Décision commentée : STSJAD 92/2008, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 5 mai 2008, recours n° 36/08 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un propriétaire, dont la représentation est désignée dans la décision, avait sollicité auprès du Comú d'Andorra la Vella l'autorisation de réaliser, sur une construction préalablement autorisée, deux ouvrages : une clôture périmétrale sur la parcelle, dans la rue de la Baixada del Molí, et un couvrement de la rampe d'accès aux parkings. Par résolution du 7 septembre 2006, le Comú a refusé la licence. La Comissió Tècnica d'Urbanisme a rejeté, le 5 février 2007, le recours d'alzada formé contre cette décision.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Saisi du recours, le Tribunal de Batlles, Section administrative, a validé ces actes par une sentence n° 2007-123 du 5 novembre 2007. Le requérant a interjeté appel, soutenant que les ouvrages étaient des travaux mineurs, sans incidence sur un élément essentiel de l'ouvrage projeté, à caractère accessoire et provisoire. Il demandait l'annulation des actes attaqués et l'octroi des autorisations sollicitées.
Le Comú a formé un appel incident (ou recours distinct, selon la lecture retenue dans la décision) tendant à la condamnation des appelants aux dépens, au motif de leur témérité dans les deux instances. Le Govern s'est associé à cette demande et a conclu à la confirmation du jugement. Une audience s'est tenue le 29 février 2008.
Observation sur les parties : le texte désigne l'appelant tantôt par le nom « Bernat », tantôt par le nom « Morillo ». Cette divergence, probablement liée à l'anonymisation ou à la rédaction, ne modifie pas l'analyse, mais elle appelle la prudence dans la citation des parties.
Question de droit
Deux questions étaient soumises à la Sala Administrativa.
La première porte sur la qualification juridique des ouvrages litigieux. Il s'agissait de déterminer si la clôture et le couvrement de la rampe pouvaient être regardés comme des « obras menores » (travaux mineurs), dispensées ou susceptibles d'une autorisation simplifiée, ou s'ils constituaient des ouvrages de construction soumis à un projet spécifique. L'article 58 de l'Ordinació General d'Urbanisme i Construcció de la Comune d'Andorre la Vieille impose la clôture des terrains non bâtis bordant une rue, et l'article 106.4.b) du Règlement de construction range les clôtures provisoires de précaution de chantier parmi les travaux mineurs. La question était donc de savoir si les ouvrages entraient dans l'un de ces cas.
La seconde porte sur le caractère teméraire, au sens des règles relatives aux dépens, de la conduite procédurale des appelants en première instance.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel principal et confirme la sentence de première instance. Elle retient que la preuve produite, comprenant les plans joints à la demande, des photographies et une inspection oculaire, démontre que la clôture est un véritable mur édifié entre les piliers de l'immeuble en construction. Cet ouvrage n'a ni la finalité de clôture périmétrale prévue par la norme, ni celle d'une protection de sécurité, et il n'a pas de caractère provisoire. Il a vocation à s'intégrer à une construction future. Il n'est donc pas susceptible d'autorisation dans le cadre prévu.
S'agissant du couvrement de la rampe, la Cour relève qu'il s'agit d'une toiture en béton armé destinée à capter du volume et à s'intégrer à un projet futur de bâtiment couvrant l'ensemble de la surface. Elle constitue un élément constructif qui requiert un projet spécifique et ne peut être traitée comme un élément complémentaire ou accessoire de l'existant.
Sur les dépens, la Cour écarte la qualification de témérité et rejette l'appel du Comú, sans condamnation aux frais de la seconde instance.
Le dispositif est reproduit ci-après dans une traduction française fidèle du catalan :
Reproduction verbatim
« Rejeter le recours d'appel formé par la représentation de M. Morillo contre la sentence du 5 novembre 2007 (2007-123) rendue par la Section administrative du Tribunal de Batlles, laquelle est confirmée. »
Reproduction verbatim
« Rejeter le recours d'appel formé contre la sentence par la représentation processuelle du Comú d'Andorra la Vieille. »
Reproduction verbatim
« Ne se prononcer
Núm. de Protocol : AD-0031-3/07
TSA: 63/07
S E N T È N C I A NÚM. 36-2008
PARTS:
Apel·lant-ada: Bernat
Representant: Talavera
Advocat: Zurita
Apel·lant-ada: Manzanares, COMÚ D'ANDORRA
Representant: Soriano
Advocat: Calderón
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Blasco
Advocat: Gibert
A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de maig de 2008
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0031-3/07.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2007-123, de 5 de novembre de 2007, va desestimar la demanda formulada per la representació en el procés de Morillo i va declarar ajustada al Dret la resolució del Comú d'Andorra la Vella de 7 de setembre de 2006 que havia resolt desfavorablement la sol·licitud de permís per construir en una obra prèviament autoritzada una tanca perimetral i un cobriment de la rampa d'accés als aparcaments, i la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que va desestimar, en una resolució de 5 de febrer de 2007, el recurs d'alçada interposat contra la del Comú.
2.- Contra la sentència interposa un recurs d'apel·lació la representació de la part agent en la que mostra la seva disconformitat amb el pronunciament judicial en raó a que les obres de tancament i les de coberta de l'entrada al aparcament són obres menors, que no afecten cap element essencial de l'obra projectada i tenen caràcter auxiliar i provisional, per la qual cosa demana la revocació de la sentència, l'anul·lació dels actes recorreguts i l'atorgament de les autoritzacions demanades al Comú d'Andorra la Vella.
3.- La representació del Comú interposa un recurs contra l sentència demanant la condemna dels agents i apel·lants al pagament de les despeses del procés per la temeritat palesada en ambdues instàncies.
4.- El Comú, en el tràmit de contestació al recurs d'apel·lació defensa la correcció de la sentència i demana la desestimació del recurs per què les obres de les que es demanava la llicència són obres de nova planta, majors, permanents i d'ampliació, amb una clara vocació d'integrar-se com element definitiu a la resta de la construcció.
5.- La representació del Govern, en el tràmit de contestació a la demanda s'adhereix a la petició del Comú sobre la condemna dels agents al pagament de les despeses del procés i demana la confirmació de la sentència amb arguments equivalents als del Comú.
6.- El dia 29 de febrer de 2008 ha tingut lloc la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La resolució del Comú d'Andorra la Vella -i la de la Comissió Tècnica d'Urbanisme- que la sentència del Tribunal de Batlles declara ajustades al Dret deneguen la llicència demanada pels agents i ara apel·lants per (i) realitzar una tanca perimetral en la parcel·la del que són titulars en el carrer de la Baixada del Molí i (ii) el cobriment de la rampa d'accés als aparcaments.
En relació a la primera és cert que l'article 58 de l'Ordinació General d'Urbanisme i Construcció del Comú d'Andorra la Vella indica que cal vallejar els solars no edificats que llindin amb carrer al límit d'edificació segons les alineacions que pertoquin i construïda la corresponent voravia, i que les tanques provisionals de precaució d'obres es consideren obres menors en l'article 106.4.b) del Reglament de construcció; però la prova practicada, molt eloqüent, i consistent en la documental de plànols que es va acompanyar amb la sol·licitud i fotogràfica i d'inspecció ocular del lloc, palesen que es tracta d'una obra que ni és de tancament perimetral de la parcel·la ni es fa per raons de seguretat ja que està constituïda per un veritable mur entre els pilars del propi edifici en construcció, amb una clara vocació d'integrar-se en una prevista construcció posterior, per la qual cosa ni te la finalitat prevista en la norma ni és de caràcter provisional, i en conseqüència no és susceptible d'autorització.
Pel que fa al cobriment de la rampa d'accés als aparcaments, i com es comprova amb les proves abans citades, l'obra projectada consisteix en la realització d'una coberta, es troba construïda amb formigó armat, amb vocació de captació de volum i d'integrar-se en el projecte futur de construcció d'un edifici sobre la totalitat de la planta, que es configura com un element constructiu que precisa d'un projecte específic i no es pot tractar com un element complementari o accessori d'allò construït.
En atenció a tot el que s'ha exposat, cal desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal de Batlles.
Tercer.- L'actuació processal dels apel·lants en la primera instància no pot rebre la qualificació de temerària, per la qual cosa es desestima el recurs d'apel·lació interposat pel Comú d'Andorra la Vella, sense que es faci pronunciament especial sobre el pagament de les que corresponen a aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació dels g. Morillo contra la sentència de 5 de novembre de 2007 (2007-123) dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma.
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència per la representació processal del comú d'Andorra la Vella.
No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.