SENTÈNCIA Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat per la societat Bonet contra la sentència del Tribunal de Batlles, que havia condemnat la societat a pagar a Capellà la quantitat de 25.682,80 euros, més els interessos bancaris i les costes processals. La societat Bonet havia argumentat que no havia pogut conèixer l'abast dels interessos reclamats i el procediment de càlcul, però la Sala ha considerat que aquesta informació estava disponible en la documentació adjuntada a la demanda i que els llibres dels banquers tenen una presumpció de veracitat. La Sala també ha considerat que el càlcul dels interessos es podia obtenir amb una simple operació aritmètica i que no s'havien impugnat els interessos per inadequats ni exorbitants. Com a conseqüència, la Sala ha decidit imposar a la societat Bonet les costes processals d'aquesta alçada. Sentència Magistrats Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC- 080/08 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 5-09-2007 la representació processal de Capellà va formular demanda envers la mercantil Bonet, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 25.682,80 EUR, amb més els interessos de descobert i les costes processals. La representació processal de la mercantil defenent va oposar-se en part a la demanda, per escrit de 3-10- 2007, i va demanar que es dictés sentència d'acord amb les al·legacions efectuades i sense imposició de les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 7-02-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha d'estimar i estima íntegrament la demanda interposada per Capellà contra la societat mercantil Bonet, i, conseqüentment, ha de condemnar i condemna aquesta darrera a pagar a l'agent la quantitat de VINT-I-CINC MIL SIS-CENTS VUITANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS (25.682,80.-EUR), més els interessos bancaris establerts per a comptes corrents en descobert des del dia 6 de juny del 2007 fins a la seva total liquidació, i a l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència". III.- La part defenent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 3-06-2008, va articular el seu escrit de conclusions, on pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda va presentar, en data 1-07-2008, escrit de contesta a les conclusions, d'acord amb el qual demanava la confirmació de la sentència, amb imposició a la recurrent de les costes processals. IV.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 17-10- 2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal de la societat Bonet, part apel·lant, mitjançant l'escrit de conclusions per ella presentat en data 3 de juny del 2008, i consistent en que es procedeixi a la pràctica en fase d'apel·lació de les proves ÚNIC.-DOCUMENTAL, apartat B punt segon i apartat C de les per ella sol·licitades en fase probatòria de primera instància. Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al recurs d'apel·lació que ens ocupa". Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la sentència manifesta que Bonet no ha aportat en autes cap element que desvirtuï la presumpció de veracitat dels llibres i documents bancaris, però es deu a que el tribunal a quo no li ha permès. En segon terme, afirma que la sentència entén que el càlcul dels interessos és referent a la pròpia entitat bancària i no a l'Associació de Bancs d'Andorra, de forma que no es pot saber si els càlculs són o no correctes. II.- El present recurs ha de ser refusat. En efecte, com ja ho ha posat de manifest aquesta Sala en el seu Aute de 17-10-2008, la part recurrent impugna la sentència perquè considera que no ha pogut conèixer l'abast dels interessos que se li reclamen i el procediment de càlcul. Al respecte s'ha d'indicar que de la documentació que s'adjunta amb la demanda d'embargament preventiu i amb la demanda rectora del present procediment consta acreditat quin era el ròssec deutor que es reclama i com aquest coincideix amb l'extracte del compte (cfr. 24.583,18 Euros). I així mateix que el període de meritació d'interessos va del dia 10-08-2006 fins el 06-06-07, de manera que la xifra de 1.099,62 Euros correspon a interessos i comissions bancàries i que amb una simple operació aritmètica es pot conèixer el percentatge aplicat per a l'obtenció dels interessos bancaris. Si a aquests extrems, afegim que esdevé doctrina consolidada de la Sala que els llibres dels banquers es troben dotats d'una presumpció iuris tantum de veracitat en relació als seus assentaments comptables i que aquesta no ha estat desvirtuada a les actuacions, s'escau refusar aquest motiu o greuge que s'articula contra la sentència; tota vegada que d'acord amb el que s'ha exposat, les asseveracions de la Banca es troben recolzades quant al principal pels extractes bancaris aportats a autes, i que el càlcul dels interessos es pot obtenir amb una simple operació aritmètica, que permet conèixer el tipus aplicat i cohonestar-ho amb allò que consta en el contracte subjacent; sense que, val la pena repetir-ho, no s'impugnin els interessos ni per inadequats ni exorbitants ni usuraris, sinó només que no es pot saber el seu abast. III.- I la mateixa sort ha de seguir el segon motiu del recurs. Així, en consonància amb el pacte sisè del contracte d'obertura de compte corrent s'extreu que el banc ha de determinar les liquidacions segons allò pactat i, en el seu defecte, d'acord amb els usos bancaris, per a fixar els interessos i les comissions en funció de les tarifes aprovades per la pròpia entitat bancària. Aleshores esdevé estèril la prova relativa a conèixer quins són els tipus que estableix l'Associació de Bancs d'Andorra, tota vegada que, segons el contracte, aquests s'han de fixar en funció de les tarifes del propi Banc i més, si es té en compte, que l'abast del present litigi no rau en la impugnació de la fixació d'interessos per exorbitants, usuraris o desproporcionats, sinó solament en relació a no haver pogut conèixer el seu abast i càlcul. IV.- Les consideracions prèvies justifiquen la desestimació del recurs, de manera que procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la societat Bonet contra la sentència, de data 7-02-2008, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE