STSJAD ANDORRA, a 27 de juliol del 2009 - ROJ: STSJAD 168/2009
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 juillet 2009
Numéro65/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 168/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:168)
> Décision commentée : STSJAD 168/2009, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 27 juillet 2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:168 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)). *Note : la référence canonique n'est pas renseignée dans les métadonnées fournies ; la référence ROJ et l'ECLI ci-dessus sont relevées dans le texte.*
## Faits et procédure
Le litige porte sur la légalité de l'article 192 des normes d'urbanisme du Plan d'ordenació urbanística parroquial (POUP) d'Encamp, approuvé définitivement par un acte publié le 21 juin 2007 (BOPA n° 51). Cet article régit les « édifices singuliers » (*edificacions singulars*) et autorise, pour ces constructions, des dérogations aux paramètres d'édification applicables à l'unité d'actuation « Bellavista ».
Le Comú d'Encamp projetait une résidence pour personnes âgées dans cette unité. Par lettre du 25 octobre 2006, le président de la Commission technique d'urbanisme (CTU) a estimé que ce projet ne satisfaisait pas aux articles 61 et suivants de la Llei générale d'ordenació territorial i urbanística (LGOTU) et a ordonné la suspension des travaux. La CTU a rejeté le recours du Comú, puis le recours d'alçada formé par M. Alvarado (séance du 28 septembre 2007).
Saisi par M. Alvarado, le Tribunal de batlles a, par jugement du 4 février 2009, annulé partiellement l'article 192 du POUP. Le Comú d'Encamp et M. Alvarado ont interjeté appel. Le Gouvernement (M.I. Govern, CTU) était intimé.
Dans son appel, M. Alvarado soutenait initialement que l'article 192 méconnaissait les exigences d'accessibilité de la Llei d'accessibilitat, la pente de la rue Bellavista étant, selon lui, supérieure au seuil de 8 %. Dans un écrit ultérieur, il a restreint l'objet du litige à la question de l'accessibilité des terrains et à l'impossibilité d'y implanter un équipement socio-sanitaire. La Sala a relevé que la légalité du projet lui-même n'était pas soumise à son examen, les détails de celui-ci n'étant pas connus, et qu'un tel grief pourrait faire l'objet d'un recours distinct contre le projet ou d'un incident d'exécution.
## Question de droit
La décision répond à deux questions.
**La première** concerne le respect du « principe de cohérence » dans l'ordonnancement urbanistique (*principi de coherència*). Il s'agissait de savoir si, au sein d'une même unité d'actuation, pouvait coexister un édifice occupant 100 % du terrain et atteignant 30 mètres, avec des immeubles plurifamiliaux limités à 75 % de la parcelle et 19 mètres de hauteur. La Sala examine l'article 73-3 LGOTU, qui impose au plan de préciser les volumétries, hauteurs et traitements extérieurs des équipements publics « en considération de leur environnement immédiat ».
**La seconde**, centrale, porte sur la compatibilité du concept
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de juliol del 2009 - ROJ: STSJAD 168/2009
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 168/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:168)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 168/2009, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 27 juillet 2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:168 (Lire sur source officielle). Note : la référence canonique n'est pas renseignée dans les métadonnées fournies ; la référence ROJ et l'ECLI ci-dessus sont relevées dans le texte.
Faits et procédure
Le litige porte sur la légalité de l'article 192 des normes d'urbanisme du Plan d'ordenació urbanística parroquial (POUP) d'Encamp, approuvé définitivement par un acte publié le 21 juin 2007 (BOPA n° 51). Cet article régit les « édifices singuliers » (edificacions singulars) et autorise, pour ces constructions, des dérogations aux paramètres d'édification applicables à l'unité d'actuation « Bellavista ».
Le Comú d'Encamp projetait une résidence pour personnes âgées dans cette unité. Par lettre du 25 octobre 2006, le président de la Commission technique d'urbanisme (CTU) a estimé que ce projet ne satisfaisait pas aux articles 61 et suivants de la Llei générale d'ordenació territorial i urbanística (LGOTU) et a ordonné la suspension des travaux. La CTU a rejeté le recours du Comú, puis le recours d'alçada formé par M. Alvarado (séance du 28 septembre 2007).
Saisi par M. Alvarado, le Tribunal de batlles a, par jugement du 4 février 2009, annulé partiellement l'article 192 du POUP. Le Comú d'Encamp et M. Alvarado ont interjeté appel. Le Gouvernement (M.I. Govern, CTU) était intimé.
Dans son appel, M. Alvarado soutenait initialement que l'article 192 méconnaissait les exigences d'accessibilité de la Llei d'accessibilitat, la pente de la rue Bellavista étant, selon lui, supérieure au seuil de 8 %. Dans un écrit ultérieur, il a restreint l'objet du litige à la question de l'accessibilité des terrains et à l'impossibilité d'y implanter un équipement socio-sanitaire. La Sala a relevé que la légalité du projet lui-même n'était pas soumise à son examen, les détails de celui-ci n'étant pas connus, et qu'un tel grief pourrait faire l'objet d'un recours distinct contre le projet ou d'un incident d'exécution.
Question de droit
La décision répond à deux questions.
La première concerne le respect du « principe de cohérence » dans l'ordonnancement urbanistique (principi de coherència). Il s'agissait de savoir si, au sein d'une même unité d'actuation, pouvait coexister un édifice occupant 100 % du terrain et atteignant 30 mètres, avec des immeubles plurifamiliaux limités à 75 % de la parcelle et 19 mètres de hauteur. La Sala examine l'article 73-3 LGOTU, qui impose au plan de préciser les volumétries, hauteurs et traitements extérieurs des équipements publics « en considération de leur environnement immédiat ».
La seconde, centrale, porte sur la compatibilité du concept
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0195-1/07. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 27 de juliol del 2009 - ROJ: STSJAD 168/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 27 juillet 2009 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0195-1/07.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 65/09 — Décision commentée
1.- El Sr. Alvarado va interposar recurs contra la resolució desestimatòria de la CTU de data 28 de setembre de 2007, en relació amb el recurs d'alçada interposat contra el POUP de la parròquia d'Encamp.
2.- En la sentencia del 4 de febrer del 2009, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Alvarado i ha anul·lat una part de l'article 192 de les normes urbanístiques incloses dins el POUP de la parròquia d'Encamp.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 20 de març de 2009, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP, manifesta principalment que la regulació que efectua l'article 192 de les normes urbanístiques del POUP respecte a les edificacions singulars no és il·legal, atès que es limita a reproduir els articles 54 i 61 de la LGOTU.
En la seva contesta al recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Alvarado, de data 14 d'abril del 2009, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP manifesta que:
-no es pot admetre que el POUP d'Encamp hagi infringit l'article 72- 1-f de la LGOTU, atès que en cap moment s'ha vulnerat la llei d'accessibilitat pel que fa a la pendent del carrer « Bellavista »; no hi ha cap norma a Andorra que exigeixi pendents del 8 % per als vials d'accés a les residències socio-sanitaries i encara que existís, una senzilla operació tècnica permetria la correcció en dos punts del pendent del vial.
4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 23 de març de 2009, el Sr. Alvarado manifesta principalment que:
-l'objecte del recurs queda delimitat a una única qüestió: la que fa referència a l'accessibilitat dels terrenys i a la impossibilitat d'ubicar en els mateixos un equipament socio-sanitari. En aquest cas concret no té sentit que el POUP destini a equipament sanitari uns terrenys de carrer amb pendent del 12 %. S'entenen infligides les disposicions de la Llei d'accessibilitat: el carrer Bellavista té una pendent que se situa entre el 10 % i el 12 %, superant, per tant, el percentatge màxim del 8 % preconitzat per la Llei d'accessibilitat.
En la seva contesta al recurs d'apel·lació interposat per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP, el Sr. Alvarado, de data 9 d'abril de 2009, estima que s'imposa l'anul·lació dels preceptes denunciats de l'article 192 de les normes urbanístiques. I es impossible que el projecte per a la construcció de la residència per a la gent gran, que no te la condició d'edifici d'interès nacional, pugui mantenir-se amb la redacció actual de l'article 192. La singularitat, segons l'article 61 de la LGOTU, ha de quedar reservada a aquells edificis que expressament assenyala la Llei i que han de disposar de la declaració d'interès nacional.
5.- En la seva contesta de data 22 d'abril del 2009, el MI Govern manifesta principalment que:
-el motiu de fons que jau sota la demanda i sota els recursos d'apel·lació és la voluntat del Comú d'Encamp de construir una residència per a la Gent gran en la zona objecte del recurs a la CTU i de la demanda jurisdiccional;
-la reserva que conté el Reglament d'accessibilitat- respecte a l'orografia que existeix a l'entorn del centre assistencial - obre la porta a admetre normativament equipaments socio-sanitaris en vials de pendents superiors al 8 % ; per aquests motius, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Alvarado.;
-la qüestió que ara es dirimeix és l'adequació a la legalitat de l'article 192 de les normes urbanístiques del POUP i no a la correcció del procediment seguit pel Comú d'Encamp a fi de promoure la construcció de la residència per a la Gent Gran.
-la definició del « projecte d'interès nacional » de la LGOTU coincideix plenament amb la figura « d'edificació singular » de l'article 192 de les normes urbanístiques. Aquest article permet d'acollir, en determinats supòsits justificats i sota el control de legalitat per part del Govern, la promoció d'un equipament destinat a interès general en la categoria legal de « projecte d'interès nacional ».
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Convé en primer lloc presentar un breu resum dels fets i del procediment que han donat lloc al present litigi:
Per carta del 25 d'octubre del 2006, el President de la CTU notifica al Comú d'Encamp que el projecte de construcció d'una Residència per a la gent gran no s'adequa als articles 61 i següents de la LGOTU i ordena per tant la suspensió dels treballs (veure foli 280). En aquesta carta, es fa una anàlisi literal de l'article 61 i diu que el projecte « només pot emparar-se a través d'un projecte d'interès nacional » (veure foli 280);
La CTU ha desestimat el recurs formulat pel Comú d'Encamp, en la seva sessió de data 19 de desembre del 2006 (veure foli 282)
En data 21 de juny del 2007 s'ha publicat l'acord d'aprovació definitiva del POUP de la parròquia d'Encamp (Edicte 4 de juny del 2007: BOPA n° 51). En la fitxa que concerneix l'UA Bellavista, es precisa: « Els edificis singulars poden ocupar el 100 % del terreny a una altura de 30 metres « (veure foli 65). D'altra banda, el procediment de realització d'aquests « edificis singulars » es precisa a l'article 192 de les Normes urbanístiques.
El Sr. Alvarado ha presentat un recurs d'alçada davant la CTU en data 9 de juliol del 2007.
És important de resumir les demandes presentades pel demandant, ja que aquelles delimiten l'àmbit del litigi. Demana principalment de:
-anul.lar el contingut de l'article 192 de les Normes del POUP en aquelles determinacions que autoritzen expressament les reserves de dispensació expressament prohibides per l'ordenament;
-qualificar les parcel·les de referència com a clau 4a, com la resta de finques de la Unitat d'Actuació;
-i, subsidiàriament, pel cas de que es mantingui l'ús d'equipament, anul·lar aquelles determinacions urbanístiques que el POUP d'Encamp reconeix a les esmentades parcel·les, i, en concret, les referides a l'alçada, l'ocupació i l'edificabilitat, per tal que les noves construccions s'ajustin a l'entorn i s'adeqüin als paràmetres d'edificació de la zona 4 (veure foli 43).
La CTU ha desestimat en tots els seus termes el recurs d'alçada, en la sessió del dia 28 de setembre del 2007, i el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment el recurs jurisdiccional plantejat pel Sr. Alvarado.
Les qüestions en litigi són únicament aquelles que es refereixen a la legalitat dels enunciats del POUP i de les Normes urbanístiques. En aquest punt, els detalls del projecte de construcció d'una Residència per a la gent gran no es coneixen. Per consegüent, les al·legacions que concerneixen, principalment a les condicions d'aplicació de la Llei d'accessibilitat no formen part de la present instància i s'han d'examinar, en el present cas, si un recurs es presentat ulteriorment contra el projecte de la mateixa construcció.
El mateix Sr. Alvarado ho reconeix en el seu escrit de contesta de data 9 d'abril del 2009 (tercera), « l'acte administratiu impugnat en el recurs ha estat l'acord d'aprovació del POUP d'Encamp. Es tractava de modificar la qualificació de les parcel·les i, en qualsevol cas, d'anul·lar certs continguts de l'article 192 de les Normes, que es consideraven il·legals. El Tribunal no podia, aleshores, pronunciar-se sobre la legalitat del projecte, qüestió que, en tot cas i si el Comú no desisteix del projecte actual, serà objecte d'un altre procediment d'un incident d'execució de sentencia ». En aquest escrit, el Sr. Alvarado ha modificat per tant la demanda presentada en el seu recurs d'apel·lació de data 23 de març del 2009, en el qual manifesta que:
« L'objecte del present recurs queda delimitat a una única qüestió: la que fa referència a l'accessibilitat dels terrenys i a la impossibilitat d'ubicar en els mateixos un equipament socio-sanitari » (primera).
Un cop l'objecte del litigi ha quedat clarament precisat, convé de procedir a l'anàlisi jurídic de les qüestions plantejades.
Tercer.- Sobre l'aplicació del « principi de coherència » en l'ordenació urbanística :
La qüestió és de determinar si dins la Unitat d'actuació « Bellavista » es permet la coexistència d'un edifici que pot ocupar el 100 % del terreny i alçar-se fins a 30 metres, amb edificacions aïllades plurifamiliars que només poden ocupar el 75 % de parcel·la i aixecar-se fins a 19 metres.
Convé d'aplicar les disposicions de l'article 73-3 de la LGOTU, segons el qual:
Pel que fa a la previsió d'edificacions destinades a serveis i equipaments públics dins de cada unitat d'actuació i en consideració al seu entorn immediat, el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ha de precisar les volumetries, les alçades i el tractament exterior
La condició « en consideració al seu entorn immediat, » no te una consideració jurídica precisa i com ho remarca encertadament la sentència recorreguda (fonament Quart), cal deixar en aquest punt un marge d'apreciació al planificador.
Com ha jutjat el Batlle de primera instància, la implantació d'una residència per a la gent gran dins una unitat d'actuació a vocació residencial no sembla incoherent.
En conseqüència, la sentència s'ha de confirmar sobre aquest punt.
Quart.- Sobre la legalitat de l'article 192 de les Normes urbanístiques:
La qüestió essencial és saber si el concepte « d'edifici singular » que figura à l'article 192 de les Normes urbanístiques és compatible amb les disposicions de l'article 61 de la LGOTU relatiu als « projectes d'interès nacional ».
Segons l'article 61 de la LGOTU
Projectes d'interès nacional
Són projectes d'interès nacional tots aquells destinats a la construcció d'infrastructures viàries i de comunicació, a l'execució de la política hidràulica, de sanejament i energètica, a la lluita contra la contaminació i a la protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari assistencial i educatiu, cultural, administratiu, de seguretat i protecció civil. Les edificacions pròpies dels projectes d'interès nacional no estan sotmeses a l'autorització dels comuns
La redacció d'aquest text és clara: com ho indica el títol de l'article, es tracta de « projectes d'interès nacional », és a dir que la iniciativa de la realització d'aquests projectes ha d'ésser nacional. La lògica d'aquest dispositiu consisteix evidentment d'assegurar una coherència i un complement d'aquests projectes al nivell nacional, el que no seria possible si la iniciativa pertanyés a cada comú Conforme a aquesta lògica, l'últim apartat de l'article 61 ja mencionat, precisa que « Les edificacions pròpies dels projectes d'interès nacional no estan sotmeses a l'autorització dels comuns »
Llegint el paràgraf 5 de l'article 192, queda clar que la lògica d'aquest text no correspon a aquella de l'article 61. És cert que l'article 192-5 defineix « l'edifici singular », en funció de la seva afectació, en reprendre en gran part els termes de la llei:
« Per tenir la consideració d'edifici singular la destinació d'aquesta ha de ser per a usos d'infrastructures viàries i de comunicació, de política hidràulica, de sanejament i energètica, de lluita contra la contaminació, de protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari, assistencial, educatiu, cultural administratiu, de seguretat de protecció civil, social, esportiu, turístic o altres d'interès general, i ha d'ésser aprovat pel Govern ».
Però, el punt essencial és que aquest text no respecta el procediment previst pels « projectes d'interès nacional » per l'article 61, ja mencionat. El procediment a seguir en aquestes hipòtesis és clara: la iniciativa del projecte intervé a nivell nacional i segons els termes de l'article 54 de la LGOTU: Els instruments d'ordenació del Govern, a proposta del ministeri responsable de l'ordenament territorial, i amb un informe del ministeri responsable del medi ambient quan per competència sigui procedent, són executius a partir del mateix dia de la publicació al Butlletí Oficial, i les disposicions i previsions que hi són contingudes queden integrades a la planificació comunal i la vinculen amb efectes immediats
L'article 192 ja mencionat « inverteix » d'alguna manera el procediment, amb una iniciativa comunal seguida d'una aprovació pel Govern. El concepte « d'edifici singular » definit en aquest article 192 no és per tant compatible amb les disposicions de l'article 61 de la LGOTU i les disposicions de l'article 192 relatives a les excepcions previstes a favor d'aquest edifici singular s'han d'anul·lar.
En conseqüència, la sentencia s'ha de confirmar igualment sobre aquest punt.
Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar els recursos d'apel·lació presentats per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP i pel Sr. Alvarado.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i anul·lar l'article 192 (apartat 1.1 quan diu « exceptuant els casos d'edificació singular » i l'apartat 2 quan diu « llevat dels casos previstos o d'edificació singular; i tot l'apartat 5) de les normes urbanístiques incloses dins del POUP de la parròquia d'Encamp.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.