SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de setembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Somoza va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Criado, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència condemnant a la part adversa a pagar-li la indemnització per comiat injustificat establerta als articles 75 i 76 de la llei sobre el contracte de treball, que serà determinada en el moment que l'agent rebi l'alta medica, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, així com a cotitzar prop de la CASS dita quantitat; a pagar-li la quantitat de 743,86 EUR corresponent als 12 dies treballats al mes d'abril del 2006, més els interessos legals a comptar del dia 6 de maig del 2006, així com a cotitzar prop de la CASS dita quantitat; a declarar prop de la CASS les pagues extraordinàries dels anys 2003, 2004 i 2005. II.- La societat Criado es va oposar a totes les pretensions de la part actora contestant que: el demandant no pot pretendre rebre una indemnització per comiat injustificat si encara constava al moment de formular la seva demanda com assalariat de l'empresa, atès que l'empresa mai l'ha acomiadat i el seu desistiment unilateral no havia pres efecte; que l'import de 657,14 EUR que correspon al salari dels dies treballats al mes d'abril del 2006 va ésser dipositat a l'Hble. Batllia i el Sr. Somoza el pot anar a buscar quan a ell millor li convingui; que subsidiàriament, el demandant no aporta la més mínima prova dels motius que invoca a fi d'obtenir la indemnització reclamada; que mai l'actor ha rebut cap paga extraordinària de la societat Criado. III.- El dia 16 de juny del 2006 el Sr. Somoza va formular una nova demanda laboral contra la societat Criado en reclamació de les quantitats de: 34.311,54 EUR en concepte d'indemnització per comiat injustificat, més els interessos legals corresponents i cotització prop de la CASS; 866,45 EUR en concepte de dies de vacances de l'any 2006, més els interessos legals corresponents a comptar del dia 14 de juny del 2006 i cotització a la CASS; 753'87 EUR en concepte de part proporcional de la paga extraordinària de l'any 2006, amb cotització a la CASS; 168,92 EUR en concepte de comissions per vendes, de dia festiu compensatori i de dietes pel mes d'abril del 2006 amb els interessos legals corresponents a comptar del dia 6 de maig del 2006 i cotització prop de la CASS. IV.- la societat Criado va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció i l'excepció de litispendència i sobre el fons es va oposar a totes les pretensions del Sr. Somoza. V.- Per Aute de data 27 de novembre del 2006, l'Hble. Batlle, a petició del Sr. Somoza va acordar l'acumulació dels autes corresponents a les dues demandes del treballador. La societat Criado ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, el qual fou resolt per Aute de la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior de Justícia del dia 24 de maig del 2007, en el sentit de confirmar l'acumulació d'autes acordada pel primer jutge. VI.- Per sentència de data 11 de març del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant en part la demanda de l'actor, va condemnar a la societat Criado a pagar al Sr. Somoza l'import corresponent als interessos legals de 657,14 EUR a partir del dia 4 de maig del 2006 fins a la data que l'empresa va dipositar la referida quantitat a la Batllia. VII.- Contra aquesta resolució la societat Criado ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre considera que s'ha de revocar la sentència d'instància en el sentit de desestimar la demanda formulada pel Sr. Somoza en data 18 de maig del 2006, pel motiu de no tenir acció dit treballador al moment de formular la seva demanda, i en el sentit d'estimar l'excepció de prescripció de la segona demanda; que sobre el fons, manifesta que és un principi d'equitat i una jurisprudència constant de no imposar interessos fins al moment de contestar la demanda i molt abans d'aquest tràmit, tal com ho reconeix l'adversa i la sentència d'instància, la quantitat suposadament mereixedora d'interessos ja havia estat satisfeta al treballador, motiu pel qual no escau la condemna pronunciada en contra de l'empresa; que cap clàusula contractual, ni cap prova que obri en autes demostra que el Sr. Somoza rebia paga extraordinària, doncs no la rebia i de cap manera es pot condemnar l'empresa a satisfer ni a cotitzar aquests imports quan no queden acreditats de cap manera; que l'estimació que efectua la sentència d'instància de les demandes de l'adversa és pràcticament nul·la, raó per la qual no s'ha de fer especial imposició de les costes de primera instància. II.- És pacífic que el Sr. Somoza va començar a treballar per compte de la societat Criado al mes de maig de 1995, ostentant darrerament el càrrec d'encarregat de la botiga Florència 20, amb un salari mensual de 1.859,65 EUR bruts; que el 13 d'abril del 2006 fou donat de baixa mèdica, prolongada fins al dia 26 de maig del 2006; que el mateix dia 13 d'abril el Sr. Somoza va enviar a l'empresa una carta en la qual comunicava a la mateixa, la seva decisió de rescindir unilateralment la relació laboral establerta, per ésser objecte d'actes vexatoris i denigrants de la seva dignitat per part del Sr. Pulido i de la Sra. Gálvez, en aplicació de les disposicions contingudes en el article 75.7 de la Llei sobre el contracte de treball. III.- S'ha prèviament de descartar els motius d'apel·lació relacionats amb la indemnització per desistiment justificat del treballador, més concretament, relatius a les excepcions de no tenir acció la part agent al moment de formular la seva demanda, i de prescripció de l'acció. En efecte, en desestimar la demanda del Sr. Somoza respecte a aquest punt del litigi, la sentència de primera instància fou totalment favorable a la societat Criado, i per tant, aquesta darrera no te cap interès legítim per recórrer les disposicions d'una resolució que no vulneren ni lesionen els seus drets, encara que no accepti o consenti els raonaments i motius de l'esmentada resolució. Dit això, aquesta Sala comparteix íntegrament el raonament encertat de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, contingut en el III Considerant de la sentència impugnada, al qual no hi ha res a afegir. IV.- Pel que fa als interessos de la quantitat de 657,14 EUR acordada en concepte d'havers laborals, s'ha de posar de manifest que l'article 65 de la Llei sobre el contracte de treball exigeix que en el cas de resolució de la relació laboral, l'import de la liquidació ha de fer-se dins els tres dies naturals següents al moment en que aquella resolució prengui efecte; per tant és del tot legítim que l'empresari que ha vulnerat aquesta obligació legal, sigui condemnat a pagar els interessos de les quantitats degudes en concepte d'havers laborals a comptar de la finalitzaria del termini esmentat que, en cas d'autes, correspon al dia 4 de maig del 2006. Ara bé, el Sr. Somoza en el seu escrit de demanda sol·licita el pagament dels interessos de la quantitat reclamada en concepte d'havers laborals, només a comptar del dia 6 de maig del 2006. El Tribunal no pot anar més enllà de el que fou demanat per la part actora, i s'ha doncs de computar els interessos de l'import de 657,14 EUR a comptar del dia 6 de maig fins a la data que l'empresa va dipositar la referida quantitat a la Batllia. V.- Respecte a la qüestió de la paga extraordinària de final d'any, s'ha de confirmar la sentència impugnada pels motius següents. Resulta dels documents que consten en autes i no és negat per la societat Criado, que cada any al mes de desembre l'empresa abonava al Sr. Somoza, unes quantitats, en efectiu o en xec. L'empresa manifesta que dites quantitats corresponien a avançaments de nòmina per tal que el Sr. Somoza pogués sufragar les despeses de les festivitats nadalenques, i que el mateix anava retornant de mica en mica. Nogensmenys, l'empresa no aporta cap butlletí de salari on consta el pretès avançament, ni cap comptabilitat acreditant les seves declaracions. En canvi, la Sra. Yuste va declarar en judici de proves, que diversos encarregats de botiga de l'empresa li havien manifestat haver rebut una paga extraordinària que no es feia constar al butlletí de salari ni era objecte de cotització, i que en una ocasió va presenciar-se com un encarregat reclamava el seu pagament per telèfon a la Direcció. VI.- La paga extraordinària de Nadal pot correspondre o a una gratificació excepcional que l'empresa pot acordar a un treballador, o a una modalitat de pagament del salari mitjançant 13 mesos. En el primer cas aquest tipus de prima exigeix pel seu abonament que la relació laboral sigui vigent en període de Nadal i si aquesta relació s'extingeix abans de Nadal, no hi ha lloc a pagament de la referida prima. En canvi quan es tracta d'una paga extraordinària, modalitat de pagament del salari, si la relació laboral s'extingeix abans del final d'any, el treballador té dret a la part proporcional de la dita paga. Quan no existeix cap contracte de treball escrit estipulant aquesta paga extraordinària, és la regularitat i la reiteració sense cap interrupció d'aquesta paga extraordinària, durant la relació laboral que dóna a la mateixa el caràcter d'element obligatori del salari, i no el de gratificació excepcional a la discreció de l'empresari. En el cas d'autes, la regularitat amb la qual la societat Criado ha abonat cada final d'any una paga extraordinària al Sr. Somoza i l'antiguitat de la mateixa determina que es tractava d'una paga complement de salari i per tant d'obligat pagament com el dit salari, íntegrament si el treballador roman a l'empresa en període de Nadal, o de manera proporcional si la relació laboral no s'ha mantingut fins al final d'any. En conseqüència s'ha de condemnar la societat Criado a satisfer al Sr. Somoza la part proporcional de la paga extraordinària de Nadal que li correspon. VII.- En matèria laboral no és just ni equitatiu que un treballador que ha tingut d'incoar una acció en justícia per que li siguin reconeguts els seus drets, hagi de pagar costes processals, encara que la seva demanda sigui estimada molt parcialment; per tant és de manera encertada i d'acord amb la jurisprudència dels Tribunals andorrans, que la sentència impugnada ha condemnat la part defenent al pagament de les despeses processals de primera instància. VIII.- En segona instància l'estimació molt parcial del recurs determina de no fer especial imposició de costes. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar molt parcialment el recurs interposat per la societat Criado. Reformar la sentència del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 11 de març del 2008 en el sentit de computar els interessos legals de l'import de 657'14 EUR a comptar del dia 6 de maig del 2006 i no 4 de maig del 2006. Confirmar-la per la resta de les seves disposicions; sense fer especial imposició de costes de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE