STSJAD ANDORRA, a 09 de juliol del 2007 - ROJ: STSJAD 111/2007
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 juillet 2007
Numéro35/07
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 111/2007 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 9 juillet 2007)
> Décision commentée : STSJAD 111/2007, 9 juillet 2007, ECLI:AD:TSJADAD:2007:111, recours n° 35/07 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : la référence canonique fournie dans la fiche (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral (ROJ, ECLI, numéro de recours). Le texte étant rédigé en catalan, les citations du dispositif sont des traductions françaises.*
## Faits et procédure
M. Catalá, assuré auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), souffre d'une maladie de Charcot-Marie-Tooth, qualifiée par la décision de « malaltia heredità ria i progressiva » (maladie héréditaire et progressive). La CASS lui a refusé le bénéfice d'une pension d'invalidité pour maladie de groupe II. Sa décision, rendue le 27 mars 2006 sur recours confirmant celle du 20 janvier précédent, a été contestée devant le Tribunal de Batlles.
Par jugement du 16 novembre 2006, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande de M. Catalá. Celui-ci a interjeté appel le 12 janvier 2007, en faisant valoir, pour l'essentiel, un stade avancé de la maladie, une incapacité totale à exercer toute activité professionnelle et l'improbabilité de retrouver un emploi compte tenu de sa situation personnelle. Il sollicitait la condamnation de la CASS aux dépens.
La CASS a conclu au rejet. Elle admettait que la maladie se trouvait à un stade « relativement avancé », mais soutenait qu'elle n'empêchait pas l'exercice d'une activité sédentaire. Elle faisait valoir que la classification dans l'un des groupes prévus par l'article 2 du Règlement d'application n° 18 dépend « de manera exclusiva de l'estat físic de l'interessat », et qu'elle pourrait, à la demande de l'assuré ou d'office, procéder à une reclassification sur le fondement de l'article 13 du même règlement. Elle s'opposait enfin à toute condamnation aux dépens.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était saisie en appel, après l'instruction de l'affaire et une expertise médicale ordonnée par le Batlle.
## Question de droit
La décision pose une double interrogation :
1. **Question principale** : M. Catalá peut-il prétendre à une pension d'invalidité pour maladie de groupe II, au sens de l'article 2 du Règlement d'application n° 18 de la CASS ?
2. **Question subsidiaire** : Quels critères doivent guider la classification de l'assuré invalide, et quelle est la portée de l'expertise médicale dans ce contrôle ?
Le litige porte donc moins sur l'existence de l'invalidité que sur la détermination du groupe qui sert de base au calcul de la prestation. Le juge doit en outre se prononcer sur la répartition des dépens.
## Solution et dispositif
La Sala Administrativa retient deux principes préalables. Le premier tient à la
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 de juliol del 2007 - ROJ: STSJAD 111/2007
STSJAD 111/2007 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 9 juillet 2007)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 111/2007, 9 juillet 2007, ECLI:AD:TSJADAD:2007:111, recours n° 35/07 (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie dans la fiche (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral (ROJ, ECLI, numéro de recours). Le texte étant rédigé en catalan, les citations du dispositif sont des traductions françaises.
Faits et procédure
M. Catalá, assuré auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), souffre d'une maladie de Charcot-Marie-Tooth, qualifiée par la décision de « malaltia heredità ria i progressiva » (maladie héréditaire et progressive). La CASS lui a refusé le bénéfice d'une pension d'invalidité pour maladie de groupe II. Sa décision, rendue le 27 mars 2006 sur recours confirmant celle du 20 janvier précédent, a été contestée devant le Tribunal de Batlles.
Par jugement du 16 novembre 2006, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande de M. Catalá. Celui-ci a interjeté appel le 12 janvier 2007, en faisant valoir, pour l'essentiel, un stade avancé de la maladie, une incapacité totale à exercer toute activité professionnelle et l'improbabilité de retrouver un emploi compte tenu de sa situation personnelle. Il sollicitait la condamnation de la CASS aux dépens.
La CASS a conclu au rejet. Elle admettait que la maladie se trouvait à un stade « relativement avancé », mais soutenait qu'elle n'empêchait pas l'exercice d'une activité sédentaire. Elle faisait valoir que la classification dans l'un des groupes prévus par l'article 2 du Règlement d'application n° 18 dépend « de manera exclusiva de l'estat físic de l'interessat », et qu'elle pourrait, à la demande de l'assuré ou d'office, procéder à une reclassification sur le fondement de l'article 13 du même règlement. Elle s'opposait enfin à toute condamnation aux dépens.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était saisie en appel, après l'instruction de l'affaire et une expertise médicale ordonnée par le Batlle.
Question de droit
La décision pose une double interrogation :
Question principale : M. Catalá peut-il prétendre à une pension d'invalidité pour maladie de groupe II, au sens de l'article 2 du Règlement d'application n° 18 de la CASS ?
Question subsidiaire : Quels critères doivent guider la classification de l'assuré invalide, et quelle est la portée de l'expertise médicale dans ce contrôle ?
Le litige porte donc moins sur l'existence de l'invalidité que sur la détermination du groupe qui sert de base au calcul de la prestation. Le juge doit en outre se prononcer sur la répartition des dépens.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa retient deux principes préalables. Le premier tient à la
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0024-2/06 TSA: 78/06
S E N T È N C I A NÚM. 35-2007
PARTS:
Apel·lant: Catalá Representant: en nom propi Advocat: Benítez
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 de juliol de 2007
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0024-2/06.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1- El Sr. Catalá va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 27 de març de 2006, confirmant en alçada la decisió del 20 de gener anterior sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II a comptar del dia 1 de novembre del 2006.
2.- En la sentència de 16 de novembre del 2006, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Catalá.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 35/07 — Décision commentée
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 12 de gener del 2007, el Sr. Catalá manifesta principalment que:
-es troba en una fase avançada de la seva malaltia i que està totalment incapacitat per a l'exercici de qualsevol activitat laboral;
-és pràcticament impossible que el Sr. Catalá trobi una feina en les seves circumstancies personals;
-demana el pagament de les costes judicials.
En el seu escrit de conclusions de data 28 de febrer del 2007, precisa que la malaltia de Charlot-Marie-Tooch que pateix s'ha de classificar com del tipus III i aquesta es troba en una fase avançada
4.- En la contesta de data 1 de febrer del 2007 la CASS manifesta principalment que:
-la malaltia que pateix l'assegurat està en una fase relativament avançada però no significa que actualment sigui un impediment, per a poder exercir qualsevol activitat laboral de tipus sedentari;
-la classificació en un o altre dels grups que l'article 2 del Reglament d'aplicació núm. 18 depèn de manera exclusiva de l'estat físic de l'interessat.
-sense perjudici que davant la malaltia de Charcot-Marie-Tooth evolutiva i progressiva referida pel Sr. Catalá, la CASS, pugui a petició de l'assegurat, o per iniciativa pròpia, reclassificar la seva pensió d'invalidesa amb un grau més elevat, de conformitat amb l'article 13 del Reglament d'aplicació núm. 18.
-la CASS no pot ser condemnada al pagament de les costes ja que no queda provat que les seves pretensions hagin estat temeràries
La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 26 de febrer de 2007.
5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El litigi versa sobre la determinació del grup d'invalidesa que serveix de base al càlcul de la pensió d'invalidesa per malaltia.
Cal aplicar les disposicions de l'article 2 del Reglament d'Aplicació núm. 18:
« Els assegurats invàlids es classificaran en tres categories, segons acord del Control Mèdic :
Invàlids capacitats per a excercir alguna activitat professional.
Invàlids incapacitats per a qualsevol activitat.
Invàlids que requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida »
Tercer.- En aquest cas, la qüestió és de saber si el Sr. Catalá pot beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa del grup II.
Abans de pronunciar-se sobre els fets, cal recordar els dos principis aplicables en les qüestions d'aquesta naturalesa.
En primer lloc, en aplicació de les disposicions de l'article 2 del Reglament d'Aplicació núm. 18, citat més amunt, la classificació es fa tenint en compte solament els criteris mèdics.
En segon lloc, aquesta Sala ha jutjat varies vegades que «el terme « activitat » s'ha d'interpretar com «activitat professional, la qual cosa suposa l'exercici d'un treball regular » (Sentencia 98-17 del 20 d'abril de 1998).
Com bé ha jutjat la sentencia de primera instància, la jurisprudència d'aquesta Sala és que, en aquestes matèries, el peritatge mèdic és un element important d'informació, tot i que evidentment els jutges no tenen l'obligació de seguir el parer dels perits.
En el seu informe, els perits nomenats pel Batlle manifesten principalment que « la malaltia que pateix el Sr. Catalá és una malaltia hereditària, que no comporta cap tipus de millora sigui quin sigui el tractament... » (veure foli 97). Afegeixen, «aquesta afectació impedeix al Sr. Catalá de caminar bé, i de coordinar mínimament ambdós peus durant la marxa degut a l'abolició total de la sensibilitat tant superficial com profunda » (veure foli 97). A més, « aquesta simptomatologia no s'alleugereix amb el descans, i està aconsellat d'efectuar una petita activitat física del tipus de natació... » (veure foli 98).
Conclouen que « i saben que aquesta neuropatia és progressiva, amb evolucions que requeririen nombroses baixes mèdico-laborals » (veure foli 98).
En aquestes condicions, el Sr. Catalá no pot exercir una activitat professional regular normal. Cal concloure que te dret a la percepció d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Catalá.
Segon: Anul·lar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió de la Comissió Contenciosa de la CASS del 27 de març del 2006, confirmant en alçada la decisió del 20 de gener del 2006, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa
Tercer: Declarar que el Sr. Catalá té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II a comptar del dia 1 de novembre de 2006
Quart: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.