I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 213/2007 (17 décembre 2007), Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa
Décision commentée : STSJAD 213/2007, ECLI:AD:TSJADAD:2007:213, Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 17 décembre 2007, recours n° 66/07 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur la situation d'un ressortissant espagnol d'origine, M. Olmo, qui souhaitait obtenir le renouvellement de son titre de séjour et de travail en Andorre. Selon la décision, l'intéressé avait engagé les démarches pour renoncer à sa nationalité espagnole d'origine. Il s'était vu délivrer un passeport andorran provisoire, valable un an (délivré le 2 janvier 2007, expirant le 2 janvier 2008), en considération de la finalité éventuelle d'une procédure d'acquisition de la nationalité andorrane.
La chronologie administrative est la suivante. Le ministre de la Justice et de l'Intérieur a rejeté la demande de renouvellement le 26 janvier 2007 (date rappelée dans les antécédents et le dispositif). Le Gouvernement a confirmé cette décision par résolution du 23 mai 2007. M. Olmo a saisi le Tribunal de batlles. Par sentence du 23 juillet 2007, celui-ci a constaté la perte de l'objet du litige, au motif que le demandeur possédait désormais la nationalité andorrane.
Le Gouvernement a interjeté appel le 31 juillet 2007. Il soutenait, d'une part, que l'intéressé n'avait pas la nationalité andorrane mais espagnole, d'autre part, que l'octroi provisoire de la nationalité n'était qu'un statut transitoire conférant un droit d'option, subordonné en tout état de cause à une résidence principale et permanente en Principauté. M. Olmo a répliqué qu'il ne pouvait se voir appliquer les restrictions de séjour et de travail imposées aux étrangers et que sa présence à Barcelone résultait d'une formation professionnelle sur le point de s'achever.
Le dossier ne précise pas la composition complète de la juridiction de première instance ni le détail des pièces produites en première instance, au-delà des renvois aux folios mentionnés dans la décision.
Question de droit
La question posée par le recours était double. Il s'agissait de déterminer, en premier lieu, si M. Olmo était titulaire de la nationalité andorrane, ce qui le dispenserait d'une autorisation de séjour et de travail (second fondement de la sentence). En second lieu, si la situation de l'intéressé, placé dans une phase transitoire d'acquisition de la nationalité, devait être appréciée selon les règles applicables aux étrangers demandant le renouvellement de leur titre de séjour.
La Cour a retenu un ordre de raisonnement précis. Elle a d'abord qualifié la situation juridique de l'intéressé (1), puis a rappelé les conditions légales d'acquisition de la nationalité par naturalisation (2), avant de les appliquer aux faits (
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0135-3/07. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2007 - ROJ: STSJAD 213/2007 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 17 décembre 2007 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0135-3/07 TSA: IM-06/07
S E N T È N C I A NÚM. 66-2007
PARTS:
Apel·lant: GOVERN
Representant i Advocat: Luís
Apel·lada: Olmo
Representant: Puga
Advocat : Sancho
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2007
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0135-3/07.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Olmo va interposar recurs contra la resolució del MI Govern de data 23 de maig de 2007, confirmant la decisió del Ministre de Justícia de data 26 de gener anterior sol·licitant la seva anul·lació i el reconeixement del dret a que li sigui renovat el permís de residència i treball.
2.- En la sentència del 23 de juliol del 2007, el Tribunal de Batlles ha declarat la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del procediment, al motiu que el demandant ostenta en l'actualitat la nacionalitat andorrana.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 31 de juliol del 2007, el MI Govern manifesta principalment que:
-el Sr. Olmo no ostenta la nacionalitat andorrana, sinó que és de nacionalitat espanyola.
-l'atorgament de la nacionalitat amb caràcter provisional no deixa d'ésser un estatus jurídic transitori que es tradueix en un dret d'opció a adquirir la nacionalitat i que requereix en tot cas la residència principal i permanent al Principat d'Andorra
4.- En la seva contesta de data 31 de juliol del 2007, el Sr. Olmo manifesta principalment que:
-no es pot aplicar a un andorrà les restriccions per a residir i treballar que s'imposen als estrangers;
-solament una raó de formació professional (que està a punt de finalitzar) obliga el Sr. Olmo a romandre a Barcelona
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En el present litigi cal saber si el Sr. Olmo és titular de la nacionalitat andorrana, ja que, en aquest cas, ja no ha de menester d'una autorització de residència i treball.
Tercer.- Convé en primer lloc, d'examinar la situació jurídica de l'interessat.
Com indica ell mateix en el seu recurs de primera instància (veure foli 3), el Sr. Olmo tenia la nacionalitat espanyola d'origen i precisa que « jo he començat els tràmits per a renunciar a la meva nacionalitat espanyola d'origen ».
Considerant la finalitat eventual del procediment d'adquisició de la nacionalitat andorrana, es va atribuir al Sr. Olmo un passaport andorrà provisional, vàlid per un any (veure foli 12: data d'expedició 02/01/2007 i data de caducitat 02/01/2008).
L'interessat es troba per tant en la situació prevista a l'article 11-2 de la llei qualificada de la nacionalitat (Decret legislatiu del 28 de març del 2007, publicat en el BOPA núm. 29 del 4 d'abril del 2007) :
« 2. Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els deu anys que precedeixen la presentació de la seva demanda i haver cursat íntegrament l'escolaritat obligatòria, excepció feta dels cursos que no s'imparteixin a Andorra, en centres educatius del Principat que integrin en el seu currículum escolar totes les matèries específiques de formació andorrana. El sol·licitant ha de complir les condicions de l'article 7. »
Cal remarcar que aquest article indica expressament que « el sol·licitant ha de complir les condicions de l'article 7 ».
Ara bé, l'article 7 exigeix la residència principal i permanent al Principat d'Andorra :
« Ningú no pot adquirir o recuperar la nacionalitat andorrana en aplicació dels articles 9,10,11,12 i 26 si, prèviament, no ha establert la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra i si, en el termini previst en l'article 28, no ha demostrat haver perdut la o les nacionalitats que posseïa anteriorment. »
El procediment a seguir per a adquirir la nacionalitat andorrana és el que preveu l'article 28 de la mateixa Llei:
« 1.Per adquirir la nacionalitat andorrana en virtut dels articles 9, 10, 11 i 12, i per recuperar-la en aplicació de l'article 26, és necessari constituir i sotmetre al Govern un expedient en el que han de figurar els elements mencionats en els articles següents.
- Quan la resolució de l'expedient per part del Govern sigui favorable, aquesta ha de contenir la fórmula següent: "Resolent favorablement la demanda d'adquisició/recuperació de la nacionalitat andorrana, declarem que la persona interessada adquirirà/recuperarà la nacionalitat andorrana si en un termini de cinc anys aporta, a satisfacció del Govern, la prova d'haver perdut la o les nacionalitats que té en aquest moment i declara sota jurament, per escrit adreçat al Govern, no haver fet cap acte destinat a deixar sense efecte la pèrdua.
Aquesta adquisició/recuperació tindrà efectes a la data en què la persona interessada hagi perdut la o les nacionalitats que tenia."
Resulta clarament d'aquests texts que en el moment que una persona desitja adquirir la nacionalitat andorrana, ha de demostrar que « ha establert la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra ». Evidentment és una condició lògica, ja que l'establiment de la seva residència principal a Andorra és el signe del lligam de l'interessat al Principat.
Cal remarcar igualment que l'adquisició de la nacionalitat « tindrà efectes a la data en què la persona interessada hagi perdut la nacionalitat que tenia », és a dir al final del procediment.
Quart.- Cal aplicar aquests texts en la situació del Sr. Olmo.
Consta que el Sr. .P.B. es troba en aquest període transitori durant el qual encara no ha adquirit la nacionalitat andorrana. Per tant cal aplicar-li les regles previstes per als estrangers que sol·liciten la renovació del permís de residència i treball.
Cinquè .- Sobre el fons
En aplicació del principi d'economia processal, convé examinar la situació sobre el fons
Resulta de les enquestes de policia que li efectuaren que l'interessat resideix i treballa a Barcelona ( veure folis 33 i següent i 44 i següents).
Tant en la demanda de primera instància (veure foli 2) com en l'escrit d'apel·lació el S. Olmo no aporta cap element concret que permeti d'acreditar la seva residència permanent a Andorra.
En aquestes condicions, cal concloure que el M.I. Govern ha aportat la prova que l'interessat no resideix a Andorra.
Sisè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel MI Govern
Segon: Anular la sentencia recorreguda i declarar ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, la Resolució del MI Govern de data 23 de maig del 2007, confirmatòria de l'anterior decisió del MI Ministre de Justícia i Interior de data 26 de gener del 2007.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE