SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de setembre 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Marie Conte i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Ramirez va formular demanda en judici verbal civil, pel procediment abreujat, contra l'Hble. Comú d'Andorra la Vella i, solidàriament, la Criado, en reclamació de la quantitat de 11.664,44 euros, reclamació que fonamentava en els fets següents: en data 19 de desembre del 2001, quan la Sra. Ramirez intentà creuar el carrer Dr. Molines, degut al mal estat del paviment de la calcada en aquell indret, se li va quedar el peu esquerre, essent diagnosticada d'un esquinçament de grau II al turmell esquerre, lesió per la que hagué de rebre assistència mèdica i fer rehabilitació funcional des del dia 21 de gener del 2005 fins el 29 d'abril del mateix any en què fou donada d'alta. No obstant, en data 14 d'abril del 2005, i durant un control, li fou diagnosticada una ruptura dels fascicles peroneoastragalí anterior i peroneocalcaní del lligament lateral extern del turmell esquerre conseqüència de la mateixa caiguda, lesió de la que finalment fou donada d'alta laboral en data 4 de maig del 2005. Que la causa de la lesió fou el mal estat del paviment de la calcada en aquell indret, extraordinàriament i anormalment foradat. Que la Sra. Ramirez va sofrir perjudicis per les despeses mèdiques i pèrdua de salari, que avalua en la quantitat global de 11.664,44 euros. Per la qual cosa, la part agent demanava que es dictés sentència condemnant solidàriament a l'Hble. Comú d'Andorra la Vella i la Criado, a pagar a la Sra. Ramirez la quantitat de 11.664,44 euros, juntament amb la totalitat dels honoraris d'advocat i procurador. II.- La representació processal de la part defenent, l'Hble. Comú d'Andorra la Vella i la Criado, s'oposà a la demanda en quan al fons i també formulà excepció peremptòria d'incompetència de jurisdicció perquè, amb independència de si són certs els referits fets, com sigui que correspon a l'administració pública mantenir en bon estat el paviment de la calcada, en tant que es tracta d'un bé públic, i la manca de manteniment constitueix una clara manca de servei per part de l'administració, d'acord amb els articles 39.3 i 39.4 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials existeix un clar problema d'incompetència de la Jurisdicció civil, dons els indicats articles atorguen amb exclusivitat la competència a l'òrgan administratiu. En quan al fons, negava els fets exposats en la demanda per no estar opportunament acreditada la causa de les lesions de la demandant. Per això, demanava es dictés sentència desestimant la demanda en tots els seus extrems, i condemnant a la part agent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador dels defenents. III.- Per sentència de data 30 d'octubre del 2006 dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de batlles, Secció Civil, es va estimar l'excepció d'incompetència de jurisdicció formulada, deixant imprejutjada l'acció i condemnant a la part agent al pagament de les costes processals causades en la primera instància amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador dels defenents. IV.- Contra aquesta resolució la representació processal de la part agent, la Sra. Ramirez, va interposar recurs d'apel·lació al·legant, en primer lloc, que el fet d'haver estat declarades innecessàries les proves sol·licitades per la representació processal de dita part li ha ocasionat una clara indefensió, al veure's privada de la possibilitat de demostrar la realitat dels fets en que es basa la demanda, i en segon lloc impugnava la sentència apel·lada pel fet d'haver estimat l'excepció d'incompetència de jurisdicció formulada pels defenents, doncs considera la part recurrent que la jurisdicció civil sí és competent per a la resolució del present litigi, al·legant en recolzament d'aquesta consideració una sentència de data 27 de juny del 2006 de l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. 162-2/04, dictada en uns fets iguals als que son objecte del present litigi. Per tot això, demanava a aquest Tribunal que dictés sentència revocant la dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle i es deixés sense efecte l'excepció formulada per la part adversa, condemnant a dita part a l'abonament de totes les despeses pels danys ocasionats més les costes judicials inclosos els honoraris d'Advocat i Procurador. V.- La representació processal dels defenents, Hble. Comú d'Andorra la Vella i la Criado, s'oposà al recurs al·legant que l'estimació de l'excepció és plenament conforme amb la Jurisprudència ja que la sentència que esmenta la part apel·lant en el seu escrit de recurs fou revocada per altra de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, la sentència de data 25 de gener del 2007 dictada en el Rotlle núm. 182/06, per la qual el Tribunal Superior estimà el recurs i va apreciar l'excepció d'incompetència de la jurisdicció. En relació a la denegació de prova, considerava dita denegació plenament conforme a dret atès que esdevenia innecessària en tant en quan el que procedia era estimar l'excepció al·legada per la part defenent. Per tot això, demanava al Tribunal dictés sentència ratificant el contingut de la sentència apel·lada i condemnant a la part recurrent al pagament de la totalitat de les costes generades en segona instància amb inclusió dels honoraris d'Advocat i Procurador de la part recorreguda. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell. FONAMENTS DE DRET I.- Que son dos els motius del recurs, el primer referit a una vulneració del dret a la Defensa de la part agent, per la denegació de proves que li ha ocasionat indefensió, és cert que l'Hble. Sr. Batlle va dictar aute de data 9 d'octubre del 2006 declarant innecessàries totes les proves proposades per la part agent. És clar que l'Hble. Sr. Batlle va denegar la pràctica de la prova proposada perquè considerava que devia estimar l'excepció d'incompetència de jurisdicció, per la qual cosa dita denegació ha de considerar-se conforme a dret doncs quin sentit tindria practicar unes proves sobre la pretensió de fons quan, per una evident manca de competència objectiva de l'òrgan judicial, aquest haurà necessàriament d'estimar l'excepció peremptòria al·legada per la part defenent. Altrament, l'Hble. Sr. Batlle hauria actuat en contra del principi d'economia processal. El dret fonamental de defensa, que comprèn també el dret a la pràctica de les proves, no suposa un dret incondicional a la pràctica de la prova proposada sinó que aquesta està sotmesa al judici de pertinença que li correspon fer l'òrgan judicial, i el criteri aplicat pel l'Hble. Sr. Batlle per considerar no pertinent les proves, per innecessàries, en absolut es arbitrari sinó que té basa fonamentada. Pel que fa al segon motiu del recurs, el fet d'haver estimat l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle l'excepció peremptòria d'incompetència de jurisdicció, la decisió té fonament en la Jurisprudència doncs aquesta Sala Civil en sentència de data 27 d'abril de 2006 dictada en el Rotlle núm. 205/05 en un cas similar de reclamació contra el M.I. Govern d'Andorra i la seva companyia d'assegurances amb motiu que el dia 13-10-2003, la Sra. R. conduïa el cotxe de l'agent pel nou vial d'Encamp cap a Escaldes quan va patir un accident arrel d'una tapa de ferro de clavegueram mal instal·lada, en que entenia que l'acció fonamentada en la responsabilitat extracontractual de l'Administració pel defectuós manteniment de un vial constitueix una hipòtesi clara de responsabilitat patrimonial de l'Administració, perquè "en tot Estat de dret els poders públics responen front als particulars pels danys causats per l'actuació e l'administració o del personal al seu servei. La responsabilitat patrimonial de l'Administració no solament constitueix un límit dels poder de l'Estat respecte de la llibertat individual, sinó que s'emmarca en la concepció actual del que s'entén per Estat social i democràtic de dret, de manera que esdevé un dret dels ciutadans que l'Administració es trobi obligada a repara el dany que causa amb la seva intervenció, restant fora de lloc la màxima, medieval i imperant fins el segle XIX, d'irresponsabilitat de l'Administració pública, plasmada en l'apotegma anglosaxó "The King can do no wrong"". I la Llei Qualificació de la Justícia, en el seu article 39.3.d, atribueix el seu coneixement a la jurisdicció administrativa I en el mateix sentit la sentència de data 25 de gener de 2007, també dictada per aquesta Sala Civil en el Rotlle núm. 182/06, en que s'assenyala que "l'article 58 del Codi de l'Administració disposa que qualsevol acció o omissió d'una de les Administracions publiques que produeixi un dany, si és susceptible d'originar responsabilitat administrativa d'acord amb l'article 59, obliga a l'Administració responsable a reparar el perjudici causat i aquest darrer article considera causes de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionat per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses o per la maca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho", afegint que "pel contrari, exclou aquesta responsabilitat quan el dany tingui el seu origen en un fet dolós o en una negligència greu imputable directament a una autoritat, funcionari o agent i aquest fet o negligència pugui deslligar-se de la funció", i també "quan l'Administració pública actua en relacions de dret privat, únics supòsits en els què es podrà exigir responsabilitat a l'Administració en la via civil". El supòsit contemplat en aquesta sentència dictada en el Rotlle núm. 182/06 era idèntic al d'autes doncs també es tractava d'una caiguda d'una vianant al carrer degut al mal estat del paviment de la calçada, i aquesta Sala Civil va entendre que la jurisdicció civil no era la competent per conèixer del litigi, sinó que en tot cas ha eren els Tribunals administratius, de conformitat amb l'article 62 del Codi de l'Administració. I, d'acord amb això, es va estimar íntegrament el recurs i revocar la sentència apel·lada que, precisament, es tractava de la sentència de data 27 de juny del 2006 dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. 162- 2/04, que és la sentència que cita la part apel·lant en recolzament del seu recurs. Per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació del recurs i la plena confirmació de la sentència apel·lada. II.- Com sigui que el recurs ha estat refusat en la seva totalitat, s'han de imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Ramirez contra la sentència de data 30 d'octubre del 2006 dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, i confirmar íntegrament la seva part decisòria, imposant a la part recurrent les costes processals d'aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE