SENTÈNCIA TSJC- 204/07 En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de gener de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Romeu va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Vives en reclamació de la quantitat de 17.327,68 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat (2.705,22EUR), de preavís (738,57 EUR), de compensació econòmica (1.082,09 EUR) i d'hores extraordinàries (9.688,14 EUR). II.- La societat Vives va formular l'excepció de prescripció de l'acció, i sobre el fons es va oposar a totes les pretensions de l'actor, contestant que fou el treballador que va desistir-se voluntàriament de la seva relació laboral amb l'empresa i per tant no té dret a reclamar cap indemnització; que en canvi l'actitud del Sr. Romeu seria constitutiva d'acomiadament justificat sense preavís ni indemnització; que el treballador va acceptar les condicions de la seva contractació des del principi i no pot anar ara en contra dels seus propis actes i reclamar hores extraordinàries quan aquestes van ser pagades pel preu mensual pactat. III.- Per sentència de data 6 de juny del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Vives a satisfer al Sr. Romeu, la suma de 2.529,30 EUR amb condemna en costes a l'empresari, limitant aquestes a tot allò que resulti d'haver-se reclamat judicialment pel concepte exclusiu de les hores extraordinàries produïdes en el període anant del 17 de febrer al 30 de novembre del 2003. IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Romeu ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- El Sr. Romeu va començar a treballar pel compte de la societat Vives, el dia 17 de febrer del 2003, en qualitat de recepcionista. Per carta certificada amb acusament de recepció, rebuda el dia 9 de desembre del 2004, el Sr. Romeu va notificar a l'empresa la resolució de la relació laboral entre les parts, en raó de la negació per la mateixa de limitar la jornada laboral del treballador a 40 hores d'acord amb els límits establerts per la legislació laboral. II.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció de caducitat plantejada per la societat Vives. L'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador en rep la comunicació escrita, i en defecte de comunicació escrita, de 60 dies a partir del coneixement del comiat. Igualment, la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral del treballador, té el mateix termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació verbal o escrita ja sigui per absència del treballador durant almenys 3 dies de treball seguits. En cas d'autes, és cert que el Sr. Romeu va enviar la carta certificada de desistiment unilateral de la relació laboral, el dia 1 de desembre del 2004 i que la mateixa fou recepcionada per l'empresa el dia 9 de desembre. Ara bé, el Sr. Romeu considera en el seu escrit de demanda, que el contracte de treball es va resoldre el dia 30 de novembre del 2004, data en que va comunicar a l'empresa la seva voluntat de rescindir la relació laboral, i no nega que a comptar d'aquesta data no es va presentar més a la seva feina. S'ha doncs de constatar que l'empresa tenia coneixement del desistiment unilateral del treballador el dia 30 de novembre del 2004 per comunicació verbal, o com a màxim, el dia 3 de desembre en raó de l'absència del treballador durant 3 dies consecutius. En qualsevol supòsit, havent iniciat la seva petició a judici el dia 7 de gener del 2005, l'acció ha caducat per transcurs d'un termini superior a 30 dies entre la data en la qual l'empresa ha tingut coneixement del desistiment i la de la presentació de la petició de l'actor. La part que recorre manifesta nogensmenys, que l'acció no ha pogut caducar perquè són feriats judicials i per tant inhàbils per a totes les actuacions judicials els dies compresos entre el 24 de desembre i el 6 de gener de cada any judicial, i que la demanda fou formulada el primer dia hàbil. Aquesta argumentació no pot prosperar, ja que sempre la jurisprudència ha considerat que els terminis de caducitat o de prescripció no són terminis processals sinó civils, i que per tant es computen de data a data. No es altra cosa que diu l'Aute citat en les conclusions de la part que recorre quan especifica que: "Aquest criteri de seguretat jurídica imposa que el còmput del termini de prescripció es faci de data a data perquè el termini ha d'ésser igual per tothom... Dit això el termini de prescripció va començar a córrer el dia 22 de juliol del 2005 i es va acabar el dia 22 d'agost del mateix any..." I si la mateixa sentència va evocar el cas dels dies inhàbils, només fou per contestar a tots els arguments de la part recurrent, demostrant-li, que encara que es consideri que el dia 22 d'agost era un dia inhàbil per iniciar una demanda, supòsit que no valora la resolució, l'acció seria igualment prescrita per no haver ésser iniciada el primer dia hàbil. Per tant no es pot donar a aquesta resolució un sentit que no té, i en concloure que estableix el principi que si el termini de caducitat o de prescripció s'acaba un dia inhàbil, la part interessada pot esperar fins al primer dia hàbil per iniciar la seva demanda. D'acord amb el que disposa l'article 42 de la LQJ els dies feriats judicials són inhàbils per a totes les actuacions judicials, és a dir el conjunt d'actes i documents que integra la tramitació d'un procediment judicial, però no impedeixen de registrar una demanda al Registre de la Batllia de Guardia, que està sempre obert, per evitar la prescripció o la caducitat d'una acció. En conseqüència s'ha de constatar que la demanda del Sr. Romeu en indemnitzacions per desistiment justificat ha caducat. III.- Sobre el fons, el Sr. Romeu manté en tràmit d'apel·lació haver treballat 54 hores setmanals i que per tant el pagament de les hores extraordinàries s'ha de calcular amb aquest criteri. No esta negat que entre el mes de febrer i el mes de novembre del 2003 el Sr. Romeu va treballar a l'hotel ORG_1, efectuant 52 hores a la setmana, i que desprès del mes de novembre del 2003 va treballar a l'ORG_0, realitzant 48 hores setmanals. El litigi rau en el fet que el treballador disposava cada dia d'una mitja hora tant per dinar com per sopar, i que el recurrent pretén que mentre estava dinant o sopant, havia de continuar atenent la recepció de l'hotel. En autes consten tants testimoniatges per confirmar la versió del Sr. Romeu, com tants per negar- la, ço que fa que no es pot considerar que el treballador hagi acreditat de manera suficientment significativa la seva pretensió, atès que res no permet valorar uns testimoniatges més que no pas els altres. S'ha doncs de confirmar la sentencia impugnada sobre el que fou decidit respecte al pagament de les hores extraordinàries. IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals a càrrec de la part que recorre. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de batlles de data 6 de juny del 2007 en tots els seus extrems; Condemnar al Sr. Romeu al pagament de les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE