SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència número 2007-032, de 5 de març de 2007, dictada per la Secció Administrativa del tribunal de Batlles, que condemnava el Comú de La Massana a pagar una indemnització de 3.418,86 euros més interessos legals per danys produïts en un garatge a causa d'una inundació. El tribunal va considerar que hi havia circumstàncies moderadores de la responsabilitat, com ara l'obturació del col·lector d'aigües pluvials per terres i pedres procedents d'una obra propera, i va fixar la responsabilitat del Comú en un 40%. Les parts implicades, inclòs el Comú de La Massana i les seves asseguradores, havien interposat recursos d'apel·lació, però el tribunal va confirmar la sentència original sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals. Sentència Magistrats Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Núm. de Protocol: AD-0111-3/05 TSA: 15/07 S E N T È N C I A NÚM. 08-2008 PARTS: Apel·lant-ada: Tamarit Representant: Seco Advocat: Giner Apel·lant-ada: Gutierrez Representant: Aguilar Advocat : Canals Apel·lant-ada: HBLE COMÚ DE LA MASSANA Representant: Rius Advocat : Pera COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2008 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0111-3/05. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2007-032, de 5 de març de 2007, va estimar parcialment la demanda sobre responsabilitat patrimonial formulada per la companyia d'assegurances Tamarit i declarant l'existència de responsabilitat en l'actuació del Comú de La Massana pels danys produïts el 29 de juny de 2004 en l'interior del garatge de la vivenda propietat del seu assegurat, va fixar la indemnització a satisfer solidàriament pel Comú i la seva asseguradora, també compareguda, Gutierrez, en 3.418,86 EUR més els interessos legals comptadors des de la data de la fermesa de la sentència fins el seu pagament efectiu. La sentència ha considerat que existeixen circumstàncies moderadores de la responsabilitat en l'origen del sinistre, i concretament que la inundació del garatge del perjudicat es va produir per obturació del col·lector d'aigües pluvials que se situa enfront de la baixada al seu garatge, però aquesta obturació fou deguda a una acumulació del terres i pedres que va portar la pluja d'una obra de més amunt i compte tingut que també va entrar aigua per les parets del garatge en la zona que llinda amb una canonada elèctrica de l'empresa N-A-; en atenció a tot això, enlloc d'atribuir el 100 % en la responsabilitat pel causament del dany, el redueix en un 60 %, reconeixent, per tant, el dret de la companyia reclamant a percebre el 40 %. 2.- Contra la sentència esmentada ha interposat un recurs d'apel·lació la representació de l'entitat asseguradora del perjudicat pel sinistre, Tamarit, demanant la condemna del Comú al pagament del 100 % del dany, compte tingut que la inundació es va produir per l'embús del col·lector d'aigües pluvials, la neteja i bon manteniment del qual és responsabilitat exclusiva del Comú. 3.- L'asseguradora de la responsabilitat del Comú, l'entitat Gutierrez, també interposa un recurs d'apel·lació entenent que no hi ha responsabilitat patrimonial del Comú perquè el propi perjudicat havia connectat de manera il·legal la seva conducció d'aigües brutes al col·lector públic d'aigües pluvials i que si no hagués existit aquesta connexió les conseqüències de la pluja no haurien estat les que van succeir, i addueix també que el fet que en el imbornal s'hi haguessin acumulat terres i graves el dia de la pluja procedents d'una obra que s'estava realitzant més amunt no permet considerar que el Comú no acomplia amb les seves obligacions de mantenir-lo net, ja que aquesta tasca es realitzava cada quatre mesos per una empresa contractada al l'efecte. 4.- Finalment, també recorre la sentència el Comú de La Massana, que reitera els arguments de la seva pròpia asseguradora i sosté que o bé careix de responsabilitat en la causació dels danys dels que se li reclama el pagament o bé, ateses les circumstàncies del cas aquesta responsabilitat hauria de ser molt inferior. 5.- Les parts han formulat els seus respectius escrits de conclusions, quedant tot seguit les actuacions vistes per deliberar i decidir el Tribunal. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- Aquesta Sala és competent per resoldre el present recurs de conformitat a allò disposat en l'article 39 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- En no discutir-se en la causa ni la realitat ni la quantia dels danys soferts en els béns propietat de la persona assegurada per la companyia d'assegurances Tamarit la qüestió debatuda s'ha circumscrit, en la primera instància, a la determinació de la causa de la inundació, que mentre la part agent la atribueix a una falta de servei del Comú de La Massana, aquest i la seva entitat asseguradora la atribueixen a una causa de força major, i a una obra il·legal existent en la finca. L'objecte del litigi, per raó de la competència d'aquesta jurisdicció, consisteix en determinar si hi ha hagut o no una causa de responsabilitat administrativa, en aquest cas del Comú de La Massana i concretament si s'ha produït una falta de servei (article 59.1 del Codi de l'Administració). La sentència ha considerat que aquesta ha existit en la mesura que el col·lector d'aigües pluvials ubicat davant de la rampa que dóna al garatge subterrani de la finca assegurada es va obturar per acumulació de terra i pedres que l'aigua, en dia de molt forta pluja, va desplaçar d'una obra existent més amunt, i considera negligència del Comú no haver mantingut prou net el col·lector i haver consentit que l'empresa que realitzava una obra de construcció carrer amunt no adoptés les mesures adients; però tenint en compte proves pericials i especialment les testificals del matrimoni propietari afectat en les que indiquen que l'entrada d'aigua es va produir essencialment pel sostre del garatge a través d'una canonada elèctrica de l'empresa ORG_0 que semblaria que no estava en condicions, aplica la facultat de modular la responsabilitat administrativa que li atribueix l'article 59.5 del Codi de l'Administració i la fixa en un 40% de la quantia del dany reclamat. Tercer.- Contra la sentència han apel·lat les tres parts litigants: la companyia Tamarit considera que els danys en la finca assegurada es deuen exclusivament a l'embús del col·lector, produït per un mal manteniment del Comú pel que fa a la seva neteja; l'entitat asseguradora del Comú, Gutierrez estima que no hi ha cap responsabilitat del Comú per tal com la finca disposava d'una connexió directa de les aigües fecals amb la xarxa de recollida d'aigües pluvials, il·legal, i per que el fet de què en una zona més amunt s'acumulessin terres i grava d'una obra que per causa de la pluja baixessin i obturessin l'entrada al col·lector no es pot considerar una falta de servei per part del Comú; i aquest considera que per aquestes raons no hi ha responsabilitat o, en el seu cas, encara s'ha de reduir més d'allò que ha estat fixat en la primera instància. La sentència va una anàlisi molt detallada dels elements de prova - particularment informes tècnics de part i testificals- que han estat aportats a les actuacions jurisdiccionals i la conclusió a la que arriba respon a una aplicació ponderada de la distribució de la responsabilitat en funció de les diferents causes que contribueixen en la causació del resultat danyós, per la qual cosa cal desestimar els tres recursos d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada sense més raonaments. Quart.- No procedeix fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència número 2007-032, de 5 de març de 2007, dictada per la Secció Administrativa del tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer especial condemna al pagament de les depeses processals d'aquesta segona instància. No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE