartant l'argumentació d'una suspensió de les prossecucions individuals resultant d'un procediment de liquidació amigable obert a benefici de Villegas. En efecte, d'una part l'acta notarial produïda no constitueix, en absència de decisió judicial, una prova suficient de l'existència d'un procediment col·lectiu, d'altra part una decisió de justícia feta a Espanya, si realment existeix no seria executòria al Principat d'Andorra a defecte d'estar revestida de l'Exequàtur. III.- En conseqüència la decisió recorreguda ha de ser confirmada íntegrament. IV.- La desestimació del recurs origina el pagament de les costes processals a la part que recorre. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar els recursos d'apel·lació interposats per la societat Morell i la societat ENTITY_4; Confirmar la sentencia de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 25 de juliol de 2006, en totes les seves disposicions; Imposar a cadascun dels recurrents el pagament de les costes judicials causades pel seu recurs. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE