SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 19 de juny de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Manso va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Carretero i contra la societat Carranza, en reclamació de: 1) la quantitat de 3.822,40 EUR en concepte d'ITT soferta, 2) l'import que, en concepte de perjudici laboral resti acreditat que ha deixat de percebre com a conseqüència de la no aplicació del sistema de l'acompliment corresponent a l'any 2005, 3) els imports que en concepte de pretium doloris i de perjudici estètic, aquesta part acrediti i quantifiqui econòmicament en el present procediment o en període d'execució de sentència, 4) els interessos de les quantitats abans referides a comptar de la data de contesta a la demanda. II.- El Sr. Carretero i la societat Carranza varen contestar que procedeix la desestimació de la demanda de la part agent, en primer lloc per indeguda formulació de la mateixa, subsidiàriament, deixar per execució de sentència la quantificació del perjudici realment sofert i, en tot cas, únicament estimar com a derivades de l'accident, les lesions de la mà i esquinç cervical i, en cap cas, la derivada del canal de Guyon. III.- Per sentència de data 26 d'octubre del 2007 l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'actora, va condemnar solidàriament al Sr. Carretero i a la societat Carranza a pagar a la Sra. Manso la quantitat de 5.710,19 EUR, amb els interessos moratoris legals de conformitat amb allò establert en el V Considerant, imposant en les mateixes condicions les costes processals causades. IV.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La Sra. Manso manifesta que en concepte d'ITT, ha acreditat suficientment que va deixar de percebre durant el període de baixa laboral, un salari equivalent a 3.822,40 EUR, motiu pel qual li interessa que es revoqui la sentència apel·lada en aquest aspecte i es condemni a l'adversa a abonar-li la predita quantitat. II.- Els motius de recurs del Sr. Carretero i de la societat Carranza són els següents: excepció d'indeguda formulació de la demanda; la sentència considera que existeix nexe causal entre la lesió soferta per la perjudicada al canal de Guyon, en contra del que resta acreditat en autes; la sentència considera acreditada la reclamació en concepte de perjudici laboral per la pèrdua d'oportunitat en un import de 1.210,19 EUR; la resolució recorreguda determina un import del pretium doloris en 4.500 EUR, malgrat reconèixer que no està fixada per l'agent; imposició de costes a aquesta part, malgrat la demanda no ha estat estimada en la seva totalitat, ni de forma substancial. III.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció d'indeguda formulació de la demanda, plantejada per la part defenent, per no haver la Sra. Manso quantificat la seva reclamació en concepte de pretium doloris. Aquesta argumentació no pot prosperar de cap manera. No existeix en dret andorrà una norma de caràcter general que reguli la forma i el contingut de les demandes, però, si algunes de caràcter particular. La jurisprudència exigeix tanmateix, que la demanda sigui acompanyada dels documents en els que la part actora fonamenta els seus drets o acredita el valor de la cosa litigiosa. Si l'exigència de l'acompanyament dels documents que fonamenten les pretensions de l'actor és imprescindible, en canvi pel que fa a la quantificació de les mateixes pretensions, aquesta pot ésser indeterminada en la demanda, perquè al moment de l'inici de l'acció en justícia, el demandant no té la possibilitat de determinar amb precisió el quantum de la seva reclamació. És el cas quan es tracta de conceptes tècnics que necessiten la pràctica de proves particulars, com en cas d'autes, d'un informe pericial. En efecte, la prova del quantum del seu pretium doloris, la part agent no la pot establir ella mateixa, sinó pel mitjà d'un informe mèdic que s'ha de practicar en període de proves. Això no produeix cap indefensió per la part adversa, que assabentada que se li reclama una quantitat indeterminada en concepte d'un pretium doloris té tota possibilitat de demanar que es practiqui en judici de proves, l'informe pericial corresponent a fi i efecte que es determini si existeix un pretium doloris i en cas positiu, que es quantifiqui l'import del mateix. S'ha doncs de desestimar la present excepció. IV.- Sobre el fons del litigi, quedant pendent de solució 3 temes que són els següents: el nexe causal entre l'accident i la lesió soferta per la Sra. Manso relativa al canal de Guyon; el perjudici en concepte d'ITT; el perjudici en concepte de pretium doloris, que s'han d'examinar de manera successiva. V.- És pacífic que el dia 10 d'abril del 2004, mentre que desenvolupava la seva tasca d'agent de circulació a ANDORRA LA VELLA, la Sra. Manso va ésser atropellada pel vehicle conduït pel Sr. Carretero i assegurat prop de la societat Carranza. Patint de les conseqüències d'un cop a nivell de la mà dreta, la Sra. Manso fou traslladada cap el servei d'urgències de l'hospital. L'imputació de la responsabilitat de l'accident al Sr. Carretero no està negada. El tractament de les contusions de la mà dreta de la Sra. Manso va consistir en la immobilització mitjançant un embenat compressiu associat amb antiinflamatoris i analgèsics. Posteriorment varen aparèixer a l'accidentada, molèsties a nivell de la columna cervical consecutives a un petit esquinç cervical per fuetada cervical que varen necessitar el perllongament del tractament antiinflamatori. El dia 15 de juny del 2004 el Dr. Herrera va intervenir quirúrgicament la Sra. Manso del canal de Guyon de la mà dreta, procedint a la alliberació quirúrgica del nervi cubital dret, essent donada d'alta hospitalària el mateix dia amb un embenat compressiu i tractament a base d'antiinflamatoris. Consten en autes dos informes mèdics realitzats, l'un pel Dr. Salamanca metge perit de la companyia d'assegurances, l'altra pel Dr. Águila metge al servei de medecina forense del M.I. Govern. El síndrome del canal de Guyon es produeix al comprimir-se el nervi cubital quan passa a traves del túnel Guyon en el puny. Segons el Dr. Salamanca la patologia del canal de Guyon resulta de moviments repetitius particularment en la feina i no és de naturalesa traumàtica. En canvi, el Dr. Águila imputa dues terceres parts d'aquesta patologia a la contusió de la mà dreta de la Sra. Manso produïda a l'abril 2004, i una tercera part als antecedents de la Sra. Manso i intervenció quirúrgica a nivell del canell dret de l'any 2001. Si és cert que els síndromes compressius a extremitat superior són deguts a moments repetitius de l'aparició de lesions musculo-esqueletiques, comuns en moltes activitats laborals, això no impedeix que un traumatisme sobre la mà dreta hagi pogut revifar una situació patològica anterior o agreujar una fragilització anterior i originar així una nova patologia. Atès que com ho manifesta de manera encertada la sentència impugnada, al seu trasllat al servei d'urgències la Sra. Manso presentava un dolor al canell i uns dies més tard, un esquinç cervical, s'ha de considerar que la causa de la patologia del canal de Guyon, soferta per l'accidentada, trobà el seu origen en l'accident d'autes, independentment de les altres consideracions , ja que no existeix cap element que indiqui que si l'accident no s'hagués produït, la Sra. Manso hauria malgrat tot patit del síndrome del canal de Guyon. S'ha per tant de confirmar la sentència de primera instància sobre aquest punt de controvèrsia. VI.- Pel que fa al perjudici laboral, força és de constatar que Sr. Carretero i la societat Carranza no aporten ni representen cap concepte o argument nou, ni tant sol una mínima matisació o anàlisi del contingut de la sentència impugnada, limitant-se a invocar una total manca de prova al respecte, i això malgrat els documents establerts tant pel Director de recursos humans del Comú d'ANDORRA LA VELLA, com de la Secretaria del mateix Comú, que acrediten de manera clara i suficient la pèrdua econòmica de la Sra. Manso a conseqüència de la seva baixa laboral derivada de l'accident d'autes. Per tant no es pot admetre aquest motiu de greuges. VII.- El pretium doloris va ésser fixat per l'informe pericial del Dr. Águila en 4,5 /7, sense que els defenents hagin aportat un informe mèdic contestant aquesta valoració. La indemnització de 4.500 EUR calculada per la sentència correspon a la jurisprudència habitual en aquesta matèria i s'ha doncs de confirmar. VI.- Respecte a la problemàtica relacionada a l'ITT, objecte de l'apel·lació de la Sra. Manso, s'ha d'estimar el recurs per les raons següents. Resulta dels documents que consten en autes, que la durada de la baixa laboral de la Sra. Manso a conseqüència de l'accident, fou de 9 mesos i 4 dies, i que per aquest període, la mateixa va percebre de la CASS a títol d'indemnització econòmica, la quantitat de 11.711,39 EUR. De l'extracte de punts de vellesa de la CASS se'n desprèn que el salari mitjà de la Sra. Manso al moment dels fets, era de 1.620 EUR. Per tant, si la mateixa hagués treballat durant aquests 9 mesos i 4 dies, hauria cobrat en concepte de salari, l'import de 14.796 EUR. S'ha doncs de condemnar al Sr. Carretero i a la societat Carranza a satisfer a la perjudicada, la diferència entre les referides quantitats, és a dir 3.084,60 EUR. VII.- L'estimació de la quasi totalitat de les pretensions de la Sra. Manso i la desestimació del recurs del Sr. Carretero i de la societat Carranza imposa de condemnar aquests darrers al pagament de totes les despeses processals d'ambdues instàncies. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX A.; Estimar en part el recurs de la Sra. ENTITY_4; Desestimar el recurs del Sr. Carretero i de la societat Carranza Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 26 d'octubre del 2007, en el sentit de condemnar solidàriament al Sr. Carretero i a la societat Carranza a pagar a la Sra. Manso la quantitat de 8.794,79 EUR. Confirmar-la per la resta de les seves disposicions; Condemnar al Sr. Carretero i a la societat Carranza a pagar les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE