Le 7 août 2005, l'employeur a annoncé un changement d'horaire à compter du 16 août, consistant à commencer le travail à 16 h 30 au lieu de 18 h. La salariée a refusé cette modification. Par lettre du 21 octobre 2005, elle a notifié à l'employeur sa décision irrévocable de se désister du contrat, en invoquant une conduite vexatoire et offensante, une modification substantielle et unilatérale du contrat et le défaut de paiement du salaire d'août.

Saisi par la salariée, le Tribunal unipersonnel des bailliages (section civile) a, par jugement du 11 mai 2007, condamné la société à lui payer 12 501,10 EUR, avec intérêts légaux depuis la contestation de la demande, ainsi qu'aux dépens. La demande initiale portait sur 17 261,74 EUR, répartis entre une indemnité pour licenciement irrégulier (8 905,68 EUR), une indemnité de préavis et de compensation économique (8 356,06 EUR) et des arriérés de salaire à déterminer. Le premier juge a rejeté le chef relatif au salaire d'août 2005, point qui n'a pas fait l'objet d'un appel.

La société Martin a interjeté appel. Le magistrat rapporteur était Jean Louis Vuillemin. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice devait déterminer si le départ de la salariée constituait un désistement justifié ouvrant droit à indemnisation, ou une rupture sans motif légal imputable à la salariée.

Question de droit

La question centrale était la suivante : un salarié peut-il se désister de son contrat de travail avec indemnisation lorsque l'employeur a, sans son consentement, modifié son poste et son lieu de travail, et en l'isolant de ses collègues, alors que le seul changement d'horaire pouvait être discuté ?

Le tribunal devait ainsi qualifier les griefs au regard de l'article 75 de la loi sur le contrat de travail, qui autorise le salarié à rompre unilatéralement et sans préavis le contrat, notamment en cas d'exigence d'un travail différent de celui convenu (point 2), de faute grave de l'employeur (point 5) et de tout acte de l'employeur gravement vexatoire ou portant atteinte à la dignité du salarié. Il s'agissait aussi de déterminer si ce désistement ouvrait droit à l'indemnité prévue à l'article 76 de la même loi.

Une seconde question, préalable, portait sur l'autorité de la chose jugée d'un chef de demande (le salaire d'août 2005) pour l'appréciation des motifs invoqués en appel.

Solution et dispositif

Le tribunal a écarté le motif tiré

TSJC- 170/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Yuste va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Martin, en reclamació de la quantitat de 17.261,74 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda (8.905,68 EUR), de preavís i compensació econòmica (8.356,06 EUR), i d'havers laborals no satisfets a determinar en judici de proves.

II.- La societat Martin va contestar que no ha existit cap acomiadament encobert, improcedent o fet de forma indeguda de la Sra. Yuste, ja que la relació laboral amb la mateixa, va finalitzar per decisió unilateral de la treballadora, sense que existeixi cap dels motius de desistiment justificat que recull l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball; i només va reconèixer deure, en concepte d'havers laborals, la quantitat de 778,11 EUR que va dipositar a l'Hble. Batllia.

III.- Per sentència de data 11 de maig del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, donant lloc a la demanda de l'actora, va condemnar a la societat Martin a pagar a la Sra. Yuste, la quantitat de 12.501,10 EUR, amb els interessos legals comptadors des de la data de contesta a la demanda, i a satisfer les despeses processals.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Martin ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que no va incorre en una modificació unilateral dels horaris laborals de la Sra. Yuste pel fet que l'horari que havia de complir la treballadora a comptar del dia 16 d'agost de 2004 estava compres dins la franja horària pactada en el contracte de treball signat per ambdues parts el dia 22 de novembre del 2004, i que fou l'adversa que va desistir-se unilateralment del seu contracte de treball sense motiu legal, i en conseqüència és improcedent la fixació d'una indemnització a favor de l'assalariada per desistiment justificat del seu contracte de treball, tal com acorda la sentència impugnada.

II.- En tràmit d'apel·lació només queda pendent de resoldre la problemàtica derivada de la natura de la finalització de la relació laboral entre les parts, amb les seves conseqüències d'indemnització o no de la treballadora.

III.- És pacífic que la Sra. Yuste va començar a treballar pel compte de la societat Martin, el dia 17 de maig de 1996; que el dia 22 de novembre del 2004, les parts varen firmar un contracte de treball per temps indefinit, enumerant les tasques que havia de complir la treballadora, precisant la durada de la jornada de treball i el salari; que el dia 7 d'agost del 2005, l'empresa va comunicar a la Sra. Yuste la seva intenció de variar l'horari de treball de la mateixa a comptar del dia 16 d'agost, concretament de començar la feina a les 16'30h en lloc de les 18'00h com es feia anteriorment; que la Sra. Yuste no va acceptar aquesta modificació i per carta de data 21 d'octubre del 2005, va comunicar a l'empresa la seva decisió irrevocable de desistir del contracte de treball per conducta vexatòria i ofensiva cap a la seva persona, modificació substancial i unilateral del contracte de treball i falta de pagament del salari corresponent al mes d'agost.

IV.- L'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball estipula que el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents :

...l'exigència de treball diferent a l'estipulat, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència...la falta o retard en el pagament del salari...l'incompliment greu del contracte per part de l'empresari...en general qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui greument vexatori per al treballador o ofengui la seva dignitat com a persona. La conducta vexatòria i ofensiva cap a la treballadora, la modificació substancial i unilateral del que fou convingut en el contracte de treball i la falta de pagament del salari, tots greuges imputats a l'empresa per la Sra. Yuste corresponen als supòsits recollits en el referit articles, i en cas que siguin acreditats, poden justificar el desistiment del treballador del contracte de treball, donant lloc a l'indemnització prevista per l'article 76 de la mateixa llei.

V.- S'ha de descartar el motiu relacionat a la falta de pagament del salari del mes d'agost del 2005, que consta en la carta de desistiment del dia 21 d'octubre del 2005, atès que el pagament d'aquest salari feia part de la reclamació de l'actora en concepte d'havers laborals no satisfets per l'empresa, i que la resolució impugnada va desestimar aquest punt de la demanda, sense que la Sra. Yuste hagi formulat recurs d'apel·lació. Sobre aquest tema la sentència ha esdevingut ferma i la conseqüència que se'n desprèn és que la Sra. Yuste no pot en tràmit d'apel·lació fonamentar una de les seves altres pretensions sobre un motiu ja desestimat de manera definitiva pel primer jutge.

VI.- Respecte al supòsit de conducta vexatòria i ofensiva de l'empresa cap a la persona de la treballadora, la Sra. Yuste reprotxa a l'empresa : d'una banda, d'haver obligar la mateixa a romandre separada de tots els seus companys de feina, sola en una habitació, ja sigui repassant les series dels cartrons de la sala de bingo, o bé directament sense fer res fins que se li ordena imperativament el centre de treball, i d'altra banda, d'haver visitar-la a l'habitació on està separada, amb la pretensió de que signi, diàriament des del dia 17 d'agost, una carta prèviament redactada on consta el seu reconeixement de que arribava tard a treballar, i que davant de la seva negativa a firmar les cartes, l'empresa va intentar de lliurar-li dites cartes al seu domicili. Si el lliurament de cartes d'advertiment per retard a la feina fa part del poder disciplinari de l'empresari i no pot ésser considerat com una manifestació vexatòria, en canvi una modificació unilateral i substancial de les condicions de feina d'un treballador, amb allunyament del seu lloc de treball habitual i separació dels seus companys de feina, si que pot correspondre a una conducta vexatòria, i a més a una vulneració a les disposicions de l'article 75- 2 i 5 de la llei sobre el contracte de treball.

VII.- L'article 54 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que l'empresari està obligat a donar ocupació al treballador en les condicions, el lloc i el temps convinguts, a abstenir-se de fer qualsevol acte que ofengui la dignitat del treballador o que obstaculitzi el lliure desenvolupament de la seva personalitat. En el contracte de treball firmat entre les parts, es va pactar que la treballadora prestarà els seus serveis en qualitat de locutora-venedora amb les tasques següents: venda directe dels cartrons amb recaptació de l'import; funcionament de la màquina de joc; lectura dels números segons l'ordre de sortida; lliurament als guanyadors dels premis; recollida sistemàtica de cartrons i retoladors; manteniment de la zona; possibilitat de substituir al personal d'admissió. Resulta de la pròpia confessió en judici del Sr. Seco, representant legal de la societat Martin, que a comptar del dia 17 d'agost del 2005, l'empresari va ordenar a la Sra. Yuste que deixes de fer la seva feina com a locutora-venedora a la sala de joc i que se li va ordenar que es limités a comptar i ordenar series de cartrons de bingo; i va reconèixer el mateix, que no és normal ni habitual que una locutora-venedora passi més de 2 mesos seguits sense poder accedir a la sala de joc i es limití a ordenar i comptar cartrons. Queda doncs acreditat que l'empresa va canviar tant la feina com el lloc de treball de la Sra. Yuste, en vulneració del que fou convingut i pactat en el contracte de treball, i a més a més, que aquest canvi va produir un desprestigi important i una minoració de l'interès de la feina de la Sra. Yuste que fou legítimament viscut per la treballadora com una maniobra vexatòria. L'empresari no pot exonerar-se del seu mancament greu a les seves obligacions, i justificar la seva actuació pel fet que les modificacions fetes a el que fou pactat eren necessitades per la conducta de la treballadora que explicava als clients i al personal els problemes que tenia amb l'empresa. En efecte, el contracte de treball constitueix la llei de les parts, i no es pot modificar substancialment de manera unilateral; per tant si l'empresari considerava que l'actitud de la Sra. Yuste no permetia la continuació de les condicions de treball convingudes en el contracte de treball, havia d'acomiadar-la, però no de canviar-li la feina per la qual fou contractada la treballadora i imposar-li noves condicions menys valorades o més desfavorables. Si s'afegeix a aquesta situació el canvi d'horari, encara que aquest no sigui substancial, en resulta un conjunt de fets acreditats que estableixen que la Sra. Yuste va patir d'un incompliment greu del contracte de treball per part de l'empresari, que fou a més a més vexatòria, ço que justifica el desistiment de la Sra. Yuste i doncs imposa la confirmació de la sentència recorreguda.

VIII.- La desestimació del recurs es tradueix en la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 11 de maig del 2007 en totes les seves disposicions;

Condemnar a la societat Martin al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE