Résumé

# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 décembre 2007 (STSJAD 178/2007) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 178/2007 ; ECLI:AD:TSJADAD:2007:178, Recurs n° 219/07) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par un arrêt du 18 décembre 2007, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (ci-après « TSJA ») statue en appel sur un litige de droit du travail opposant une enseignante, Mme Villegas, à son employeur, M. Sevillano, qui dirige l'Institut espagnol de la Principauté d'Andorre. Selon l'exposé des faits figurant dans la décision, Mme Villegas a été engagée en avril 2002 pour exercer les fonctions d'enseignante, pour une durée d'un an. Le texte mentionne par ailleurs que la relation « a commencé à partir du mois de février 2002 », ce qui révèle une incohérence de dates dans l'exposé, que la décision ne relève pas. À l'échéance de chaque contrat, les parties auraient conclu un nouveau contrat aux mêmes conditions, et ce, année après année, jusqu'au 13 janvier 2006. À cette date, l'employeur a mis fin à la relation alors que la salariée était en arrêt maladie. Mme Villegas a saisi la Batllia d'une demande dirigée contre l'employeur, portant notamment sur des indemnités, un préavis et une compensation économique, pour un montant total de 26 665,46 EUR, outre des congés payés, des pagues extres, la différence entre le salaire intégral et les indemnités versées par la CASS (organisme de sécurité sociale andorran), ainsi que l'obligation de cotiser auprès de cet organisme. Le défendeur a soulevé une exception dilatoire tirée de l'irrégularité de la citation, puis contesté le fond en soutenant qu'aucune relation de travail à durée indéterminée n'avait jamais existé entre les parties. Par jugement du 22 juin 2007, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a partiellement fait droit à la demande. Il a condamné l'employeur au paiement de 18 648,90 EUR, majorés des intérêts légaux à compter de la date à laquelle la décision est devenue ferme, à régulariser la situation de la salariée auprès de la CASS, et aux dépens. L'employeur a interjeté appel. ## Question de droit La décision soulève deux questions principales. En premier lieu, la succession de contrats de travail à durée déterminée, conclus sans interruption entre les mêmes parties, peut-elle entraîner la requalification de la relation en contrat à durée indéterminée ? Le tribunal de première instance l'a admis, en se fondant sur « les normes jurisprudentielles en matière de succession de contrats de travail » et sur « les dispositions législatives en vigueur ». Ces sources ne sont cependant ni identifiées ni citées dans le texte. En second lieu, se pose une question de procédure : l'acte d'appel, qui reprend des moyens déjà écartés en première instance sans critique précise du jugement, peut-il être regardé comme satisfaisant aux exigences de motivation de l'appel ? Le juge d'appel répond par la négative et en tire les conséquences pour la recevabilité de la contestation au fond. ## Solution et dispositif Le TSJA confirme intégralement le jugement de première instance. Sur le fond, il approuve le raisonnement du premier juge, qu'il estime « très pertinent et conforme au droit » (« una aplicació molt encertada i ajustada del dret als fets de la causa »). Il retient que les arguments de l'appelant, tirés de l'absence de continuité des prestations et du passage de la salariée du personnel éventuel au personnel fixe à la suite d'un concours, avaient déjà été rejetés et n'étaient assortis d'aucun élément nouveau susceptible de censurer la décision attaquée. Le dispositif est reproduit ci-après dans sa traduction française fidèle (le texte source est rédigé en catalan) : > « La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, > > DECIDEIX > > Desestimar el recurs del ENTITY_5 ; > > Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 de juny del 2007, en

SENTÈNCIA TSJC- 219/07 En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Villegas va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sevillano, en reclamació de la quantitat de 26.665,46 EUR, en concepte d'indemnització, preavís i compensació econòmica; més el pagament dels dies de vacances i de la part proporcional de les dues pagues extres que corresponguin, a partir del 13 de gener del 2006, així com l'import corresponent a la diferència entre el seu salari íntegre que hauria percebut durant la baixa, de considerar-se vigent la relació laboral, i el que percebrà de la CASS; el tot amb interessos legals meritats i obligació de cotitzar prop de la CASS l'import finalment atorgat. II.- El Sevillano va formular l'excepció dilatòria per falta dels requisits essencials en la citació a judici de la defenent; i sobre el fons es va oposar a les pretensions de l'actora, contestant que no va existir mai cap relació laboral indefinida entre les parts. III.- Per sentència de data 22 de juny del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar al Sevillano a satisfer a la Sra. Villegas, la quantitat de 18.648,90 EUR més els interessos legals devengats per la indicada quantitat a comptar de la data de fermesa de la resolució, així com a regularitzar la situació laboral de la demandant prop de la CASS, i a satisfer el pagament de les costes processals causades. Contra aquesta resolució el Sevillano ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- En el mes d'abril del 2002 la Sra. Villegas fou contractada pel Sevillano per fer de mestra a l'Institut Espanyol del Principat d'Andorra, a partir del mes de febrer del 2002, per una durada de 1 any. Acabat el contracte, les parts varen firmar un nou contracte amb les mateixes condicions, i així , any rere any, fins el dia 13 de gener del 2006, on el Sevillano va posar fi a la relació laboral, malgrat que la Sra. Villegas estava de baixa mèdica. Considerant que la successió de contractes ha convertit la relació laboral, a l'inici per una durada definida, en una relació indefinida, i que per tant el Sevillano no podia rescindir la referida relació laboral sense complir les formalitats previstes per la Llei, la Sra. Villegas va iniciar la present acció judicial. II.- S'ha prèviament de posar de manifest que força és de constatar que l'escrit de greuges de la part que recorre només correspon a una simple i reiterada repetició dels arguments i excepcions defensives totalment depurades en primera instància i rebutjades per un raonament motivat del primer jutge, sense cap mena de crítica del contingut de la resolució impugnada, el que ha estat suficient per desestimar el recurs, ja que es tracta d'una disconformitat no raonada, que únicament demostra una finalitat dilatòria. III.- Ara bé, per ser complet, aquest Tribunal ha d'afegir que no pot que confirmar la motivació del primer jutge, que: d'una banda, ha considerat que havent la part defenent comparegut en judici en deguda forma, l'excepció formulada pel Sevillano no té cap interès a defecte de conseqüències concretes, i d'altra banda, ha igualment considerat que de les normes jurisprudencials en matèria de successió de contractes de treball, i de les disposicions legislatives vigent en la matèria, en resultava que la successió de contractes de treball per temps indefinits firmats entre les parts, sense cap interrupció, havia transformat la relació laboral en una relació per temps indefinit. Per aquest raonament que comparteix la jurisdicció d'apel·lació, el Tribunal a quo ha fet una aplicació molt encertada i ajustada del dret als fets de la causa. En tràmit d'apel·lació la part recorrent torna a al·legar que no pot tractar-se d'una relació laboral indefinida, atès que no va existir una continuació de les prestacions i que la Sra. Villegas es va presentar al concurs oposició per passar de personal eventual a personal fix, arguments ja rebutjats en primera instància, però no desenvolupa cap comentari nou, cap matisació dels fets provats o de la seva valoració, per poder censurar la resolució impugnada. IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals de segona instància a càrrec de la part recorrent. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs del ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 de juny del 2007, en tots els seus extrems; Condemnar el Sevillano al pagament de les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.