STSJAD ANDORRA, a 27 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 5/2009
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 janvier 2009
Numéro204/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 janvier 2009 (STSJAD 5/2009)
> **Décision commentée :** Juridiction andorrane, — (STSJAD 5/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:5, recours n° 204/08) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Gutierrez, agence de voyages, a assigné la société Salamanca ainsi que MM. Serra et Barba devant le Tribunal de batlles, en réclamation de 227 061,52 euros pour inexécution contractuelle, avec intérêts légaux et dépens. Le litige portait sur un contrat d'hébergement hôtelier en régime de contingent : l'agence réservait des places pour des groupes, l'hôtel bloquait les chambres correspondantes, et les réservations devaient être annulées dans un délai de « release » de trente jours si le groupe ne se constituait pas.
Par jugement du 25 juin 2008, le tribunal de batlles a condamné solidairement la société Salamanca et M. Barba à payer 36 685,67 euros, avec intérêts légaux, sans pronocer de condamnation aux dépens. L'agence a formé appel, contestant le montant de l'indemnisation, l'absence de condamnation de M. Serra et l'absence de condamnation aux dépens. Les défendeurs ont également interjeté appel, contestant l'existence même d'un manquement et la confusion patrimoniale retenue.
La Sala Civil était composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président, magistrat rapporteur) et de Mmes Marie Conte et Eulàlia Amat Llari.
## Question de droit
La Cour devait trancher quatre questions :
1. L'hôtel a-t-il commis un inexécution contractuelle, alors qu'il soutenait que le contrat de contingent, de nature *sui generis*, n'imposait qu'une obligation de moyens et que l'absence d'envoi de *rooming list* ne caractérisait aucun manquement ?
2. Quel est le montant de l'indemnisation due, et la réduction opérée par le premier juge (20 % de la facturation retenue) est-elle justifiée ?
3. Y a-t-il lieu de lever le voile social et d'étendre la condamnation à l'administrateur et associé M. Serra ?
4. Quelle répartition des dépens d'appel doit être opérée ?
## Solution et dispositif
**1. Sur l'inexécution.** La Cour rejette l'argumentation de la défenderesse. Elle relève que la pratique contractuelle s'écarte de la thèse d'une simple obligation de moyens : les réservations étaient effectuées par saison, l'hôtel bloquait les chambres en fonction des demandes, et la réservation ne tombait qu'à l'expiration du délai de *release*. La *rooming list* n'est pas une confirmation de réservation mais une liste nominative pouvant modifier légèrement la réservation ; le terme « release » désigne l'libération d'une réservation déjà effectuée. Faute pour la défenderesse d'établir l'annulation ou la libération des réservations dans le délai de trente jours, l'inexécution des obligations essentielles est tenue pour « claire et prouvée ».
**2. Sur le quantum.** La Cour confirme l'exclusion de certaines factures, faute de justificatifs quant au nombre de personnes hébergées (fo. 70, 74, 84, 86, 94 et 100), la charge de la preuve incombant à l'agence. Elle approuve ensuite la réduction à 20 % du montant retenu (198 428,37 euros) en considérant, d'une part, que l'hôtel de la Costa Brava opérait dans une zone à forte affluence touristique avec un taux de réservation proche de 100 % en haute saison, d'autre part que les coûts d'une chambre vacante ne sont pas équivalents à ceux d'une chambre occupée, et enfin que l'agence, informée des défaillances dès février 2002, aurait dû notifier de manière certaine l'inexécution et la libération des chambres pour les réaffecter.
**3. Sur la levée du voile social.** La Cour retient que
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 5/2009
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 janvier 2009 (STSJAD 5/2009)
La société Gutierrez, agence de voyages, a assigné la société Salamanca ainsi que MM. Serra et Barba devant le Tribunal de batlles, en réclamation de 227 061,52 euros pour inexécution contractuelle, avec intérêts légaux et dépens. Le litige portait sur un contrat d'hébergement hôtelier en régime de contingent : l'agence réservait des places pour des groupes, l'hôtel bloquait les chambres correspondantes, et les réservations devaient être annulées dans un délai de « release » de trente jours si le groupe ne se constituait pas.
Par jugement du 25 juin 2008, le tribunal de batlles a condamné solidairement la société Salamanca et M. Barba à payer 36 685,67 euros, avec intérêts légaux, sans pronocer de condamnation aux dépens. L'agence a formé appel, contestant le montant de l'indemnisation, l'absence de condamnation de M. Serra et l'absence de condamnation aux dépens. Les défendeurs ont également interjeté appel, contestant l'existence même d'un manquement et la confusion patrimoniale retenue.
La Sala Civil était composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président, magistrat rapporteur) et de Mmes Marie Conte et Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
La Cour devait trancher quatre questions :
L'hôtel a-t-il commis un inexécution contractuelle, alors qu'il soutenait que le contrat de contingent, de nature sui generis, n'imposait qu'une obligation de moyens et que l'absence d'envoi de rooming list ne caractérisait aucun manquement ?
Quel est le montant de l'indemnisation due, et la réduction opérée par le premier juge (20 % de la facturation retenue) est-elle justifiée ?
Y a-t-il lieu de lever le voile social et d'étendre la condamnation à l'administrateur et associé M. Serra ?
Quelle répartition des dépens d'appel doit être opérée ?
Solution et dispositif
1. Sur l'inexécution. La Cour rejette l'argumentation de la défenderesse. Elle relève que la pratique contractuelle s'écarte de la thèse d'une simple obligation de moyens : les réservations étaient effectuées par saison, l'hôtel bloquait les chambres en fonction des demandes, et la réservation ne tombait qu'à l'expiration du délai de release. La rooming list n'est pas une confirmation de réservation mais une liste nominative pouvant modifier légèrement la réservation ; le terme « release » désigne l'libération d'une réservation déjà effectuée. Faute pour la défenderesse d'établir l'annulation ou la libération des réservations dans le délai de trente jours, l'inexécution des obligations essentielles est tenue pour « claire et prouvée ».
2. Sur le quantum. La Cour confirme l'exclusion de certaines factures, faute de justificatifs quant au nombre de personnes hébergées (fo. 70, 74, 84, 86, 94 et 100), la charge de la preuve incombant à l'agence. Elle approuve ensuite la réduction à 20 % du montant retenu (198 428,37 euros) en considérant, d'une part, que l'hôtel de la Costa Brava opérait dans une zone à forte affluence touristique avec un taux de réservation proche de 100 % en haute saison, d'autre part que les coûts d'une chambre vacante ne sont pas équivalents à ceux d'une chambre occupée, et enfin que l'agence, informée des défaillances dès février 2002, aurait dû notifier de manière certaine l'inexécution et la libération des chambres pour les réaffecter.
3. Sur la levée du voile social. La Cour retient que
Sentència
TSJC-204/08
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, actuant en substitució, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sra. Marie Conte, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Gutierrez va formular demanda, de data 27-09-2004, envers la mercantil Salamanca i els Srs. Serra i Barba, en virtut de la qual sol·licitava la condemna dels defenents a l'abonament de la quantitat de 227.061,52 euros, amb més els interessos legals i costes processals.
En data 18-10-2004, la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va sol·licitar la desestimació de la mateixa, amb imposició a la part agent de les costes processals.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 25-06-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que ha d'estimar parcialment la demanda formulada per la societat Gutierrez contra el Sr. Barba i la societat Salamanca i ha de desestimar la demanda formulada per la primera contra el Sr. Serra, condemnant-se solidàriament la societat Salamanca i el Sr. Barba a satisfer a la demandant la suma de 36.685,67.- EUR, més els interessos legals que la mateixa devengui a comptar de la data de fermesa de la present resolució i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 204/08 — Décision commentée
III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència i, en data 29-09-2008, ha articulat escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació parcial de la resolució d'instància. Així mateix, la representació processal de la part defenent, en data 30-09-2008, ha presentat escrit de conclusions, pel qual sol·licita també la revocació de la resolució dictada a la instància. I consta també a les actuacions que, en dates 20 i 21 d'octubre de 2008, les representacions processals de la part agent i defenent, respectivament, van presentar escrits de contesta a les conclusions, segons els quals demanaven que es procedís a la desestimació dels recursos interposats de contrari.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs de la part agent es centra en impugnar la sentència d'instància pel que es refereix als quantums indemnitzatoris, a l'absolució del Sr. Serra i a la no imposició de les costes processals. Així, entén, en primer terme, que les 6 factures no poden ésser desestimades, perquè la defenent no va qüestionar el nombre dels packs i perquè es tractava sempre "d'autocaristes", de manera que, si no s'indicava el contrari, sempre eren 50 persones. En segon terme, manifesta que es reclama el 100% de les factures perquè aquest fou realment el perjudici patit i d'aquí que el personal a contractar es fes en funció de les reserves previstes, a la vegada que va haver de mantenir les reserves fins el darrer moment, sense que pogués llogar les habitacions, va contractar personal en funció de les reserves i perquè les argumentacions del jutjador no es poden acceptar.
Tanmateix, la part defenent fonamenta el seu recurs contra la sentència en que, al seu criteri, no existeix incompliment contractual, atesa la natura sui generis del contracte que vinculava a les parts. Afegeix que, d'acord amb el contracte d'allotjament en règim de contingent, l'agència no té cap obligació de resultat i no ha de demostrar una anul·lació per part seva, sinó que solament incidiria en responsabilitat si s'hagués fet arribar un rooming list i no hagués procedit a ocupar les habitacions. I, en segon lloc, impugna la sentència d'instància pel que fa a la declarada confusió patrimonial entre els interessos personals dels socis i la mercantil defenent, tota vegada que manifesta que no s'ha demostrat la confusió patrimonial.
II.- El primer dels extrems que cal analitzar és si realment existeix o no incompliment contractual, tota vegada que la defenent recurrent manifesta que l'especial natura de la relació que vinculava a les parts impedeix que l'agència assolís obligacions de resultat i com que no es van enviar les rooming list no s'ha de respondre de cap incompliment, al no existir aquest.
Al respecte, convé posar de manifest que la mecànica relativa a l'execució del contracte perfeccionat entre les parts dista d'acostar-se al que assenyala la part defenent. Així, pel que es refereix a les obligacions que les parts havien anat establint entre elles i que resulten de la diferent documentació aportada a les actuacions, fonamentalment, amb la demanda d'embargament preventiu, s'extreu que enviats els preus que es facturarien per la temporada vinent, la mercantil andorrana efectuava per temporades concretes unes reserves de places i l'Hotel bloquejava les habitacions en funció de les peticions efectuades. Pel cas que el grup no es constituís o no interessés a l'agència les reserves ja realitzades, les mateixes s'anul·laven amb una determinada antelació (i a aquest fet respon el terme "release 30 d." Que constava en la documentació). Tanmateix es desprèn de les actuacions que la "rooming list" no constitueix, com pretén la part defenent, una confirmació de la reserva, sinó una llista detallada de les persones que constitueixen un grup (cfr. Foli 283, testifical de la Sra. ENTITY_8), que pot alterar mínimament la reserva i, precisament per això el terme "release" com la seva etimologia indica no significa una confirmació d'una reserva, sinó l'alliberament d'una ja efectuada.
Per tant, s'ha de compartir el criteri del jutjador d'instància, segons el qual no havent acreditat la mercantil defenent que s'hagués procedit a anul·lar les reserves ja efectuades o bloquejades en el termini de "release" que s'indicava (30 dies), la reserva es mantenia i, per tant, no enviant els grups de persones en les dates i en els hotels de la part agent, l'incompliment de la mercantil defenent de les seves obligacions essencials derivades del contracte esdevenia clar i provat.
III.- Quant a les partides a facturar que exclou el jutjador d'instància, aquesta Sala també ha de convenir amb aquest que les mateixes no poden integrar-se com a base del càlcul de la reclamació. Així, no es pot acceptar l'argument de la recurrent que quan no s'indica res els paxs són de 50 persones, tota vegada que dels faxs que es troben a les actuacions, en ells s'indiquen el nombre de persones. Aleshores, aquelles factures de l'agent que no tenen suport documental quant al nombre de les persones que van ocupar els hotels de l'agent, i atès que esdevé càrrega probatòria seva, han de ser descomptades. I així ressurt dels folis 70, 74, 84, 86, 94 i 100 en relació a la factura dels diferents períodes que es conté al foli 52.
Quant al quantum indemnitzatori, el jutjador d'instància l'ha fixat en un 20% de la suma global de les factures (198.428,37 EUR). La agent i ara també recurrent impugna la sentència perquè entén que s'hauria de donar lloc al 100% de la indemnització, tota vegada que va haver de mantenir la disponibilitat de les reserves fins el darrer moment, sense que pogués llogar les habitacions, va contractar personal en funció de les reserves i perquè les argumentacions del jutjador no es poden acceptar.
Al respecte, aquesta Sala ha d'indicar el que segueix. En primer terme, els raonament del jutjador d'instància han de ser plenament subscrits per aquest òrgan judicial ad quem. I és així perquè els hotels es troben a la Costa Brava, que esdevé un paratge d'important afluència turística i on les reserves hoteleres a la temporada alta es troben al voltant del 100%. A més, també s'ha de convenir amb el jutjador que les despeses de mantenir una habitació desocupada a una ocupada són diferents. I, en segon terme, per quant iniciats els incompliments el mes de febrer del 2002, una actitud diligent de l'empresa hotelera consisteix en comunicar, de manera fefaent, l'incompliment i l'alliberament derivat d'aquell per a procedir a l'ocupació de les habitacions bloquejades en altres períodes, de forma que esdevé difícil mantenir que totes les reserves bloquejades, malgrat els reiterats incompliments, van comportar el bloqueig de totes les habitacions desocupades al llarg del 2002. I, en aquest darrer sentit, encara que és important tenir en compte que el personal es contracta en funció de les possibles reserves, aquest incompliment, iniciat al febrer, hauria d'haver estat valorat al respecte, a la vegada que també posa de relleu la Sra. Briones, Sotsdirectora de la mercantil agent (foli 284), que la minva de l'ocupació dels hotels depenia dels períodes d'ocupació.
Per consegüent, i en consonància amb els anteriors raonaments, tampoc ha de ser acollit el motiu del recurs adreçat a elevar el percentatge del 20% de la facturació abans referida, sinó que aquest, en funció de les circumstàncies descrites, es revela com a adequat per a pal·liar les conseqüències de l'incompliment.
IV.- També impugnen la sentència ambdós recurrents, pel que fa a l'aixecament del vel societari que ha portat a terme la resolució d'instància. Segons la part agent, s'escau la condemna també de l'altre defenent, el Sr. Serra, mentre que la part defenen sol·licita l'absolució del Sr. Barba, tota vegada que no s'ha provat la confusió patrimonial.
Si s'examina la prova que es troba a les actuacions, es pot concloure, en primer terme, que la mercantil defenent no disposa pràcticament de patrimoni propi, no ha aportat la documentació comptable sol·licitada per la Batllia (foli 296) i ha continuat amb l'exercici de la seva activitat mercantil encara que els seus béns han estat embargats preventivament. I, en segon terme, que existeix una confusió patrimonial entre els comptes corrents i l'activitat del Sr. Barba i la de la mercantil defenent, com així resulta de la prova documental practicada i, en especial, de la practicada per a millor proveir respecte dels comptes bancaris del Sr. Barba.
Consegüentment, i tota vegada que la mercantil defenent no gaudeix pràcticament de patrimoni propi i, malgrat tenir el seu totalment embargat, segueix desenvolupant la seva activitat mercantil, esdevé acreditada la identitat entre el substracte personal i patrimonial de la mercantil i dels seu socis. En aquest ordre d'idees, la personalitat jurídica s'empra com una pantalla que permet gaudir d'avantatges front a l'actuació personal del comerç; essencialment, pel que fa a la limitació de responsabilitat i a l'existència d'una persona diferent que esdevé titular dels drets i obligacions. Acreditada que aquesta persona jurídica s'empra com a forma per a aconseguir les finalitats abans dites, de manera que s'abusa de la ficció de la personalitat en ares a la consecució d'altres finalitats no cercades amb la constitució d'una persona jurídico-privada, procedeix aixecar el vel societari i fer respondre als seus socis de les obligacions assumides a l'empara de la ficció de la persona. I és quant a aquest extrem que el recurs de la part agent ha de ser acollit i estendre la condemna també a l'altre soci i administrador Sr. Serra, atès que, si bé, no consta a les actuacions la informació dels seus comptes bancaris, ha esdevingut provada la mera aparença de la personalitat i, per tant, s'escau d'acord amb l'expedient de l'aixecament del vel, procedir a fer responsables a aquells que conformen el seu entramat personal i patrimonial, essent aquests el Sr. Barba i l'administrador i soci, Sr. Serra. Afegir no solament que aquest darrer esdevé l'administrador de la mercantil, de manera que li és imputable directament la inadequada gestió de la societat, consistent en no portar una comptabilitat ordenada ni un patrimoni ajustat a les exigències d'una societat capitalista, sinó que a més, aixecat el vel, essent soci i administrador ha de respondre dels deutes assumits sota l'aparença social constituïda.
V.- I en darrer terme, pel que fa a les costes processals, la part agent i recurrent la fonamenta en la mala fe de la defenent i en un supòsit d'estimació substancial. Al respecte, procedeix indicar que, a diferència del criteri de la recurrent, a aquesta Sala li resta provat l'incompliment, però no la mala fe de la part defenent, consistent, segons indica l'agent, en incomplir deliberadament i derivar els clients dels grups ja concertats a altres hotels de la zona. Aquest fet no es pot entendre acreditat, a criteri d'aquesta Sala, segons allò que s'extreu dels mitjans probatoris. I tampoc pot reeixir l'argument de l'estimació substancial, tota vegada que aquesta Sala ha confirmat la resolució d'instància que fixa en un 20% la indemnització per l'incompliment constatat, molt lluny del 100% reclamat i que no pot, des d'aquesta òptica, constituir una hipòtesi d'acolliment substancial.
VI.- L'èxit del recurs de la part agent, encara que parcial, justifica la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Per el contrari, la desestimació del recurs de la part defenent la fan creditora a la imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de Gutierrez i DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Salamanca, Barba i Serra contra la sentència, de data 25-06-2008, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria exclusivament en el fet d'incloure la condemna solidària del Sr. Serra amb els altres defenents al pagament de la suma de 36.685,67 EUR, amb més els interessos establerts, mantenint la resta de pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada en relació al recurs de la part agent. Quant al de la part defenent, la seva desestimació justifica la imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.