Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Ple), 14 juillet 2008, n° 27-08 (causes jointes P.005/07 et P.001/08)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Ple, 14 juillet 2008, n° 27-08, causes jointes P.005/07 et P.001/08, ECLI:AD:TSJADAD:2008:306 (Lire sur source officielle)
I. Le contexte factuel et procédural
A. Les faits à l'origine du litige
Le litige trouve sa source matérielle dans un accident du travail survenu le 29 octobre 2002 sur le territoire de la principauté d'Andorre, plus précisément dans le secteur dénommé « La Portella », situé au sein de la station de ski d'Ordino-Arcalís. Ce jour-là, la victime, M. Canals, effectuait des travaux d'aménagement et de terrassement des pistes de ski pour le compte de son employeur, la société désignée sous l'appellation ORG_0. Dans l'exercice de ses fonctions, le travailleur pilotait un engin de chantier lourd, en l'occurrence une machine excavatrice. Au cours de la manœuvre, l'excavatrice a basculé et s'est renversée, piégeant le conducteur sous sa structure. Écrasé par la masse de l'engin mécanique, M. Canals est décédé des suites de cet accident.
Immédiatement après l'accident, dans l'après-midi du 29 octobre 2002, l'autorité judiciaire est intervenue sur les lieux en la personne du juge d'instruction de garde (Batlle de guàrdia), assisté des services de police, pour procéder aux constatations matérielles initiales (acte de visori). Au cours de ces opérations préliminaires, et conformément aux instructions données par le magistrat instructeur avant et au moment de son départ des lieux, la machine excavatrice a été redressée, ses niveaux de fluides hydrauliques et de liquides ont été rétablis, puis l'engin a été restitué et acheminé vers les locaux de l'entreprise propriétaire, sans qu'il fût procédé à ce stade à l'apposition immédiate de scellés judiciaires.
Les parents de la victime, M. Espada et Mme Garzón, estimant que le décès accidentel de leur fils était imputable à des manquements délibérés ou fautifs aux règles encadrant la sécurité sur les chantiers, ont entrepris de porter le litige sur la scène juridictionnelle répressive.
B. Le parcours procédural et les prétentions des parties
Le 5 décembre 2002, M. Espada et Mme Garzón ont déposé une plainte avec constitution de partie plaignante (querella criminal) du chef de délit majeur d'inobservation des mesures de sécurité au travail ayant entraîné la mort (delicte major d'inobservança de les mesures de seguretat en el treball amb resultat de mort) dirigée contre Mme Galan. Cette procédure pénale a donné lieu à l'ouverture d'une information judiciaire sous la référence d'instruction préliminaire n° 746-1/02 (Diligències Prèvies 746-1/02).
L'instruction a été jalonnée de multiples démarches et contestations probatoires :
- Par acte du 6 mars 2003, les parties plaignantes ont sollicité la réalisation d'une expertise complémentaire relative à la machine.
- Par ordonnance (Aute) du 28 avril 2003, le juge d'instruction (Batlle instructor) a rejeté cette demande d'expertise complémentaire.
- Les plaignants ont interjeté appel de cette ordonnance le 9 mai 2003 devant le président du Tribunal de Corts, lequel a déclaré le recours irrecevable par décision du 23 juin 2003.
- Parallèlement, par acte du 27 mai 2003, les consorts Espada et Garzón ont formé une extension de plainte (ampliaciò de querella criminal) tendant à l'exercice de l'action civile, de manière solidaire avec Mme Galan et les compagnies d'assurances concernées ; ils ont en outre sollicité en urgence de nouveaux actes d'instruction, insistant sur une nouvelle mesure d'expertise et requérant la reconstitution de l'accident mortel.
- Par acte du 8 juillet 2003, les plaignants ont formellement récusé l'expert judiciaire désigné par la Batllia, M. Palmer, et ont sollicité la désignation d'un nouvel expert impartial. En effet, il est apparu que cet expert était salarié, en qualité de chef du service après-vente, de l'entreprise chargée de la vente et de la maintenance de la machine excavatrice impliquée dans le drame.
- Par deux ordonnances distinctes en date du 23 septembre 2003, le magistrat instructeur a, d'une part, admis l'extension de la plainte tout en refusant la mesure de reconstitution des faits, et, d'autre part, rejeté la récusation de l'expert Palmer.
- Le 17 octobre 2003, les plaignants ont réitéré une demande de complément d'expertise, à la suite de laquelle M. Palmer a adressé à la juridiction d'instruction, le 9 mars 2004, une note d'éclaircissement de son rapport.
- Le 17 juillet 2004, les consorts Espada et Garzón ont déposé de nouvelles conclusions aux termes desquelles ils soutenaient que la majorité des éléments matériels et des indices afférents à la machine excavatrice avaient irrémédiablement disparu, les plaçant dans une situation d'indéfense procédurale.
- Par ordonnance du 15 septembre 2004, le juge d'instruction a rendu une décision de classement et de clôture de la procédure (arxiu de les Diligències Prèvies 746-1/02).
Exercice des voies de recours contre la décision de classement :
- Les consorts Espada et Garzón ont interjeté appel de cette ordonnance de classement devant le Tribunal de Corts.
- Par ordonnance du 23 mai 2005 (assortie d'une décision rectificative du 28 juin 2005), le Tribunal de Corts a rejeté le recours d'appel et confirmé le classement de l'information judiciaire.
- Le 4 juillet 2005, les plaignants ont formé contre cette ordonnance de confirmation un incident de nullité des actes de procédure (incident de nul·litat d'actuacions).
- Le Tribunal de Corts n'a statué sur cet incident de nullité que le 29 mai 2007, soit près de vingt-deux mois après son introduction.
Le contentieux constitutionnel :
- Saisi d'un recours d'amparo par les plaignants, le Tribunal constitutionnel de la principauté d'Andorre (Tribunal Constitucional) a, par un arrêt rendu le 12 novembre 2007, jugé qu'avait été violé le droit fondamental à un procès d'une durée raisonnable dans le traitement et la résolution de l'incident de nullité des actes. La haute juridiction constitutionnelle a déclaré à cette occasion que les requérants avaient droit à être indemnisés pour les préjudices subis du fait de cette violation.
Les recours en responsabilité devant le Tribunal supérieur de justice : Les consorts Espada et Garzón ont initié deux procédures indemnitaires distinctes devant la formation plénière du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Ple del Tribunal Superior de Justícia), sur le fondement de l'article 10.3 de la loi qualifiée sur la justice (Llei Qualificada de la Justícia) du 3 septembre 1993 :
- Cause n° TSJ P.005/07 (demande formée le 3 septembre 2007) : Action en reconnaissance d'erreur judiciaire (error judicial) et de fonctionnement anormal de l'administration de la justice (anormal funcionament de l'Administració de Justícia). Les requérants dénonçaient les graves carences de l'instruction pénale initiale, notamment :
- les ordres donnés le 29 octobre 2002 par le magistrat instructeur ayant conduit au redressement de l'engin, à la réfection de ses niveaux et à sa restitution sans scellés, dénaturant ainsi irrémédiablement les éléments de preuve matériels ;
- l'absence d'investigations sur les responsables de la conception technique, de la maîtrise d'œuvre et de la sécurité du chantier ;
- le refus tardif de la reconstitution des faits ;
- le choix d'un expert suspect de partialité car lié au fabricant-vendeur de l'engin. Les demandeurs sollicitaient la réparation intégrale du préjudice causé par ces fautes ayant entraîné la clôture injustifiée de l'action publique.
- Cause n° TSJ P.001/08 (demande formée le 11 janvier 2008) : Action engagée à la suite de la décision du Tribunal constitutionnel du 12 novembre 2007, réclamant l'indemnisation de la violation du droit à un procès dans un délai raisonnable. Les demandeurs réclamaient l'octroi d'une somme de 12 400 euros pour chacun des parents (sur la base d'une indemnité forfaitaire de 20 euros par jour de retard indu), ainsi que le paiement de 1 601,38 euros au titre des honoraires d'avocat, outre les dépens et honoraires d'avoué (procurador).
Positions des parties défenderesses et intervenantes :
- Le Ministère fiscal (Ministeri Fiscal) ne s'est pas opposé à la jonction des causes P.005/07 et P.001/08. Sur le fond du délai déraisonnable, il a rappelé que le principe de la responsabilité de l'État était acquis par suite de la décision constitutionnelle, s'
Sentència
Núm. TSJ: P.005/07 TSJ: P.001/08
Sentència núm. 27-08
Ponent M.I. Sra. Marie Conte
PARTS
Sr. Espada
i Sra. Garzón
Advocat: Sra. Guerrero
Ministeri Fiscal, Magfc. Sr. Carranza
M. I. Govern d'Andorra Advocat: Sra. Gutierrez
M. Il·lustres Magistrats, Senyors
Jean Louis Vuillemin (President)
Marie Conte (ponent)
Yves Picod
Joan Manel Abril Campoy
Eulàlia Amat Llari
Albert Andrés Pereira
LLUIS SAURA LLUVIA
Bernard Plagnet
Andorra la Vella, a catorze de juliol de dos mil vuit.
El Ple del M. Iltre. Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada per la representació processal dels Srs. Espada i Garzón per l'acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, en les quals ha estat part el Magfc. Ministeri Fiscal i el M. I. Govern d'Andorra.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: En data 29 d'octubre del 2002 el Sr. Canals es trobava treballant per compte de l'empresa ORG_0 a la zona anomenada La Portella de l'estació d'esquí d'Ordino Arcalís, fent treballs de condicionament de les pistes. Canals pilotava una màquina excavadora, quan aquesta maquina bolcà i atrapà el seu conductor, aixafant-lo i causant-li la mort.
Per escrit de data 5 de desembre del 2002, va ser formulada querella criminal per un presumpte delicte major d'inobservança de les mesures de seguretat en el treball amb resultat de mort interposat per Espada i Garzón contra Galan.
Per escrit de manifestacions del 6 de març del 2003 la part querellant demanà la realització d'una pericial complementària.
Per Aute de data 28 d'abril del 2003 s'acordà no donar lloc a la pericial sol·licitada.
Per escrit de 9 de maig del 2003 la part querellant interposà recurs d'apel·lació davant el President del Tribunal de Corts contra l'Aute del Batlle instructor de data 28 d'abril del 2003. Aquest recurs d'apel·lació no fou admès pel President del Tribunal de Corts per Aute de data 23 de juny del 2003.
Per escrit de 8 de juliol del 2003 la part querellant recusà el perit designat per la Batllia i demanà la pràctica d'una nova pericial practicada per un perit imparcial.
Per escrit de 27 de maig del 2003 la part querellant va demanar una ampliació de querella criminal en relació a l'exercici de l'acció civil, de manera solidària amb la Sra. Galan i les companyies asseguradores. També va demanar urgentment de realitzar noves diligències insistint en la realització d'una nova pericial i afegint la necessitat d'una reconstitució de l'accident laboral mortal.
Per Aute de data 23 de setembre del 2003 s'admeté l'ampliació de querella però es denegà la diligència de reconstitució dels fets.
Per Aute també de data 23 de setembre del 2003 s'acordà no donar lloc a la recusació del perit Palmer.
Per escrit de 17 d'octubre del 2003 la part querellant va sol·licitar un complement pericial.
En data 9 de març del 2004 el Sr. Palmer adreçà a la Batllia un document d'aclariment del peritatge.
La part querellant, per escrit de 17 de juliol del 2004, indica que havien desaparegut irremeiablement la majoria d'elements de prova relatius a la màquina excavadora i estima que se l'havia deixada en una situació d'indefensió.
Per Aute de 15 de setembre del 2004 s'acordà decretar l'arxiu de les Diligències Prèvies 746-1/02.
Espada i Garzón van interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts contra l'Aute de data 15 de setembre del 2004.
Per Aute de data 23 de maig del 2005, aclarit per altre de data 28 de juny següent, s'acordà la desestimació del recurs d'apel·lació citat.
La part querellant va formular incident de nul·litat d'actuacions el 4 de juliol del 2005 contra aquest darrer Aute.
El Tribunal de Corts va resoldre l'incident de nul·litat d'actuacions per Aute de data 29 de maig del 2007.
Per sentència de data 12 de novembre del 2007 el Tribunal Constitucional va decidir "declarar que s'ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable en la resolució de l'incident de nul·litat d'actuacions.
II.-RESULTANT: En data 3 de setembre de 2007, la representació processal d'Espada i Garzón va instar l'acció per al reconeixement d'un funcionament anormal de la justícia i la consegüent declaració de responsabilitat patrimonial de l'Estat; valorant els danys per les sumes de
La part demandant considera que els majors errors judicials foren els quin es cometeren la tarda del 29 d'octubre del 2002 en presència judicial i actuant la Policia, tan davant l'Hble. Batlle de guàrdia com un cop aquest es retirà, seguint les seves ordres. La decisió que intervingué a la tarda del 29 d'octubre 2002 (autorització de redreçar la màquina excavadora, de refer els nivells de líquid i de remetre-la a l'empresa a la qual pertanyia) va provocar a més d'una clara vulneració de l'ordenament jurídic, la desfiguració i la desvirtuació total de les proves que s'havien de constatar. Mai s'ha procedit a recercar ni qui eren els responsables de la concepció, del seguiment tècnic i de la direcció de l'obra, ni els responsables de les condicions de seguretat. Després de quatre mesos d'efectuada la sol·licitud de reconstitució dels fets fou denegada la prova. En quant a la prova pericial, el perit nomenat pel Batlle instructor per examinar la màquina no podia actuar amb la deguda objectivitat, quan era assalariat, a més amb un càrrec de cap del Servei postvenda, d'una empresa venedora i reparadora d'aquesta màquina excavadora.
La part demandant indica que la instrucció del Procediment de Diligències Prèvies, clos definitivament per Aute de data 29 de maig del 2007, ha comportat altres mostres d'errors judicials o de funcionaments anormals que han contribuït definitivament al resultat i a l'injusta situació en la que es troben els Srs. Espada.
III.-RESULTANT: En data 11 de gener del 2008, la representació de Espada i Garzón va presentar altra demanda d'acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'administració de Justícia, valorant els danys a les sumes de,
12.400 euros (20 euros per dia de retard) per cadascun dels demandants.
1.601,38 euros pels honoraris d'advocat més els honoraris de procurador.
Es basen en la sentència del Tribunal Constitucional de data 12 de novembre de 2007 que ha estimat l'empara sol·licitada en relació a la vulneració del dret a un judici de durada raonable respecte a la resolució pel Tribunal de Corts de l'incident de nul·litat d'actuacions.
IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal no s'oposa a l'acumulació de les causes TSJ.P.005/07 i TSJ.P.001/08. Manifesta principalment que l'eventual responsabilitat de l'Estat Andorra a raó de la vulneració del dret a un judici de durada raonable ha estat resolta pel Tribunal Constitucional, quant a la indemnització la deixa a criteri d'aquest Ple.
Des de la perspectiva del dret al procés degut i a no patir indefensió, sosté que el Tribunal Constitucional deixa ben clar que no es pot considerar que s'hagin produït les vulneracions que es denuncien.
V.-RESULTANT: La representació del M. I. Govern d'Andorra sol·licita, en el seu escrit de contesta, que es dicti sentència desestimant la pretensió de la part actora.
Manifesta que, tot i que l'error judicial pugui haver existit, en cap moment ha quedat provat que aquest hagi generat uns danys susceptibles rescabalats mitjançant la responsabilitat administrativa.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: En aplicació de l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia, el Ple d'aquest Tribunal Superior és competent per conèixer de l'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de l'administració de Justícia i per l'eventual avaluació del dany.
En aquest cas concret les dues accions intentades pels Srs. Espada, que convé acumular per raó de connexitat, tendeixen a fixar la responsabilitat de l'Estat per raó d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, i d'un error judicial constatat en el curs d'un mateix procediment penal.
II.-CONSIDERANT: Pel que fa a l'anormal funcionament de l'administració de Justícia, el principi de la responsabilitat patrimonial de l'Estat ha estat resolt pel Tribunal Constitucional qui, en la seva sentència del 12 de novembre del 2007 va declarar que s'ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable en la resolució de l'incident de nul·litat d'actuacions i declarar que "els recurrents tenen dret a ser indemnitzats pels perjudicis soferts"
Sobre la determinació del muntant de la indemnització,
El M. I. Govern fa valer que la demora en emetre l'Aute de referència, que a més a més estableix que no s'ha produït al llarg del procediment cap infracció de normes processals que hagi causat indefensió, no ha comportat uns danys susceptibles d'ésser rescabalats per part de l'Administració.
Certament en aquest cas, el perjudici moral dels recurrents és difícilment avaluable. De tota manera cal tenir en compte, per apreciar l'existència i magnitud d'aquest perjudici, el context particularment excepcional de la causa, que té per origen la mort accidental del fill dels demandants, la càrrega emocional patida per aquells i la necessitat pels pares de començar a fer el dol una vegada acabat el procediment.
La resposta a l'incident de nul·litat d'actuacions interposat contra l'Aute de desestimació del recurs d'apel·lació contra la decisió d'arxiu de les Diligències Prèvies que, segons l'article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, s'hauria hagut de pronunciar dintre els 10 dies, de fet fou dictat més de 22 mesos després la interposició de l'incident.
Compte tingut de la naturalesa de l'assumpte, i de les conseqüències que podia tenir sobre la sortida del procediment la resolució de l'incident de nul·litat,
Espada i Garzón van patir del fet mateix de la durada de la seva espera un perjudici moral cert que ha de ser reparat per l'atorgament a cadascun d'ells d'una suma de 2.000 euros. Convé a més a més, acordar als demandants una indemnització de 1.601,38 euros per despeses d'advocat exposades.
III.-CONSIDERANT: Pel que fa al supòsit d'error judicial només una equivocació evident, indubtable i palmària en la determinació dels fets o en la interpretació i aplicació de la Llei pot donar lloc a que es declari que s'ha produït una errada d'aquesta naturalesa. En efecte l'existència d'aquest procediment no suposa una tercera instància en que es pugui revisar les apreciacions fàctiques i jurídiques que els Tribunals realitzen en l'exercici de les seves competències jurisdiccionals. Només en aquells casos en que l'error sigui patent i incontrovertible de manera que les conclusions a que s'ha arribat siguin il·lògiques o desenraonades queda compromesa la responsabilitat de l'Estat. No es dóna, doncs, un error judicial en els casos en que el Tribunal o el Jutge ha actuat dins dels inevitables marges d'apreciació que són consubstancials amb l'exercici de la funció jurisdiccional.
En aquest cas la part demandant formula, contra las instrucció de la causa, crítiques idèntiques a aquelles que ja va sotmetre en el marc del seu recurs d'apel·lació contra l'Aute d'arxiu, al Tribunal de Corts que acorda, per Aute de 23 de maig de 2005 desestimar aquest recurs.
L'examen del conjunt del procediment d'instrucció, permet constatar que el dia dels fets, el Batlle es va personar sobre el lloc per procedir a efectuar un acte de visori. L'absència de mesures de precintes pot resultar de la seva apreciació de les circumstàncies de l'accident.
des de la presentació de la querella criminal, el Batlle instructor ha practicat les diligències essencials per a la investigació dels fets objecte de querella que, en aquest moment consistia a precintar la màquina i ordenar una pericial sobre l'estat de conservació i funcionament de l'excavadora. Altrament s'ha incorporat als autes un informe del Servei d'inspecció de Treball, a banda de les actuacions del Servei de Policia pel que fa a la constatació de totes les circumstàncies que eren d'apreciar en el moment i lloc dels fets i principalment pel que fa a les condicions de seguretat en que es realitzaven els treballs per part del difunt.
Consta que sempre ha estat donada a la part querellant la possibilitat d'aportar en autes pericials al seu càrrec.
La tria del perit no va ser contestada en un primer temps per la part querellant que no va recusar l'expert, i va posar en dubte la seva objectivitat en el moment de l'entrega del seu peritatge contenint conclusions contra la seva tesi.
La designació pel Batlle instructor en qualitat d'expert d'un assalariat, cap de venda, de l'empresa fabricant de la màquina excavadora i encarregat del seu manteniment és certament discutible. Es pot explicar de totes maneres pel neguit de buscar un tècnic el més qualificat per examinar un aparell que aquell coneixia perfectament.
A l'inici la part querellant no va utilitzar la possibilitat d'aportar en autes, si ho considerava oportú, pericial al seu càrrec.
Per tant, l'examen del procediment d'instrucció de la causa havent conduït a un Aute d'arxiu no posa en evidència cap error o funcionament anormal de la Justícia, tal com s'apunta en l'acció TSJ.P.005/07 i susceptible de comportar la responsabilitat de l'Estat.
Per tant les demandes presentades en el marc d'aquesta acció seran integralment desestimades.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorra, decideix:
Acordar l'acumulació de les causes TSJ.P.005/07 i TSJ.P.001/08.
Estimar parcialment la demanda formulada pels Srs. Espada i Garzón.
Declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia per raó d'una vulneració del Dret a un judici d'una durada raonable.
Acordar a Espada i Garzón una indemnització de,
-2000 euros per cadascun d'entre ells en concepte de reparació del perjudici sofert.
1601,38 euros per les despeses d'advocats exposades.
els honoraris de procurador en relació exclusivament amb la causa TSJ.P.001/08.
2.- Notifiqui's la present resolució a les parts interessades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE