SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha resolt un recurs contra una sentència del Tribunal de Batlles que condemnava els defenents a construir una carretera i a legalitzar un edifici. Els defenents i la Comunitat de Propietaris havien interposat recursos contra la sentència, argumentant que no eren responsables de les obligacions imposades. El tribunal ha desestimat els recursos dels defenents, però ha estimat parcialment el recurs de la Comunitat de Propietaris, declarant que no era responsable de les costes processals de primera instància. El tribunal ha confirmat la sentència original en la major part dels seus punts, però ha modificat el pronunciament sobre les costes processals. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin TSJC-163/06 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, 26 d'abril de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Salas va interposar demanda, de data 17-7-2003, envers els Srs. Giner i Herrera i contra la ORG_0 La representació processal dels Srs. Giner i Herrera van oposar-se a la demanda, per escrit de data 27-10-2003, i van sol·licitar que es desestimés la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals. La representació processal de la ORG_0 en data 27-10-2003, va contestar a la demanda i va demanar que es dictés sentència per la qual es declarés la indemnitat de la Comunitat i s'imposessin les costes processals d'acord amb el criteri del venciment. II.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 10-4-2006, en virtut de la qual s'establia el que segueix: "DECIDEIX: Que estimant la demanda interposada per la representació processal del Sr. Salas, ha de condemnar i condemna els ignorats hereus del Sr. Giner i al Sr. Herrera, per tal de que de forma conjunta i solidària construeixin la carretera indicada en el V Considerant de la present Resolució, i efectuïn quantes operacions siguin necessàries per tal d'obtenir la legalització de l'edifici E. i a pagar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència. I sense efectuar especial pronunciament al respecte de les costes sufragades per la Comunitat de Propietaris de l'edifici E.". III.- Les representacions processals de la Sra. Conde de la COMUNITAT DE PROPIETARIS i dels Srs. Raya i Herrera van interposar recurs contra la resolució d'instància i van presentar en dates, respectivament de 14 i 15 de setembre de 2006, llur escrits de conclusions, segons el quals i pels motius continguts en els mateixos demanaven que es procedís a la revocació de la resolució d'instància. Així mateix, consta a les actuacions que la representació processal dels Srs. Raya i Herrera va formular escrit de contesta a les conclusions del recurs de la Sra. Escolano en data 6-10-2006 i també, en la mateixa data, de contesta a les conclusions del recurs interposat per la ORG_0. Consta també que la representació processal de la part agent va presentar, en data 6-10-2006, escrit de contesta a les conclusions dels escrits de recursos dels defenents, en virtut del qual demanava que es procedís a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals. I per escrit de data 9-10-2006, la representació processal de la ORG_0 va contestar a les conclusions dels recursos de la Sra. Raya i dels Srs. Escolano i Herrera.. Per últim, la representació de la Sra. Raya va presentar, en data 10- 10-2006, escrit d'al·legacions. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- La representació processal de la Sra. Conde fonamenta el seu recurs en els següents greuges o motius. En primer terme, considera que la sentència imposa als defenents unes obligacions que són també a càrrec de la part agent. En segon terme, manifesta que la sentència és incongruent, tota vegada que es demana la condemna a la preparació de tota la documentació per a legalitzar l'edifici i es condemna a la realització de quantes operacions siguin necessàries per a obtenir la legalització de l'edifici. I, en tercer terme, entén que no s'analitzen els arguments de la Sra. Conde per part de la sentència d'instància. La primera qüestió que s'escau posar de relleu consisteix en el fet que les noves argumentacions que introdueix la Sra. Conde al llarg del procés no poden ésser analitzades, tota vegada que la mateixa, atès que actua com a successora del defenent Sr. Giner ha de limitar-se a mantenir i defensar les mateixes al·legacions que aquella part va efectuar en el seu escrit de contesta a la demanda. En aquest sentit, si s'analitza l'escrit de contesta i es posa en relació amb l'escrit de conclusions de la Sra. Conde s'ha d'examinar l'al·legació relativa a si concorre o no el caràcter de promotors en els Srs. Giner i Herrera i el defecte d'incongruència que es contempla. En aquesta òrbita d'idees, s'ha d'assenyalar, que la incongruència consisteix en la manca d'adequació entre la decisió de la resolució judicial i les al·legacions de les parts, de manera que aquesta s'esdevé quan es dóna més del que s'ha demanat o es concedeix extrem divers al sol·licitat, a la vegada que també pot consistir la incongruència en omissiva, quan la resolució judicial deixa de pronunciar-se sobre alguna pretensió i/o al·legacions introduïdes correctament per les parts litigants. Nogensmenys el que s'acaba d'afirmar, la congruència, entesa com la sintonia o adequació entre la decisió i les al·legacions s'ha d'entendre no de forma rígida i formalista, sinó com una adequació substancial entre el que demanen les parts i el que es resol, de manera que quan, com en el cas que ens ocupa, la pretensió que s'exercita s'adreça a la legalització de la comunitat de Propietaris, no es pot tatxar d'incongruent la decisió que ordena portar a terme tots els actes necessaris per a la legalització quan en la petició de l'agent es demana que es prepari tota la documentació per a poder legalitzar la comunitat. En segon terme, el fet que l'agent hagi de cooperar per què es puguin realitzar tots aquells actes necessaris per a la legalització de la comunitat de propietaris no obsta que els defenents hagin d'assumir les obligacions a les que es van vincular contractualment. I, en aquest sentit, s'escau ara analitzar si cal confirmar la sentència que atribueix als defenents la condició de promotors o, per el contrari, s'ha de donar lloc a aquest motiu de recurs. Si s'examina la prova practicada s'extreu que del document de 4-11-1983 els defenents (pacte primer i segon, folis 28 i 29) adquiriran la propietat de part de l'edificació que es basteixi sobre la finca i en contrapartida han de bastir a llur costes l'edifici projectat. S'estableix també que s'haurà de construir l'edifici d'acord amb els plànols i memòria que va aprovar l'autoritat competent i que es contractarà a l'empresa C. com a constructora, seguint el pressupost a preu tancat que es va fer entre l'anterior promotora (F.) i C. I les mateixes condicions es contenen en el document de 31-1-1984. I de la prova de confessió en judici del Sr. Herrera (folis 148 i 149) resulta que els defenents van tenir a la seva disposició el terreny per a construir i van acceptar construir l'edifici a les seves costes. En definitiva, de la prova practicada s'extreu que després d'haver contractat amb dues mercantil per tal que es bastís l'edifici, i haver sol·licitat els permisos i obtingut els plànols i la memòria, la construcció de l'edifici es va portar a terme mitjançant una permuta amb els defenents, de forma que aquests continuaven la construcció a la seva costa, de conformitat amb els plànols ja existents i amb la constructora que havia executat part de les obres, de forma que promovien la construcció en consonància amb el que ja s'havia pactat per l'amo del terreny inicialment i es col·locaven en la situació de promotors, assumint les costes del procés de construcció a canvi d'obtenir la propietat de part de l'edifici bastit. En aquest sentit, de conformitat amb la prova practicada, s'infereix que la qualitat de promotors esdevé clara en la part demandada i, per consegüent, s'ha de refusar també aquest motiu de recurs. II.- La representació processal de la Sra. Raya i del Sr. Herrera han interposat també recurs contra la resolució d'instància, el qual el fonamenten en els següents arguments o motius. En primer terme, manifesten que, exercitada una acció ex contractu, s'ha d'absoldre a la Comunitat de propietaris i no gravar-la amb la construcció d'una carretera. En segon terme, manifesta que l'acció adreçada a que es prepari tota la documentació per a la legalització de l'edifici no es troba prevista contractualment i, per tant, no es pot exigir. En tercer terme, manifesten que els Srs. Giner i Herrera mai van tenir la condició de promotors. I, en quart terme, que la documentació per a atorgar l'escriptura de divisió horitzontal i legalitzar la comunitat de propietaris es troba en poder de l'agent i cal la seva intervenció per a poder portar a terme aquelles operacions. Del que s'ha raonat en el precedent fonament, es justifica el refús dels arguments relatius a l'absència de la condició de promotors en els defenents, sobre el qual ja s'ha raonat amb anterioritat, i també l'argument relatiu al fet que s'escau que l'agent cooperi a l'atorgament de l'escriptura de divisió i a tots aquells actes necessaris per a portar a terme la legalització de la comunitat de propietaris. En efecte, quant a aquest darrer, ja s'ha raonat que, establerta l'obligació dels defenents de procedir a complir les obligacions que es deriven dels contractes signats, això no justifica que les mateixes no se'ls hagin d'imposar i exigir pel fet que es requereixi la cooperació de la part agent per a atorgar-les. Serà, en tot cas, en fase d'execució si, acreditada la voluntat de la part defenent de complir amb els dictats de la resolució judicial i l'agent no coopera, quant en atenció al caire recíproc de les prestacions s'ha de posar aquest fet en coneixement de l'òrgan judicial. Per consegüent, resta solament per estudiar dos motius: un, la impossibilitat de condemnar a la Comunitat de propietaris i de gravar-la amb la realització de la carretera i dos, l'absència d'obligació dels defenents de procedir a legalitzar la Comunitat de propietaris. Quant al primer extrem, aquest serà objecte d'estudi amb el recurs de la Comunitat de propietaris contra la sentència d'instància. Així, essent part la comunitat de propietaris del present litigi és a ella a qui correspon al·legar els greuges que la sentència d'instància li pugui causar i no la representació processal dels Srs. Raya i Herrera atès que el pronunciament de la resolució judicial que afecta a la Comunitat ha de ser combatut per aquesta i, per consegüent, s'ha d'entendre la manca de legitimació dels defenents esmentats per a recórrer en aquest punt la resolució d'instància. I, en relació al segon, convé exposar el que segueix. Segons el pacte setè del document de 4-11-1983 s'estableix que, una volta realitzada la recepció definitiva de les obres, les dues parts atorgaran l'escriptura d'obra nova i de divisió, en la qual s'establirà el règim de la comunitat. I el mateix s'afirma en el document de 31-1-1984. Per consegüent, la pretensió que exercita la part agent, relativa a que s'acabin les obres pendents pels defenents i que s'atorguin els actes necessaris per a poder legalitzar la comunitat de propietaris són pretensions que es deriven de les obligacions que als Srs. Giner i Herrera els imposaven els contractes abans esmentats, per la qual cosa procedeix també el rebuig d'aquesta pretensió i, per tant del seu recurs. III.- En darrer lloc, s'ha d'examinar el recurs que contra la sentència d'instància interposa la Comunitat de propietaris. En l'escrit de contesta a la demanda la Comunitat de propietaris es va mostrar d'acord amb la pretensió referent a la legalització de l'edifici. I, en relació a la pretensió d'acabament del vial, afirma que no s'oposa a la mateixa (foli 63) i en la súplica sol·licita que es declari la indemnitat de la Comunitat als efectes purament processals. En canvi, en l'escrit de conclusions de la comunitat de propietaris s'argüeixen dos greuges diversos: un, referent a la construcció de la carretera de 15 metres i al fet que en la sentència s'indica que la Comunitat de propietaris està d'acord en la seva realització. Afegeix la recurrent que cal declarar la indemnitat de la comunitat al respecte. I, el segon, que en relació a les costes processals referents a la intervenció de la Comunitat, aquestes han de ser suportades per la part que ha estat vençuda en el litigi. Quant a la primera de les al·legacions, s'ha de posar de manifest que la sentència manifesta que la Comunitat de propietaris es troba d'acord amb la realització de la carretera segons el projecte aprovat (V considerant) i aquesta asseveració de la sentència es fonamenta en les al·legacions de la Comunitat en el seu escrit de contesta, quan afirma que no s'oposa a la pretensió relativa a l'acabament del vial: "La meva principal, no pot doncs oposar-se a que els promotors donin compliment a les seves obligacions, facin el necessari per legalitzar l'edifici i s'obliguin a acabar el vial que l'envolta, adquirint la meva principal a partir d'aquell moment tots els drets que havia d'haver tingut des de l'inici..." (foli 63, fet sisè. Aleshores, no pot ara la Comunitat de propietaris, en contradicció amb les seves afirmacions prèvies, atribuir un greuge a la resolució d'instància i modificar en el seu escrit de conclusions la seva posició processal, atès que comportaria una mutatio libelli prohibida i que ha de ser refusada. Respecte de la segona de les al·legacions, aquesta sí ha de ser acollida, tota vegada que la comunitat de propietaris s'ha vist demandada en un procés civil i ha hagut d'intervenir en el mateix, en defensa dels seus interessos, per la qual cosa, d'acord amb el principi del venciment objectiu (Codi 7,51,5), correspon a la part vençuda l'abonament de les costes processals de primera instància, relatives a la intervenció de la comunitat de propietaris. Pel que fa a les costes processals d'aquesta alçada, procedeix imposar les costes processals a les parts recurrents que han vist desestimats els seus recursos. En canvi, pel que es refereix al recurs formulat per la Comunitat de propietaris, atesa la seva estimació parcial, no s'ha d'efectuar imposició de les costes processals en relació al mateix. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMEM els recursos interposats per la representació processal de la Sra. Raya i pels Srs. Escolano i Herrera i ESTIMEM en part el recurs interposat per la comunitat de Propietaris de l'Edifici E. contra la sentència de data 10-4-2006, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i declarem que s'escau confirmar la seva part decisòria, excepte en el pronunciament relatiu a les costes de primera instància, el qual modifiquem i establim que els defenents Sr. Herrera i els ignorats hereus del Sr. Giner han d'abonar les costes processals de primera instància. Respecte de les costes de segona instància, procedeix imposar les costes processals a aquelles parts recurrents que han vist refusats els seus recursos, mentre que atès l'èxit parcial del recurs interposat per la Comunitat de propietaris, no s'efectua imposició de les costes en relació al mateix. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE