SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, 26 d'abril de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per sentència de data 13 de gener del 2005 "la ORG_0" (FRANCIA) va condemnar a la Anaya a pagar al Sr. Nogués les quantitats de: 71.289 EUR en concepte de liquidació de salaris, 29.731 EUR en concepte d'indemnització, 5.072 EUR en concepte de primes, amb els interessos legals a comptar del dia de la recepció de la demanda per part de la Anaya, i va condemnar l'empresari a pagar al treballador l'import de 1.500 EUR en base a l'article 700 del nou codi de procediment civil. II.- Per escrit del dia 25 de setembre del 2006 el Sr. Nogués sol·licita d'aquest Tribunal Superior de Justícia, que es declari executòria a ANDORRA, la resolució estrangera mes amunt esmentada. III.- La societat Anaya es va oposar a la demanda del Sr. Nogués, manifestant: que la referida sentència fou dictada per un Tribunal manifestament incompetent, no havent-se respectat les regles nacionals de conflicte; que la mateixa pateix d'una manca de conformitat amb l'ordre públic nacional andorrà; i que també comporta l'existència de frau a la Llei nacional. IV.- El Ministeri Fiscal conclou que s'atorgui l'exequàtur sol·licitat pel Sr. Nogués. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- L'article 19 de la LQJ estipula que l'execució de sentències estrangeres que hagin de causar efectes civils a ANDORRA es sotmetrà a la prèvia aprovació del Tribunal Superior de Justícia, el qual podrà, en el seu cas, ordenar l'exequàtur, atenent en especial als criteris de reciprocitat. En desenvolupament d'aquesta disposició, l'article 49 de la LTPJ estableix que el procediment d'exequàtur tindrà per objecte la verificació i el control que la sentència a executar compleixi cumulativament amb els requisits següents: la competència de la jurisdicció que l'ha dictat; la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció; l'aplicació de la llei competent segons les regles internacionals de conflicte; la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional; l'absència de tot frau a la llei nacional. Hem d'examinar cadascun del requisits legals exigits per la norma vigent andorrana. II.- El litigi que va donar lloc a la sentència estrangera objecte del present procediment d'exequàtur, deriva d'un conflicte laboral entre una empresa andorrana i un treballador estranger resident a les Valls. El contracte de treball fou pactat a ANDORRA i va desplegar tots els seus efectes en el Principat. L'article 4 de la LQJ enuncia que els Batlles i els Tribunals andorrans coneixeran dels judicis que es plantegin en territori andorrà entre andorrans, entre estrangers, i entre andorrans i estrangers. L'article 1 del Decret sobre procediment laboral de data 9 de març de 1974 precisa que el Batlle com a tribunal unipersonal serà competent per a entendre i resoldre en primera instància, qualsevol qüestions que sorgeixin de la interpretació o aplicació del Decret regulador del contracte de treball i, en general, de qualsevol incidència derivada del contracte de treball. Per aplicació d'aquesta normativa es fefaent que les jurisdiccions andorranes son les competents per resoldre el litigi laboral que va oposar la societat Anaya i el Sr. Nogués. De la mateix amanera, si es fa aplicació de les normes genèriques de competència internacional que estableixen que el tribunal competent es el del domicili del demandat o subsidiàriament el del lloc on s'ha pactat i desenvolupat la relació contractual, resulta que son les jurisdiccions andorranes que son competents per conèixer del referit litigi. Ara bé, la jurisdicció francesa per declarar-se competent, va fer aplicació de les disposicions de l'article 14 del codi civil que estableixen que un francès sempre pot iniciar un plet contra un estranger, davant de les jurisdiccions franceses, per les obligacions contractades en un país estranger, per un estranger amb un francès. Es tracta d'un motiu especial de competència exclusivament fonamentat en la nacionalitat francesa d'una de les parts al litigi. Per conseqüent queda acreditat que la jurisdicció francesa que va resoldre el litigi era competent front al dret francès. III.- Dit això, la jurisdicció francesa havia d'aplicar la legislació vigent a ANDORRA, en conformitat amb la clàusula pactada en el article 8 del contracte de treball firmat per les parts que precisa: " En tot el no expressament previst en el present contracte, les parts contractants es someten, expressament, al que disposa la legislació laboral vigent", i mes genèricament per aplicació de les regles internacionals de conflicte en dret civil. A més a més, en matèria laboral, les diverses legislacions nacionals són moltes diferents i aplicades als mateixos fets, poden donar lloc a resolucions dissemblants i fins i tot contradictòries; per tant, utilitzar voluntàriament les regles de conflicte per evitar que sigui d'aplicació la llei competent i provar obtindre una resolució més favorable amb una llei estrangera, constitueix un cas fefaent de frau a la llei nacional. IV.- En cas d'autes, no es desprèn de l'examen de la resolució estrangera, que la jurisdicció que l'ha dictat hagi aplicat la Llei andorrana regulant el contracte de treball. En efecte, en cap moment el tribunal francès fa referència a la llei andorrana i particularment a les disposicions de l'article 14 del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974 regulant la relació laboral entre les parts, que estipulen que les accions per a l'exercici dels drets reconeguts en aquest Decret prescriuran als 3 anys. Es fefaent que si s'hagués aplicat aquesta norma, una gran part de les pretensions del Sr. Nogués relatives a la liquidació de salaris havia prescrit. Igualment, el tribunal estranger va donar la preponderància a una carta de proposta de contracte de treball sobre el contracte de treball mateix, sense esbrinar si aquesta anàlisi jurídica era conforme a la normativa vigent al Principat. V.- En conseqüència no es pot admetre que la referida sentencia estrangera sigui executiva al Principat, per la mateixa no haver aplicat la llei competent segons les regles nacionals de conflicte, i s'ha doncs de desestimar la demanda d'exequàtur del Sr. Nogués, imposant a aquest darrer les costes processals. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar la demanda d'exequàtur formulada pel Sr. Nogués, relativa a una sentència dictada el dia 13 de gener del 2005 per "La ORG_0" ( França). Condemnar el Sr. Nogués al pagament de les costes processals. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE