SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Manzanares va presentar davant de l'Hble Batllia, demanda laboral contra el Sr. Galan, en reclamació de la quantitat de 4.500 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, i injustificat, o per desistiment justificat del treballador, i de la quantitat de 958,29 EUR, en concepte d'havers laborals deguts, juntament amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda. II.- El Sr. Galan va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que fou l'agent qui clarament es va acomiadar de la seva feina, en forma voluntària, abandonant-la el dia 16 de novembre del 2007, sense cap tipus de preavís; actitud que provocà que l'empresa va adreçar a la Sra. Manzanares la carta d'acomiadament plasmant la realitat dels fets; que respecte als havers laborals reclamats, només es deu a la treballadora 15 dies, el que fa 500 EUR que estan a la seva disposició. III.- Per sentència de data 28 d'octubre del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar el Sr. Galan a satisfer a la Sra. Manzanares la suma de 458,29 EUR, més els interessos legals a comptar del dia 11 de febrer del 2008, imposant-li les costes judicials causades. IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La Sra. Manzanares manifesta: que al contrari de que estableix la sentència, considera que ha estat abastament provat l'acomiadament realitzat per part de l'adversa, que no nega en cap moment la pretensió de canviar el lloc de treball. II.- El Sr. Galan impugna la resolució de primera instància pel que fa a la condemna a pagar la quantitat de 458, 29 EUR en concepte de vacances i a la condemna en costes. Manifesta que està àmpliament acreditat en autes que la Sra. Manzanares va gaudir d'unes vacances de 10 dies al mes de gener del 2007, i de 5 dies al mes d'agost del mateix any, sense guardar-se cap altre dia de vacances pel mes de desembre; manifesta igualment que estevé totalment injust que malgrat sigui desestimada la quasi totalitat de la demanda, es condemni l'empresari al pagament de les costes. III.- Es pacífic que la Sra. Manzanares va començar a treballar al mes d'octubre del 2004 pel compte del negoci ORG_1 del qual n'és titular i propietari el Sr. Galan, en qualitat d'administrativa, mitjançant un salari mensual de 1.000 EUR; que al mes de setembre del 2006, la Sra. Manzanares va passar a ser monitora amb les mateixes condicions salarials; que al mes de novembre del 2007 el Sr. Galan va proposar a la treballadora tornar a la seva activitat inicial d'administrativa, ço que la Sra. Manzanares va negar per carta del dia 15 de novembre del 2007, enviada per Burofax al Sr. ENTITY_5; que el 16 de novembre del 2007, la Sra. Manzanares va deixar les claus de la oficina del negoci ORG_1 i les claus de la barraca de les motos, a l'oficina ASSEGURANCES P.; que per carta del dia 16 de novembre del 2007 la Sra. Manzanares va notificar al Sr. Galan que la seva actitud representava un acomiadament verbal injustificat i fet de forma indeguda; que en data 21 de novembre del 2007 l'empresari va enviar a la treballadora una carta en la qual manifestava que constatava que és la Sra. Manzanares que s'havia acomiadat de forma voluntària i capritxosa, deixant la feina el dia 16 de novembre en curs, sense preavís. Ara bé, les parts donen dels referits fets incontrovertibles, una explicació totalment contradictòria. En efecte, segons la Sra. Manzanares, fou l'empresari que va voler imposar-li un canvi en les condicions de treball pactades el mes de setembre del 2007, i quan ella va refusar el Sr. Galan va acomiadar-la verbalment, demanant de lliurar-li les claus de l'oficina i de la barraca de motos. En canvi, el Sr. Galan manifesta que quan la Sra. Manzanares va tenir el seu fill, ha tingut de contractar una altra secretaria, i les parts varen convenir que provisionalment la treballadora podria donar classes com monitora; que quan la secretaria va marxar, la Sra. Manzanares va negar-se. a ocupar el seu lloc de treball inicial i va abandonar la seva feina, tornant voluntàriament les claus del cotxe, de les oficines i de la barraca de les motos. IV.- S'ha de posar de manifest que la Sra. Manzanares fou contractada en qualitat d'administrativa; que és cert, que si per raó de que va tenir un fill, o per qualsevol altre motiu, va fer un temps de monitora, fou amb les mateixes condicions salarials. Per tant, ates que no es pot afirmar que la tasca de monitora sigui més prestigiosa o més valorosa que la de secretaria, o comporti més responsabilitat, la proposta del patró de tornar a donar a la treballadora la seva activitat originaria, no pot ésser considerada com una modificació substantiva de les condicions de treball pactades, sinó com una mesura d'organització del treball derivada del poder de direcció del patró a l'empresa, del moment que aquest canvi no perjudica la treballadora al nivell del salari o de la responsabilitat en la feina. En conseqüència, no es pot considerar que la Sra. Manzanares podia rescindir unilateralment i sense preavís, el contracte de treball, i per tant que el seu desistiment sigui justificat. V.- Dit això, s'ha tanmateix de determinar si l'empresari no va acomiadar verbalment i de forma indeguda la Sra. Manzanares a conseqüència del seu refús de tornar a la seva activitat d'administrativa. Pertoca a la part que al·lega, provar les seves declaracions. No consta en autes la prova significativa d'un acomiadament de la treballadora per part del Sr. Galan. L'únic fet concret existent és el lliurament per part de la Sra. Manzanares de les claus del cotxe de l'empresa i de l'oficina, que es va produir el dia 16 de novembre en l'oficina del negoci ORG_0, però no es pot afirmar, com ho ha manifestat de manera encertada el primer jutge, amb un raonament al qual no hi ha res a afegir, que fou el Sr. Galan que va demanar a la treballadora tornar les referides claus, o si la Sra. Manzanares ho va fer de manera voluntària i espontània perquè s'havia desistit de la feina. En conseqüència s'ha de desestimar el recurs interposat per la Sra. Manzanares. VI.- Respecte a l'apel·lació del Sr. Galan també s'ha de confirmar la resolució recorreguda pels motius següents. No prova l'empresari que la treballadora hagi gaudit de totes les vacances que li pertoquen, atès que com ho diu la sentència impugnada, els fulls horaris es revelen inadequats per tal de demostrar la realització de les vacances per part de la treballadora. Aquesta prova podia aportar-la l'empresari mitjançant els butlletins de salari que el mateix ha d'entregar obligatòriament al treballador i conservar-ne la còpia durant un període mínim de 3 anys, com ho exigeix l'article 60.3 de la Llei sobre el contracte de treball. Encara que la demanda inicial de la treballadora hagi estat estimada parcialment, la Sra. Manzanares ha tingut d'iniciar el present plet per obtenir el pagament de tots els seus drets. Per tant seria injust i inequitable de posar a càrrec seu una part de les despeses del present procediment esdevingut imprescindible per culpa de l'empresari que no ha satisfet correctament tots els havers laborals de la seva empleada. VI.- La desestimació dels recursos imposa de no fer especial imposició de les despeses processals de segona instancia. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs de la Sra. Manzanares i el recurs del Sr. ENTITY_5; Confirmar la sentència del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 28 d'octubre del 2008 en tots els seus extrems; Sense fer especial condemna en costes de segona instancia. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE