Par demande du 28 septembre 2006, M. Andrade a sollicité la vente aux enchères publiques d'un appartement et de deux places de stationnement situés à Andorre-la-Vieille, dont il était copropriétaire avec Mme Àguila, le produit de la vente devant être réparti par moitié. Il demandait également la condamnation de la défenderesse aux dépens.
Mme Àguila s'est opposée à la demande par écrit du 28 novembre 2006, sollicitant le rejet de la demande et la condamnation du demandeur aux dépens.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Par jugement du 20 novembre 2007, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande. Il a ordonné la division des biens en indivision et leur vente aux enchères publiques, en précisant que le droit d'usage reconnu à Mme Àguila par une décision antérieure (procédure B-2091-2/2006) devait subsister tant qu'il demeurerait en vigueur. Il a ordonné la répartition par moitié du prix de vente et mis les dépens de l'instance à la charge de Mme Àguila, y compris les honoraires d'avocat et d'avoué.
Mme Àguila a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que la procédure de division avait été engagée avant la demande de séparation de corps, et que le prix devait être réparti en fonction de ses apports financiers. Elle contestait en outre la condamnation aux dépens. Le Tribunal supérieur de justice, Chambre civile, a statué par sentence du 19 juin 2008 (recours 1/08).
Le résumé automatique (« Resum I.A. ») figurant dans les métadonnées de la base ne fait pas partie de la décision. Il n'a pas été retenu comme source du présent commentaire.
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Première question : la division de biens en indivision peut-elle être ordonnée alors qu'une procédure de séparation matrimoniale est pendante et que le régime matrimonial n'est pas encore dissous ? La Chambre civile relève que la division a été engagée avant la procédure de séparation, et que le premier juge aurait dû, selon elle, suspendre la procédure tant que la crise matrimoniale n'était pas tranchée. Elle se demande ensuite si cette irrégularité entraîne une violation du droit à la juridiction.
Deuxième question : lorsque les biens sont acquis sous un régime de séparation de biens, avec des titres formels égalitaires (50 % chacun) mais des apports en numéraire inégaux, le produit de la vente doit-il être réparti selon les titres formels ou selon les apports effectifs ?
Troisième question : des circonstances particulières justifient-elles de ne pas mettre les dépens de première instance à la charge de la partie succombante ?
Solution et dispositif
Sur la première question, la Chambre rejette le grief. Elle constate que la sentence de séparation de corps a été rendue le 22 mai 2007 et qu'elle est devenue définitive par un arrêt du Tribunal supérieur du 18 octobre 2007. Le régime matrimonial était donc dissous lorsque le premier juge a statué, de sorte que la division pouvait être prononcée. Par souci d'économie procédurale, et au regard de l'absence
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
SENTÈNCIA
TSJC- 001/08
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 19 de juny de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Andrade va interposar demanda, de data 28-9-2006, envers la Sra. Águila, segons la qual demanava que es procedís a la venda en pública subhasta de les unitats immobiliàries referides, amb distribució per meitat del preu i amb condemna en costes a la part defenent.
La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 28-11-2006, i va demanar que es desestimés la demanda i s'imposessin les costes processals a la part agent.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 20-11-2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- Que estimant la demanda formulada per la representació processal del Sr. Andrade contra la Sra. Águila, ha d'acordar i acorda la divisió de l'apartament planta quarta, porta H 1, i de les places d'aparcament números 21 i 22 de la planta soterrani primer, tots ells radicats al XXXX de la vila d'Andorra la Vella, i procedir per tant a la seva venda en pública subhasta, tenint en compte tanmateix que sobre les unitats immobiliàries suara referides així com sobre el parament obrant a l'apartament en qüestió ha de subsistir mentre romangui vigent el dret d'ús atorgat a la Sra. Águila mitjançant la sentència recaiguda en els autes civils registrats amb el número B-2091-2/2006.
Segon.- Decretar que el preu que s'obtingui en seguiment a la venda en pública subhasta de les unitats immobiliàries suara referides sigui distribuït per meitat a favor del Sr. Andrade i de la Sra. Águila.
Tercer.- Fer imposició de les costes ocasionades per raó de la tramitació del present judici a la Sra. Águila, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora".
III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs envers la sentència d'instància i, en data 12-2-2008, va presentar escrit de conclusions, segons el qual demanava, per raó dels arguments continguts en el mateix, la revocació de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 4-3-2008, en virtut del qual demanava la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els que es fonamenta el recurs per la part defenent són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la sentència d'instància efectua una interpretació extensiva de la jurisprudència d'aquesta Sala, de manera que el present procés de divisió es va iniciar abans de la interposició de la demanda de separació. En segon terme, manifesta que tampoc es pot convenir amb la sentència que l'import que s'obtingui amb la venda en pública subhasta s'hagi de repartir per meitat entre els litigants. I, en tercer terme, impugna la imposició de les costes processals que efectua la resolució d'instància.
II.- Quant al primer dels motius o greuges que s'articulen respecte de la sentència d'instància, s'ha de posar en relleu el que segueix. Així, si bé consta acreditat que el procés pel qual s'insta la divisió dels béns en proindivís s'incoa amb anterioritat al procediment de separació, i que el primer no es podria resoldre abans que s'hagi decretat la dissolució del règim econòmic matrimonial, d'acord amb els criteris establerts per la jurisprudència d'aquesta Sala, s'hauria d'haver acordat la suspensió del mateix en tant es tramitava el procés de crisi matrimonial, tota vegada que la seva pendència es va comunicar per part de l'avui part recorreguda en el procés de separació matrimonial. Des d'aquesta òptica d'idees, i en ares de l'economia processal i atès que no es produeix cap vulneració del dret a la jurisdicció (cfr. Art. 10 C.A.), s'escau mantenir l'aparell argumentatiu del jutjador d'instància. I en el sentit indicat, s'ha de dir que la sentència de separació matrimonial es dictà en data 22-5-2007, i que la mateixa va esdevenir ferma, d'acord amb l'Aute del Tribunal Superior de data 18-10-2007. Consegüentment, quan es dicta la resolució de primera instància, el règim econòmic matrimonial ja es trobava dissolt i podia procedir-se a la divisió dels béns en proindivís.
Nogensmenys el que s'acaba d'exposar, si procedeix analitzar conjuntament amb aquest primer motiu o greuge, el tercer que articula la part recurrent, relatiu a la imposició de les costes processals. En efecte, concorren circumstàncies excepcionals que justifiquen la no imposició de les costes processals a la part recurrent, tota vegada que els motius o causes d'oposició a la demanda de divisió de la cosa comuna trobaven justificació, atesos els dubtes de caire jurídic que sobre la interpretació de la viabilitat del procés de divisió de la cosa comuna es podien plantejar. Per aquestes raons, s'escau revocar en aquest extrem la resolució d'instància i deixar sense efecte la imposició de les costes processals a la part ara recurrent.
III.- Per últim, procedeix desestimar el darrer motiu esgrimit en contra de la sentència d'instància. En efecte, argumenta la part recurrent que les contribucions o aportacions de numerari per l'adquisició dels béns immobles són contràries a la fixació de les quotes pel 50% i que s'escau revocar la resolució d'instància en aquest extrem. Al respecte, convé indicar que ja aquesta Sala, des de la seva sentència de 18-11-2004 ha establert un cos doctrinal sobre el règim de les titularitats formals en seu de la separació de béns. Així, s'ha indicat que el que és rellevant és que la titularitat dels béns i drets correspon a aquells que apareix en els documents o registres front a tercers com a titulars dels béns, amb independència de l'aportació de numerari entre les parts. En aquest ordre d'idees, cal avançar que s'ha de resoldre també què succeeix quan, malgrat les titularitats posin de manifest quotes iguals del 50% sobre els immobles, el numerari que s'ha aportat per les parts per l'adquisició ho ha estat en diferents proporcions o totalment per un d'ells. En aquests casos, el que es planteja és si el preu que s'obtingui per la venda en pública subhasta dels béns immobles s'ha de repartir en proporció a les aportacions efectuades o en funció de les titularitats formals. En aquest cas, aquesta Sala ha de posar de manifest que l'aplicació de les titularitats formals, i el desplaçament de la regla de la subrogació real, pel règim econòmic matrimonial de separació de béns, implica també una segona conseqüència, consistent en el fet que quan el numerari l'aporta un dels consorts per l'adquisició dels béns immobles, en allò que excedeix la quota que representa la seva aportació, s'ha d'entendre que constitueix una donació del numerari a favor de l'altre per a efectuar l'adquisició. I aquesta conseqüència s'ha de derivar de l'aplicabilitat de les titularitats formals en el règim de separació de béns i del fet que constant matrimoni s'ha de presumir que entre els consorts s'efectuen donacions de numerari per l'adquisició de béns, ja siguin mobles o immobles, que s'intesten exclusivament a nom de l'altre consorts o a nom de tots dos.
Per aquestes consideracions s'escau refusar aquest segon motiu del recurs interposat per la part defenent.
IV.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Águila. contra la sentència de data 20-11-2007 i revocar la seva part decisòria solament en el sentit de no efectuar imposició de les costes de primera instància, devent cada part suportar les causades a la seva instància i les comunes per meitat. No procedeix imposar les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.