SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència que estima el recurs interposat pels Srs. Manso i Cano i desestima el recurs interposat pel Sr. Quesada contra la sentència anterior del Tribunal de Batlles. El tribunal ha decidit que el contracte entre l'arquitecte superior i la propietat és un contracte d'obra, on l'arquitecte es compromet a un resultat viable en consonància amb la legislació ad hoc. Com que el projecte constructiu presentava defectes i no va obtenir la llicència de construcció, el tribunal ha desestimat la demanda del Sr. Quesada i ha estimat la demanda reconvencional dels Srs. Manso i Cano, condemnant l'arquitecte a abonar 24.000 euros amb interessos legals. El tribunal també ha imposat les costes derivades de la desestimació de la demanda i del triomf de la demanda reconvencional a la part agent. Sentència Magistrats Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari TSJC- 278/07 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 24 d'abril de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Blasco va interposar demanda, de data 30-6-2006, envers els Srs. Manso i Cano, segons la qual sol·licitava que es condemnés als defenents a l'abonament de la quantitat de 88.801,20 euros, amb més els interessos legals des del dia 20-4-2004, subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda, i amb imposició de les costes processals. La representació processal dels defenents va oposar-se a la demanda, per escrit de data 21-7-2006, i va formular a l'ensems demanda reconvencional, demanant que es desestimés íntegrament de la demanda o subsidiàriament es condemnés als defenents a l'abonament de les quantitats que indicava, amb estimació de la demanda reconvencional que donés lloc al retorn de la quantitat de 24.000 euros, amb més els interessos i les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 20-7-2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que estimant en part la demanda formulada en data 30 de juny del 2006 pel Sr. Procurador En Peña, actuant en nom i representació del Sr. Quesada contra els Srs. Manso i Cano i desestimant la demanda reconvencional, ha de condemnar i condemna aquests darrers a pagar a l'agent l'import de 26.000.- EUR, quantitat aquesta que meritarà interessos al tipus legal des de la data de la fermesa de la present, i sense establir especial condemna en matèria de les costes judicials". III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la resolució dictada a la instància. La part agent va presentar escrit de conclusions, de data 7-11-2007, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució d'instància. Així mateix, la representació processal de la part defenent va articular escrit de conclusions, de data 6-11-2007, segons el qual i pels motius establerts en el mateix demanava la revocació de la sentència d'instància. Consta també a les actuacions que, en data 27-11-2007, ambdues parts litigants van presentar escrits de contesta a les conclusions dels recursos interposats de contrari. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- La resolució dels recursos interposats per les parts litigants exigeix, en ares de la claredat expositiva, del deure de congruència i de la motivació de les resolucions judicials (arts. 10 i 86 CA) l'anàlisi acurat dels diferents greuges o motius. Des d'aquest punt de vista, la part defenent fonamenta el seu recurs en els següents motius. En primer terme, entén que el contracte que vincula a l'Arquitecte amb les parts no és un contracte de serveis, sinó d'obra i per tant s'assumeix un resultat. Consta acreditat que el projecte no va obtenir la llicència de construcció, atès que presentava mancances de tipus tècnic-urbanístic. En segon terme, i amb caràcter subsidiari, es sol·licita que es redueixi l'import a percebre d'acord amb els treballs realment realitzats. Així no consta aportat el projecte executiu i si es pren com a base els 100.000 euros, el 35% dóna dret a 35.000 euros. Per la seva part, la representació processal de l'agent entén, en primer terme, que el preu que es va pactar per les parts no és el que reflecteix la sentència, atès que s'ha interpretat erròniament el full d'encàrrec professional. En segon terme, considera que l'import que té dret finalment a cobrar es troba mal calculat pel tribunal i que ostenta el dret a percebre la totalitat dels seus honoraris; és a dir, 112.801,20 euros. I, en tercer terme, manifesta que, respecte de les costes processals, s'escau revocar la mateixa i imposar als agents les costes processals. II.- De l'examen dels dos recursos interposats, s'ha de concloure per l'anàlisi, en primer terme, del recurs que interposa la part defenent, tota vegada que si aquest triomfés en relació al seu primer motiu esdevindria innecessari examinar els altres motius que es contenen en el mateix, així com el recurs de la part agent. Des d'aquesta òrbita d'idees, s'ha de procedir a l'estudi del primer motiu que articula la part defenent. I esdevé oportú assenyalar i compartir amb ella que la qualificació del contracte que vincula a l'Arquitecte Superior i a la propietat és la de contracte d'obra, segons el qual l'Arquitecte Superior es compromet a un resultat, consistent en l'elaboració d'un projecte que sigui viable en consonància amb la legislació ad hoc i que permeti a la propietat obtenir les llicències i permisos necessaris per a la construcció de l'esmentat immoble. Des d'ara, s'ha d'indicar que l'esmentat contracte no pot ésser qualificat com a contracte de serveis i pretendre que l'Arquitecte es limita a l'elaboració d'un projecte bàsic i executiu i a percebre els honoraris amb independència de la viabilitat del projecte. Es tracta d'elaborar projectes que siguin realitzables segons el terreny en el qual s'han de bastir les edificacions i amb respecte a totes les previsions de caire administratiu i urbanístic. III.- Si s'examina la prova que es troba a les actuacions s'extreu el que segueix. En primer terme, l'objecte del projecte era una nau industrial situada a la parcel·la nº 7, 8 i 9 de la Urbanització de les Costes a Andorra la Vella. En segon terme, que les sol·licituds de 6 de juny dels defenents es van resoldre per silenci administratiu i que no es va recórrer. I, en tercer terme, que l'avantprojecte i el projecte de les sol·licituds de 6 de juny de 2003 presenta unes alineacions que no coincideixen amb les aprovades per Decret 790460 i 860554 corresponents a la urbanització "Les Costes". Així mateix, per certificació de la Secretaria General del Comú d'Andorra la Vella (foli 108) s'indica que "el projecte tècnic de construcció presentava alguns defectes, mancances, insuficiències o imperfeccions de caràcter tècnic urbanístic, constructiu i/o reglamentari ... aquests defectes o imperfeccions tenen entitat suficient com per comportar que el projecte constructiu no hagi estat objecte de resolució favorable d'atorgament de la llicència de construcció". Consegüentment amb les anteriors consideracions, aquesta Sala entén que el projecte constructiu que es va sotmetre a l'obtenció de llicència no era un projecte viable per a la seva realització i l'existència de defectes en el mateix esdevé imputable al seu tècnic redactor, a qui correspon la confecció d'un projecte susceptible d'obtenir la llicència d'edificació, sense que sigui admissible traslladar a la propietat el fet que aquesta no li hagi comunicat l'existència de defectes o incorreccions en el mateix, tota vegada que com a professional encarregat d'elaborar un projecte viable, li corresponia efectuar, prop de l'Administració, el seguiment necessari del mateix per a l'obtenció dels permisos administratius, sense que la doctrina que s'al·lega sobre la càrrega del comitent en la recepció de l'obra tingui res a veure amb aquest extrem, atès que la referida càrrega sorgeix amb la recepció de l'obra finalitzada: ço que com és pot observar, res té a veure amb el present supòsit. S'escau, per tant, donar lloc a aquest motiu del recurs i estimar el mateix en el sentit de donar lloc a la desestimació de la demanda i a l'acolliment de la demanda reconvencional. L'èxit del recurs interposat per la part defenent fa innecessari l'estudi i anàlisi del recurs de la part agent, que ha de ser refusat, tota vegada que s'entén que no li correspon percebre cap honorari al no haver aconseguit el resultat promès en el contracte d'obra. IV.- L'estimació del recurs de la part defenent justifica la no imposició de les costes d'aquesta alçada en relació al mateix, mentre que la desestimació del recurs de la part agent ha de motivar la imposició a la mateixa de les costes d'aquesta alçada. Pel que fa a les costes de primera instància, s'escau imposar a la part agent les costes derivades de la desestimació de la demanda i del triomf de la demanda reconvencional. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Manso i Cano i DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Quesada contra la sentència, de data 20-7-2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, en el sentit que s'ha de declarar que procedeix desestimar la demanda interposada pel Sr. Quesada contra els Srs. Manso i Cano i estimar la demanda reconvencional interposada pels defenents contra l'agent i condemnar aquest a l'abonament de la quantitat de 24.000 euros, amb més els interessos legals. S'escau imposar a la part agent les costes derivades de la desestimació de la demanda i del triomf de la demanda reconvencional. Quant a les costes d'aquesta alçada, s'ha d'estar a allò que disposa el darrer fonament de dret de la present sentència. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE