STSJAD ANDORRA, a 27 de juliol del 2009 - ROJ: STSJAD 173/2009
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 juillet 2009
Numéro70/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 173/2009 (Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala administrativa, 27 juillet 2009)
> Décision commentée : STSJAD 173/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:173, Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala administrativa, 27 juillet 2009, recours n° 70/09 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les époux Esparza i Esparza, propriétaires de terrains situés à Andorre-la-Vieille, participent à la procédure d'élaboration du Plan d'ordenació urbanística municipal (POUM, désigné aussi « POUP » dans le texte) de la paroisse. Lors de l'information publique, ils demandent, le 27 novembre 2003, l'inclusion de l'intégralité de leur propriété dans l'unité d'actuació (UA) Z7, à usage industriel et logistique, au motif qu'elle réunit les conditions d'un terrain constructible (« solar »).
Le 20 juillet 2005, l'équipe rédactrice propose d'accueillir cette demande. Le 27 juillet 2007, le Conseil du Comú adopte la résolution n° 148, qui estime les allégations et la notifie aux intéressés. Le même jour, il approuve définitivement le plan, publié au BOPA le 17 septembre 2007. Le plan approuvé ne reprend pas le contenu de la résolution n° 148.
Le 19 mai 2008, les requérants demandent au Comú de corriger cette erreur. Cette demande est rejetée par silence administratif. Ils saisissent le Tribunal de batlles, dont la Sección administrativa rejette la demande par jugement n° 2009-03 du 9 janvier 2009, en déclarant le refus tacite conforme au droit. Ils interjettent appel.
Le Comú soutient que la communication de 2007, même revêtue de la forme d'une résolution, constitue un acte de trámit. Selon lui, la contestation d'une détermination du planning aurait dû viser l'acte d'approbation définitive. La procédure orale s'est tenue le 19 juin 2009.
## Question de droit
La Cour devait trancher deux questions :
1. Le recours juridictionnel dirigé contre la décision implicite de rejet d'une demande de correction d'un plan d'urbanisme est-il recevable, alors que la résolution de 2007 qui accueillait les allégations n'a pas été contestée dans le délai ?
2. Comment articuler l'institution de la forclusion des délais de recours (caducitat) avec le principe de confiance légitime né d'actes singuliers et explicites de l'administration ?
Le Tribunal de batlles avait admis l'irrecevabilité de l'action en se fondant sur la jurisprudence de la Sala (arrêts 34-2008 et 37-2008, réitérés par les arrêts 11 et 12/2009 du 29 janvier 2009). Selon cette jurisprudence, une communication qui contient une motivation individualisée et mentionne les voies de recours n'est pas susceptible de recours si elle ne constitue qu'un acte de trámit.
## Solution et dispositif
La Sala écarte le raisonnement du premier juge. Elle relève que la résolution n° 148 n'est pas l'objet du litige, de sorte que les motifs du jugement de première instance « ne sont pas adéquats pour résoudre la question » posée. Elle juge ensuite que la résolution favorable n'a pas été contestée parce que les destinataires pouvaient raisonnablement, eu égard à son contenu, ne pas vérifier le plan définitif (fondement quart, § 12 et 13). Elle conclut :
> « la tensió entre la institució de la caducitat dels terminis per interposar recursos i el principi de confiança legítima generada per actes propis, singulars i explícits del Comú s'ha d'inclinar en favor del dret a obtenir del Comú una resposta fonamentada »
(fondement quart, § 14 ; traduction : la tension entre la caducité des délais de recours et le principe de confiance légitime découlant d'actes propres, singuliers et explicites du Comú doit être tranchée en faveur du droit d'obtenir du Comú une réponse motivée.)
Le dispositif est ainsi formulé :
> « Estimar el recurs d'apel·lació interposat [...] contra la sentència número 2009-03, de 9 de gener de 2009 dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca. »
(Traduction : Accueille l'appel formé [...] contre le jugement n° 2009-03 du 9 janvier 2009 rendu par la Section administrative du Tribunal de batlles, lequel est infirmé.)
> « Ordenar al Comú d'Andorra la Vella que resolgui la sol·licitud formulada pels demandants amb data 19 de maig de 2008 tenint en compte el que es diu en el penúltim i últim paràgrafs
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de juliol del 2009 - ROJ: STSJAD 173/2009
STSJAD 173/2009 (Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala administrativa, 27 juillet 2009)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 173/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:173, Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala administrativa, 27 juillet 2009, recours n° 70/09 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les époux Esparza i Esparza, propriétaires de terrains situés à Andorre-la-Vieille, participent à la procédure d'élaboration du Plan d'ordenació urbanística municipal (POUM, désigné aussi « POUP » dans le texte) de la paroisse. Lors de l'information publique, ils demandent, le 27 novembre 2003, l'inclusion de l'intégralité de leur propriété dans l'unité d'actuació (UA) Z7, à usage industriel et logistique, au motif qu'elle réunit les conditions d'un terrain constructible (« solar »).
Le 20 juillet 2005, l'équipe rédactrice propose d'accueillir cette demande. Le 27 juillet 2007, le Conseil du Comú adopte la résolution n° 148, qui estime les allégations et la notifie aux intéressés. Le même jour, il approuve définitivement le plan, publié au BOPA le 17 septembre 2007. Le plan approuvé ne reprend pas le contenu de la résolution n° 148.
Le 19 mai 2008, les requérants demandent au Comú de corriger cette erreur. Cette demande est rejetée par silence administratif. Ils saisissent le Tribunal de batlles, dont la Sección administrativa rejette la demande par jugement n° 2009-03 du 9 janvier 2009, en déclarant le refus tacite conforme au droit. Ils interjettent appel.
Le Comú soutient que la communication de 2007, même revêtue de la forme d'une résolution, constitue un acte de trámit. Selon lui, la contestation d'une détermination du planning aurait dû viser l'acte d'approbation définitive. La procédure orale s'est tenue le 19 juin 2009.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions :
Le recours juridictionnel dirigé contre la décision implicite de rejet d'une demande de correction d'un plan d'urbanisme est-il recevable, alors que la résolution de 2007 qui accueillait les allégations n'a pas été contestée dans le délai ?
Comment articuler l'institution de la forclusion des délais de recours (caducitat) avec le principe de confiance légitime né d'actes singuliers et explicites de l'administration ?
Le Tribunal de batlles avait admis l'irrecevabilité de l'action en se fondant sur la jurisprudence de la Sala (arrêts 34-2008 et 37-2008, réitérés par les arrêts 11 et 12/2009 du 29 janvier 2009). Selon cette jurisprudence, une communication qui contient une motivation individualisée et mentionne les voies de recours n'est pas susceptible de recours si elle ne constitue qu'un acte de trámit.
Solution et dispositif
La Sala écarte le raisonnement du premier juge. Elle relève que la résolution n° 148 n'est pas l'objet du litige, de sorte que les motifs du jugement de première instance « ne sont pas adéquats pour résoudre la question » posée. Elle juge ensuite que la résolution favorable n'a pas été contestée parce que les destinataires pouvaient raisonnablement, eu égard à son contenu, ne pas vérifier le plan définitif (fondement quart, § 12 et 13). Elle conclut :
Reproduction verbatim
« la tensió entre la institució de la caducitat dels terminis per interposar recursos i el principi de confiança legítima generada per actes propis, singulars i explícits del Comú s'ha d'inclinar en favor del dret a obtenir del Comú una resposta fonamentada »
(fondement quart, § 14 ; traduction : la tension entre la caducité des délais de recours et le principe de confiance légitime découlant d'actes propres, singuliers et explicites du Comú doit être tranchée en faveur du droit d'obtenir du Comú une réponse motivée.)
Le dispositif est ainsi formulé :
Reproduction verbatim
« Estimar el recurs d'apel·lació interposat [...] contra la sentència número 2009-03, de 9 de gener de 2009 dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca. »
(Traduction : Accueille l'appel formé [...] contre le jugement n° 2009-03 du 9 janvier 2009 rendu par la Section administrative du Tribunal de batlles, lequel est infirmé.)
Reproduction verbatim
« Ordenar al Comú d'Andorra la Vella que resolgui la sol·licitud formulada pels demandants amb data 19 de maig de 2008 tenint en compte el que es diu en el penúltim i últim paràgrafs
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0261-1/08 TSA: 010/09
S E N T È N C I A NÚM. 70-2009
PARTS:
Apel·lant: Esparza i Esparza
Representant: Campillo
Advocat: Querol
Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA
Representant: Gutierrez
Advocat : Campillo
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de juliol de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0261-1/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 70/09 — Décision commentée
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-03, de 9 de gener de 2009 va refusar la demanda promoguda pels Srs. Esparza i Esparza i va declarar que el refús tàcit comunal en relació amb sol·licitud presentada per la part demandant en data 19 de maig de 2008 és ajustat al Dret.
La sol·licitud presentada demanava al Comú d'Andorra la Vella que corregeixi un error en el Pla d'ordenació urbanística municipal, ja que el que recull el instrument definitivament aprovat no és el que per acord comunal de la mateixa data d'aprovació se li va comunicar per resolució escrita, en el sentit de que li era estimada la al·legació realitzada en relació a una finca de la seva propietat.
2.- La part agent interposa un recurs d'apel·lació adduint que la resolució que li fou comunicada, estimatòria de les seves al·legacions, no pot deixar de ser incorporada en el POUP i per això aquest instrument ha comès un error, ja que es contradiu amb el que se li va reconèixer, pel mateix Comú, el mateix dia i per escrit.
3.- La representació processal del Comú considera que la comunicació esmentada, tot i que revesteixi la forma de resolució, és un acte de tràmit i que si el que es vol és recórrer determinacions del planejament el que calia era haver recorregut l'acte d'aprovació definitiva del planejament.
4.- El dia 19 de juny de 2009 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients a les seves pretensions, quedant tot seguir les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per centrar adequadament l'objecte del recurs jurisdiccional cal recordar el següent:
En el procediment de tramitació del Pla d'Ordenació i Urbanisme del Comú d'Andorra la Vella, l'aprovació inicial incloïa la propietat dels demandants en dues unitats d'actuacions: la Z7 170 amb ús industrial i logístic i de gestió directa, i la Z3, amb ús d'edificació aïllada unifamiliar. En el tràmit d'informació pública, el 27 de novembre de 2003 els ara apel·lants van fer al·legacions consistents en demanar la inclusió de tota la propietat en la UA Z7, d'ús industrial i logístic, i gestió directa, per que reunia tots els elements per ser considerada solar.
El dia 20 de juliol de 2005 l'equip redactor informa en el sentit d'estimar l'al·legació i proposa la inclusió dels terrenys en la unitat d'actuació GD-170, modificant els seus límits, i qualificant els terrenys de clau Z7, industrial i logística.
El dia 27 de juliol de 2007 el Consell de Comú resol estimar les al·legacions i dona peu de recurs administratiu en la resolució que així ho acorda (resolució núm. 148), que es notifica als ara apel·lants.
El mateix dia 27 de juliol de 2007 el Consell de Comú aprova definitivament el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Andorra la Vella, que es publica en el BOPA de 17 de setembre de 2007.
Detectada la circumstància de que el POUP aprovat i publicat no incorpora l'acord del dia 27 de juliol de 2007 (la resolució núm. 148 del Comú) el dia 19 de maig de 2008 els agents demanen al Comú que corregeixi l'error i inclogui la totalitat del seu terreny en la unitat d'actuació GD-170, modificant els seus límits i qualificant els terrenys de clau Z7, industrial i logística, sol·licitud que és desestimada per silenci administratiu.
Contra la desestimació d'aquesta sol·licitud per silenci s'interposa el recurs jurisdiccional, amb el resultat que ha quedat explicat en el primer antecedent de fet.
Tercer.- La sentència ha refusat la demanda per tal com la resolució comunal de 27 de juliol de 2007 que dóna resposta a les al·legacions no és susceptible de recurs, tal com ha establert aquesta Sala en la sentència que cita, 34-2008 i 37-2008, afirmació que hem tingut ocasió de reiterar en sentències més recents com les 11 i 12/2009, ambdues de 29 de gener, fins i tot en el cas de que aquesta comunicació es configuri com una resolució, que materialment incorpori una motivació singular per l'interessat i que fins i tot contingui indicació de peu de recursos.
No obstant, i com la part apel·lant te cura d'aclarir, la resolució de 27 de juliol de 2007 no és objecte del recurs, per la qual cosa els arguments que recull la sentència de primera instància no són adients per resoldre la qüestió que els demandants van plantejar en la demanda i reprodueixen en aquesta instància.
Quart.- L'objecte del recurs és la desestimació per silenci de la sol·licitud que, a la vista de què el POUP aprovat no concordava amb la resolució 124, els demandants van formular la petició que hem explicat en el punt 5 del primer fonament de Dret d'aquesta sentència.
És cert que la resolució núm. 148 te un contingut clarament favorable als interessos dels demandants i si s'hagués incorporat, com calia legítimament esperar, al document definitivament aprovat, aquells no haurien recorregut el POUP; per tant, des de la perspectiva dels destinataris de la mateixa era raonable no analitzar el contingut del POUP per efectuar la corresponent comprovació i no ho van fer en la legítima confiança que el POUP incorporava en les seves determinacions el contingut de la resolució núm. 148.
En aquesta situació resulta, d'una banda, que la resolució núm. 148 era favorable als demandants i per no l'havien de recórrer, i per una altra banda, i l'acord d'aprovació definitiva del POUP no tenia per què ser comprovat compte tingut els antecedents exposats.
Arribats a aquest punt, la tensió entre la institució de la caducitat dels terminis per interposar recursos i el principi de confiança legítima generada per actes propis, singulars i explícits del Comú s'ha d'inclinar en favor del dret a obtenir del Comú una resposta fonamentada, ja sigui sobre si s'ha patit un error en l'acord d'aprovació definitiva (o en la pròpia resolució núm. 148 com sosté en autes la representació del Comú) o si des de l'aplicació de la legislació urbanística no era procedent allò que demanaven els interessats malgrat que l'equip redactor va considerar que calia incorporar al planejament.
Procedirà, en conseqüència, estimar el recurs d'apel·lació i declarant que la desestimació per silenci de la sol·licitud formulada pels agents en data 19 de maig de 2009 ha de ser resolta expressa i motivadament pel Comú.
Cinquè.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses del procés.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit
Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Esparza i Esparza contra la sentència número 2009-03, de 9 de gener de 2009 dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca.
Ordenar al Comú d'Andorra la Vella que resolgui la sol·licitud formulada pels demandants amb data 19 de maig de 2008 tenint en compte el que es diu en el penúltim i últim paràgrafs del fonament de Dret quart d'aquesta sentència.
No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.