STSJAD ANDORRA, a 19 d'abril del 2007 - ROJ: STSJAD 55/2007
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé19 avril 2007
Numéro18/07
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 55/2007)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 55/2007, ECLI:AD:TSJADAD:2007:55) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 12 mars 2005, le véhicule appartenant au requérant, M. Olmo, qui le conduisait lui-même, heurta une pierre tombée du talus de la route secondaire du Morales d'Ordino. Le 13 février 2006, l'intéressé adressa au Gouvernement une demande de responsabilité administrative. Le Gouvernement ne répondit pas dans le délai imparti, ce qui valut décision de rejet tacite. L'intéressé demandait l'annulation du refus tacite et la condamnation de l'Administration au paiement de 2 622,05 EUR, majorés des intérêts légaux et des dépens.
Saisi en première instance, le Tribunal de Batlles rejeta la demande par jugement du 29 septembre 2006. Le requérant interjeta appel le 16 novembre 2006, soutenant principalement que le Gouvernement avait commis une faute de service en ne prenant pas les mesures propres à garantir la circulation sans danger sur une route publique. Il sollicitait en outre le remboursement des frais processuels et extraprocessuels. Dans sa réponse du 19 décembre 2006, le Gouvernement soutint que la responsabilité administrative n'est pas objective et que la faute de service n'était pas établie. Il demanda également la condamnation aux dépens.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia est saisie de l'appel sous le numéro AD-0035-1/06 (NIG TSA 65/06, recours 18/07).
## Question de droit
La question posée à la juridiction d'appel était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si la responsabilité de l'Administration pouvait être engagée à raison de la chute d'une pierre sur une route publique, en l'absence de faute de service démontrée. D'autre part, il fallait apprécier la légalité du refus tacite opposé par le Gouvernement à la demande indemnitaire. La solution de la première question commandait celle de la seconde, dès lors que le refus tacite n'était fondé que si la demande était mal fondée.
## Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel, confirme le jugement entrepris et ne prononce aucune condamnation aux dépens. Le dispositif est ainsi rédigé :
> « Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Olmo. »
> (Premier : rejeter le recours d'appel présenté par M. Olmo.)
> « Segon : Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la desestimació tàcita per silenci administratiu del Govern en relació amb la sol·licitud presentada per l'agent en data 13 de febrer del 2006 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. »
> (Second : confirmer le jugement attaqué et déclarer que le rejet tacite par silence administratif du Gouvernement, relatif à la demande présentée le 13 février 2006, est conforme au droit et aux fins qui légitiment l'activité administrative.)
> « Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. »
> (Troisième : ne prononcer aucune condamnation aux dépens. Le présent jugement est définitif et exécutoire.)
Le dispositif ordonne, enfin, que, une fois accomplies les formalités prévues à l'article 76 de la Llei de la jurisdicció administrativa i
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 19 d'abril del 2007 - ROJ: STSJAD 55/2007
Le 12 mars 2005, le véhicule appartenant au requérant, M. Olmo, qui le conduisait lui-même, heurta une pierre tombée du talus de la route secondaire du Morales d'Ordino. Le 13 février 2006, l'intéressé adressa au Gouvernement une demande de responsabilité administrative. Le Gouvernement ne répondit pas dans le délai imparti, ce qui valut décision de rejet tacite. L'intéressé demandait l'annulation du refus tacite et la condamnation de l'Administration au paiement de 2 622,05 EUR, majorés des intérêts légaux et des dépens.
Saisi en première instance, le Tribunal de Batlles rejeta la demande par jugement du 29 septembre 2006. Le requérant interjeta appel le 16 novembre 2006, soutenant principalement que le Gouvernement avait commis une faute de service en ne prenant pas les mesures propres à garantir la circulation sans danger sur une route publique. Il sollicitait en outre le remboursement des frais processuels et extraprocessuels. Dans sa réponse du 19 décembre 2006, le Gouvernement soutint que la responsabilité administrative n'est pas objective et que la faute de service n'était pas établie. Il demanda également la condamnation aux dépens.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia est saisie de l'appel sous le numéro AD-0035-1/06 (NIG TSA 65/06, recours 18/07).
Question de droit
La question posée à la juridiction d'appel était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si la responsabilité de l'Administration pouvait être engagée à raison de la chute d'une pierre sur une route publique, en l'absence de faute de service démontrée. D'autre part, il fallait apprécier la légalité du refus tacite opposé par le Gouvernement à la demande indemnitaire. La solution de la première question commandait celle de la seconde, dès lors que le refus tacite n'était fondé que si la demande était mal fondée.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel, confirme le jugement entrepris et ne prononce aucune condamnation aux dépens. Le dispositif est ainsi rédigé :
Reproduction verbatim
« Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Olmo. »
(Premier : rejeter le recours d'appel présenté par M. Olmo.)
Reproduction verbatim
« Segon : Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la desestimació tàcita per silenci administratiu del Govern en relació amb la sol·licitud presentada per l'agent en data 13 de febrer del 2006 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. »
(Second : confirmer le jugement attaqué et déclarer que le rejet tacite par silence administratif du Gouvernement, relatif à la demande présentée le 13 février 2006, est conforme au droit et aux fins qui légitiment l'activité administrative.)
Reproduction verbatim
« Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. »
(Troisième : ne prononcer aucune condamnation aux dépens. Le présent jugement est définitif et exécutoire.)
Le dispositif ordonne, enfin, que, une fois accomplies les formalités prévues à l'article 76 de la Llei de la jurisdicció administrativa i
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0035-1/06 TSA: 65/06
S E N T È N C I A NÚM. 18-2007
PARTS:
Apel·lant: Olmo
Representant: Bernat
Advocat: Morales
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Azorin
Advocat: Amador
A la vila d'Andorra la Vella, el 19 d'abril de 2007
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0035-1/06.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 18/07 — Décision commentée
1.- El Sr. Olmo va interposar recurs contra la denegació tàcita per silenci administratiu del Govern en relació amb la sol·licitud de responsabilitat administrativa formulada en data 13 de febrer del 2006, sol·licitant la nul·litat del refús tàcit, com també la condemna de l'Administració al pagament de 2622,05 EUR (mes interessos legals i costes).
2.- En la sentència del 29 de setembre del 2006, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Olmo.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 16 de novembre del 2006, el Sr. Olmo manifesta principalment que:
-el Govern ha incorregut en manca de servei en no realitzar les actuacions escaients per permetre la circulació sense perill en una carretera pública;
-demana el pagament de les costes processals i extraprocessals causades.
4.- En la seva contesta de data 19 de desembre del 2006, el Govern manifesta principalment que: la responsabilitat de l'administració no és objectiva i la falta de servei no queda provada.
El Govern demana igualment el pagament de les costes processals
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Els fets que donen lloc al present litigi son els següents :
El dia 12 de març de 2005, el vehicle de propietat i conduït pel Sr. ENTITY_1 va topar contra una pedra que es desprengué del talús de la carretera secundaria del Morales d'Ordino.
Tercer.- Els fets no s'han discutit, es tracta d'apreciar el context jurídic d'aquesta causa.
Les condicions de l'admissió de la responsabilitat de l'administració les fixa l'article 59 del Codi de l'administració.
Com ja ha jutjat varies vegades aquesta Sala, no existeix en principi, en dret andorrà, la responsabilitat sense falta. La responsabilitat de l'administració només es pot aplicar sobre la base de la falta de servei comesa per l'administració. Segons l'article 59 del Codi de l'Administració,
« constitueixen causes de responsabilitat administrativa, la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses.... ».
En aquest cas, l'administració ha mantingut correctament aquesta carretera i la caiguda de la pedra resulta d'un cas fortuït que era imprevisible, tenint en compte la situació geogràfica d'aquesta carretera.
En efecte, el demandant no aporta cap element que justifiqui una falta de servei per part de l'Administració.
.
L'aplicació de la responsabilitat administrativa, dins el quadre de dret andorrà, no es pot assimilar a una assegurança universal que cobreixi tots els riscos ocorreguts a la vida social
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Olmo.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la desestimació tàcita per silenci administratiu del Govern en relació amb la sol·licitud presentada per l'agent en data 13 de febrer del 2006 es ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.