SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de gener de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Escolano va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra el Sr. Amorós, en reclamació de la quantitat de 20.561,72 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents, en concepte de salari del mes de juliol del 2006 (1.985,50 EUR), de compensació econòmica (3.762,36 EUR), de dies de festa treballats (1.433,28 EUR), d'hores extraordinàries (19.015,36 EUR) i de dies de descans setmanals no realitzats (2.149,92 EUR). II.- El Sr. Amorós es va oposar a totes les pretensions de la part agent. III.- Per sentència de data 6 de setembre del 2007, l'Hble. Tribunal unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'actor, va condemnar el Sr. Amorós a satisfer al Sr. Escolano la quantitat de 7.420,02 EUR, sense haver d'abonar res per raó de la deducció acceptada pel Sr. ENTITY_4; i va condemnar el Sr. Amorós a cotitzar dita quantitat, sense efectuar especial condemna en costes. IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Escolano ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- El Sr. Escolano va començar a treballar per compte del Sr. Amorós en qualitat de cap de cuina a l'Hotel Llop Gris, el dia 8 d'octubre del 2004, mitjançant un salari mensual de 3.000 EUR. El dia 29 de juny, l'empresari va notificar al treballador la finalització del contracte de treball, amb un preavís de 21 dies. El Sr. Escolano no va acceptar l'import que va oferir-li l'empresa en concepte de finiquit. II.- La part que recorre discrepa de la sentència impugnada sobre els punts del litigi relacionats als dies de festa treballats, a les hores extraordinàries i als dies de descans setmanals. III.- Respecte als dies de festa treballats, el Sr. Escolano reclama el pagament de 12 dies de festa corresponent als 8,19,25 i 26 de desembre del 2005, 1 i 6 de gener del 2006, 27 de febrer del 2006, 14 i 17 d'abril del 2006, atenent que els dies 1 i 6 de gener i 27 de febrer són de paga doble. No esta discutit que el Sr. Escolano hagi treballats els dies que reclama, però s'ha de constatar que el dia 19 de desembre no era festiu en el calendari 2005 i que els dies 6 de gener i 27 de febrer no són pagats doblats; per tant és de manera encertada que el primer jutge ha calculat 9 dies de festa treballats que donen dret al treballador a percebre l'import de 1.074,96EUR (9 x 119,44 EUR). IV.- Pel que fa a les hores extraordinàries, s'ha de posar de relleu que el Sr. Escolano va reconèixer en judici de proves, exercir les funcions de gerent de fet del negoci, quant el Sr. Amorós i la seva esposa eren sovint fora d'ANDORRA. Si és cert que el Sr. Escolano no era cap director o veritable gerent de l'hotel, en canvi, per la seva declaració, manifesta que exercia un càrrec de confiança. Malgrat això, resulta dels butlletins de salari del treballador, que el mateix estava subjecte al règim de jornada laboral de 40 hores i a la legislació sobre les hores extraordinàries. Pertoca doncs al Sr. Escolano provar la realització de totes les hores extraordinàries que avui reclama, i aquesta prova no la fa de manera suficientment significativa. En efecte, el Sr. Escolano basa la seva pretensió, principalment sobre els fulls horaris de cuina, però aquests documents no poden ésser valorats, atès que han estat redactats pel treballador, que no pot constituir-se una prova a ell mateix, i que les hores reclamades han estat mencionades sota el segell de l'empresa, ço que deixa suposar que han estat afegides desprès de la verificació per l'empresa i sense el seu acord. D'altra banda, la contradicció dels testimoniatges obrant en autes i la cautela amb la qual s'han d'apreciar a raó del lligam laboral o del antagonisme podent existir entre testimonis i parts, no permet acreditar les afirmacions del treballador. A més a més, és del tot inversemblant que el Sr. Escolano hagi acceptat durant tota la relació laboral, que l'empresa li hagi comptabilitzat en els butlletins de salari i li hagi pagat menys hores extraordinàries que les realitzades, sense mai queixar-se. S'ha doncs de desestimar el recurs sobre aquest punt del litigi. V.- El Sr. Escolano sol·licita també el pagament de 18 dies de descans setmanal. Ara bé, una cosa és que el treballador poques vegades gaudia efectivament del dia de festa setmanal que li pertocava, com ho manifesten els testimonis, Sr. Alcalá i Sra. Herrera, i altra cosa la justificació de que el treballador no va realitzar uns dies de festa setmanal concrets. Si s'examina els butlletins de salari, en resulta que el Sr. Escolano va gaudir amb normalitat dels dies de descans setmanal de novembre del 2005 a febrer del 2006, el que fa que només quedin 5 dies no gaudits corresponents al període 27 de febrer fins al 2 d'abril del 2006, com ho va poder constatar justament el primer jutge. VI.- La desestimació del recurs obliga imposar les costes processals a la part que recorre en virtut del principi de venciment. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 6 de setembre del 2007 en tots els seus extrems; Condemnar al Sr. Escolano al pagament de les costes judicials de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE