La Sra. Carranza a été engagée le 2 octobre 2006 par la société Mena pour assurer le nettoyage des chambres d'un hôtel. Le 12 janvier 2007, la Batllia lui a notifié un licenciement sans préavis ni indemnité, fondé sur l'abandon de poste pendant plus de trois jours ouvrables consécutifs, du 4 au 8 janvier 2007, sans cause justifiée.

Les faits suivants sont présentés comme établis ou non contestés dans la décision :

• le 4 janvier 2007, la salariée s'est rendue en urgence à l'hôpital Nostra Senyora de Meritxell pour de fortes douleurs abdominales ; le médecin l'a informée de sa grossesse et lui a prescrit un arrêt de travail de quatre jours, jusqu'au 8 janvier ;
• le même jour, l'employeur a appelé le mari de la salariée afin de connaître le motif de son absence, sans obtenir d'information ;
• le 8 janvier, l'employeur a rédigé la lettre de licenciement ainsi que le solde de tout compte et les a remis à la Batllia, faute de connaître l'adresse de la salariée ;
• par lettre du 22 janvier, la salariée a contesté le licenciement, en indiquant qu'elle était en arrêt maladie du 4 au 8 janvier et qu'elle avait informé formellement son supérieur de sa grossesse de dix semaines.

Le litige porte sur la question de savoir si l'arrêt de travail a été porté à la connaissance de l'employeur. La salariée soutient que son mari s'est présenté à l'hôtel le 4 janvier pour remettre l'arrêt au gérant, qui aurait refusé de le recevoir ; l'employeur conteste avoir jamais reçu un tel document.

Par jugement du 6 septembre 2007, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a partiellement accueilli la demande et condamné la société Mena au paiement de 248,08 EUR, à la cotisation de cette indemnité auprès de la CASS et aux dépens. La demande initiale portait sur 2 089,08 EUR, outre des sommes à liquider en exécution au titre de la perte de droits sociaux. Les deux parties ont interjeté appel. La décision commentée, rendue par la Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorra (rapporteur : M. Jean Louis Vuillemin ; recours n° 295/07), statue sur ces appels.

Question de droit

La Cour devait trancher deux questions :

1. Question de fond : le licenciement pour abandon de poste (article 72-7 de la Llei sobre el contracte de treball) était-il just

Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.

B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction

Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 17 de gener del 2008 - ROJ: STSJAD 13/2008 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.

II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés

A. La question juridique centrale soumise au juge

La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.

B. Corpus normatif et textes de référence cités

L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :

• Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
• Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle

III. Solution retenue et architecture de la motivation

A. L'articulation du syllogisme juridictionnel

Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :

B. Dispositif et sens de la décision

Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :

Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.

IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques

A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)

Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.

B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens

• Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
• Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
• Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 17 janvier 2008 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.

TSJC- 295/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de gener de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Carranza va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Mena, en reclamació de la quantitat de 2.089,08 EUR, més aquelles altres quantitats que resultin del perjudici econòmic derivat de la manca de percepció del salari i de les prestacions de la CASS corresponents al descans per maternitat, així com a les eventuals despeses farmacèutiques i sanitàries que, com a conseqüència d'una pèrdua de drets a la CASS que hagi de satisfer en el futur, i que s'acreditaran en període d'execució de sentencia, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat.

II.- La societat Mena es va oposar a les pretensions de la part actora contestant que l'acomiadament de la Sra. Carranza va ésser totalment ajustat a la Llei en fer-se de forma justificada i procedent.

III.- Per sentència de data 6 de setembre del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'actora, va condemnar a la societat Mena a satisfer a la Sra. Carranza, l'import de 248,08 EUR, com també a cotitzar l'esmentada indemnització a la CASS, i a pagar les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Carranza va començar a treballar per compte de la societat Mena, el dia 2 d'octubre del 2006, per dur a terme la neteja de les habitacions de l'hotel F.. El dia 12 de gener del 2007, l'empresa va fer notificar per la Batllia a la treballadora, el seu acomiadament sense preavís ni necessitat d'indemnitzar, per abandó del treball per un període superior a 3 dies laborals consecutius, sense causa justificada (4, 5, 6, 7, 8 de gener).

II.- S'ha de resoldre la problemàtica relacionada a la procedència i/o justificació de l'acomiadament de la Sra. Carranza que constitueix la qüestió cabdal del litigi i dels recursos de les parts. És pacífic que el dia 4 de gener del 2007 la Sra. Carranza va acudir d'urgència a l'Hospital N.S. de Meritxell per forts dolors abdominals i que el metge que va examinar-la, va informar-la que estava embarassada i li va prescriure una baixa laboral de 4 dies, fins al dia 8 de gener; que el mateix dia 4 de gener l'empresari va trucar el Sr. Corbacho marit de la Sra. Carranza per tal de conèixer el motiu pel qual aquesta darrera no havia vingut a treballar, sense poder obtenir aquesta informació; que el dia 8 de gener del 2007, l'empresari va redactar la carta d'acomiadament de la Sra. Carranza per abandó del lloc de treball durant més de 3 dies laborables consecutius, així com el finiquit, i va dur aquests documents a La BATLLIA per que fossin notificats a la treballadora, ja que no coneixia la direcció de la mateixa; que els serveis de la Batllia varen lliurar la carta d'acomiadament a la Sra. Carranza, i l'import corresponent als havers laborals liquidats per l'empresa, el dia 12 de gener; que per carta del dia 22 de gener, la Sra. Carranza va manifestar la seva disconformitat amb els motius del seu acomiadament, explicant que, tal com ho sabia l'empresa, es trobava de baixa per malaltia els dies 4 a 8 de gener i notificant formalment al seu cap, que estava embarassada de 10 setmanes.

III.- la Sra. Carranza pretén que l'empresa va tenir coneixement de que estava de baixa i a més d'embarassada, el dia 4 de gener, manifestant que el mateix dia 4, el seu marit es va desplaçar a l'Hotel F., i va presentar la baixa al patró de la seva esposa, negant-se però aquest darrer a rebre-la. Al contrari l'empresari sosté que mai es va notificar-li cap baixa mèdica de la Sra. Carranza.. Ningú no pot fer una prova negativa i per tant l'empresari no pot acreditar que el treballador no li ha comunicat una baixa laboral. La notificació d'una baixa o d'un estat d'embaràs d'una treballadora a l'empresa on treballa, és una obligació per l'assalariada, i doncs li pertoca justificar que l'ha complit. A més a més, quan l'empresari es nega a recepcionar la baixa, com ho declara la Sra. Carranza en autes, actitud del patró que posa en perill els drets del treballador, el mateix ha de prendre totes les mesures per establir la realitat de la notificació de la baixa, pels mitjans escaients, testimonis o altres. En cas d'autes, força és de constatar que no existeix cap element objectiu i concret que pugui acreditar que el dia 4 de gener el marit de la Sra. Carranza va presenciar-se al lloc de treball de la seva muller, i va comunicar la baixa a l'empresari, o que l'empresari fou assabentat, de qualsevol manera de que la seva assalariada estava de baixa o embarassada. Per tant, atès que la Sra. Carranza no va anar a treballar els dies 4 a 8 de gener del 2007, sense donar cap motiu d'aquesta absència, s'ha de considerar que l'acomiadament de la mateixa per raó d'abandó del treball durant més de 3 dies laborals consecutius, sense causa justificada, està conforme amb les disposicions de l'article 72-7 de la Llei sobre el contracte de treball.

IV.- Essent justificat en el fons, l'acomiadament també fou procedent en la forma. L'única normativa de forma que exigeix l'article 72-11 de la Llei sobre el contracte de treball per un acomiadament del treballador sense preavís ni indemnitzacions, és que l'avís de comiat es faci exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció, o mitjançant l'entrega directe al treballador, el cas escaient en presència de testimonis. La carta del dia 8 de gener del 2007 compleix tots aquests requisits, i per tant no es pot declarar que l'acomiadament de la Sra. Carranza fou fet de manera oculta o indeguda, ja que va respectar totes les formalitats prescrites per la Llei. Ara bé, és cert que l'acomiadament produeix els seus efectes únicament a comptar de la notificació de la carta de comiat, i que per tant, l'empresari ha d'esperar el dia de la notificació per donar de baixa a la CASS el treballador acomiadat. No consta en autes la prova formal de que l'empresa hagi donat de baixa la Sra. Carranza, el dia 8 de gener del 2007 sense esperar que la carta d'acomiadament hagi estat entregada a la treballadora. Nogensmenys, encara que fos el cas, és tractaria d'un error administratiu, voluntària o no, afectant només les relacions amb la CASS, i sense cap incidència sobre la regularitat, de fons o de forma de l'acomiadament que està únicament regulada per les disposicions de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball. En canvi si que l'empresari ha de pagar el salari del treballador i cotitzar prop de la CASS fins a la notificació de la carta d'acomiadament al mateix, ja que només és a comptar d'aquesta notificació que és finalitza la relació laboral.

V.- Per conseqüent, essent l'acomiadament de la Sra. Carranza fet de forma deguda i justificat, s'ha de desestimar les pretensions de la mateixa. Dit això, s'ha de considerar que la desestimació de la demanda de la Sra. Carranza rau en una absència de la prova de la notificació de la seva baixa laboral a l'empresa, el que deixa subsistir un dubte; que la treballadora es estrangera, parlant únicament el berbere, i sense coneixement de la legislació laboral al Principat; que per equitat no s'ha d'agreujar la situació de la Sra. Carranza que es troba sense feina i embarassada; per tant en raó d'aquestes circumstàncies particulars al cas d'autes, no s'ha de fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; Estimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 6 de setembre del 2007;

Desestimar la demanda formulada per la Sra. Carranza contra la societat ENTITY_5;

Sense fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE