SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- la Sra. Expósito va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat V. SL, en reclamació de la quantitat de 24.555,38 EUR en concepte d'indemnització par acomiadament injustificat (15.212,72 EUR), de compensació econòmica (8.426,16 EUR) i de dies pendents de vacances (916,50 EUR). II.- La societat V. SL es va oposar a les pretensions de la part actora. III.- Per sentència de data 10 de maig del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar la societat V. SL a satisfer a la Sra. Expósito l'import de 15.978,91 EUR, del qual es deduiran els 716,20 EUR ja percebuts per la demandant amb anterioritat; sense efectuar especial condemna en costes. També la sentència va condemnar la societat V. SL a regularitzar prop de la CASS la diferència constatada entre els salaris percebuts per la Sra. Expósito i les quantitats cotitzades, i això des del mes d'agost del 2003. IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La societat V. SL manifesta en base del seu recurs que va cotitzar sempre i en tot cas la totalitat dels conceptes retributius percebuts per la Sra. Expósito durant la vigència de la relació laboral mantinguda, ja que ni el quilometratge, ni les dietes tenen naturalesa retributiva i per tant, no poden rebre la consideració de salari i no han d'ésser cotitzats prop de la CASS. II.- El motiu de recurs de la Sra. Expósito rau en el fet que la resolució recorreguda no ha condemnat a la part demandada al pagament de les costes judicials contràriament a la jurisprudència en matèria laboral. III.- La Sra. Expósito va començar a treballar pel compte de la societat V. SL, el dia 6 d'agost del 1999, en qualitat de netejadora. Per carta del dia 11 de juliol del 2006, la treballadora va entregar en mà a la Directora General de l'empresa, una carta comunicant a la mateixa la rescissió unilateral del contracte de treball pel motiu següent: "des de fa varis anys la societat V. SL està declarant a la CASS com a sou que percepo, quantitats inferiors a les que realment ingresso en concepte de nòmina." IV.- És cert que si es comprova les quantitats declarades a la CASS per l'empresa a comptar del mes de gener del 2000 amb les quantitats ingressades per la treballadora en qualitat de nòmina, que consten en els seus extractes de compte bancari, en resulta que les quantitats declarades i cotitzades eren inferiors a les pagades a la Sra. Expósito. A títol d'exemple es pot constatar que pel mes de gener del 2000, V. SL va declarar un salari de 55.896 ptes i va abonar a la seva empleada, la quantitat de 81.731 ptes i pel mes d'abril del 2001, l'empresa va declarar un sou de 180.000 ptes i abonar la quantitat de 245.066 ptes. Nogensmenys, la Sra. Expósito declara en el seu escrit de demanda que fou a comptar de l'any 2002 que l'empresa va deixar de cotitzar la totalitat del seu salari. La comprovació dels extractes de la CASS i dels extractes del compte bancari de la treballadora no corrobora totalment aquesta afirmació. En efecte, una anàlisis acurada demostra que per l'any 2002, si existeix una lleugera diferència entre les quantitats cotitzades i abonades, que no supera en general 50 EUR, l'empresa va pagar a l'assalariada, més que la suma que va cotitzar, els mesos de gener i desembre del 2002; que per l'any 2003, la mateixa situació es va reproduir pels mesos de febrer i març, i pels anys següents, pels mesos d'octubre 2004 i març, agost i desembre del 2005; per l'any 2006, totes les quantitats declarades foren superior a les abonades. Ara bé, la societat V. SL pretén que la diferència mínima que ha pogut existir entre les quantitats declarades i abonades correspon, no al salari de la Sra. Expósito, sinó a conceptes de quilometratge i de dietes que no tenen cap naturalesa retributiva. Aquesta argumentació queda acreditada per les proves que consten en autes, i més particularment pels butlletins de salari firmats per la Sra. Expósito, en els qual figura a vegades, dietes i quilometres d'un import corresponent més o menys a la diferència constatada entre salari cotitzat i salari pagat cada mes a la treballadora, i per els testimoniatges de les Sres. Marcos i Porras que varen declarar que el concepte quilometratge que apareix als butlletins de salari correspon a l'import satisfet per l'empresa en concepte de reembossament de la despesa prèviament assumida pel treballador derivada del fet d'haver utilitzar un vehicle propi, i que a finals de mes el treballador indica quants quilometres ha efectuat i en funció d'això se li paga aquest concepte segon el preu pactat; i que les dietes corresponen al reembossament del preu dels tiquets d'aparcament que els supervisors han de satisfer en arribar al centre. V.- L'article 56 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que "es considera salari la remuneració o el guany que l'empresari lliura a l'assalariat com a contraprestació dels seus serveis. Tenen també la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècies, llevat de les liberalitats de l'empresa"; i afegeix que "el salari global està integrat pel salari de base i tots els altres conceptes retributius que l'empresari pagui al treballador". L'article 12 del Reglament Financer de la CASS estipula que la base de la cotització que hauran de satisfer els assalariats comprendrà el total de les remuneracions embossades durant el període de referència precedent, incloses les propines i altres avantatges materials. Per avantatges materials s'ha d'entendre un complement del salari, no concretitzat en diners, sinó en mitjans per facilitar la feina del treballador, com la disposició d'un vehicle de l'empresa per el seu us exclusiu, inclòs personal, una pensió alimentosa o un allotjament, que presenten un caràcter retributiu important del moment que augmenten les facultats econòmiques del treballador en la mesura on aquest darrer pot estalviar una part del seu salari en diners en no haver a fer front a despeses necessàries a la vida de cada dia, independentment de la seva activitat professional. En cas d'autes les quantitats pagades en concepte de quilometratges i de dietes no es poden considerar com avantatges materials, ja que no corresponen a cap benefici concret pel treballador, sinó a un reembossament de les despeses ja assumides pel mateix per realitzar la seva feina. Es tracta doncs d'una compensació variant segons les despeses realment efectuades pel assalariat, i no d'un guany o benefici pel treballador equivalent a un complement de salari. Per tant els conceptes quilometratges i dietes que consten en els butlletins de salari de la Sra. Expósito no han d'ésser obligatòriament declarats a la CASS ,per no fer part del salari de la mateixa, el que imposa declarar el seu desistiment del contracte de treball sense preavís, injustificat i per tant desestimar la seva demanda d'indemnització. VI.- Respecte als dies de vacances, la mitjana del salari global dels darrers 12 mesos treballats per la Sra. Expósito s'estableix, segons el sou declarat a la CASS, que no inclou el quilometratge ni les dietes que no fan part de la nòmina, a l'import de 1.484,25 EUR al mes. Per tant, compte tingut d'un salari horari de 49,47 EUR, la quantitat que correspon a la Sra. Expósito per concepte de vacances ascendeix a 775,52 EUR. Atès que la Sra. Expósito només sol·licita la quantitat de 766,19 EUR s'ha de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest punt de la demanda. VII.- Pel que fa al recurs d'apel·lació de la Sra. Expósito, la desestimació de la majoria de les seves pretensions, justifica la no imposició de costes decidida pel jutge de primera instància. VIII.- Compte tingut de la complexitat del litigi que posa en qüestió la noció de salari global, i de l'estimació encara que sigui molt parcial de la demanda, es equitatiu de no fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar el recurs de la societat V. SL; Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10 de maig del 2007, en el sentit de condemnar la societat V. SL a satisfer a la Sra. Expósito, la quantitat de 766,19 EUR de la qual s'ha de deduir la suma de 716,20 EUR ja percebuda per la Sra. ENTITY_4; sense fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE