STSJAD ANDORRA, a 23 d'abril del 2009 - ROJ: STSJAD 103/2009
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé23 avril 2009
Numéro334/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 103/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 avril 2009)
> **Décision commentée :** Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 avril 2009, ROJ STSJAD 103/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:103, recours n° 334/08 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Mme Machado a été engagée à partir de mars 2006 par la société Carranza, titulaire du commerce T.N., en qualité de « dona de feina » (agent d'entretien). Le 18 octobre 2007, l'employeur lui a notifié, par l'intermédiaire du secrétariat de la Batllia, un licenciement immédiat fondé sur trois griefs : la provocation fréquente et injustifiée de disputes avec des collègues de travail, la violation grave des obligations relatives au bon ordre et à la discipline de l'entreprise, et l'injure grave envers l'employeur. Ces griefs visaient respectivement les causes 4, 11 et 10 de l'article 72 de la loi sur le contrat de travail (ci-après « LCT »).
Les faits litigieux se rattachent principalement à un incident survenu le 4 octobre 2007 dans les locaux d'une banque, au cours duquel la salariée se serait disputée avec deux collègues, ainsi qu'à un appel téléphonique du même jour entre la salariée et le gérant. Un autre épisode, impliquant le jet de clés à un responsable, a également été invoqué (non précisé dans la décision : date exacte et contenu précis).
Saisi par Mme Machado, le Tribunal unipersonnel des bailliages (section civile) a, par jugement du 17 novembre 2008 selon les antécédents (7 novembre 2008 selon le dispositif, voir infra), partiellement fait droit à la demande, en ordonnant seulement la régularisation des cotisations auprès de la CASS et en mettant les dépens à la charge de la société. Les deux parties ont interjeté appel.
## Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions principales :
1. **Question de forme** : le licenciement, présenté par la salariée comme verbal, respectait-il l'exigence d'un avis écrit (lettre certifiée ou remise directe signée) prévue par l'article 72 LCT ?
2. **Question de fond** : les griefs invoqués constituaient-ils des causes légitimes de licenciement sans indemnité au sens de l'article 72, points 4, 10 et 11, de la LCT, et, à défaut, quelles conséquences pécuniaires en résultaient-elles au regard de l'article 76.1 de la même loi ?
Accessoirement, l'appelant employeur contestait la condamnation aux dépens de première instance, qu'il jugeait disproportionnée au regard d'une erreur minime de cotisation rectifiée.
## Solution et dispositif
**Sur la forme**, la Cour écarte l'allégation d'un licenciement verbal. Elle relève que la salariée ne prouve pas avoir été licenciée oralement le 5 octobre 2007, que la lettre certifiée d'avis de congé a été envoyée le 12 octobre, qu'elle a été refusée puis renvoyée à l'expéditeur, et
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 23 d'abril del 2009 - ROJ: STSJAD 103/2009
STSJAD 103/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 avril 2009)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 avril 2009, ROJ STSJAD 103/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:103, recours n° 334/08 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Mme Machado a été engagée à partir de mars 2006 par la société Carranza, titulaire du commerce T.N., en qualité de « dona de feina » (agent d'entretien). Le 18 octobre 2007, l'employeur lui a notifié, par l'intermédiaire du secrétariat de la Batllia, un licenciement immédiat fondé sur trois griefs : la provocation fréquente et injustifiée de disputes avec des collègues de travail, la violation grave des obligations relatives au bon ordre et à la discipline de l'entreprise, et l'injure grave envers l'employeur. Ces griefs visaient respectivement les causes 4, 11 et 10 de l'article 72 de la loi sur le contrat de travail (ci-après « LCT »).
Les faits litigieux se rattachent principalement à un incident survenu le 4 octobre 2007 dans les locaux d'une banque, au cours duquel la salariée se serait disputée avec deux collègues, ainsi qu'à un appel téléphonique du même jour entre la salariée et le gérant. Un autre épisode, impliquant le jet de clés à un responsable, a également été invoqué (non précisé dans la décision : date exacte et contenu précis).
Saisi par Mme Machado, le Tribunal unipersonnel des bailliages (section civile) a, par jugement du 17 novembre 2008 selon les antécédents (7 novembre 2008 selon le dispositif, voir infra), partiellement fait droit à la demande, en ordonnant seulement la régularisation des cotisations auprès de la CASS et en mettant les dépens à la charge de la société. Les deux parties ont interjeté appel.
Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions principales :
Question de forme : le licenciement, présenté par la salariée comme verbal, respectait-il l'exigence d'un avis écrit (lettre certifiée ou remise directe signée) prévue par l'article 72 LCT ?
Question de fond : les griefs invoqués constituaient-ils des causes légitimes de licenciement sans indemnité au sens de l'article 72, points 4, 10 et 11, de la LCT, et, à défaut, quelles conséquences pécuniaires en résultaient-elles au regard de l'article 76.1 de la même loi ?
Accessoirement, l'appelant employeur contestait la condamnation aux dépens de première instance, qu'il jugeait disproportionnée au regard d'une erreur minime de cotisation rectifiée.
Solution et dispositif
Sur la forme, la Cour écarte l'allégation d'un licenciement verbal. Elle relève que la salariée ne prouve pas avoir été licenciée oralement le 5 octobre 2007, que la lettre certifiée d'avis de congé a été envoyée le 12 octobre, qu'elle a été refusée puis renvoyée à l'expéditeur, et
Sentència
TSJC- 0334/08
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del Castillo Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Castillo Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats Castillo Sr. Joan Manel Abril Campoy i Castillo Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Machado va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Carranza en reclamació de les quantitats de 1.138,80 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i injustificat, de 303,62 EUR en concepte de preavís, de 455,42 EUR en concepte de compensació econòmica, tot majorat dels interessos legals corresponents, i amb cotització de les quantitats reclamades prop de la CASS, així com dels salaris dels mesos de febrer a octubre del 2007.
II.- La societat Carranza va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que la Sra. Machado ha estat acomiadada justificadament, que les raons de l'acomiadament han estat exposades de paraules i per carta, que la treballadora ha cobrat el salari corresponent als dies que, tot i no haver-los treballat, van transcórrer entre el dia 5 i l'acomiadament efectiu i que per tant no té dret a percebre cap de les quantitats que reclama.
III.- Per sentència de data 17 de novembre del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant en part la demanda de la part actora, va condemnar la societat Carranza a declarar a la CASS, la diferència existent entre les quantitats declarades pels mesos de febrer a octubre del 2007 i el sou brut i, a satisfer les despeses processals causades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 334/08 — Décision commentée
IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el Castillo Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Machado manifesta: que la forma de l'acomiadament no compleix els requisits establerts per l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball, al tractar-se d'un acomiadament verbal; que respecte als fets que li són imputats, es tracta d'una discussió totalment insignificant, aïllada i anodina, que no fou presenciada per cap superior, i encara menys pel Sr. Castillo, ni pel guarda de seguretat, ni per cap client, directiu o personal de l'entitat bancària AA; que pel que fa a les claus que hauria llençat al Sr. Castrillo, es tracta d'un fet que no ha pogut ésser provat, ni molt menys situat en el temps; que en relació amb les instruccions del Sr. Castillo, que no hauria complert la treballadora, força es de constatar que aquest greuge no figura en la carta d'acomiadament i que a l'ensems la sentència no aporta cap tipus de precisió al respecte.
II.- La societat Carranza considera que resulta totalment desproporcionada una condemna en costes al patró que s'equivoca de cotitzar una quantitat mínima (147 EUR de salari per un cost a patró de 26,46 EUR) quan resulta que l'error està esmenat i s'han desestimat totes les pretensions econòmiques de l'actora per imports molts més elevats (en realitat 70 vegades superiors).
III.- La Sra. Machado va començar a treballar pel compte del negoci T.N. del qual n'és titular la societat Carranza, al mes de març del 2006 en qualitat de dona de feina. El dia 18 d'octubre l'empresa va lliurar a la treballadora, mitjançant la Secretaria de la BATLLIA, una carta notificant-li el seu acomiadament d'immediat per: provocació freqüent injustificada de baralles amb els companys de treball, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i a la disciplina de l'empresa en haver organitzat escàndol al lloc on prestava els serveis, injuria greu vers l'empresari per haver trucat el seu patró la nit del 4 d'octubre, proferint insults greus: "te entiendes con la C....maricon... vete a tomar por culo etc.", causes 4, 11 i 10 de la Llei sobre el contracte de treball.
IV.- L'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball preveu que "l'empresari pot acomiadar el treballador sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes següents:...4, la provocació freqüent i injustificada de baralles amb els companys de treball...10, la injúria greu vers l'empresari o encarregat o vers la seva família...11, en general, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte. L'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avis de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data i, si aquest es nega a signar, en presencia de testimonis..". Resulta d'aquestes disposicions normatives, que el comiat ha de complir requisits de forma i de fons per ser legal.
V.- Respecte a la forma, la Sra. Machado no prova que hagi estat acomiadada verbalment el dia 5 d'octubre del 2007. Al contrari, resulta dels documents que consten en autes que l'empresa va enviar la carta certificada d'avis de comiat el dia 12 d'octubre, la qual fou rebutjada per la Sra. Machado i retornada a la societat Carranza pels serveis de correus; i també que l'empresa va donar de baixa la treballadora el l'endemà de l'expedició de l'esmenta-la carta, el dia 13 d'octubre. En conseqüència, si la relació laboral va continuar fins al 13 d'octubre del 2007, la Sra. Machado no va esser acomiadada verbalment el dia 5 d'octubre. S'ha també de constatar que la carta d'acomiadament compleix el requisit d'exposició de la causa de l'acomiadament de manera suficientment detallada o precisa.
VI.- Pel que fa als motius de fons, l'empresa imputa a la treballadora 3 fets concrets: la provocació de baralles amb els companys de treball, la injúria greu vers l'empresari, mancament a la disciplina i bon ordre de l'empresa per haver organitzat un escàndol en el seu lloc de treball. El primer i el tercer motiu de la carta d'acomiadament deriven del mateix fet, es a dir l'incident que es va produir el dia 4 d'octubre del 2007 a l'oficina de AA entre la Sra. Machado d'una part, i les Sres. Gaya i Viñas, d'altra part. Resulta de les declaracions d'aquestes darreres, que a l'hora de plegar de l'oficina AA, van sortir de l'ascensor a la planta segona per equivocació, quan la Sra. Machado es va discutir amb les mateixes, perquè no volia que estiguessin a la planta on treballava; que aquest incident el va presenciar cap altra persona. Els testimoniatges de les Sres. Gaya i Viñas no acrediten que s'hagi produït una veritable baralla amb crits, injúries i/o insults, sinó una discussió, possiblement una mica animada, perquè en voler entrar per error a la planta on treballava la Sra. Machado, les Sres. Gaya i Viñas podien embrutar les superfícies ja netejades per la Sra. Machado. Es tracta doncs d'un incident de poca importància que no s'hagués produït si les Sres. Gaya i Viñas no s'haguessin equivocat en l'ascensor i que en cap cas es pot qualificar d'escàndol per haver estat circumscrit a les 3 companyes de feina. No es pot doncs parlar d'una provocació injustificada per part de la Sra. Machado, com ho exigeix l'article 72 .4 de la Llei sobre el contracte de treball, ni tampoc freqüent, essent un incident únic. Ara bé, el Sr. Castrillo ha declarat en judici de proves, que un dia la Sra. Machado li havia llençat les claus del magatzem de manera desconsiderada perquè se li va demanar d'efectuar una tasca. Aquest incident roman massa imprecís per constituir una primera provocació de baralles, ja que no se sap a quins fets concrets correspon el vocable desconsiderada ni tampoc quan es van produir. Quant al motiu d'injúries envers l'empresa, si és cert que el testimoniatge del Sr. Campillo estableix que el dia 4 d'octubre es va produir una trucada telefònica entre el Sr. Castillo, patró del negoci, i la Sra. Machado, que va enfadar el primer, no acredita en canvi, que la treballadora hagi insultat el seu amo en els termes contemplats en la carta d'acomiadament. En conseqüència, la societat Carranza no prova que l'acomiadament d'immediat de la Sra. Machado sigui justificat, el que obra dret a la treballadora percebre l'indemnització de l'article 76.1 de la Llei a l'exclusió de tot altra quantitat que sigui en concepte de preavís o de compensació econòmica, així com ho ha establert la jurisprudència per aplicació de la normativa laboral vigent.
VII.- Compte tingut del salari mitja dels 12 darrers mesos de 448,56 EUR i d'una activitat al servei de l'empresa de 19,5 mesos, pertoca a la Sra. Machado, percebre la quantitat de 1.094EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat.
VIII.- L'estimació del recurs i de la majoria de la demanda determina la confirmació de la condemna en costes de l'empresa en primera instancia i d'imposició a la mateixa de les costes de segona instancia.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del Castillo Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;
Reformar la sentència del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 7 de novembre del 2008 en el sentit de condemnar la societat Carranza a pagar a la Sra. Machado la quantitat de 1.094 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda;
Confirmar-la per la resta de les seves disposicions;
Condemnar a la societat Carranza al pagament de les costes processals de segona instancia.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.