STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 30/2009
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 janvier 2009
Numéro2/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Administrativa, 29 janvier 2009 (ROJ : STSJAD 30/2009 ; ECLI:AD:TSJADAD:2009:30)
> Décision commentée : STSJAD, Administrativa, 29 janvier 2009, recours n° 2/09 (ROJ : STSJAD 30/2009 ; ECLI:AD:TSJADAD:2009:30) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées de la plateforme (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir de l'en-tête de la décision.*
## Faits et procédure
Le 15 mars 2002, M. Ferreras a été immatriculé auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en qualité d'assuré volontaire. Par décision du 2 juin 2003, confirmée par la Commission contentieuse de la CASS le 26 juin 2003, la CASS a annulé les fiches d'immatriculation, de modification et d'affiliation, et réclamé à l'intéressé la somme de 9 338,68 euros.
Saisi par M. Ferreras, le Tribunal de Batlles a déclaré, par jugement du 10 septembre 2004, la nullité de plein droit de la résolution du 26 juin 2003 et, avec elle, de la décision du 2 juin 2003. La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice a confirmé ce jugement le 11 novembre 2005.
Le 27 février 2008, la CASS a saisi le Batlle d'un recours tendant à la déclaration de nullité ou à l'annulation de l'acte du 15 mars 2002. Elle fondait sa demande sur l'article 23 de la loi sur la juridiction administrative et fiscale (LJAF). Par jugement du 17 juin 2008, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande. La CASS a interjeté appel le 2 septembre 2008.
Selon la CASS, l'immatriculation était nulle ou, subsidiairement, annulable, car la qualité d'assuré volontaire était incompatible avec celle de résident passif, laquelle suppose la souscription d'une couverture privée en matière de maladie, d'invalidité et de vieillesse. Elle invoquait en outre la mauvaise foi de l'intéressé. M. Ferreras soutenait que l'action ne pouvait prospérer que contre un acte nul de plein droit, et que l'article 11 du Règlement financier de la CASS n'opérait aucune distinction selon le type de résidence.
## Question de droit
La décision pose deux questions successives.
**La première est de recevabilité.** Il s'agit de savoir si la CASS peut, sur le fondement de l'article 23 LJAF, saisir le juge administratif pour faire constater la nullité de
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 30/2009
Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées de la plateforme (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir de l'en-tête de la décision.
Faits et procédure
Le 15 mars 2002, M. Ferreras a été immatriculé auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en qualité d'assuré volontaire. Par décision du 2 juin 2003, confirmée par la Commission contentieuse de la CASS le 26 juin 2003, la CASS a annulé les fiches d'immatriculation, de modification et d'affiliation, et réclamé à l'intéressé la somme de 9 338,68 euros.
Saisi par M. Ferreras, le Tribunal de Batlles a déclaré, par jugement du 10 septembre 2004, la nullité de plein droit de la résolution du 26 juin 2003 et, avec elle, de la décision du 2 juin 2003. La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice a confirmé ce jugement le 11 novembre 2005.
Le 27 février 2008, la CASS a saisi le Batlle d'un recours tendant à la déclaration de nullité ou à l'annulation de l'acte du 15 mars 2002. Elle fondait sa demande sur l'article 23 de la loi sur la juridiction administrative et fiscale (LJAF). Par jugement du 17 juin 2008, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande. La CASS a interjeté appel le 2 septembre 2008.
Selon la CASS, l'immatriculation était nulle ou, subsidiairement, annulable, car la qualité d'assuré volontaire était incompatible avec celle de résident passif, laquelle suppose la souscription d'une couverture privée en matière de maladie, d'invalidité et de vieillesse. Elle invoquait en outre la mauvaise foi de l'intéressé. M. Ferreras soutenait que l'action ne pouvait prospérer que contre un acte nul de plein droit, et que l'article 11 du Règlement financier de la CASS n'opérait aucune distinction selon le type de résidence.
Question de droit
La décision pose deux questions successives.
La première est de recevabilité. Il s'agit de savoir si la CASS peut, sur le fondement de l'article 23 LJAF, saisir le juge administratif pour faire constater la nullité de
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0011-1/08. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 30/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 janvier 2009 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0011-1/08 TSA: 53/08
S E N T È N C I A NÚM. 02-2009
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Almansa
Advocat: Agullo
Apel·lada: Ferreras
Representant: Bermudez
Advocat : Badía
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0011-1/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 2/09 — Décision commentée
1.- La CASS va interposar recurs contra l'acte administratiu del 15 de març del 2002, pel qual el Sr. Ferreras quedava inscrit com a assegurat voluntari de la parapublica.
2.- En la sentència de 17 de juny del 2008, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la CASS.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 2 de setembre del 2008, la CASS manifesta principalment que:
-l'article 48 b) del Codi de l'administració no exclou que sigui al·legable la « impossibilitat » no física, sinó jurídica,
-la matriculació del Sr. Ferreras com assegurat voluntari a la CASS és nul (o anul·lable), per quant no és compatible la condició d'assegurat voluntari amb la de resident passiu: les persones que volen obtenir o mantenir vigent una autorització de residència passiva han de tenir contractada per a Andorra, una cobertura d'assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa, amb obligació de justificar aquesta contractació.
-el Sr. Ferreras ha actuat amb manifesta mala fe, ja que era conscient que la situació d'assegurat a la CASS i la de resident passiu, eren incompatibles.
En el seu escrit de conclusions de data 20 d'octubre de 2008, la CASS precisa:
-que el procediment de revisió en seu jurisdiccional dels actes administratius es pot emprar tant per als actes nuls com pels anul·lables;
-que la conducta del Sr. Ferreras estava clarament destinada a induir a l'error a la CASS i provocar que emetés un acte contrari a dret.
-que demana la declaració de nul·litat o subsidiàriament l'anul·lació de l'acte consistent en l'afiliació i matriculació del Sr. Ferreras i declarar que tant les prestacions de reembossament percebudes com les cotitzacions efectuades estan viciades de nul·litat i condemnar al Sr. Ferreras a retornar a la CASS la diferencia entre aquelles i aquestes corresponents als darrers tres anys a comptar de la seva reclamació, el 22 de desembre del 2006, o subsidiàriament, a comptar de la data de presentació de la demanda jurisdiccional.
4.- En la seva contesta de data 26 de setembre del 2008, el Sr. Ferreras manifesta principalment que:
-l'accio que exercita la CASS únicament pot prosperar en el cas que s'adreci contra un acte nul de ple dret, però no contra un acte anul·lable (article 23 de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal)
-l'article 11 del Reglament Financer de la CASS no estableix cap impediment per raó del tipus de residència
-el Sr. Ferreras tenia consolidat el seu « status » de resident d'acord amb la normativa vigent en el moment en que va sol·licitar el primer permís de residència i ha renovat regularment el seu permís des de llavors; una norma dictada amb posterioritat no podria afectar negativament la seva situació.
El Sr. Ferreras ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 15 d'octubre de 2008.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El desenvolupament dels fets i del procediment en aquest cas és el següent:
Per acte de data 15 de març de 2002, el Sr. Ferreras es va matricular a la CASS en qualitat d'assegurat voluntari (veure foli 32 de l'expedient SS- 0032-2/2003).
Per decisió de data 2 de juny del 2003, confirmat per la Comissió Contenciosa de la CASS en data 26 de juny del 2003, la CASS ha anul·lat les fitxes de matriculació, de modificació i d'alta com assegurat voluntari i conseqüentment ha reclamat la suma de 9338,68 EUR al Sr. Ferreras (veure foli 13 al 16 de l'expedient SS-0032-2/2003).
Desprès del recurs presentat per l'interessat, el Tribunal de Batlles ha declarat la nul·litat de ple dret de la resolució de la CASS de 26 de juny del 2003 i amb ella la decisió del 2 de juny anterior, per una sentencia de data 10 de setembre del 2004. Aquesta sentencia ha estat confirmada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior per una sentencia de data 11 de novembre de 2005.
Desprès, la CASS ha presentat un recurs davant el Batlle, en data 27 de febrer de 2008, pel qual demanava la declaració de nul·litat o l'anul·lació de l'acte administratiu del 15 de març de 2002, en que el Sr. Ferreras va matricular-se a la CASS en qualitat d'assegurat voluntari. La CASS basa la seva demanda en l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Tercer.- Com ha remarcat la sentencia d'aquesta Sala d'11 de novembre del 2005, mencionada més amunt, es tracta d'un acte declaratiu de drets i « la revocació de l'afiliació de l'agent com a assegurat voluntari exigia recórrer al procediment previst a l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Cal per tant valorar si en aquest cas, es compleixen les condicions que el text requereix.
L'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal disposa que:
« Poden demanar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal....
L'administració publica per a obtenir la declaració de nul·litat de ple dret d'un acte administratiu, d'acord amb el Codi de l'Administració »
Aquesta Sala ja ha precisat les condicions d'aplicació d'aquest article en la sentència núm.. 96-04 del 19 de gener de 1996 (Recull, pàgina 377):
« Transcorregut aquest termini sense haver exercit la potestat de revisió d'ofici, l'Administració ha de procedir a impugnar l'acte que esdevé invàlid davant la jurisdicció administrativa, fent us de les facultats que li atribueix l'article 23 de la seva llei reguladora, per tal de que sigui aquesta darrera la que, previ el corresponent procés contradictori, examini la concurrència del vici denunciat i declari la invalidesa de l'acte »
Amb la finalitat d'evitar l'aplicació d'actes il·legals si es presenta el cas, aquesta Sala ha fet una interpretació àmplia de l'article 23, ja mencionat i s'admet que es pot aplicar igualment no solament en el cas de nul·litat de ple dret sinó també en el cas d'anul·labilitat.
Per consegüent la demanda presentada per la CASS no és admissible.
Quart.- Cal per tant examinar el cas sobre el fons.
El litigi versa sobre si un resident passiu pot obtenir l'estatus d'assegurat voluntari.
Les condicions per les quals una persona te la facultat d'assegurar-se voluntàriament les fixa l'article 11 del Reglament financer de la CASS. Aquest text disposa: « Tindran la facultat d'assegurar-se voluntàriament, a condició que resideixin d'una manera permanent en el territori andorrà, les persones següents....les persones que no exerceixen cap activitat (assegurats voluntaris) ».
Cal aplicar aquest text literalment, en efecte es tracta de determinar les condicions d'aplicació de l'assegurança voluntària, cal aplicar els texts que tracten específicament aquesta qüestió i no els que es refereixen a altres matèries.
Podem remarcar que el text de l'article 11 ne fa cap distinció en funció de la naturalesa de la residència, tenint en compte d'una manera general les persones que resideixen de manera permanent en el territori andorrà. No es discuteix que l'interessat resideix a Andorra i compleix per tant les condicions previstes a l'article 11, ja mencionat essent l'únic text aplicable en la matèria.
Per tant, el recurs presentat per la CASS s'ha de rebutjar.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que l'acte administratiu del 15 de març de 2002 és ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.