SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Tejera va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat B SA, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència establint els següents extrems: 1) es declari la nul·litat amb efecte ex tunc de l'extinció unilateral per part de la societat B SA del compte de crèdit atorgat amb el Sr. Tejera i de l'execució de les garanties que el mateix havia constituït; 2) es declari la responsabilitat contractual de la societat B SA per l'incompliment de les seves obligacions, i per conseqüent la resolució dels contractes atorgats entre les parts; 3) es condemni en concepte de rescabalament a la societat B SA a restituir al Sr. Tejera el seu patrimoni, mitjançant el pagament de 5.339.082,87 EUR amb l'interès a determinar segons l'índex de referència EUROIBOR a un mes menys 0,25%, per liquidacions trimestrals, a comptar del dia 5 d'octubre del 2001, amb revisions anuals; i amb caràcter subsidiari: 1) es condemni a la societat B SA a mantenir la vigència dels contractes de crèdit en compte corrent per a cadascuna de les monedes i amb els límits pactats de 4.500.000 $ usa, 2.600.000 £ i 4.784.020,95 EUR, pel mateix període que faltava per al seu venciment el dia 11 de setembre del 2001, és a dir per una vigència de 4 anys i 49 dies a comptar de la data d'execució de la sentència, i la resta de condicions pactades, és a dir amb un tipus d'interès EUROIBOR + 0,50, amb liquidacions trimestrals i revisió anual cada 1 d'octubre, i un crèdit dipositat de 2.082.214,43 EUR, 3.217.313 £ i 1.701.133,96 $ usa, sense que es meritin interessos i comissions fins a la data d'execució de la sentència; 2) es condemni a la societat B SA a restituir al Sr. Tejera 76.684 títols de T., 131.547 títols de T.M., 40.500 títols de T.N., 362.238 títols de B.T.P., 345.000 títols de V.A., 40.000 títols de A.T.T., 12.872 títols de A.T.W.S. i 48.600 títols de H., així com els dividends, drets de subscripció i accions alliberades, que constitueixen els fruits dels títols ans esmentats, així com la resta de condicions pactades per a l'operació amb valors, a quantificar en tràmit d'execució de sentència; 3) es condemni a la societat B SA a constituir els dipòsits de 9.475.186 ptes i 4.784.020,95EUR, deduint la quantitat retirada el dia 4 d'octubre del 2001 per un import de 1.554.271,62 EUR, d'acord amb la retribució d'aquest import en mèrits de les condicions pactades, a raó del tipus d'interès segons EUROIBOR menys 0,25%, amb liquidacions trimestrals i revisió anual cada 1 d'octubre, condemnant igualment a l'adversa a satisfer els interessos pactats de l'import esmentat des del 11 de setembre del 2001 fins a la data d'execució de sentència, a raó del tipus de referència segons EUROIBOR menys 0,25%, amb liquidacions trimestrals i revisió anual el 1 d'octubre, a quantificar en tràmit d'execució de sentència; 4) es condemni a la societat B SA al pagament d'una indemnització per danys i perjudicis i interessos atenent l'incompliment de l'adversa de les seves obligacions contractuals, a quantificar en període d'execució de sentència. II.- La societat B SA es va oposar a les pretensions de la part agent. III.- Per sentència de data 24 d'abril del 2007, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar en tots els seus termes, la demanda del Sr. Tejera contra la societat B SA, fent imposició a la part actora de les costes judicials. Contra aquesta resolució el Sr. Tejera ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- Resulta dels documents que consten en autes, que: el dia 29 de desembre de 1995, el Sr. Tejera va obrir en els llibres de la societat ORG_0, un compte corrent numerat; que el dia 24 de maig del 2000, el mateix va subscriure prop de ORG_0, dos contractes de crèdit en compte corrent, d'un import respectiu de 800.000 £ i de 1.000.000 $ us, amb venciment el 31 de març del 2001; que el dia 30 d'octubre del 2000, les mateixes parts varen firmar dos altres contractes de crèdit per un import respectiu de 2.600.000£ i de 4.500.000 $ usa, amb venciment el dia 30 d'octubre del 2005; que amb les quantitats dineràries posades a disposició del Sr. Tejera pel banc, en el marc dels referits contractes de crèdit, el mateix va procedir a inversions en els mercats borsaris per adquisició de títols i accions internacionals; que els referits crèdits eren garantits per valors ja adquirits anteriorment pel Sr. Tejera amb el seu propi patrimoni, pels nous títols a adquirir amb els crèdits acordats i per un dipòsit de 800.000.000ptes; que entre els dies 12 i 18 de setembre del 2001, ORG_0 va ordenar la venda de tota la cartera de valors constituïda pel Sr. Tejera, la qual venda va originar una pèrdua important per aquest darrer; que amb el producte de la venda de la cartera del Sr. Tejera el banc va eixugar en la seva totalitat els crèdits concedits, cancel·lant els mateixos; que el dia 4 d'octubre del 2001 el Sr. Tejera va retirar del compte corrent el saldo de 1.554.271,62 EUR que romania al seu favor. El Sr. Tejera no va acceptar la decisió unilateral de ORG_0 de vendre els títols i cancel·lar els contractes de crèdit, i va iniciar la present acció manifestant que: el marc contractual entre les parts estava constituït pel contracte de compte corrent i per 3 contractes de crèdit en compte corrent, en £,$ usa i EUR; que la relació contractual corresponia a un contracte "d'apalancament financer" i que és en aquest sentit que s'ha d'analitzar l'actuació de les parts en el compliment de llurs obligacions respectives; que mai ell mateix ha incomplert les seves obligacions, en canvi, l'actuació unilateral de l'adversa no es troba emparrada per una justa causa i és contrària als principis de bona fe i proporcionalitat pels quals s'imposava adoptar mecanismes menys gravosos pel titular del compte, que haguessin permès la conservació del contracte sense malmetre els interessos i risc de l'adversa, mancant doncs de qualsevol dret per procedir a l'extinció del contracte de crèdit. S'ha d'examinar successivament aquests arguments desenvolupats per la part actora. II.- Respecte al marc contractual, consten en autes, només els contractes escrits entre les parts corresponent a l'obertura de compte corrent, i als crèdits atorgats per ORG_0, en £ i $ usa. No obstant això, el Sr. Tejera afirma que també les parts varen convenir d'un contracte de crèdit en EUR per un import de 4.784.020,95 EUR, fet negat per ORG_0. Per fonamentar la seva pretensió el Sr. Tejera invoca un document (foli 73) que acreditaria l'existència d'un contracte de crèdit en EUR. S'ha prèviament de precisar que quan es tracta d'un crèdit d'un import tant important de més de 4.000.000 EUR, totes les entitats bancàries ho plasmen per contracte escrit específic. En el cas molt improbable que ORG_0 hagi consentit un crèdit en EUR, sense establir un conveni propi, aquest consentiment no resulta del document invocat pel Sr. Tejera.. En efecte, encara que el referit document hagi estat firmat, i doncs acceptat, per ambdues parts, el mateix constitueix una proposta per part del banc, per l'any 2001, relativa a les condicions especials ofertes al client pels serveis prestat en relació amb les obligacions contretes, i no una nova forma d'obligació; s'ha doncs de considerar que el seu contingut només s'aplica als contractes vigents i als futurs contractes que es poden formar en el curs de l'any 2001. Atès que la part actora no prova que les parts hagin convingut, abans o en el curs de l'any 2001, un contracte específic de crèdit en EUR, les clàusules del document litigiós regulen únicament les condicions relacionades als contractes de crèdit en £ i $ usa. I és així que s'ha d'entendre el document esmentat, atès que resulta de l'informe del perit Vélez SA que: en els informes de posició valorada emesos pel banc s'explicita que existia un saldo del compte corrent en EUR a favor de ORG_0, però que en cap cas es desprèn dels informes de posició valorada que aquest saldo estigués emparat per un contracte formal de compte de crèdit autoritzat per B. SA; i també: que si en el document 7 (document litigiós del foli 73) consta en l'apartat de "operacions crediticies" una "póliza de descubierto en EUR", no consta que aquesta suposada pòlissa s'hagi formalitzat en contracte tal i com és va fer amb les de £ i $ usa. En conseqüència, no consta en autes la prova suficientment significativa que s'hagi format cap contracte de crèdit en EUR entre les parts. III.- També la part recorrent pretén que s'ha produït per novació, un contracte de palanquejament financer entre les parts. Segons el propi perit del Sr. Tejera, l'empresa Vélez, "el concepte genèric d'apalancament (o palanquejament) implica tenir la capacitat d'adquirir actius per sobre de valor que podríem adquirir utilitzant els nostres recursos propis.... S'entén per apalancament la modalitat de finançament- habitualment mitjançant un préstec-, que permet l'adquisició d'actius (generalment valors o accions) sense la necessitat de disposar de la totalitat de diner propi efectiu en el moment de l'adquisició. És un indicador del nivell d'endeutament en relació amb l'actiu i al patrimoni propi i permet d'obtenir ratios de rendibilitat superiors respecte al capital aportat, si bé evidentment, tot endeutament suposa un risc. Els interessos pagats per l'esmentat apalancament financer són el preu a pagar pel dret d'utilització de la palanca que el banc posa a disposició del client". És cert que el Sr. Tejera va utilitzar els crèdits consentits per ORG_0 per adquirir valors i accions en els mercats borsaris internacionals, realitzant així una operació de palanquejament financer. Nogensmenys aquesta operació el Sr. Tejera va realitzar- la ell mateix, sense associar-li el banc mitjançant un contracte específic de palanquejament financer. En el cas que ens ocupa, l'única obligació contractual de ORG_0 era de lliurar al seu client l'import convinguts dels diferents crèdit, en el compte corrent, a càrrec per aquest darrer d'utilitzar els diners posats a la seva disposició com li sembli convenient: operació de palanquejament o altra. En contraprestació del lliurament dels crèdits, el banc cobrava els interessos, i si el Sr. Tejera feia operacions de compra venda de valors, cobrava també les comissions relatives a dites operacions, ja que és el banc que custodiava els valors i que concretament efectuava la compra venda a petició del Sr. Tejera.. Aquestes comissions només corresponien al preu del servei prestat pel banc sense que en cap moment s'hagi convingut entre les parts un repartiment del risc i dels beneficis. La part recorrent reconeix en el seu escrit de demanda, la inadequació dels contractes atorgats entre les parts per a constituir-se en element normatiu del contracte de palanquejament financer que les parts volien desenvolupar, i doncs explica, que s'ha produït una novació dels mateixos. Aquest argument no pot prosperar de cap manera. Tractant-se d'una novació subjectiva que és caracteritza pel fet que no actua com a novació pròpia o extinctiva, sinó que manté la relació obligatòria originària, però amb alteracions, la seva existència exigeix un animus novandi clar i fefaent. Dels informes pericials que consten en autes se'n desprèn que el nivell de palanquejament va dependre sempre de les decisions del Sr. Tejera atès que era ell mateix que donava les ordres de compra venda d'accions pel seu compte i risc. Per tant, mai el banc va actuar sense les instruccions del seu client, el que fa que no tenia cap mitjà per gestionar el risc i doncs compartir-lo, com tampoc el banc va participar al repartiment dels beneficis de les operacions de planquejament realitzades pel Sr. Tejera, llevat de forma indirecte amb els interessos dels crèdits i de les comissions, que no són més, com ja s'ha dit més amunt, que la contraprestació dels serveis estrictament bancaris prestats al client. Per tant, no tant sols no consta en autes la prova d'un animus novandi incontrovertible per part de ORG_0, sinó àdhuc, que mai ha existit en les relacions entre les parts, les condicions imprescindibles d'un contracte de planquejament entre les mateixes. S'ha doncs de considerar, com ho ha fet a just títol el primer jutge, que la relació contractual entre les parts està únicament regulada pel contracte de compte corrent i pels contractes de crèdit en £ i $ usa. IV.- Pel que fa al motiu de recurs del Sr. Tejera relacionat amb els incompliments contractuals, s'ha de posar de manifest que l'article 8 de les condicions generals d'ambdós contractes de crèdit firmats entre les parts, estipula que: "La ORG_0 podrà declarar vençuda aquesta operació i exigir la devolució de les quantitats que per qualsevol concepte se li carreguin, sense necessitat d'esperar el venciment pactat, en els casos següents: "...si l'acreditat sol·licita ser o és declarat en situació de concurs de creditors, quitament i espera, suspensió de pagament o fallida, si se li registra devolució de qualsevol lletra de canvi a càrrec seu, o si es dona algun dret fet semblant que faci presumir una variació de la seva situació econòmica... si l'acreditat incompleix qualsevol de les obligacions que contreu en virtut d'aquest contracte...". Basant-se sobre aquesta disposició contractual, ORG_0, considerant que la solvència del Sr. Tejera havia disminuït, en relació a la seva posició inicial, que el mateix es trobava en situació d'excedit en £, per un import de 617.313 £, i amb un descobert en el compte corrent de 2.082.214,43 EUR , i que a més a més, la solvència del client estava en situació de potencial devaluació molt greu a conseqüència de l'atemptat del dia 11 de setembre del 2001 a Nova York, va resoldre els referits contractes de crèdit en compte corrent. D'altra banda, entre els dies 12 i 18 de setembre del 2001, ORG_0 va ordenar la venda en els corresponents mercats bancaris, de tota la cartera de valors del Sr. Tejera.. Per oposar-se a les esmentades actuacions del banc, la part que recorre pretén : que la utilització de fons del crèdit en compte corrent per damunt dels 2.600.000 £ s'havia perllongat durant més d'11 mesos, sense que el banc hagi efectuat mai cap requeriment o protesta al client per a que el mateix regularitzes aquella situació; que el banc podia haver regularitzat l'excés sobre el límit pactat en £ efectuant un canvi de moneda, utilitzant la disponibilitat en $ i EUR; que el dia 11 de setembre del 2001, el seu actiu i passiu estaven completament equilibrats i no existia cap deute enfront el banc, sinó que existia un import a favor del client per 2.165.483,58EUR; que els contractes de crèdit constitueixen un contracte d'adhesió en el qual les clàusules han de ser clares i no es poden interpretar a favor de qui va redactar-les, per tant, perqué l'article 8 de les condicions generals sigui d'aplicació, l'acreditat ha de conèixer exactament en quin percentatge de caiguda dels valors està el límit per a la seva aplicació; que cap dels perits han corroborat o justificat la incidència de l'atemptat de l'11 de setembre del 2001 en la economia mundial, o concretament en la situació econòmica del Sr. ENTITY_4; que la situació econòmica del client el dia 11 de setembre de 2001, no era una situació sobtada, per tant, el banc no podia fer el que va fer per les raons següents: en primer lloc, perquè B. SA podia reclamar judicialment o extrajudicialment, el cobrament del saldo que presentés el compte, però en qualsevol dels casos l'havia de reclamar i el titular del compte havia de poder disposar de la possibilitat d'aportar noves garanties o poder cancel·lar dineràriament el seu eventual deute, per tant, el procediment d'execució directa seguit pel banc, que no estava previst en lloc, s'ha de considerar com il·legal; en segon lloc, perquè si ORG_0 no va poder contactar amb el seu client, fou degut a que va negligir les seves obligacions legals derivades de l'article 51 c de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. V.- És incontrovertit que el dia 11 de setembre del 2001, el contracte de crèdit en £ es trobava excedit en 617.373 £, i que el compte corrent presentava un descobert per 2.082.214,43 EUR. L'article 3 de les condicions generals del contracte de crèdit en £, estipula que l'acreditat s'obliga a regularitzar els excessos que puguin produir-se sobre l'import del crèdit concedit el mateix dia en que aquest tingui lloc, així com el deute total a partir de la data fixada com a venciment. Encara que la utilització de fons del crèdit per damunt dels 2.600.000 £ pactades, s'hagi perllongat durant 11 mesos sense cap requeriment del banc, això no pot correspondre a una elevació de facto del límit del crèdit en compte corrent, sinó a una tolerància provisional per part del banc, amb l'esperança que el client regularitzés la situació el més aviat possible. La modificació del contracte per elevació del límit del crèdit, quan es tracta de quantitats tant importants com és el cas en autes, necessita una clara manifestació de la voluntat de les parts, i no pot presumir-se d'una autorització conjuntural que sempre és precària i revocable. Ara bé, el contracte de compte corrent lligant les parts, estableix que "si es produís un descobert en una divisa concreta amb motiu d'un càrrec per qualsevol concepte, ORG_0 queda autoritzada a compensar aquest descobert carregant la seva equivalència en qualsevol altra divisa de la seva elecció". Dit això, aquesta compensació només pot operar-se amb béns dipositats a nom del titular, i no amb la part no utilitzada d'un altra crèdit atorgat en una altra divisa. En efecte, si el banc havia compensat l'excés de 617.373 £ amb la part encara no utilitzada en el contracte de crèdit en $, això no hauria en res disminuït el passiu del Sr. Tejera, sinó que només hauria traslladat el deute d'un contracte a l'altre, sense cap benefici concret per ORG_0. En conseqüència, la resolució del contracte de crèdit en £ per part del banc, sense que aquesta entitat bancària hagi utilitzat la seva autorització de compensar la quantitat que es trobava en excés en el contracte de crèdit en £ per la part encara no utilitzada en el contracte de crèdit en $, fou del tot contractualment correcte. De la mateixa manera, com ja s'ha declarat més amunt, no existeix en autes la prova d'un contracte de crèdit o de descobert entre les parts, convingut en EUR. S'ha doncs de constatar que la situació de descobert del compte corrent per un import de 2.082.214,43 EUR constitueix un altre incompliment de les obligacions pactades pel Sr. Tejera únicament garantides per la cartera de valors pertocant-li. VI.- Respecte a la situació de solvència del Sr. Tejera al dia 11 de setembre del 2001, l'informe del Vélez, dona una relació molt precisa de l'evolució de la situació del client de ORG_0. A l'inici, el Sr. Tejera comptava amb una cartera de títols d'un valor de mercat de 7.727.000 EUR i un saldo en compte corrent de 5.829.000 EUR. Dels 7.727.000 EUR de la cartera de valors, el client cobria un 82% amb diners de la seva butxaca. Entre abril del 2000 i juliol del 2001, el mercat borsari és caracteritza per una forta correcció a la baixa en els seus preus i a conseqüència d'aquesta situació el Sr. Tejera va acumular pèrdues fins arribar a mitjans de juliol en que els fons propis inicials de 6.343.000 EUR s'havien reduït al voltant d'un 27%, tot cobrant encara més del 50% del valor de la cartera. Entre el 30 d'agost i el 7 de setembre del 2001, la situació es va agreujar; en una setmana els fons propis de 3.644.000EUR es varen reduir fins a 2.567.000 EUR, cumulant així una pèrdua d'un 60% dels fons propis del client, i cobrint només els mateixos, el 38% del valor de la cartera i només el 34% el dia 11 de setembre. A més a més, resulta del dit informe que la cartera de valors del Sr. Tejera és concentra quasi bé durant tot el període de referència, en 8 títols, dels quals 7 són del mateix sector (telecomunicacions), i l'altra d'un sector relacionat (informàtica). Aquesta mala diversificació de la cartera feia que addicionalment el seu risc de mercat era tal que només una baixada general del 10% a la borsa es traduïa en una baixada del 39% dels fons propis aplicats pel client. El perit conclou que :"en la setmana prèvia a l'11 de setembre la solvència del client i la seva capacitat per retornar, amb els béns afectats en garantia, el saldo a pagar a ORG_0 havia resultant molt minvada; i la mateixa posició de risc dels actius associats feia que en qualsevol moment els fons propis totals del client poguessin passar a valors negatius i suposar una pèrdua per a ORG_0. Així doncs la setmana del 10 de setembre de 2001 ORG_0 havia de prendre una decisió immediata a la vista de la posició d'insolvència i de risc del client. Els fets succeïts l'11 de setembre de 2001 encara van precipitar més aquesta decisió, i per tant ORG_0 va liquidar la cartera de valors esmentada entre els dies 12 i 18 de setembre per tal de donar cobertura al deute del client amb ORG_0. La solució donada per ORG_0 durant la important pèrdua de solvència del client és una pràctica prudent i habitual de les entitats financeres en situacions com la que es planteja en aquest dictament". Aquesta situació difícil del Sr. Tejera no es pot negar, i el recorrent ho reconeix en el seu escrit de conclusió quan declara que: "Malauradament des de finals de l'any 2000 la tendència de tots els índex borsaris, i per extensió la situació borsari del meu mandant (Sr. ENTITY_4) també era negativa, però manifesta que la clàusula de l'article 8 dels contractes de crèdit no es pot aplicar al seu cas, i que el banc no podia així unilateralment resoldre la relació contractual, sinó utilitzar altres mitjanits a la seva disposició per regularitzar la situació". VII.- El Sr. Tejera fa d'advocat a XXXX, i està especialitzat en dret penal econòmic. Es tracta doncs d'un client particularment advertit que va contractar amb el banc, amb tot els coneixements i la consciència de l'àmbit i de les conseqüències de les obligacions que va contreure. L'article 8 de les condicions generals dels contractes de crèdit preveu com s'ha dit més amunt, que ORG_0 pot declarar vençuda l'operació i exigir la devolució de les quantitats que per qualsevol concepte se li carreguin, sense necessitat d'esperar el venciment pactat, en cas de fet que faci presumir una variació de la situació econòmica de l'acreditat o si l'acreditat incompleix qualsevol de les obligacions contretes. Ja hem vist que el Sr. Tejera havia incomplit l'obligació seva de regularitzar l'excés que s'havia produït sobre l'import del crèdit concedit en £. De la mateixa manera, la deterioració de la solvència del Sr. Tejera, amb culminació del risc el dia 11 de setembre del 2001, de que el fons propis del client poguessin passar a valors negatius, posant així en perill el banc de no poder recuperar les quantitats prestades, constitueix un esdeveniment establint una variació de la situació econòmica de l'acreditat. Encara que l'article esmentat no doni cap precisió o definició exacta del fet que faci presumir la variació de la situació econòmica de l'acreditat, o no faci cap referència a un percentatge definit de la caiguda dels valors o de la solvència del client, la pèrdua dels fons propis d'uns 60% fins a representar només el 34% de la cartera de valors, correspon de manera obvia a una variació important de la situació inicial del Sr. Tejera, que justifiqui l'aplicació de la clàusula litigiosa. VIII.- El referit article 8 de les condicions generals preveu el venciment de l'operació i la devolució de les quantitats adeutades, el que correspon ipso facto a la resolució del contracte. No obstant això, és cert que la resolució dels contractes i el procediment d'execució directe no era cap obligació per part del banc, que podia escollir d'altres mitjans per garantir els seus drets. Nogensmenys, la degradació important de la solvència del Sr. Tejera, i el risc cada dia més gran de veure aquesta degradació agreujar-se, sobre tot desprès de l'atemptat del dia 11 de setembre del 2001, exigia una solució urgent, que excloïa, per ésser massa llarga, la reclamació judicial o el bloqueig del compte. En canvi, sí que una demanda de noves garanties, podia constituir un procediment idoni per regularitzar la situació. Nogensmenys, aquesta solució necessitava una comunicació accessible entre el banc i el seu client, i això no era el cas. En efecte, el Sr. Tejera no tant sol no era resident al Principat, sinó que les relacions entre ORG_0 i aquest darrer, es feien únicament per trucades telefòniques en el seu mòbil, ja que el client havia manifestat la seva decisió de no rebre comunicacions del banc al seu domicili a XXXX i que la correspondència li fos custodiada a les oficines de ORG_0. El banc va intentar desprès del dia 11 de setembre del 2001, posar en contacte amb el seu client per trucades en el mòbil del Sr. Tejera, però el mateix mai va contestar; i això ho reconeix el propi Sr. Tejera quan va escriure a ORG_0, el dia 24 de setembre del 2001 : "No pongo en duda que días antes al 19 de septiembre de 2001 hayan intentado ponerse en contacto conmigo para solicitarme garantías adicionales, tal y como usted me ha manifestado, pero considero este hecho irrelevante, pues nuestro acuerdo hasta el año 2006 no contemplaba la necesidad de prestar tales garantías en ningún caso". Per tant davant aquesta impossibilitat de comunicar amb el seu client i donat la situació d'urgència, ORG_0, no tenia cap més altra solució que resoldre els contractes de crèdit i vendre els valors donades en garantia, per tal de poder salvaguardar els seus drets. A més a més, el Sr. Tejera no pot ara reprotxar al banc l'absència d'aquesta petició de garanties addicionals, ja que el mateix, en la seva carta del dia 24 de setembre, considerava en aquest moment, aquesta sol·licitud com irrellevant. Per fi, ORG_0 no ha infringit cap disposició de l'article 51 c de la llei de cooperació penal i de lluita contra el blanqueig de diners de data 29 de desembre del 2000, atès que aquesta normativa només exigeix que els bancs s'asseguren de l'identitat dels seus clients, del seu domicili i de la seva activitat professional, i que en cas d'autes, l'absència de comunicació entre les parts no està deguda a la ignorància de l'identitat o del domicili del client per part del banc, sinó únicament a la voluntat del Sr. Tejera que no se li faci cap comunicació al seu domicili. IX.- En conseqüència, essent desestimats tots els motius de greuge del Sr. Tejera, s'ha de confirmar la resolució recorreguda. Nogensmenys, no seria equitatiu, en raó de la complexitat de les relacions econòmiques entre les parts, de fer especial imposició de costes, malgrat la desestimació del recurs. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 24 d'abril del 2007 en tots els seus extrems; sense fer especial condemna en costes de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE