SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Bernat i el Sr. Vélez contra la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal en data 5 de setembre del 2007, que condemna solidàriament als demandats a pagar a "Seco" la suma de 1.759 euros i les costes del procediment. El tribunal ha considerat que la part agent ha aportat suficients proves que acrediten la legitimació passiva dels demandats, mentre que aquests no han desvirtuat aquestes proves. A més, el tribunal ha rebutjat l'argument dels demandats que la sentència hagi invertit la càrrega de la prova, ja que entén que la part agent ha demostrat que els treballs i subministraments els va encarregar el Sr. Vélez, malgrat que finalment no en fos el beneficiari. Com a conseqüència, el tribunal ha imposat les costes del recurs a la part recurrent. Sentència Magistrats Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin TSJC-309/07 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de març de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 8 de novembre del 2001 la representació processal de la societat "Seco" va formular demanda contra el Sr. Toll, amb domicili professional al negoci "E.H." i contra la Sra. Bernat, titular administrativa del citat negoci, en reclamació de la suma de 292.810 ptes., import de diverses factures emeses com a conseqüència del subministrament de productes elèctrics i de les reparacions i instal·lacions elèctriques fetes per la part agent al negoci de la defenent. II.- La representació processal dels Srs. Bernat i Vélez va contestar a la demanda en data 22 de novembre del 2001 negant que la part agent hagués subministrat a la seva mandant productes elèctrics o hagués fet reparacions o instal·lacions al seu negoci, ja que les que es van fer al seus locals les va portar a terme "E.M.B." a la qual se li havien satisfet les factures corresponents. Per aquesta raó, sol·licitava la desestimació de la demanda i la imposició de les costes de la instància a l'adversa. III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 5 de setembre del 2007 estimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal de "Seco" i condemnant solidàriament als Srs. Vélez i Bernat a pagar a la part agent la suma de 1.759 euros i les costes del procediment. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Bernat i del Sr. Vélez i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació, la desestimació íntegra de la demana i que s'imposin les costes d'ambdues instàncies a l'adversa. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el mes d'abril de l'any 2001 la societat "Seco" va efectuar certs treballs de reparació i instal·lació elèctrics, ja que així ho posen de relleu, com a mínim en principi, els albarans que consten al foli 15 de les actuacions malgrat no estiguin signats, i que els va portar a terme a un local de l'edifici "Escorces", i així ho reconeixen tant el demandat (foli 51 en relació al 35) com el Sr. Miró, gerent d'una societat que desenvolupa les seves activitats al citat edifici (foli 59 en relació al 37). S'ha provat igualment que aquesta societat va adquirir diferent material elèctric, que va ser importat al Principat i que anava dirigit a la seu del negoci de la defenent (folis 32 i 33). La part agent defensa que aquests treballs i aquest subministrament el va fer en favor del Sr. Vélez, amb domicili professional al negoci "E.H." ubicat a l'XXXX, i de la Sra. Bernat, titular administrativa del citat negoci, mentre que la part demandada considera que aquests treballs no es van fer al seu domicili social, ni en favor seu i per tant no ha de respondre del seu pagament, arguments que no estima la Sentència recorreguda, condemnant-la a pagar les quantitats que se li reclamen. II.- La representació processal de la Sra. Bernat i del Sr. Vélez fonamenta la seva oposició a la decisió de la Sentència d'instància, en primer lloc, en l'argument que a la demanda es manifesta que els treballs portats a terme per la part agent es van realitzar en el local regentat pels seus mandants i que ni a la factura, ni als albarans aportats amb la demanda es fa menció de que els treballs en qüestió s'efectuessin en un local situat a l'edifici "Escorces" i que, per tant, la Sentència no podia entendre que aquest va ser el lloc a on es van fer, ja que això el col·loca en una situació d'indefensió. Els arguments de la recurrent no es poden admetre, ja que és cert que ni a la demanda, ni als albarans, ni a les factures presentades per l'adversa es fa menció del lloc a on es van portar a terme els treballs que han donat lloc a les quantitats que es reclamen, no obstant, la recurrent no pot afirmar seriosament que se l'ha situat en indefensió perquè ella no podia saber que es reclamava l'import de fer uns treballs a l'edifici "Escorces" quan ella té el seu domicili social a Santa Coloma. En efecte, de les declaracions del Sr. Toll en la confessió en judici (foli 51 en relació al 35) es dedueix clarament que el demandat sabia que l'agent li reclamava unes factures pels treballs portats a terme a l'edifici "Escorces" abans de que es presentés la demanda que dóna origen al present procediment, ja que afirma que es va negar a signar-les per entendre que ell no els havia encomanat. D'altra banda, els testimonis que presenta la part agent per tal de provar la procedència de la seva reclamació estan tots relacionats amb el citat edifici i es citen per tal que acreditin que el demandat volia llogar un local de l'immoble o que les obres es van portar efectivament a terme al local situat a la quarta planta del mateix. Per totes aquestes raons, no pot defensar el recurrent que ell no sabia a on s'havien fet les obres que van generar les factures que se li reclamen, ni el motiu pel qual se li exigia el seu pagament. III.- És també cert que, com posen de relleu els Srs. Caro propietari del local a on es van portar a terme els treballs, i Ramirez, que feia tasques d'intermediació i gestió de les propietats del primer, (folis 52 en relació al 39 i 53 en relació al 41), el Sr. Toll estava interessat en arrendar l'esmentat local, però finalment es va desdir del seu propòsit. No obstant, el Sr. Miró afirma en les seves declaracions (foli 59 en relació al 37) que el demandat se li va presentar com a arrendatari del local a on es van fer els treballs, que el visitava amb freqüència i aparcava el seu vehicle dins d'ell i que durant la segona quinzena d'abril d'aquell any va veure com empleats de la part agent feien treballs en el local. D'altra banda, és encara molt més rellevant el fet que el demandat reconeix a la confessió en judici que va anar amb l'agent al local de l'edifici "Escorces" i que li va dir que si un dia llogava el local aquest darrer hauria de fer la instal·lació elèctrica, confessa també que va saber que l'agent havia començat a treballar al local i reconeix igualment que els documents de la Duana del Principat i de compra de material elèctric que consten als folis 32 i 33 era material que l'agent va adquirir per ell i en ells consta que van ser lliurats al seu domicili social, raons totes elles que porten a concloure que va ser ell qui va encarregar a "Seco" els subministraments i els treballs l'import dels quals se li reclama, malgrat finalment no en fos el beneficiari, situació que el demandant no tenia perquè saber, ni sospitar i que en tot cas no el pot afectar, ja que ell és un tercer respecte de les relacions entre el demandat i el propietari del local o el seu intermediari. IV.- La recurrent afirma igualment, i un altre vegada sense raó, que la Sentència que es recorre ha invertit la càrrega de la prova, ja que entén que era la recurrent la que havia de provar que els treballs que va fer l'agent no els hi havia encomanat ella, però el que entén la Sentència recorreguda és que la part agent ha aportat suficients proves que acrediten la legitimació passiva de la recurrent, mentre que aquesta no les ha desvirtuat, motiu per el qual no es pot argumentar que s'hagi produït cap inversió de la càrrega probatòria. V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Vélez i la Sra. Bernat contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 5 de setembre del 2007, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE