SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 2 de febrer, i prèvia demanda d'embargament preventiu que va ser acordat per l'Aute de 18 de gener del 2006, la representació processal de la societat "Castillo" (ENTITY_4) va formular demanda contra la societat "Palmer" en reclamació de la suma de 7.387,39 euros, import d'unes factures que aportava amb la demanda. II.- La representació processal de la societat Palmer va contestar a la demanda en data 16 de març del 2006, oposant-se a la mateixa amb l'argument que la suma que se li reclamava no s'ajustava a la realitat, ja que la quantitat que ella li devia a l'agent s'havia de reduir a la suma de 7.203,51 euros. Presentava alhora reconvenció reclamant de l'adversa la quantitat de 11.799,07 euros. que afirmava que aquesta li devia com a conseqüència dels danys i perjudicis que ella havia patit pels defectes que presentaven les bombes per extreure aigua que li havia subministrat l'agent. Per aquesta raó, calia, segons el seu parer, procedir a la compensació judicial dels deutes recíprocs i condemnar a Castillo a pagar-li a ella la suma de 4.595,56 euros. III.- La Sentència de l'Hble. Batlle de data 22 de març del 2007 va estimar substancialment la demanda i va desestimar la reconvenció, condemnant a la defenent al pagament de la suma de 7.203,51 euros. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Palmer i, pels arguments recollits en les seves conclusions, sol·licita que es porti a terme en aquesta instància la pràctica de la prova testifical que no es va poder portar a terme en la instància del Sr. Benitez i que es revoqui la Sentència recorreguda condemnant a Castillo a satisfer-li la suma de 2.675,51 euros. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- En primer lloc, sol·licita la recurrent que es citi en aquesta alçada al Sr. Benitez per tal que respongui a les posicions quarta, cinquena, setena i novena que se li van formular en la instància, declarant l'Hble. Batlle innecessàries la cinquena i la novena en manifestar el testimoni que no recordava haver assistit a una reunió entre el Sr. Yuste i el Sr. Gutierrez en la què, segons la recurrent, aquest darrer va aconsellar al primer l'adquisició de les bombes que posteriorment li va subministrar i que no van resoldre el problema pel qual havien estat adquirides. No obstant, ni ha estat acreditada aquesta sobtada recuperació de la memòria del Sr. Benitez, ja que la declaració manuscrita en aquest sentit del citat senyor no s'aporta amb l'escrit de recurs com es diu en ell que es fa, ni la prova que ara es sol·licita es va denegar, ni l'Hble. Batlle va valorar erròniament les declaracions del testimoni, ni es va deixar de practicar per causes alienes a la part proposant, sinó que es va portar a terme a la instància en les condicions que eren possibles en aquell moment amb el resultat que consta als folis 178 en relació al 165, raons per les què aquesta petició no es pot estimar. D'altra banda, la pràctica de la prova s'accepta amb caràcter excepcional en aquesta instància, no és procedent pel sol fet que apareguin fets vells o nous i per la bona fi d'aquesta petició és precís haver formulat en el seu dia l'oportuna protesta, cosa que no es va fer. Cal tenir en compte igualment que, si bé l'article 73 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet que en aquesta instància s'acordin proves per proveir millor, encara que el testimoni manifestés en aquest moment que recorda que el Sr. Gutierrez va aconsellar al Sr. Yuste una determinada maquinaria, això no resultaria rellevant per tal de resoldre aquest litigi, ja que, per un cantó, la decisió de comprar o no una determinada maquinaria estava en tot cas en mans de l'adquirent que no era un profà en la matèria, sinó un professional a qui se li va encarregar l'esgotament d'aigua de l'obra de l'edifici anomenat "M 3" d'Andorra la Vella. Per un altre cantó, si és que el venedor li va donar aquest consell al comprador, sols podia fer-ho com a conseqüència de les explicacions que li havia proporcionat el Sr. Yuste sobre la funció que havia de portar a terme la bomba i sobre les característiques del terreny i dels líquids que s'havien d'extreure, circumstàncies que sols podia conèixer el comprador, que era el professional que executava l'obra, de tal manera que d'haver informat adequadament al venedor aquest no tenia perquè aconsellar una màquina que no fos capaç de servir a la finalitat per la qual s'adquiria. Per aquesta raó, és més creïble la versió del Sr. Gutierrez en el sentit que el Sr. Yuste va escollir unes bombes en qüestió perquè va creure que serien suficients per la tasca que li era precisa i el seu preu era inferior al d'altres més potents. II.- Respecte del fons del litigi, la recurrent reitera en el seu escrit la procedència de condemnar a l'adversa al pagament de les despeses de connexió i posada en funcionament de les bombes venudes per un import de 8.077,86 euros i les del lloguer d'una bomba suplementària, no en virtut d'un pacte celebrat entre les parts en aquest sentit, sinó com a conseqüència de la responsabilitat contractual en la què havia incurregut l'adversa per haver aconsellat al Sr. Yuste unes bombes que després resultaren funcionar incorrectament o defectuosament. Per tal de donar resposta a aquest motiu del recurs cal posar de relleu que, efectivament, l'obligació de pagament de les despeses de connexió i posada en funcionament de les bombes venudes o del lloguer d'una bomba suplementària seria admissible, en tot cas, com a indemnització pels danys causats pel funcionament incorrecte o defectuós de la maquinaria adquirida a la part agent, ja que no s'ha provat a les actuacions l'existència d'un pacte entre les parts que obligués al venedor a instal·lar la maquinaria que venia o a aportar gratuïtament bombes suplementàries. De l'examen de les actuacions es dedueix que la maquinaria adquirida per Palmer era inoperant, el Sr. Gutierrez, gerent de Castillo reconeix que les bombes resultaren ineficaces per la tasca per la què es van adquirir, raó per la qual es va resoldre el contracte recuperant la venedora la maquinaria i la compradora el preu pagat. No obstant, ja hem posat de relleu, en el mateix sentit que l'Hble. Batlle, que la possible manca d'efectivitat de les bombes no se li pot imputar al que les va vendre, quan el comprador és un professional, de tal manera que en última instància la decisió de comprar o no comprar una determinada maquinaria era seva, i quan ell era l'únic que coneixia les circumstàncies en les què aquesta maquinaria havia de funcionar i per tant qui podien informar al venedor de quines eren les prestacions que se li exigien a les bombes. Per aquesta raó, Palmer no pot reclamar cap mena d'indemnització a Castillo per aquest concepte. D'altra banda, no s'ha acreditat a les actuacions que la maquinaria venuda a la defenent per l'agent fos defectuosa i aquesta ho nega en tot moment. La única prova que aporta el defenent sobre aquest presumpte defecte de les bombes subministrades és la declaració del Sr. Benitez i el que afirma el citat senyor al respondre a la posició setena és que les cinc bombes van resultar insuficients per la tasca que es proposaven i al respondre a la desena que era possible que fossin ineficaces (foli 178 en relació als 165 i 166). Per aquesta raó, ni pel testimoni de Sr. Benitez, ni per cap altre mitjà de prova s'ha acreditat que les bombes fossin defectuoses i és més, com es reconeix al contestar a la demanda, quan es va veure que les bombes comprades en primer lloc resultaven ineficaces per la finalitat amb la què es van adquirir Palmer va adquirir a l'agent dues bombes més d'un altre model, actuació que no hauria estat lògica si les primitives haguessin estat defectuoses. III.- En desestimar-se el recurs procedeix mantenir les costes de la instància i imposar les d'aquest recurs al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Palmer contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 22 de març del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE