Résumé

# Juridiction andorrane, — (TSJ d'Andorre, Sala Civil, 15 février 2007, ROJ STSJAD 87/2007) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 87/2007, ECLI:AD:TSJADAD:2007:87) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La décision, rendue par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (recours n° 209/06, magistrat rapporteur M. Jean Louis Vuillemin), concerne un litige locatif portant sur un appartement situé à Andorre-la-Vieille. Par un contrat du 1er novembre 1963, les bailleurs avaient loué le logement au défunt M. Serra. La société demanderesse, désignée dans le texte tantôt sous le nom de « Briones », tantôt sous celui de « GISA », a saisi le Batlle, selon la procédure abrégée, d'une demande en paiement de 3 211,79 euros, majorée des intérêts légaux à compter du 1er mai 2005. Elle réclamait le remboursement de dépenses de gasoil de chauffage et d'eau potable. Les héritiers du défunt ont soulevé l'exception de défaut de légitimation active de la société demanderesse. Sur le fond, ils ont soutenu que le loyer incluait la consommation de gasoil et d'eau. Par jugement du 25 juillet 2006, le Tribunal unipersonnel des Batlles a rejeté la demande et mis les dépens à la charge de la demanderesse. Celle-ci a interjeté appel. Le texte relate les événements contractuels suivants : - Une lettre du 31 août 1989 a fixé le loyer à 24 650 pesetas mensuelles, chauffage inclus, la contribution au chauffage central étant répartie sur douze mois. - À compter du 1er mai 1993, le loyer a été fixé à 42 400 pesetas, correspondant selon la décision à la redevance augmentée des frais de chauffage. - Par lettre du 18 janvier 1994, l'administrateur de l'immeuble a résilié le contrat à compter du 30 avril 1994 et proposé un nouveau bail, fondé sur la loi du 3 septembre 1993, comportant un loyer de 44 600 pesetas et un acompte mensuel de 5 000 pesetas pour le gasoil, régularisé annuellement selon la consommation. - Ce nouveau contrat n'a pas été signé. La relation locative s'est néanmoins poursuivie jusqu'au décès du locataire, en avril 2005. ## Question de droit La question posée à la Sala Civil est formulée ainsi dans la décision : déterminer « si la relation de location [...] met à la charge du locataire les dépenses de gasoil et d'eau potable » réclamées par la demanderesse (fondement III). Deux questions connexes se dégagent de l'argumentation de l'appelante : 1. **La formation du lien contractuel.** L'appelante soutenait que, bien que le défunt n'ait pas signé le contrat du 18 janvier 1994, il l'avait tacitement accepté en exécutant pendant plus de deux ans ses obligations. Elle invoquait subsidiairement le contrat de 1963, dont le troisième pacte aurait mis le gasoil à la charge du locataire. 2. **Le contenu des obligations du locataire.** Il s'agissait de déterminer si, à défaut de stipulation expresse, les dépenses d'

SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 15 de febrer de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La societat Briones va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda a tramitar pel procediment abreujat contra els hereus del Sr. Serra, en reclamació de la quantitat de 3.211,79 EUR, mes els corresponents interessos legals a partir del 1 de maig del 2005, en concepte de pagament de les despeses relacionades a l'arrendament d'un pis situat a l'XXXX. II.- Els Srs Blasco, Daza i Bonet, hereus ab intestat del Sr. Serra, varen plantejar l'excepció de manca de legitimació activa ad causam de la societat GISA, i sobre el fons varen contestar que en el preu del lloguer, hi era inclòs el consum de gas oil i aigua potable reclamats per l'adversa. III.- Per sentencia de data 25 de juliol del 2006, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la part actora, fent imposició de les costes processals a la mateixa. IV.- Contra aquesta resolució la societat GISA ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que malgrat que el difunt Sr. Serra no va arribar a signar el contracte d'arrendament de data 18 de gener de 1994, el va consentir i acceptar de manera tàcita durant mes de 2 anys sense oposar-hi, es a dir complint escrupolosament les obligacions en ell recollides; que l'article 7 de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes de 30 de juny de 1999, així com de la Llei d'Arrendament de 1993, entenen que el contracte d'arrendament existeix des del moment en que les parts assumeixen les obligacions que se'n deriven; que subsidiàriament, en el cas de tenir en compte únicament el contracte de 1963, s'ha de dir que també aquest va ser incomplet pel arrendatari; que el pacte tercer del contracte ja establia que eren a càrrec de l'arrendatari les despeses de gas oil i que per tant no quedaven incloses en el preu del lloguer. II.- Per contracte de data 1 de novembre de 1963, el Srs. Gomila i Daza varen arrendar a favor del difunt Sr. Serra, un pis de l'edifici M. d'ANDORRA la VELLA. Per carta de data 18 de gener de 1994, l'administrador de l'edifici va rescindir el contracte d'arrendament a comptar del dia 30 d'abril de 1994, i va proposar a l'arrendatari, en aplicació de la nova llei d'Arrendaments de Finques Urbanes de data 3 de setembre de 1993, un nou contracte d'arrendament que no fou firmat pel Sr. Serra.. Nogensmenys, la relació contractual es va mantenir entre les parts fins a la defunció del Sr. Carles RIBODELLA al mes d'abril del 2005, i al retorn de la possessió de l'apartament al propietari per part del fill de l'arrendatari difunt. III.- La problemàtica que s'ha de resoldre es la de determinar si la relació d'arrendament pactada pel Sr. Carles RIBODELLA, posa a càrrec de l'arrendatari les despeses de gas oil i aigua potable, reclamades per la societat GISA en el marc del present procediment. IV.- El contracte d'arrendament de data 1 de novembre de 1963, estableix en el seu article 3-d, que a mes de la renda, l'arrendatari te obligació de pagar el servei de calefacció. Per carta de data 31 d'agost de 1989, l'administrador de l'edifici va comunicar als arrendataris que a l'objecte de simplificar el cobrament del servei de calefacció central, en lloc de pagar 40.000 ptes en 6 mesos, a partir de la temporada 1989-1990, es repartiran en 12 mesos, de manera que el preu del lloguer del pis serà de 24.650 ptes mensuals, calefacció inclosa i a partir del vinent mes d'octubre. A comptar del 1 de maig de 1993, el preu del lloguer fou fixat a l'import de 42.400 ptes, corresponent, d'acord amb les disposicions de la carta del dia 31 d'agost de 1989, a la renda mes les despeses del servei de calefacció. El 18 de gener de 1994, l'administrador de l'edifici va rescindir el contracte d'arrendament, i proposar al Sr. Serra, un nou contracte comportant un lloguer mensual de 44.600 ptes mes un acompte mensual de 5.000 ptes en concepte de despeses de gas oil per a la calefacció a devengar anualment segons el consum produït per l'immoble. El Sr. Serra no va firmar el nou contracte que li fou proposat el dia 1 de maig de 1994, i per tant, la relació entre les parts, que es va renovar malgrat la decisió de rescissió per part de l'arrendador, per continuar el Sr. Serra ocupar el pis, va quedar regulada pel contracte d'arrendament de 1963. Per tant l'única obligació romanant a càrrec de l'arrendatari, era la de pagar la renda incloent les despeses de calefacció. Encara que la proposta del nou contracte pugui ser considerada com una manifestació de la decisió unilateral de l'arrendador d'augmentar del preu del lloguer, el Sr. Serra només havia d'abonar la quantitat fixada pel preu del lloguer, mes concretament, 49.600 ptes, sense que l'arrendador pugui reclamar-li cap suma mes en concepte de liquidació anyal de la consumació de gas oil, i encara menys d'aigua potable, que no esta prevista en el contracte de 1963. V.- Atès que no consta en autes la prova que el Sr. Serra hagi pagat cada mes una quantitat inferior a la de 299 EUR deguda, s'ha de desestimar la demanda de l'actora i confirmar la resolució impugnada, imposant les costes processals a càrrec de la part que recorre . Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX SA; Desestimar el recurs d'apel·lació de la societat G. Confirmar la sentencia del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 25 de juliol del 2006, en totes les seves disposicions; Imposar les costes judicials de segona instància a la part recorrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.