STSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2008 - ROJ: STSJAD 218/2008
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 novembre 2008
Numéro154/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 218/2008 (ECLI:AD:TSJADAD:2008:218)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence n° 218/2008 du 27 novembre 2008, recours n° 154/08 (ROJ : STSJAD 218/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:218) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)).
>
> *Note de référencement : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral est retenue.*
## Faits et procédure
Le 27 novembre 2006, un véhicule utilitaire Mercedes-Benz Sprinter, appartenant à la société désignée dans la décision comme « l'agent », circulait sur une voie de circulation. Un camion, dont le conducteur était M. Ruiz, était arrêté sur la même voie. Lors du dépassement, les deux véhicules se sont frôlés et des dommages en sont résultés. Le constat amiable ne désignait pas de responsable, le camion étant décrit comme stationné en double file.
Par demande du 9 janvier 2008, les sociétés Alvarado SA et Arnau SA ont assigné M. Ruiz et son assureur, la compagnie Escolano, en paiement de 512,37 euros (au profit d'Alvarado SA) et de 939,24 euros (au profit d'Arnau SA), assortis des intérêts légaux et des dépens.
Le juge unipersonnel de première instance (le Batlle) a fait droit intégralement à la demande par sentence du 24 avril 2008. Il a condamné solidairement les défendeurs, en retenant la déposition d'un témoin, salarié de la partie demanderesse, dont il a jugé les déclarations cohérentes. Les défendeurs ont interjeté appel, sollicitant la révocation de la sentence. Les intimés ont conclu à sa confirmation.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était saisie de ce seul appel. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy, la formation comprenant également Mme Eulàlia Amat Llari et M. Jean Louis Vuillemin, président.
## Question de droit
La question posée à la juridiction d'appel tenait à l'appréciation de la preuve en matière de responsabilité civile consécutive à un accident de circulation. Plus précisément, il s'agissait de déterminer :
1. si le constat amiable, qui décrit la position respective des deux véhicules sans désigner de responsable, permet d'imputer la collision à l'un des conducteurs ;
2. si une condamnation peut reposer exclusivement sur le témoignage d'un salarié de la partie demanderesse, dont la relation de travail impose une prudence particulière dans l'évaluation de sa crédibilité ;
3. subsidiairement, si la condamnation aux dépens se justifiait alors que le montant en litige ne requérait pas, selon l'appelant, le ministère d'avocat ni d'avoué.
Le texte ne précise pas le fondement légal de la responsabilité civile invoquée (non précisé dans la décision). Les seules dispositions citées sont celles relatives aux dépens (« Novel·la 82, cap X » et « Codi 7,51,5 »).
## Solution et dispositif
La Sala Civil retient le premier moyen
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de novembre del 2008 - ROJ: STSJAD 218/2008
STSJAD 218/2008 (ECLI:AD:TSJADAD:2008:218)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence n° 218/2008 du 27 novembre 2008, recours n° 154/08 (ROJ : STSJAD 218/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:218) (Lire sur source officielle).
Note de référencement : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral est retenue.
Faits et procédure
Le 27 novembre 2006, un véhicule utilitaire Mercedes-Benz Sprinter, appartenant à la société désignée dans la décision comme « l'agent », circulait sur une voie de circulation. Un camion, dont le conducteur était M. Ruiz, était arrêté sur la même voie. Lors du dépassement, les deux véhicules se sont frôlés et des dommages en sont résultés. Le constat amiable ne désignait pas de responsable, le camion étant décrit comme stationné en double file.
Par demande du 9 janvier 2008, les sociétés Alvarado SA et Arnau SA ont assigné M. Ruiz et son assureur, la compagnie Escolano, en paiement de 512,37 euros (au profit d'Alvarado SA) et de 939,24 euros (au profit d'Arnau SA), assortis des intérêts légaux et des dépens.
Le juge unipersonnel de première instance (le Batlle) a fait droit intégralement à la demande par sentence du 24 avril 2008. Il a condamné solidairement les défendeurs, en retenant la déposition d'un témoin, salarié de la partie demanderesse, dont il a jugé les déclarations cohérentes. Les défendeurs ont interjeté appel, sollicitant la révocation de la sentence. Les intimés ont conclu à sa confirmation.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était saisie de ce seul appel. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy, la formation comprenant également Mme Eulàlia Amat Llari et M. Jean Louis Vuillemin, président.
Question de droit
La question posée à la juridiction d'appel tenait à l'appréciation de la preuve en matière de responsabilité civile consécutive à un accident de circulation. Plus précisément, il s'agissait de déterminer :
si le constat amiable, qui décrit la position respective des deux véhicules sans désigner de responsable, permet d'imputer la collision à l'un des conducteurs ;
si une condamnation peut reposer exclusivement sur le témoignage d'un salarié de la partie demanderesse, dont la relation de travail impose une prudence particulière dans l'évaluation de sa crédibilité ;
subsidiairement, si la condamnation aux dépens se justifiait alors que le montant en litige ne requérait pas, selon l'appelant, le ministère d'avocat ni d'avoué.
Le texte ne précise pas le fondement légal de la responsabilité civile invoquée (non précisé dans la décision). Les seules dispositions citées sont celles relatives aux dépens (« Novel·la 82, cap X » et « Codi 7,51,5 »).
Solution et dispositif
La Sala Civil retient le premier moyen
Sentència
TSJC- 154/08
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Alvarado i de la mercantil Arnau va interposar, en data 9-01- 2008, demanda envers el Sr. Ruiz i la mercantil Escolano, en virtut de la qual sol·licita que es condemni als demandats al pagament de 939,24 euros a favor d'Arnau i 512,37 a favor d'Alvarado, amb més els interessos legals des de la contesta de la demanda i amb imposició de les costes processals.
La representació processal de la mercantil Escolano, en data 23-01-2008, va oposar-se a la demanda i va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals.
II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 24- 04-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "Que he d'estimar i estimo, íntegrament, la demanda interposada per la Cia. Alvarado SA, i la societat mercantil andorrana Arnau SA, contra el Sr. Ruiz i la Cia d'assegurances Escolano i, consegüentment, he de condemnar i condemno solidàriament aquestes darreres a abonar a Alvarado SA la quantitat de CINC-CENTS DOTZE EUROS AMB TRENTA-SET CÈNTIMS (512,37.- EUR) i a Arnau SA, la de NOU-CENTS TRENTA- NOU EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS (939,24.- EUR); ambdues millorades amb els interessos legals a comptar del dia 23 de gener del 2008 i fins a la seva total liquidació; imposant a la part demandada l'abonament de les costes processals de la part demandant, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 154/08 — Décision commentée
III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 21-07-2008, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va articular escrit de contesta a les conclusions, de data 15-09-2008, pel qual demanava que es procedís a la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o arguments en els quals es fonamenta el recurs de la part defenent són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que no s'ha acreditat la versió de l'accident de circulació, succeït en data 27-11-2006, que defensa l'agent i, per tant, la seva responsabilitat no ha estat provada. Afegeix que la prova documental esdevé insuficient per a acreditar la mecànica de l'accident i que la sentència atribueix credibilitat a la testifical del Sr. Querol, empleat de la part agent, quan no és imparcial i quan la seva versió no coincideix amb la declaració amistosa de l'accident. En segon terme, i de forma subsidiària, impugna la imposició de les costes processals, atès que la quantia no requeria la intervenció d'advocat ni de procurador.
II.- Consta acreditat que en data 27-11-2006 el vehicle MERCEDES BENZ SPRINTER, amb matrícula XXXX, del qual era titular la mercantil agent, circulava per una via de circulació, estant aturat en el mateix carril el camió de la titularitat del Sr. Ruiz i, al ser avançat pel vehicle Mercedes, es va produir un fregament entre ambdós. Es tracta en el supòsit concret de determinar a qui s'ha d'atribuir la responsabilitat pels danys causats pel fregament entre els dos vehicles.
Si s'analitza la prova que es troba a les actuacions, s'ha de coincidir amb el jutjador d'instància, en el sentit que de la declaració amistosa de l'accident no es desprèn a qui s'ha d'atribuir la responsabilitat de la col·lisió, tota vegada que de la mateixa solament es veu la situació dels dos vehicles en la mateixa via de circulació i que el vehicle B (el camió), segons manifesta l'agent, es trobava aparcat en doble fila. Però, com es pot observar, de l'esmentada declaració no es pot inferir la responsabilitat de cap dels conductors. La jutjadora d'instància recolza la seva resolució condemnatòria en la prova testifical, tota vegada que li atribueix credibilitat a la mateixa perquè les seves manifestacions són coherents, atès que no coincideixen exactament amb la versió del demandant.
En canvi aquesta Sala no pot compartir aquest criteri valoratiu. En efecte, sens perjudici que el testimoni sigui empleat de la mercantil agent, la qual cosa exigeix valorar les seves declaracions amb la cautela esmentada per l'existència de la seva relació laboral, no es pot fonamentar exclusivament la responsabilitat del conductor del camió en la declaració del testimoni perquè, en primer terme, l'existència d'un testimoni presencial dels fets no es va fer constar en la declaració amistosa de l'accident ni en l'escrit de demanda; en segon terme, per quant les declaracions del testimoni no coincideixen ni en l'hora en la qual va succeir l'accident ni en la manera com es relata la mateixa mecànica de l'accident; en tercer terme, per quant el testimoni indica que va veure com el camió es movia mentre la furgoneta l'avançava molt lentament.
Són aquestes consideracions les que justifiquen una apreciació i valoració de la prova practicada, per part de la Sala, i que condueixen a una resolució diversa, tota vegada que no es pot fer descansar la condemna de la part defenent exclusivament en el testimoniatge d'un empleat de l'agent i en llur declaració concorren els extrems abans ressenyats.
Per consegüent, s'escau estimar el motiu principal del recurs interposat; ço que fa innecessari l'estudi i examen del motiu que s'articulava com a subsidiari, i revocar la sentència d'instància.
III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap X). Quant a les costes de primera instància, la desestimació de la demanda ha de justificar la imposició a la part agent de les costes de primera instància, en consonància amb allò previst al Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ruiz i de la companyia d'assegurances Escolano contra la sentència, de data 24-04-2008, dictada per l'Hble. Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, i revocar la seva part decisòria, i declarem que procedeix desestimar la demanda interposada per la representació processal de Alvarado SA i de la mercantil Arnau SA envers el Sr. Ruiz i l'asseguradora Escolano, i absoldre aquests darrers de les pretensions interessades en contra seva, amb imposició de les costes processals a la part agent. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.