STSJAD ANDORRA, a 05 de maig del 2008 - ROJ: STSJAD 83/2008
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé5 mai 2008
Numéro32/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 83/2008 (ECLI:AD:TSJADAD:2008:83)
> Décision commentée : STSJAD 83/2008 (ECLI:AD:TSJADAD:2008:83) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 5 mai 2008 (recours n° 32/08, NIG TSA:35/07), la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (ponent : M. Bernard Plagnet) statue sur l'appel formé par M. Ribes contre un jugement du Tribunal de Batlles du 27 juillet 2007, lequel avait rejeté sa demande dirigée contre les décisions de la CASS.
Les faits pertinents, tels qu'exposés dans la décision, sont les suivants. La CASS a mis fin à l'arrêt de travail de M. Ribes le 9 septembre 2006. Le 4 septembre 2006, elle avait refusé l'annulation de l'acte litigieux et la reconnaissance d'un droit à la baisse médicale à compter du 9 septembre 2006 ; cette décision a été confirmée sur recours administratif le 18 octobre 2006. L'intéressé soutenait qu'il ne pouvait reprendre son travail en raison d'un état dépressif, de nature psychiatrique.
L'appréciation médicale est divergente. Un psychiatre de la CASS, dans un rapport du 1er septembre 2006, estime que le requérant ne présente pas de trouble mental suffisamment grave pour l'empêcher d'exercer une activité professionnelle. Le Dr Pera, dans un certificat du 25 septembre 2006, indique au contraire que l'état du patient ne lui permet pas de reprendre le travail. Un nouveau rapport du psychiatre de la CASS, le Dr Azorín, du 17 janvier 2007, conclut à l'absence d'empêchement psychiatrique.
Le juge de première instance a désigné un expert, le Dr Jover, par décision du 22 février 2007. Son premier rapport, daté du 24 mai 2007, est jugé ambigu par la juridiction : ses deux phrases relatives à la capacité de travail paraissent contradictoires. Sur le fondement de l'article 49 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF), le Batlle a rouvert la phase probatoire par une providence du 26 juin 2007, afin que l'expert clarifie
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 05 de maig del 2008 - ROJ: STSJAD 83/2008
Par une sentence du 5 mai 2008 (recours n° 32/08, NIG TSA:35/07), la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (ponent : M. Bernard Plagnet) statue sur l'appel formé par M. Ribes contre un jugement du Tribunal de Batlles du 27 juillet 2007, lequel avait rejeté sa demande dirigée contre les décisions de la CASS.
Les faits pertinents, tels qu'exposés dans la décision, sont les suivants. La CASS a mis fin à l'arrêt de travail de M. Ribes le 9 septembre 2006. Le 4 septembre 2006, elle avait refusé l'annulation de l'acte litigieux et la reconnaissance d'un droit à la baisse médicale à compter du 9 septembre 2006 ; cette décision a été confirmée sur recours administratif le 18 octobre 2006. L'intéressé soutenait qu'il ne pouvait reprendre son travail en raison d'un état dépressif, de nature psychiatrique.
L'appréciation médicale est divergente. Un psychiatre de la CASS, dans un rapport du 1er septembre 2006, estime que le requérant ne présente pas de trouble mental suffisamment grave pour l'empêcher d'exercer une activité professionnelle. Le Dr Pera, dans un certificat du 25 septembre 2006, indique au contraire que l'état du patient ne lui permet pas de reprendre le travail. Un nouveau rapport du psychiatre de la CASS, le Dr Azorín, du 17 janvier 2007, conclut à l'absence d'empêchement psychiatrique.
Le juge de première instance a désigné un expert, le Dr Jover, par décision du 22 février 2007. Son premier rapport, daté du 24 mai 2007, est jugé ambigu par la juridiction : ses deux phrases relatives à la capacité de travail paraissent contradictoires. Sur le fondement de l'article 49 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF), le Batlle a rouvert la phase probatoire par une providence du 26 juin 2007, afin que l'expert clarifie
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0068-1/06. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 05 de maig del 2008 - ROJ: STSJAD 83/2008 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 05 mai 2008 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de maig de 2008
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0068-1/06.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Ribes va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 18 d'octubre de 2006, confirmant en alçada la decisió del 4 de setembre anterior sol·licitant l'anul·lació de l'acte impugnat i el reconeixement del dret a ser reposat en situació de baixa mèdica des del 9 de setembre del 2006.
2.- En la sentència del 27 de juliol del 2007, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Ribes.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 32/08 — Décision commentée
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 15 d'octubre del 2007, el Sr. Ribes manifesta principalment que:
-la prova per millor proveir no havia d'haver estat acordada
-l'informe elaborat pel Dr. Jover no es pot tenir en compte puix no ha actuat de forma imparcial
-l'informe del Dr. Azorin tampoc es pot tenir en compte per quant no es imparcial
-de la prova pericial practicada en autes en primera instància, és a dir, del primer informe del Dr. Jover, es desprèn clarament que el meu mandat no podia treballar en la situació en que es trobava el mes de setembre de 2006.
-demana el pagament de les costes processals
4.- En la seva contesta de data 6 de novembre del 2007, la CASS manifesta principalment que:
-el Batlle va decidir, per a millor proveir, obrir de nou el període de proves per tal que el perit proporcionés informació complementària i clarifiqués la seva resposta numero 3 i complimentés el seu informe valorant l'informe del metge psiquiatra de la CASS.
Ha quedat plenament acreditat i ratificat que el dia 1 de setembre de 2006 la depressió que presentava el Sr. Ribes no era incapacitant ni li impedia d'incorporar-se al treball.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre el procediment:
En el seu recurs d'apel·lació, el Sr. Ribes estima que la prova per millor proveir no havia d'haver estat acordada.
El desenvolupament del procediment és el següent:
El Batlle ha nomenat perit, per decisió de data 22 de febrer del 2007 (veure foli 77), el Dr. Jover.
El perit ha elaborat el seu informe el 24 de maig del 2007 (veure foli 80). En el punt 3 d'aquest (foli. 81) indica: « la seva depressió no es incapacitant a nivell laboral. Donat que te dificultats en concentrar-se en mantenir l'atenció continuada, a més de l'apatia que presenta, encara no pot treballar ».
És cert que aquest paràgraf és ambigu: en efecte, les dues frases semblen tenir indicacions contradictòries
En aplicació de l'article 49 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i Fiscal el Batlle ha obert de nou el període de proves per tal que el Dr. Jover clarifiqui la resposta numero 3 i que complimenti el seu informe en el sentit de valorar l'informe emès pel psiquiatra de la CASS, Dr. Azorin ( providencia de data 26 de juny de 2007, veure foli 104).
Resulta de l'examen d'aquests elements de l'expedient i principalment de la redacció de la resposta numero 3 citada més amunt que la reobertura del nou període de proves quedava justificat per raó de la imprecisió del primer informe. D'altra banda, el fet de demanar al Dr. Jover de valorar l'informe emès pel psiquiatra de la CASS no ha afectat negativament els drets del demandant. En efecte, aquest informe constitueix un nou element d'informació pel Dr. Jover i la seva comunicació no ha comportat una pèrdua de la seva independència i de la seva imparcialitat.
El Sr. Ribes no s'ha trobat en situació d'indefensió: el segon informe del Dr. Jover és de data 6 de juliol de 2007 (veure foli 111) i l'interessat ha pogut presentar un escrit de conclusions complementaries en data 24 de juliol del 2007 (veure foli 114).
En conseqüència, el recurs s'ha de rebutjar en aquest punt.
Tercer: Sobre el fons
La CASS ha donat d'alta al Sr. Ribes el dia 9 de setembre del 2006. L'interessat manifesta que no podia reprendre el seu treball per raó del seu estat depressiu. La patologia que pateix és per tant de naturalesa psiquiàtrica. Varis metges l'han examinat i les seves conclusions són contradictòries.
En un informe de data 1 de setembre de 2006, el metge psiquiatra de la CASS manifesta que: «no presenta un trastorn mental sever que l'incapaciti pel desenvolupament d'una activitat laboral » (veure foli 63).
Al contrari, el Dr. Pera ha manifestat que: « el seu estat actual no li permet reprendre la feina » (certificat del 25 de setembre del 2006 ; veure foli 12).
En un nou informe de data 17 de gener del 2007, el metge psiquiatra de la CASS ha manifestat: «En el meu parer, el Sr. Ribes no té impediment des del punt de vista psiquiàtric per desenvolupar una activitat laboral » (veure foli 67).
Segons procediment habitual, el Batlle en aquesta circumstància ha nomenat un perit, el Dr. Jover. En el primer informe elaborat per aquest perit no es pronuncia clarament sobre el punt de saber si el Sr. Ribes podia o no reprendre el treball (veure més amunt, punt Segon).
En un nou informe de data 6 de juliol de 2007 (veure foli 111), el Dr. Jover manifesta que el dia que el va examinar (el 26 de abril del 2007), « el seu estat psíquic l'impedia desenvolupar en aquell moment qualsevol treball amb un mínim de regularitat », però afegeix que està d'acord amb l'informe del Dr. Azorin metge psiquiatra de la CASS, qui deia que podia treballar (informe de data 17 de gener de 2007). En efecte, segons el Dr. Jover, el seu estat de salut s'hauria empitjorat desprès d'aquesta data. Així i tot, conclou el Dr. Jover, « és d'esperar que els seus símptomes psiquiàtrics remetin en els propers mesos, donat que la seva malaltia depressiva es més reactiva que endògena i per tant, no compleix criteris de gravetat, malgrat que els seus símptomes han tingut intensitat » (veure foli 112).
El diagnòstic dels metges és per tant incert. No obstant podem remarcar que es produeix un fet concret: el Sr. Ribes reprèn el seu treball a partir del 7 de maig de 2007 (veure certificat, foli 101). Front a la imprecisió dels informes mèdics, el jutge pot concloure que aquest fet tendeix a provar que el seu estat de salut no l'impedeix de reprendre un treball.
En aquestes condicions, s'ha de confirmar la sentència recorreguda.
Quart .- No s'aprecien circumstànies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Ribes.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de data 18 d'octubre del 2006, confirmant en alçada la decisió del 4 de setembre del 2006, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer : De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.