STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 37/2009
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 janvier 2009
Numéro9/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 37/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 29 janvier 2009)
> Décision commentée : STSJAD 37/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:37, recours n° 9/09 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Trois personnes sollicitent, le 19 octobre 2007, l'autorisation de constituer une société à responsabilité limitée de droit andorran dont l'objet social porte sur la création, la production, la commercialisation et le conseil en matière de programmes informatiques, ainsi que sur la recherche et le développement en informatique. Le Gouvernement ne répond pas à la demande, qui est donc réputée rejetée par silence administratif. Le recours administratif formé contre cette décision implicite connaît le même sort.
Saisi par les demandeurs, le Tribunal de Batlles, Section administrative, annule par jugement n° 2008-0106 du 7 juillet 2008 la décision de refus tacite. Il estime que le motif invoqué, à savoir les antécédents policiers de l'un des associés pour escroquerie en France, n'est pas conforme à la légalité. Ce motif avait été exposé pour la première fois dans la réponse du Gouvernement à la demande.
Le Gouvernement interjette appel. Il soutient que la mise en cause de l'un des associés pour des faits d'escroquerie commis à l'étranger porte atteinte à l'ordre public et aux intérêts généraux qu'il doit protéger, de sorte que le refus tacite serait conforme au droit. La partie intimée conclut à la confirmation du jugement et demande la condamnation du Gouvernement aux dépens d'appel.
Selon les éléments de la décision, le motif de refus repose sur une détention pour escroquerie intervenue le 9 octobre 2002 dans une localité française. Le dossier transmis par la Police andorrane ne contient aucune autre information, notamment sur les suites données à cette détention.
## Question de droit
La Cour doit déterminer si la seule existence d'une détention pour escroquerie à l'étranger, à l'encontre de l'un des associés d'une société projetée, suffit à justifier le refus de l'autorisation de constitution prévue par le droit andorran. Elle doit aussi déterminer quelle motivation de la décision administrative peut être prise en considération par le juge, alors que la décision initiale n'avait pas été motivée.
Deux séries de dispositions sont invoquées. D'une part, l'article 4.1 du Règlement sur les sociétés commerciales du 19 mai 1983 et l'article 7.2 de la loi n° 20/2007 du 18 octobre 2007 sur les sociétés anonymes et les sociétés à responsabilité limitée permettent de refuser l'autorisation aux sociétés contraires aux intérêts publics d'Andorre. D'autre part, la loi du 29 décembre 2000 sur la coopération pénale internationale et la lutte contre le blanchiment de capitaux pourrait, selon le Gouvernement, fonder ce refus.
La Cour se prononce par ailleurs sur le fondement de sa compétence, tiré de l'article 39.3 de la loi qualifiée de la Justice, et sur la condamnation aux dépens, fondée sur le caractère téméraire de l'appel.
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Son raisonnement se déroule en plusieurs temps.
**Sur le contrôle préalable.** La Cour rappelle sa jurisprudence antérieure (sentence 2004/24 du 30 juin 2004). Le régime andorran soumet la const
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2009 - ROJ: STSJAD 37/2009
STSJAD 37/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 29 janvier 2009)
Trois personnes sollicitent, le 19 octobre 2007, l'autorisation de constituer une société à responsabilité limitée de droit andorran dont l'objet social porte sur la création, la production, la commercialisation et le conseil en matière de programmes informatiques, ainsi que sur la recherche et le développement en informatique. Le Gouvernement ne répond pas à la demande, qui est donc réputée rejetée par silence administratif. Le recours administratif formé contre cette décision implicite connaît le même sort.
Saisi par les demandeurs, le Tribunal de Batlles, Section administrative, annule par jugement n° 2008-0106 du 7 juillet 2008 la décision de refus tacite. Il estime que le motif invoqué, à savoir les antécédents policiers de l'un des associés pour escroquerie en France, n'est pas conforme à la légalité. Ce motif avait été exposé pour la première fois dans la réponse du Gouvernement à la demande.
Le Gouvernement interjette appel. Il soutient que la mise en cause de l'un des associés pour des faits d'escroquerie commis à l'étranger porte atteinte à l'ordre public et aux intérêts généraux qu'il doit protéger, de sorte que le refus tacite serait conforme au droit. La partie intimée conclut à la confirmation du jugement et demande la condamnation du Gouvernement aux dépens d'appel.
Selon les éléments de la décision, le motif de refus repose sur une détention pour escroquerie intervenue le 9 octobre 2002 dans une localité française. Le dossier transmis par la Police andorrane ne contient aucune autre information, notamment sur les suites données à cette détention.
Question de droit
La Cour doit déterminer si la seule existence d'une détention pour escroquerie à l'étranger, à l'encontre de l'un des associés d'une société projetée, suffit à justifier le refus de l'autorisation de constitution prévue par le droit andorran. Elle doit aussi déterminer quelle motivation de la décision administrative peut être prise en considération par le juge, alors que la décision initiale n'avait pas été motivée.
Deux séries de dispositions sont invoquées. D'une part, l'article 4.1 du Règlement sur les sociétés commerciales du 19 mai 1983 et l'article 7.2 de la loi n° 20/2007 du 18 octobre 2007 sur les sociétés anonymes et les sociétés à responsabilité limitée permettent de refuser l'autorisation aux sociétés contraires aux intérêts publics d'Andorre. D'autre part, la loi du 29 décembre 2000 sur la coopération pénale internationale et la lutte contre le blanchiment de capitaux pourrait, selon le Gouvernement, fonder ce refus.
La Cour se prononce par ailleurs sur le fondement de sa compétence, tiré de l'article 39.3 de la loi qualifiée de la Justice, et sur la condamnation aux dépens, fondée sur le caractère téméraire de l'appel.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Son raisonnement se déroule en plusieurs temps.
Sur le contrôle préalable. La Cour rappelle sa jurisprudence antérieure (sentence 2004/24 du 30 juin 2004). Le régime andorran soumet la const
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0178-2/08 TSA: 69/08
S E N T È N C I A NÚM. 09-2009
PARTS:
Apel·lant: M.I. GOVERN Representant: S.Valverde Advocat: Briones
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0178-2/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-0106, de 7 de juliol de 2008, va estimar la demanda promoguda pel Sr. Alvarado i va anul·lar la decisió denegatòria tàcita del Govern del recurs de reposició presentat el 10 de gener de 2008 contra la desestimació, per silenci, d'una sol·licitud d'autorització de constitució d'una societat de responsabilitat limitada.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 9/09 — Décision commentée
La sentència considera que la denegació de l'autorització, basada en que un dels socis te antecedents policials per estafa a França i expressada per primera vegada en la contestació a la demanda, no s'ajusta a la legalitat.
2.- La representació del Govern interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència demanant la seva revocació en raó a que el fet que un dels socis de la societat que es vol constituir hagi estat investigat a França per fets constitutius d'estafa va contra la protecció de l'ordre públic i els interessos generals pels que ha de vetllar el Govern i des d'aquest punt de vista la decisió tàcita de rebuig de l'autorització és ajustada al Dret.
3.- La part agent contesta el recurs d'apel·lació demanant la seva desestimació i la confirmació de la sentència en considerar, com aquesta, que el fet de tenir antecedents policials a França, sense més informació, no justifica la denegació de l'autorització per a la constitució d'una societat mercantil al Principat i demana que s'imposin al Govern les costes de l'apel·lació.
4.- Dels escrits respectius se n'ha donat trasllat a les altres parts per formular escrits de conclusions i un cop presentat han quedat les actuacions vistes per a deliberar el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En data 19 d'octubre de 2007 els Srs. Alvarado, Cañellas i Roda van presentar una sol·licitud d'autorització de constitució d'una societat de responsabilitat limitada anomenada ORG_0 que en via administrativa va ser denegada per silenci administratiu, tant en el procediment com en via de recurs.
La raó de la denegació, palesada pel Govern en la contestació a la demanda, i consistent en que un dels socis -el Sr. ENTITY_12- havia estat detingut per estafa el 9 d'octubre de 2002 a la localitat francesa d'E., és rebutjada per la sentència del Tribunal de Batlles com a causa justificadora de la denegació d'autorització. Considera la sentència que tant l'article 4.1 del Reglament de societats mercantils de 19 de maig de 1983 com l'article 7.2 de la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada preveuen la denegació de l'autorització per aquelles societats contràries als interessos públics d'Andorra i el fet que un dels socis hagi estat detingut en per un presumpte delicte d'estafa no autoritza la denegació; i afegeix que, per les mateixes raons, la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional de 29 de desembre de 2000 no pot donar cobertura a la denegació de l'autorització demanada.
Tercer.- Aquesta Sala, en la sentència 2004/24, de 30 de juny, va explicar com el sistema normatiu andorrà subjecta a control previ del Govern la constitució de societats mercantils ja que no es poden autoritzar les societats contràries als interessos públics d'Andorra, indicant que "les facultats del Govern a l'hora d'exercir aquest control previ no són discrecionals sinó que han de tenir en compte quins són, en cada moment, els interessos a protegir i en quina mesura aquests interessos poden quedar malmesos si la societat es constitueix".
L'entitat mercantil que es pretén constituir és una societat que es dedica a la "creació, producció, subministrament i compravenda de programes informàtics, assessorament sobre configuració d'aparells, programes i aplicacions, recerca i desenvolupament en informàtica" de manera que l'objecte social no es pot considerar, en sí mateix, contrari als interessos públics d'Andorra.
Però el debat no es refereix al que acabem d'exposar sinó que se centra en la persona d'un dels tres socis que pretenen constituir-la doncs segons consta en l'informe de la Policia d'Andorra el Sr. Valverde va ser detingut per estafa en data 9 d'octubre de 2002 a E., sense que a l'expedient aportat amb la contestació a la demanda constin altres dades que la exposada.
Com el Govern no ha atès les consideracions d'aquesta Sala en la sentència 2004-24 abans citada (fonament de Dret segon, darrer paràgraf) sobre l'obligació de motivar les seves decisions en casos iguals al present, l'única motivació analitzable és la que es va exposar per la seva representació processal en la contestació a la demanda i ara, particularment, en aquesta segona instància mitjançant el recurs d'apel·lació; en ell es diu que els antecedents policials del Sr. Valverde suposen una clara connotació econòmica negativa que justifica la denegació de l'autorització.
Tanmateix, els termes en què s'expressa l'informe policial ("detenció per estafa") sense cap altre informació sobre les actuacions subsegüents a la detenció no permeten considerar que el Sr. Valverde sigui un perill pels interessos públics econòmics del Principat ni molt menys que ho sigui la societat de la que formi part, per la qual cosa cal desestimar el recurs i confirmar la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Quart.- La circumstància de què el Govern hagi desestimat la sol·licitud en via administrativa per silenci i el recurs administratiu també per silenci ha obligat a la part agent a articular la demanda sense conèixer la posició de l'Administració, dificultant, per tant, la seva defensa en el procés i malgrat aquesta situació la sentència dictada en primera instància ha estimat les pretensions de la part demandant.
Davant l'obvietat de la resposta jurisdiccional que calia esperar, el Govern, enlloc d'acceptar el fallo, reitera en l'apel·lació la pretensió que no va voler motivar en via administrativa (denegació de l'autorització de constitució de la societat) amb arguments que, com s'ha vist en els raonaments precedents, res de nou aporten al debat plantejat en la primera instància.
Aquesta actuació és processalment temerària i mereixedora d'un pronunciament condemnatori al pagament de les despeses processals que la part agent hagi meritat en aquesta alçada, tal com expressament ha demanat.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Govern contra la sentència número 2008-0106, de 7 de juliol, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma.
Condemnar al Govern al pagament de les despeses processals que la part agent hagi meritat en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.