STSJAD ANDORRA, a 18 de juny del 2009 - ROJ: STSJAD 154/2009
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 juin 2009
Numéro11/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# TSJA, Sala Civil, 18 juin 2009, STSJAD 154/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:154)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 18 juin 2009, STSJAD 154/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:154, recours n° 11/09 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige naît d'un contrat d'ouvrage conclu entre M. Criado, entrepreneur, et M. Jover, maître de l'ouvrage. L'entrepreneur a abandonné le chantier sans l'achever. Par acte du 3 novembre 2006, il a assigné M. Jover en paiement du prix des travaux réalisés, avec condamnation aux dépens. Le défendeur a conclu au rejet de la demande, à titre subsidiaire à l'achèvement de l'ouvrage ou au paiement de la différence entre le prix actuel des travaux et le prix initialement convenu, et à l'absence de condamnation aux dépens.
Par jugement du 5 décembre 2008, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande et condamné M. Jover à payer la somme de 8 628,78 euros, outre les dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris. Le défendeur a interjeté appel le 11 mars 2009, et l'intimé a conclu à la confirmation le 6 avril 2009.
Le Tribunal supérieur retient trois moyens d'appel. Le premier invoque l'incongruence entre le jugement et les conclusions de la demande, qui tendaient au paiement des travaux « acordats i pressupostats » et non à la réparation du préjudice résultant de la résolution. Le deuxième soutient que l'abandon du chantier était justifié par l'absence de direction des travaux (*direcció facultativa*). Le troisième conteste le montant retenu, qui serait erroné faute de prise en compte des indices de 2005, des coefficients correcteurs et de la TVA. Un quatrième moyen, relatif aux dépens, est présenté à titre subsidiaire, au motif que l'appel n'obtient qu'un succès partiel.
## Question de droit
La Cour devait trancher quatre questions :
1. Un jugement qui condamne au paiement du prix des travaux réalisés, alors que la demande ne vise pas expressément la résolution du contrat, est-il incongru ?
2. L'abandon de l'ouvrage par l'entrepreneur est-il justifié par l'absence de direction facultative ?
3. Le montant alloué est-il fondé au regard de la preuve pericial ?
4. Comment répartir les dépens lorsque l'appel n'est accueilli que partiellement ?
## Solution et dispositif
La Sala Civil écarte les trois premiers moyens et accueille le quatrième. Son dispositif est ainsi rédigé, traduit du catalan :
> « ESTIMER PARTIELLEMENT le recours interjeté par la représentation processuelle de M. Jover contre le jugement du Tribunal de Bat
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 18 de juny del 2009 - ROJ: STSJAD 154/2009
TSJA, Sala Civil, 18 juin 2009, STSJAD 154/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:154)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 18 juin 2009, STSJAD 154/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:154, recours n° 11/09 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige naît d'un contrat d'ouvrage conclu entre M. Criado, entrepreneur, et M. Jover, maître de l'ouvrage. L'entrepreneur a abandonné le chantier sans l'achever. Par acte du 3 novembre 2006, il a assigné M. Jover en paiement du prix des travaux réalisés, avec condamnation aux dépens. Le défendeur a conclu au rejet de la demande, à titre subsidiaire à l'achèvement de l'ouvrage ou au paiement de la différence entre le prix actuel des travaux et le prix initialement convenu, et à l'absence de condamnation aux dépens.
Par jugement du 5 décembre 2008, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande et condamné M. Jover à payer la somme de 8 628,78 euros, outre les dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris. Le défendeur a interjeté appel le 11 mars 2009, et l'intimé a conclu à la confirmation le 6 avril 2009.
Le Tribunal supérieur retient trois moyens d'appel. Le premier invoque l'incongruence entre le jugement et les conclusions de la demande, qui tendaient au paiement des travaux « acordats i pressupostats » et non à la réparation du préjudice résultant de la résolution. Le deuxième soutient que l'abandon du chantier était justifié par l'absence de direction des travaux (direcció facultativa). Le troisième conteste le montant retenu, qui serait erroné faute de prise en compte des indices de 2005, des coefficients correcteurs et de la TVA. Un quatrième moyen, relatif aux dépens, est présenté à titre subsidiaire, au motif que l'appel n'obtient qu'un succès partiel.
Question de droit
La Cour devait trancher quatre questions :
Un jugement qui condamne au paiement du prix des travaux réalisés, alors que la demande ne vise pas expressément la résolution du contrat, est-il incongru ?
L'abandon de l'ouvrage par l'entrepreneur est-il justifié par l'absence de direction facultative ?
Le montant alloué est-il fondé au regard de la preuve pericial ?
Comment répartir les dépens lorsque l'appel n'est accueilli que partiellement ?
Solution et dispositif
La Sala Civil écarte les trois premiers moyens et accueille le quatrième. Son dispositif est ainsi rédigé, traduit du catalan :
Reproduction verbatim
« ESTIMER PARTIELLEMENT le recours interjeté par la représentation processuelle de M. Jover contre le jugement du Tribunal de Bat
Sentència
TSJC- 011/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Criado va interposar, en data 3-11-2006, demanda envers el Sr. Jover, tot sol·licitant que es dictés sentència condemnant a la part defenent a l'abonament del preu dels treballs valorats, amb imposició de les costes processals.
En data 13-7-2007 la part defenent va oposar-se a la demanda i va demanar que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals. De forma subsidiària, que es condemni a acabar l'obra o a satisfer la diferència entre el preu actual dels treballs i el pressupostat, sense imposició de costes processals.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 5-12-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que estimant la demanda formulada en data 3 de novembre del 2006 pel procurador Sr. Salamanca, actuant en nom i representació del Sr. Criado, contra el Sr. Jover, condemna el segon a pagar a l'agent la quantitat de 8.628,78 euros, i li imposa les costes processals causades, inclosos els honoraris de l'advocat i del procurador".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 11/09 — Décision commentée
III.- La part defenent va interposar recurs contra la sentència i en data 11-3-2009 va presentar escrit de conclusions, en virtut del quals i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 6-4-2009, demana la confirmació de la sentència, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part defenent el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que la sentència esdevé incongruent amb la súplica de la demanda. En aquesta es demanava la condemna al pagament dels treballs acordats i pressupostats i no s'inclou el perjudici derivat de la resolució, per la qual cosa procedeix la desestimació de la demanda. En segon terme, i de forma subsidiària, manifesta que l'abandonament de l'obra es justifica en l'absència de direcció facultativa. I, en tercer terme, també subsidiàriament, considera que els imports tinguts en compte per la sentència no són correcte. Per últim, atès que es tracta d'un supòsit d'estimació parcial de la demanda, no s'escau la imposició de les costes processals.
II.- Quant al primer dels motius esgrimits, la incongruència que es denuncia, a la súplica de la demanda es sol·licita que es condemni "al defenent al pagament dels treballs acordats i pressupostats en el seu dia que són pendents de realització" i la sentència condemna al defenent a l'abonament de les quantitat de 8.628,78 euros, segons els raonaments continguts en el II i III Considerant.
Com resulta de les actuacions, es tracta de l'execució d'un contracte d'obra, en el que la part contractista va abandonar l'obra, de forma que, si hagués existit incompliment, correspondria al dominus operis la resolució del contracte o instar el compliment del mateix, amb indemnització de danys i perjudicis en ambdós casos. De la lectura de la súplica de la demanda no s'exercita una acció de resolució de contracte ni tampoc de compliment, sinó que sota la dicció examinada el que es reclama, i així ho recull el defenent en el seu escrit de contesta a la demanda i en l'escrit de conclusions, són els perjudicis derivats de l'execució de l'obra en un moment posterior al pactat i la diferència de quantificació de l'obra realitzada si fos inferior a allò pactat (12.000 euros). I d'acord amb aquestes premisses les parts litigants han proposat i practicat prova i han realitzat les seves al·legacions, de manera que no es pot adduir cap limitació del dret de defensa ni cap incongruència, tota vegada que l'adequació entre la part decisòria de la sentència s'ha d'efectuar amb les al·legacions aportades per les parts en els seus escrits rectors i amb una correlació lògica i racional entre allò al·legat i resol, defugint adequacions rígides i formalistes. Per tant, des d'aquesta òptica, ha de ser refusat aquest primer motiu de recurs.
III.- En segon terme, considera la part recurrent que l'abandonament de l'obra fou justificat per l'absència de Direcció Facultativa, per la qual cosa ha de ser desestimada la demanda.
De la prova practicada a les actuacions, s'extreu que el Sr. Jover (f. 322) assevera que és cert que la Direcció Facultativa la portava el Sr. Sanç i el Sr. Marti. Si bé indica que no va veure mai a la Sra. Sanç i al Sr. Marti només en dues ocasions , a la posició cinquena i sisena refereix com les incidències de l'obra es va comentar amb el Sr. Marti i que no seguia les instruccions de l'arquitecte perquè era perillós pels treballadors (posició sisena). Així mateix, reconeix que el Sr. Marti va manifestar el seu descontent per no seguir les instruccions i no complir amb els terminis indicats.
Per tant, de la pròpia confessió en judici del defenent ressurt que sí existia direcció facultativa de l'obra i que fou el defenent qui no atenia les seves instruccions ni complia amb els terminis establerts. També de la testifical del Sr. Marti (f. 328) s'extreu que es va assumir la Direcció facultativa de l'obra, que es feien reunions setmanals i que va renunciar a l'obra atès que no es complia amb les instruccions i que no s'executaven correctament els treballs. I de la pericial del Sr. Roda (folis 185 i ss) se'n desprèn (f. 214) que el projecte conté les condicions de seguretat i consten els extrems necessaris per a efectuar l'obra (foli 215), a la vegada que el projecte no és solament el bàsic sinó també el d'execució i inclou tota la informació necessària per a dur a terme els treballs (foli 222).
Consegüentment amb la prova practicada, l'abandonament de l'obra no fou justificat, sinó que, precisament, consta que fou la Direcció facultativa qui, atesos els incompliments de la constructora, va renunciar a l'obra.
IV.- En tercer terme, la part recurrent qüestiona els imports que han estat tinguts en compte per la sentència, Així, assenyala que l'import de 8.883,62 EUR pels treballs realitzats no és correcte, per quant no s'han pres en consideració els índexs del 2005 ni els coeficients correctors i es calculen els percentatges tenint en compte l'IVA. Si s'examina la prova pericial (f. 196) es justifica la no utilització dels coeficients correctors perquè s'ha obtingut l'import i els percentatges de les partides. Tampoc pot ésser atesa l'aportació relativa a l'IVA, perquè del foli 195 s'observa com el perit calcula el 100% del pressupost d'execució material, sense incloure l'IVA del 16%. I per últim perquè els índexs del 2005 no són necessaris, tota vegada que els percentatges obtinguts s'apliquen sobre el pressupost de referència que és de l'any 2005.
En relació al material de l'obra que no ha estat objecte d'atenció pel jutge a quo, aquesta Sala s'ha de remetre al IV Considerant de la sentència d'instància, segons el qual el material de l'obra es troba a disposició del contractista.
I pel que fa a l'import de 5512,40 euros, s'ha de refusar l'argument de la seva incorrecció que porta causa de la deducció de 12.000 euros, que pretén el recurrent, perquè segons s'ha dit la partida de 8.883,12 euros, fixada pel jutge a quo és correcte i no existeix cap errada en la prova pericial. Tampoc són procedents les pretensions de deduccions dels imports percebuts per l'anterior direcció facultativa, i que indica el recurrent que s'hauran d'acreditar en període probatori, quan el plet es troba en aquesta alçada i ja escolada i esgotada la fase probatòria en la instància, sense que s'hagi efectuat cap protesta per a sol·licitar prova en aquesta alçada.
V.- Per últim, sí s'ha d'acollir el darrer motiu del recurs, atès que ens trobem front a una hipòtesi d'estimació parcial de la demanda, de manera que les costes comunes causades han de ser suportades per meitat i les generades per cada part hauran de ser sufragades per aquesta.
L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació processal del Sr. Jover contra la sentència del Tribunal de Batlles, de data 5-12-2008, i revocar la seva part decisòria exclusivament en seu de costes processals, tot declarant que les costes de la instància hauran de ser suportades per cada part litigant, excepte les comunes que seran per meitat, mantenint la resta de pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.