STSJAD 180/2008 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala Civil, 18 septembre 2008)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 180/2008, ECLI:AD:TSJADAD:2008:180, Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, recours n° 118/07, 18 septembre 2008 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le 4 février 2005, vers 7 h 45, M. Izquierdo circulait en motocyclette sur la carretera general II, à hauteur de l'immeuble Valira Nova, en direction d'Andorre-la-Vieille. Il a chuté après avoir dérapé sur une plaque de glace. Selon la décision, cette plaque résultait d'une fuite d'eau provenant d'un chantier public d'élargissement et de rectification de la route, lié à un dysfonctionnement allégué d'une pompe d'extraction.
M. Izquierdo a assigné en référé civil simplifié les sociétés « Ruiz », « Miró », « Gutierrez » et « Miró » (dont l'assureur est désigné comme « P.- A., ara "Miró" ») en paiement de 1 817,64 euros, correspondant à la réparation du véhicule, à la moitié de la valeur de ses effets personnels et à des frais médicaux non couverts par la CASS. Le Tribunal unipersonnel de la Batllia, par jugement du 23 mars 2007, a condamné solidairement les quatre défenderesses à lui verser 1 482,92 euros, avec intérêts légaux à compter du 20 janvier 2006, ainsi que les dépens.
Trois séries d'appels ont été formées. La société « Ruiz » et son assureur « Gutierrez » ont contesté leur responsabilité et, pour l'assureur, l'opposabilité d'une exclusion de garantie. Les sociétés « Miró » ont contesté l'appréciation des présomptions retenue par le premier juge. Le demandeur a conclu au rejet de l'ensemble des recours.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions.
Sur la responsabilité : les juges du fond pouvaient-ils tenir pour établ
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de setembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M. I. Sra. Marie Conte i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 18 de setembre del 2008 - ROJ: STSJAD 180/2008 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- La representació processal del Sr. Izquierdo va presentar davant de la Honorable Batllia demanda en judici verbal civil pel procediment abreujat contra les mercantils andorranes "Ruiz", "Miró", "Gutierrez" i "Miró", en reclamació de la quantitat de 1.817,64 euros, més els interessos legals i les despeses judicials, a resultes de l'accident de circulació ocorregut vers les 07:45 hores del dia 4 de febrer del 2005 a la carretera general II, a l'alçada de l'edifici Valira Nova, quan el Sr. Izquierdo conduïa la seva motocicleta matricula XXXX en direcció descendent d'Encamp… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 18 septembre 2008 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-118/07
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de setembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M. I. Sra. Marie Conte i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Izquierdo va presentar davant de la Honorable Batllia demanda en judici verbal civil pel procediment abreujat contra les mercantils andorranes "Ruiz", "Miró", "Gutierrez" i "Miró", en reclamació de la quantitat de 1.817,64 euros, més els interessos legals i les despeses judicials, a resultes de l'accident de circulació ocorregut vers les 07:45 hores del dia 4 de febrer del 2005 a la carretera general II, a l'alçada de l'edifici Valira Nova, quan el Sr. Izquierdo conduïa la seva motocicleta matricula XXXX en direcció descendent d'Encamp a Andorra la Vella, i va relliscar i caure a causa del mal estat de la calcada degut a la presència d'aigua i gel degut a les obres que les empreses "Ruiz", "Miró" estaven realitzant, així com al mal funcionament de les bombes d'aigua que havia provocat una inundació de la carretera, i que a causa de la caiguda la motocicleta havia estat danyada per un import de 1.482,92 euros, així com sofert danys a la roba, guants, casc i anorac per un total de 525,58 euros, dels que en reclamava la meitat, 262,79 euros, havent hagut de satisfer 71,93 euros en concepte de despeses mèdiques no cobertes per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL.
I després d'invocar els fonaments de Dret que considerava d'aplicació al cas, demanava de dictar sentència condemnant als demandats solidàriament a satisfer-li la quantitat de 1.817,64 euros, més els interessos legals corresponents i les despeses judicials.
II.- La representació processal dels defenents "Ruiz" i "Gutierrez" contestà la demanda oposant-se perquè "Ruiz" el dia de l'accident no estava treballant en el desmunt de la carretera general II, doncs els seu objecte social és limita a la construcció i no als treballs públics, i que en aquell indret s'hi estava efectuant un desmunt. Altrament, s'oposà a la demanda perquè "Ruiz" tenia contractada amb la companyia d'assegurances "Gutierrez" un pòlissa com a empresa constructora sense treballs públics i que la franquícia contractada amb dita companyia d'assegurances era superior a l'import que reclamava el Sr. Izquierdo. Per la qual cosa acabava el seu escrit de contesta a la demanda sol·licitant que es dictés sentència desestimant la totalitat de les pretensions de la part demandant, condemnant-la al pagament de les costes processals causades incloent-hi els honoraris generats per la intervenció d'advocat i la procuradora d'aquesta part.
Per la seva banda, la representació processal dels defenents "Miró" i la companyia d'assegurances "P.- A.", ara "Miró", també contestà a la demanda oposant-s'hi ja que negava el mal funcionament de la bomba d'aigua instal·lada en el torrent contigu a la carretera general II a l'alçada de la urbanització de Valira Nova, i que la placa de gel podia ser deguda a moltes altres causes alienes als treballs que efectuava la seva mandant "Miró", a més a més de que l'accident no es va produir en el carril contigu al torrent i a les obres, ni tant sols a l'alçada del lloc on es feien les obres, sinó passades les obres i en el carril contrari de circulació. Per la qual cosa acabava el seu escrit de contesta a la demanda sol·licitant que es dictés sentència desestimant íntegrament la demanda i condemnant a l'adversa a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part defenent
III.- Per sentència de data 23 de març del 2007 dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, es va estimar en part la demanda formulada per la representació processal del Sr. Izquierdo i es condemnà de forma solidària als defenents "Ruiz", "Miró", "Gutierrez" i "Miró" a pagar a l'agent la quantitat de 1.482,92 euros, més els interessos legals des del dia 20 de gener del 2006 i a l'abonament de les costes processals causades a l'agent, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procuradora.
IV.- Contra aquesta resolució la representació processal dels defenents "Ruiz" i "Gutierrez" va interposar recurs d'apel·lació al·legant que consten en autes proves més que suficients que demostren que "Ruiz" no incorregué en cap culpa i, per això, la seva companyia d'assegurances "Gutierrez" en cap cas pot ésser considerada com a responsable civil solidaria. Ha quedat acreditat que "Ruiz" no realitzava cap mena de treball ni cap obra a la zona de la Valira Nova i que la única societat que es trobava al lloc on és produï l'accident d'autes duent a terme uns treballs públics era la societat "Miró".
Aquesta part apel·lant també denuncia una incorrecta valoració de la prova en relació a l'informe realitzat del Servei de Policia quan es diu que es va localitzar i parlar amb l'encarregat de l'obra, el Sr. Ayuso, i que junt amb ell es va fer un recorregut de l'obra i es va poder determinar que l'aigua s'havia filtrat durant la nit degut a una avaria d'una bomba d'extracció d'aigua que havia d'aspirar l'aigua d'un pou on s'acumulava i que provenia d'una font natural de la muntanya on s'estava fent un desmunt. Considera que hi ha una incorrecta valoració de la prova perquè enlloc s'especifica que el Sr. Ayuso fos encarregat de l'obra de "Ruiz" ja que en aquell lloc dicta societat no estava duent a terme cap obra, i que de la prova sí que se'n desprèn que el Sr. Esparza era l'encarregat general de "Miró" en l'obra que aquesta societat estava executant a la zona de la Valira Nova, consistent en l'eixamplament de la carretera, que sí és un treball públic, realitzant-se en aquell moment les obres de desmunt, havent manifestat el Sr. Esparza que per a fer aquestes obres es va construir una basa per retenir l'aigua d'un torrent amb una bomba d'aigua, bomba que només funcionava de dia, afirmant finalment que la bomba no estava avariada ni funcionava incorrectament el dia en que es produï l'accident.
Acaba el seu escrit del recurs dient que la seva principal no va cometre cap culpa ni negligència que originés l'accident, no podent-li ésser imputat el mateix, i reitera que l'Hble. Sr. Batlle ha fet una incorrecta valoració de la prova i l'errònia conclusió de que "a manca d'una individualització suficient de la culpa de les empreses participant a l'obra, caldrà declarar la responsabilitat civil solidaria de totes elles", així com que "les al·legacions que promou la companyia G.F. relatives a que la pòlissa que tenia amb Ruiz no hi estava compresa l'activitat d'obra pública, o encara que la predita pòlissa comprenia una franquícia superior a l'import reclamat, no poden constituir excepcions oposables a un tercer, com ho és el demandant, que ha resultat perjudicat per les activitats de la societat assegurada". I que l'Hble. Sr. Batlle hauria d'haver entrat a analitzar la pòlissa i verificar si cobria o no el sinistre produït, com no ho era en el present cas, per la qual cosa no podia ésser declarada la responsabilitat civil solidària de la companyia d'assegurances "Gutierrez".
Aquesta part apel·lant acaba suplicant al Tribunal que dicti sentència estimant el recurs i revocant íntegrament la resolució dictada per la Secció Civil de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 23 de març del 2007 i desestimant íntegrament les pretensions formulades pel Sr. Izquierdo contra "Ruiz" i "Gutierrez", i condemnant la part agent al pagament de la totalitat de les costes processals generades en les seves dues instàncies, incloses les derivades de la intervenció de l'advocat i la procuradora d'aquesta part.
V.- La representació processal dels defenents "Miró" i "Miró" també va interposar recurs d'apel·lació al·legant que en la sentència d'instància s'atribueix la responsabilitat a "Miró" i "Miró" partint d'un "conjunt coherent de presumpcions", donant per provada la realitat de l'accident després de reconèixer la manca de prova directa d'aquest. Considera aquesta part apel·lant que les proves indiciàries no són concloents i que l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle presumeix la culpa a partir de l'Informe de la Policia de 5 d'abril del 2006 quan aquest Informe no es refereix a l'accident d'autes, sinó a un altre accident ocorregut el mateix dia, però una hora més tard, en el mateix lloc, i que, com sigui que el Sr. B. no va requerir l'assistència del Servei de Policia en el moment de l'accident per aixecar el pertinent atestat, no hi ha prova de que dit accident no tingués lloc, aquest mateix dia 4 de febrer i en hora anterior a les 10:45, en qualsevol altre indret i en circumstàncies desconegudes. No hi ha ni prova directa ni prova indiciària, doncs no han quedat provats ni el lloc concret ni el moment de l'accident del Sr. B., i tampoc s'ha pogut determinar l'actuació culposa que va produir l'accident, sense que les circumstàncies es puguin extrapolar d'un a altre sinistre, no constant en autes cap vinculació entre els dos sinistres. En l'informe policial no es va determinar d'on havia sortit l'aigua durant la nit, ni ningú va veure sortir aquesta aigua que hauria arribat fins a la carretera. No hi ha prova de que la bomba s'hagués avariat o hagués funcionat incorrectament, doncs la Policia tampoc no ha constatat ni l'avaria ni el mal funcionament. L'únic que assenyala és que fou l'encarregat de l'obra, empleat d'una altra empresa, "Ruiz", qui va afirmar que la bomba s'havia avariat, afirmació que no pot ser suficient per condemnar a "Miró", a manca de cap altre mitjà probatori. A més a més, el testimoni Sr. Esparza explica quina era la funció de la bomba i que només es feia servir de dia. I, afegeix, que encara en la hipòtesi negada de que hi hagués hagut una avaria de la bomba, tampoc aquest fet comptabilitzaria a "Miró", no constant la causa de l'avaria.
Finalment afegeix que tampoc és criteri per a comptabilitzar la manca de senyalització del perill a la carretera per la senzilla raó que l'accident suposadament es produï a les 07:45 hores del matí, és a dir abans que els treballadors de "Miró" comencessin la seva jornada laboral.
Considera aquesta part apel·lant que la culpa de "Miró" no ha quedat provada per la qual cosa es totalment improcedent condemnar-la en mèrits de la Llei Aquília, per quan "...la culpa o negligència és l'element fonamental de la responsabilitat Aquiliana, i correspon a la víctima del dany demostrar-ne l'existència" (CECCHINI, a "Fonaments de Dret Privat Andorra" Vol. II, pàg. 371) I acaba el seu escrit demanant a aquest M.I. Tribunal Superior de Justícia que es dicti sentència revocant la sentència recorreguda i desestimant totalment la demanda interposada, condemnant al Sr. Izquierdo al pagament de les costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part.
VI.- La representació processal de la part agent el Sr. Izquierdo s'oposà a ambdós recursos al·legant en quan al recurs formulat per la representació processal de "Miró" i "Miró", que en el seu escrit de contesta a la demanda no discutí ni l'accident, ni la mecànica del mateix, ni els seus resultats, sinó únicament la seva responsabilitat pretenent que no hauria tingut cap mena de culpa en que la carretera estigués gelada, per la qual cosa no pot dita part ara en el recurs anar en contra dels seus propis actes ni introduir nous arguments que no han estat al .legats durant la primera instància, com son la manca de prova tant del propi fet, com de les seves circumstàncies. L'atestat del Servei de Policia acredita tant la producció de l'accident en que va resultar lesionat i amb danys el Sr. Izquierdo i el seu vehicle, com l'anormal estat glaçat de la calcada en l'indret en que va tenir lloc l'accident.
I, contestant al recurs formulat per la representació processal de "Ruiz" i "Gutierrez", al·lega que dita part en el seu escrit de contesta a la demanda tampoc va posar en dubte que l'accident s'hagués produït en la forma descrita per la part agent, limitant-se a eludir la seva responsabilitat manifestant que "Ruiz" no executava cap obra al lloc on ocorregué el sinistre i, altrament, la manca de cobertura de la pòlissa d'assegurances contractada amb "Gutierrez". Considera que per aquest motiu no es podrà revocar la sentència recorreguda i, en quan al motiu de la manca de legitimació de la esmentada companyia d'assegurances per no cobertura de la pòlissa, constitueix un element que no es pot oposar a un tercer com és el Sr. B..
Acaba el seu escrit d'oposició al recurs demanant que es dicti sentència desestimant els recursos interposat i confirmant íntegrament la sentència recorreguda, imposant les costes d'aquesta instància a les recurrents.
VII.- La representació processal de "Ruiz" i "Gutierrez", contestant al recurs formulat per la representació processal de "Miró" i "Miró", al·legà que no hi ha cap prova que permeti determinar la realitat de l'accident i la seva causa, doncs els Agents del Servei de Policia no varen intervenir en l'accident d'autes sinó que ho varen fer en un accident ocorregut amb anterioritat, que la seva principal "Ruiz" no estava duent a terme cap treball ni cap obra a la zona de la Valira Nova i que la única societat que es trobava al lloc on és produï l'accident d'autes duent a terme uns treballs públics era la societat "Miró".
I la representació processal de "Miró" i "Miró", contestant al recurs formulat per la representació processal de "Ruiz" i "Gutierrez", al·legà que la sentència d'instància adoleix d'una total insuficiència probatòria en el relatiu a l'acreditació de la conducta negligent que originà el sinistre patit pel Sr. B., manca de prova que abasta tant a la concreció de la conducta negligent com de la persona que hauria actuat culposament. Que la sentència recorreguda atribueix la responsabilitat de l'accident a "Miró" i a "Ruiz", en mèrits d'un "conjunt coherent de presumpcions" que deriven de proves indiciàries, però aquestes proves indiciàries no ho són tals. Afegeix que consta en autes que "Ruiz" estava executant unes obres en aquell concret indret, havent estat contractada pel Govern, i essent per tant abastament provada la presència de "Ruiz" en l'obra, cap dubte pot existir sobre la possibilitat de la seva responsabilitat en la causació del sinistre. I, en quan a la manca de cobertura de la pòlissa, aquesta representació processal no fa cap al·legació per entendre que es tracta d'un fet que no afecta substancialment l'interès de les seves representades.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.
FONAMENTS DE DRET
En el dret andorrà, la responsabilitat extracontractual és regulada per la Llei Aquilia que exigeix, una culpa, un perjudici i un nexe causal entre ambdós.
En la sentència apel·lada es condemna solidàriament a "Ruiz", "Miró", "Gutierrez" i "Miró" a pagar al Sr. Izquierdo la quantitat de 1.482,92 euros, més els interessos legals des del dia 20 de gener del 2006, condemna que es fonament en l'apreciació de que "Ruiz", i "Miró" foren responsables, per la seva conducta culposa, del fet generador de l'accident de trànsit que va patir el Sr. Izquierdo vers les 07:45 del dia 4 de febrer del 2005 quan circulava per la Carretera General II, conduint la seva motocicleta matricula XXXX, en direcció d'Encamp a Andorra la Vella, i en arribar a l'alçada de l'edifici Valira Nova la motocicleta va relliscar a conseqüència d'una placa de gel, resultant la motocicleta amb danys per un import peritat de 1.482,92 euros. Així doncs, la sentència apel·lada considera acreditat que aquest dia 4 de febrer del 2005 i al lloc de l'accident s'havia produït una placa de glaç a la calçada per causa d'una fuita d'aigua des de l'obra pública que s'estava fent en aquell indret consistent en l'eixampla i rectificació de la Carretera General II, que dita obra estava adjudicada a l'empresa "Ruiz", que en aquella obra també hi treballava la societat "Miró", i que la presència d'aquesta placa de glaç fou la causa de que la motocicleta conduïda pel Sr. Izquierdo patinés, amb la conseqüent caiguda de dit conductor. Considera la sentència apel·lada que la presència d'aquella placa de glaç no era previsible pel conductor de la motocicleta ja que la resta de la carretera estava seca i tan sols hi havia aquesta placa de gel en aquell indret, quina causa era el vessament d'aigua de les obres que s'hi executaven, per tant, exclou tota culpa concorrent de l'agent Sr. Izquierdo..
Consta acreditat que "Ruiz" tenia concertada una pòlissa d'assegurances amb la companyia d'assegurances "Gutierrez", segons pòlissa de data 11 de març del 2004 8 (folis 55 a 57), i que "Miró" tenia concertada una pòlissa de responsabilitat civil amb la companyia d'assegurances "Miró".
Fonaments de dret
Tots els apel·lants al·leguen una errònia valoració de la prova por part de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle amb la conseqüència de considerar provats els fets en base a meres presumpcions, no a prova directa ni indiciària. Però, contràriament al que alegen les dues parts apel·lants, entenem que l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle no ha incorregut en una errònia valoració de la prova, ben al contrari.
Volem constatar en primer lloc que les parts apel·lants en la primera instància no qüestionaren la realitat de l'accident sofert pel Sr. Izquierdo ni les circumstàncies del lloc, dia i hora en que es produï, encara que ara en els seus respectius escrits del recurs semblen qüestionar la mateixa realitat de l'accident.
El fet de l'accident del Sr. Izquierdo en aquell indret a l'hora i el dia assenyalats en la seva demanda i declarats provats en la sentència apel·lada, queden abastament acreditats no sols per les manifestacions del propi Sr. Izquierdo sinó també per la documental integrada pels informes mèdics del Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell en que consta li foren apreciades diverses contusiones (foli 41) i, de manera més principal, per l'informe que el Servei de Policia elaborà en virtut de prova acordada per l'Hble. Sr. Batlle a instància de la part agent(folis 86 a 98).
Considera la sentència apel·lada que la presència d'aquella placa de glaç no era previsible pel conductor de la motocicleta ja que la resta de la carretera estava seca i tan sols hi havia aquesta placa de gel en aquell indret, quina causa era el vessament d'aigua de les obres que s'hi executaven, per tant, exclou tota culpa concorrent de l'agent Sr. Izquierdo. Aquesta apreciació es assumida plenament per aquest Tribunal perquè així resulta de la prova practicada a la primera instància, notablement l'informe del Servei de Policia abans esmentat, en que consta que es va poder determinar l'estat anormalment de la calçada en aquell tram, i es fa constar que era un "estat anormalment" perquè la resta de la calçada es trobava totalment seca, així com que aquesta placa de gel era conseqüència de una filtració o vessament d'aigua que provenia de l'obra pública que s'efectuava en aquell indret d'eixampla i rectificació de la Carretera General, filtració d'aigua durant la nit que, degut a la humitat i a la baixa temperatura, va anar formant la capa de glaç.
Resta, dons, plenament acreditat que l'origen de la formació de la placa de gel fou aquesta filtració, vessament o fuita d'aigua des de l'obra pública ja descrita i també ha quedat provat que en dita obra hi treballava la societat "Miró" en concepte de subcontractada, la qual cosa mai ha estat negada pels representants d'aquesta societat. També queda acreditat que la societat "Ruiz" era l'adjudicatària de l'obra, com resulta de la documental consistent en el certificat emès pel Sr. Ministre d'Urbanisme i Ordenament Territorial, en compliment del requeriment que li fou adreçat en el marc de les Diligències per a millor proveir, on s'hi fa constar que "Les obres d'eixampla i rectificació de la C.G. núm. 2, tram càmping Europa- cruïlla desviació Encamp Fase 3 van ser adjudicades per part del Govern a 1'empresa "Ruiz", el 27- 10-2004, corresponent al tram de carretera enfront de l'edifici Valira Nova, trobant-se en fase d'execució el 04-02-05".
Però la responsabilitat que en la sentència apel·lada s'imputa a "Ruiz" no és pel sol fet de que era l'empresa adjudicatària de l'obra sinó perquè en realitat també participava en l'execució de l'obra, d'altra manera no s'explica la presència al lloc dels fets del Sr. Ayuso qui era encarregat d'obra de "Ruiz", i que acompanyà als agents Servei de Policia en la inspecció que efectuaren per tal de determinar la causa i l'origen de la filtració d'aigua.
Quin sentit tenia, doncs, la presència al lloc dels fets del Sr. Ayuso i la seva intervenció junt amb els agents Servei de Policia si ni ell ni l'empresa a la que prestava els seus serveis, "Ruiz", res tenia a veure amb l'obra. I com és que, si res hi tenia a veure, el Sr. Ayuso no ho indiqués així als agents, fent palesa la nul·la intervenció de "Ruiz" en dita obra.
Pel que fa a la defenent "Miró" queda acreditada la seva intervenció en els fets en quan executava l'obra en qualitat de subcontractada, fent-hi un desmunt i havent instal·lat una bomba d'aigua al torrent contigu a la Carretera General II. Dita defenent no nega que a la data d'autes estava realitzant unes obres, però sí nega un mal funcionament de la bomba d'aigua instal·lada en el torrent contigu a la carretera general II a l'alçada de la urbanització de Valira Nova i, per tant, al·lega que si a la calcada hi havia una placa de gel no era per causa de cap disfunció de la bomba d'aigua que bombejava l'aigua del torrent.
És cert que no s'ha practicat prova que acrediti que la bomba estava avariada o que funcionava incorrectament. Però el que importa és el fet de l'existència de la placa de gel en aquell indret i, com ja s'ha exposat, aquesta placa de gel no venia justificada sols pel fenomen natural de la baixa temperatura, doncs com diu l'informe del Servei de Policia la resta de la carretera estava seca i neta. és obvi que la placa de gel era produïda per una fuita d'aigua procedent de les obres que anava a parar a la carretera i tant se'n dona si la fuita d'aigua era perquè la bomba estigués avariada, perquè funciona de manera incorrecta o perquè estigués aturada. En tot cas, el fet provat és que l'aigua vessava a la carretera i aquest vessament sí era, única i plenament, imputable a les empreses que executaven l'obra, que eren les responsables de que cap doll d'aigua es vessés a la carretera ja que això comportava necessàriament la creació d'una placa de gel a causa de les baixes temperatures, fet que havien de preveure per ser perfectament previsible, i que havien de prevenir, doncs podien fer-ho, prenent les mesures necessàries per evitar que l'aigua vesses a la carretera en aquell indret.
Procedeix, doncs, desestimar tots els motius dels recursos de les parts apel·lants que fan referència tant a la intervenció dels defenents en les obres consistents en l'eixampla i rectificació de la Carretera General II, tram càmping Europa- cruïlla desviació Encamp Fase 3, com a la causa de la formació de la placa de gel i a la manca de culpa concorrent per part del perjudicat, l'agent Sr. Izquierdo.
III.- Que la representació processal de la defenent companyia "Gutierrez" al·lega que a la pòlissa que tenia contractada amb "Ruiz" no hi estava compresa l'activitat d'obra pública, ja que la pòlissa era com empresa sense treballs públics, per la qual cosa dita companyia d'assegurances no pot ser declarada responsable civil solidària en relació al sinistre del que resultà perjudicat el Sr. Izquierdo i que, amés a més, en la pòlissa s'estableix una franquícia superior a l'import reclamat pel perjudicat, i que es tracta d' excepcions que sí son oposables a un tercer, contràriament al que es considera en la sentència apel·lada, aquest motiu del recurs també ha de ser estimar perquè a les condicions generals de la pòlissa no s'estableix cap exclusió de cobertura, essent a les condicions particulars on s'estableix que l'activitat de la societat "Ruiz" que resta assegurada per la pòlissa és la de "empresa constructora sense treballs públics". Com sigui que no ens trobem en un cas d'assegurança obligatòria, entenem que aquesta exclusió de cobertura recollida a les condicions particulars de la pòlissa sí és oponible als tercers perjudicats, com ho és l'agent Sr. Izquierdo. Per tant, procedeix estimar aquest motiu del recurs i revocar parcialment la sentència apel·lada en el sentit d'absoldre a la defenent companyia "Gutierrez" de demanda contra ella formulada per la representació processal del Sr. Izquierdo, condemnat a la part agent al pagament de les despeses processals causades a dita defenent absolta.
IV- Com sigui que els recursos formulats per la representació processal dels defenents "Miró" i "Miró" i per la representació processal de la defenent "Ruiz" han estat refusat en la seva totalitat, s'han de imposar a dits defenents ara apel·lants tres quartes parts de les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la part agent, sense fer expressa declaració sobre la quarta part restant de les despeses del recurs, corresponents a la absolta companyia "Gutierrez".
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar els recursos formulats per la representació processal dels defenents "Miró" i "Miró" i per la representació processal de la defenent "Ruiz" contra la sentència de data 23 de març del 2007 dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, i estimar parcialment el recurs formulat per la representació processal de la defenent "Gutierrez", revocant parcialment la sentència apel·lada en el sentit d'absoldre a la defenent companyia "Gutierrez" de demanda contra ella formulada per la representació processal del Sr. Izquierdo, confirmant la resta de la seva part decisòria.
Imposem a l'agent Sr. Izquierdo, el pagament de les despeses processals causades en la primera instància a la defenent "Gutierrez", inclosos honoraris d'advocat i procurador, i imposem als defenents "Miró", "Miró" i "Ruiz" el pagament de les tres quartes parts de les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la part agent, sense fer expressa declaració sobre la quarta part restant de les despeses del recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-