STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 29/2009
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 janvier 2009
Numéro1/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# STSJAD, Sala Administrativa, 29 janvier 2009 (ROJ STSJAD 29/2009)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 29 janvier 2009, ROJ STSJAD 29/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:29 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préalable : la référence canonique fournie dans la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral de la décision. Le résumé généré automatiquement (« Résum I.A. ») présent dans la base n'émane pas du tribunal ; il n'est pas utilisé comme source dans le présent commentaire.*
## Faits et procédure
Un permis de construire, ou plus exactement une décision relative à l'extension d'un habitat individuel, est au cœur du litige. Les époux Talavera et Galan ont procédé à l'agrandissement de leur habitation, située sur la parcelle n° 15 de la urbanització « Els Biadés » d'Aixirivall, commune de Sant Julià de Lòria.
Par résolution du 20 mai 2005, la Comissió Tècnica d'Urbanisme a partiellement fait droit à un recours d'alçada formé contre une décision communale (n° 1853/2005). Elle a enjoint à la commune d'exercer ses compétences d'inspection et de sanction, par l'instruction d'un dossier ad hoc, à l'égard des travaux litigieux.
M.
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 29/2009**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11518579"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Contencioso"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11518579"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><i??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? " class="h2">Sentència</span> <br> <p id="mag-jurisprudencia"> <span class="negrita">Magistrats</span> </p> <p id="jur-magistrados">Albert Andrés Pereira<br>Bernard Plagnet<br>Lluís Saura Lluivia<br> </p> <div id="cuerpo-encabezamiento" class="loaded"> <p id="encab-1">Núm. de Protocol: AD-0092-2/05 TSA: 46/07</p> <p id="encab-2">S E N T È N C I A NÚM. 01-2009</p> <p id="encab-3">PARTS:</p> <p id="encab-4">Apel·lant: Andrade</p> <p id="encab-5">Representant: Izquierdo</p> <p id="encab-6">Advocat: Coll</p> <p id="encab-7">Apel·??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 29/2009"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 29/2009**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 29/2009
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 29 janvier 2009 (n° 1/09), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0092-2/05 »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 29/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 janvier 2009 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0092-2/05 TSA: 46/07
S E N T È N C I A NÚM. 01-2009
PARTS:
Apel·lant: Andrade
Representant: Izquierdo
Advocat: Coll
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Amorós
Advocat : Arnau
Apel·lada: HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ
Representant: Salamanca
Advocat : Ferreras
Apel·lada: Talavera i Galan
Representant: Manzanares
Advocat : Canals
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2009
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 1/09 — Décision commentée
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0092-2/05
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 21 de setembre de 2007 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Andrade contra el M.I. M.I. GOVERN i l'HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ, en què demanava l'anul·lació de la resolució adoptada per la Comissió Tècnica d'Urbanisme en sessió de data 20 de maig de 2005, la qual va estimar parcialment el recurs d'alçada interposat contra la resolució del Comú de Sant Julià de Lòria núm. 1853/2005, i va requerir l'esmentada Administració comunal a fi de què exercís la competència d'inspecció i la potestat sancionadora que li correspon, mitjançant la instrucció del pertinent expedient, en relació amb les obres d'ampliació de l'habitatge dels Srs. Talavera i Galan, a la parcel·la núm. 15 de la urbanització "Els Biadés" d'Aixirivall.
2n.- La representació dels agents va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta en tres motius diferents. En primer lloc considera que la pràctica d'una diligència probatòria per a millor proveir, que consisteix en un complement de l'informe pericial emès en les actuacions, vulnera el principi d'igualtat entre les parts, així com el principi dispositiu. En segon lloc, denuncia que l'obra realitzada pels Srs. Talavera i Galan no respecta la necessària separació d'un camí comunal contigu a la parcel·la. En darrer terme, afirma que s'ha modificat il·legalment el terreny. Per acreditar aquests extrems, demana que es practiqui en aquesta instància un complement de l'informe pericial.
3r.- Tant la representació del M.I. GOVERN com la del HBLE. COMÚ DE SANT JULIÀ, i així mateix la dels Srs. Talavera i Galan, van sol·licitar la desestimació del recurs de l'agent, en considerar que la sentència apel·lada havia valorat degudament les proves practicades i havia fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el primer dels motius d'impugnació que articula la part apel·lant versa sobre la procedència de la pràctica d'una prova pericial complementària, que va ser acordada per l'Hble. Sr. Batlle ponent mitjançant Providència de 26 de gener de 2007. Sobre aquest particular, convé recordar que en el procés administratiu, en funció dels interessos públics que es ventilen en el mateix, les facultats del Tribunal sobre la pràctica de proves són més extenses que en el procés civil, com resulta de l'article 49 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, segons el qual "el Batlle ponent o el Tribunal de Batlles podrà decidir d'ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per resoldre justament".
En aquest cas, són aplicables les consideracions que ja va fer aquest Tribunal sobre una qüestió d'idèntica naturalesa en la sentència núm. 2004- 24, de 30 de juny de 2004, on es va dir que "les proves practicades pel Tribunal de Batlles, tot i que no havien estat proposades per les parts, van ser decidides en el marc d'allò que permet l'article 49 de la Llei jurisdiccional, que autoritza el Batlle instructor decidir d'ofici la pràctica de qualsevol prova que estimi pertinent per a resoldre justament, sense que en la forma en què s'han practicat les proves esmentades s'observi el trencament de cap garantia jurisdiccional ni del principi d'igualtat, ja què els representants de les parts van poder fer les manifestacions oportunes sobre el seu contingut".
En el supòsit que ara s'examina, l'informe realitzat per a millor proveir no constitueix un nou medi de prova, sinó una mera ampliació del dictamen practicat inicialment, davant l'existència d'una controvèrsia sobre la bondat dels seus càlculs, com es diu en la Providència del Batlle ponent que va acordar la pràctica del mateix. A més, les parts van poder formular conclusions complementàries sobre aquest informe addicional, de manera que s'ha de descartar l'existència de qualsevol tipus d'indefensió. Per tot això, procedeix desestimar el primer dels motius d'impugnació que articula la part agent.
Tercer.- Pel que fa a la separació respecte del camí comunal de l'ampliació de l'habitatge realitzat per part dels Srs. Talavera i Galan, la sentència apel·lada ha considerat que no ha quedat provada cap infracció, de manera que no pot prosperar aquesta al·legació. De fet, els informes tècnics existents en les actuacions, i concretament el que va emetre el Departament d'urbanisme del Comú de Sant Julià de Lòria en data 22 de novembre de 2004 (foli 351), conclou que "la part de la construcció confrontant amb el camí comunal respecta les distàncies amb aquest, estant com a mínim en el límit d'edificació". És cert que l'informe tècnic que es va acompanyar a la demanda afirma el contrari, però no es pot oblidar que aquest informe té el valor d'un simple document de part i no el d'una prova pericial practicada en les actuacions amb les degudes garanties d'imparcialitat i contradicció, de manera que no resulta suficient per desvirtuar les conclusions a que van arribar els serveis comunals. En qualsevol cas, les irregularitats no resultarien imputables al projecte d'obres, sinó a un excés en la seva execució, tal com sosté la representació del Comú, de manera que els interessos de l'agent ja queden garantits per la decisió de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que va disposar la iniciació d'un expedient sancionador per part de l'Administració comunal.
Quart.- A igual conclusió s'ha d'arribar quant a la modificació del terreny que denuncia l'agent. No es pot oblidar que aquesta és una de les circumstàncies que van dur a la Comissió Tècnica d'Urbanisme a acordar, en la resolució impugnada, que s'iniciés un expedient sancionador per al restabliment de la legalitat urbanística. En conseqüència, les pretensions de l'agent sobre aquesta qüestió ja s'han vist satisfetes en aquella resolució, de manera que no es pot apreciar cap motiu que pugui donar lloc a la revocació de la sentència apel·lada i, correlativament, de l'acord impugnat de la Comissió Tècnica d'Urbanisme.
Cinquè.- En darrer terme, s'ha de rebutjar la petició del recurrent de què es procedeixi a la pràctica d'una nova prova pericial en aquesta instància, ja que no es dóna cap de les circumstàncies que recull l'article 64 de la Llei jurisdiccional.
Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent i confirmar en els seus termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Andrade contra la sentència dictada el 21 de setembre de 2007 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.