SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- L'Aute de 8 de novembre del 2006 va decretar per compte i risc de la societat "Azorin" l'embargament preventiu sobre els béns i drets de la societat "Sancho" i dels Srs. Cepeda, Porras i Pla suficient per garantir el pagament de la suma principal de 101.052,77 euros, més altres 18.189,49 euros assenyalats prudencialment per interessos i costes. II.- En data 9 de març del 2007 la representació processal de la societat "Azorin" va formular demanda contra la societat "Sancho" i els seus avaladors solidaris, els Srs. Cepeda, Porras i Pla, en reclamació de la suma de 101.052,77 euros, deute derivat del crèdit en compte corrent pactat amb "Sancho", incrementat amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats, als tipus per a "descoberts", quant a l'interès, i per a "préstecs i crèdits", quant a la comissió, successivament en vigor segons l'ORG_0, a partir del dia 11 d'octubre del 2006, data de la liquidació, fins el seu total pagament, més la totalitat de les costes que generés el procediment. III.- El Sr. Porras, actuant en nom propi i en representació de la societat "Sancho", va contestar a la demanda en data 4 de maig del 2007, sol·licitant que es declarés la nul·litat de l'aval signat entre les parts i es condemnés exclusivament a la societat "Sancho" a satisfer la quantitat reclamada per l'agent menys l'import de les factures lliurades per aquesta societat en concepte de material de papereria o, subsidiàriament, que es condemnés a la societat "Sancho" i als seus avaladors a pagar la suma que li reclamava l'agent menys l'import de les esmentades factures, sense efectuar en qualsevol dels dos casos especial condemna en costes. IV.- El 4 de maig del 2006 la representació processal del Sr. Cepeda va contestar igualment la demanda oposant-se a ella pel fet de considerar que els avaladors no podien quedat obligats com a fiadors de la suma que se'ls hi reclamava en no haver signat l'aval en garantia d'obligacions futures. V.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 21 de novembre del 2008 estimant en part la demanda i condemnant a la societat "Sancho" i els Srs. Cepeda, Porras i Pla a pagar a "Azorin" la suma de 97.635,76 euros, de la qual fins a 30.050 euros més els corresponents interessos s'establia la condemna solidària amb els Srs. Cepeda, Porras i Pla, quantitat incrementada amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats als tipus per a "descoberts" - quan a l'interès- i per a "préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor segons l'ORG_0, a partir de l'onze d'octubre del 2006 i fins el seu total pagament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment. VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Azorin" i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i que es condemni a la societat "Sancho" i als seus avaladors solidaris, els Srs. Cepeda, Porras i Pla, a pagar a la seva mandant de manera conjunta i solidària la suma de 97.635,76 euros, incrementada amb els interessos i les comissions liquidats trimestralment i calculats al tipus per a "descoberts" -quan a l'interès- i per a "préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'ORG_0, a partir del dia 11 d'octubre del 2006 fins el seu total pagament, més la totalitat de les costes del procediment. VIII.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal del Sr. Cepeda sol·licitant també la seva revocació en el sentit de desestimar la demanda de l'agent pel que fa a la condemna del seu mandant i condemnant a l'agent a pagar les costes que li ha generat el procediment. FONAMENTS DE DRET I.- El recurs plantejat per la representació processal de "Azorin" es fonamenta en el criteri que l'aval concedit pels Srs. Cepeda, Porras i Pla en data 22 d'agost del 2002, en virtut del qual els citats senyors es constituïen en fiadors solidaris de "Sancho" per tal de garantir personalment el compliment de totes les obligacions contretes per l'entitat finançada en front "Azorin", comprenia tant les obligacions derivades de la pòlissa de crèdit signada per ells en data 12 d'agost del 2002, com les que van assumir mitjançant un altre pòlissa de data 9 de juliol del 2003, que igualment van signar, i aquest argument s'ha d'estimar. Sense cap mena de dubte l'aval signat pels esmentats senyors en data 22 d'agost del 2002 garantia el pagament per part de "Sancho" del descobert de la pòlissa de crèdit signada per ells en nom de la societat en data 12 d'agost del mateix any i no sols pel que fa al límit pactat, com estima la Sentència recorreguda, sinó pel descobert real que pogués presentar el compte, com destaca la recurrent, amb l'agreujament a més de les comissions pactades en virtut del que s'assenyala al pacte cinquè de la citada pòlissa (foli 170). És cert que el citat contracte d'aval (que consta al foli 115) està redactat de manera poc correcte, ja que fa referència a que els avaladors garantien les obligacions "contretes" per la societat esmentada, o a que ho feien fos quina fos la denominació sota la qual "les hagi contretes", de tal manera que aquestes expressions podien portar a pensar que sols es garantien les obligacions contretes abans de la signatura de l'aval. No obstant, els Srs. Cepeda, Porras i Pla no podien ser induïts a error sobre quines eren els deutes que garantien perquè els dos primers, en nom de la societat, havien signat una pòlissa de crèdit en data 12 d'agost d'aquell mateix any (foli 170) de la què encara no havien disposat, iniciant-se el moviment del compte el dia següent de la firma de l'aval, i per tant el deute que es pogués generar amb el Banc seria en tot cas futur, tenint en compte a més que, en tot cas, la societat a la què avalaven ja havia assumit anteriorment l'obligació. Com posa de relleu la Sentència d'instància, no existeix dubte en relació a la validesa de les fiances de deutes futurs i en aquest cas, atesa l'actuació dels avaladors com representants de la societat deutora, la proximitat entre la data en la què es va signar el contracte de pòlissa i aquella en la que es va concertar l'aval i tenint en compte el seu caràcter indefinit i irrevocable en relació als deutes que es poguessin assumir amb el Banc, és indubtable que els avaladors garantien el deute que ells com a representants de la societat avalada havien assumit. Per aquesta raó, malgrat és cert que la foscor de les clàusules dels contractes d'adhesió no pot afavorir a qui l'ha creat, en el cas present el redactat certament no excessivament clar del contracte d'aval no podia portar a confusió als que el van signar. II.- Ateses aquestes consideracions, cal examinar ara si el citat aval garantia també el compliment de les obligacions que "Sancho" va assumir en virtut de la pòlissa de crèdit signada en data 9 de juliol del 2003 i la resposta també ha de ser afirmativa. En primer lloc, l'aval concedit pels Srs. Cepeda, Porras i Pla en data 22 d'agost del 2002 garantia el compliment per part de "Sancho" de totes les obligacions que aquesta societat pogués assumir respecte del Banc i el seu caràcter indefinit, el fet que no fes referència expressa a la pòlissa de crèdit que les parts havien signat dies abans i la proximitat en el temps entre aquesta i la que es va signar un any més tard porta a concloure que garantia també el compliment d'aquesta segona pòlissa, tant si aquesta era una pròrroga de l'anterior, com si es tractava d'un nou contracte i, per aquest motiu ni a la primera, ni a la segon pòlissa es avaladors van signar l'apartat corresponent a l'aval, perquè aquest ja es va pactar el dia 22 d'agost del 2002. Cal tenir en compte, a més a més, que la primera pòlissa vencia el dia 12 d'agost del 2003 i el nou de juliol es va pactar la segona, per un import superior al degut per la primera i amb un venciment posterior, ja que en execució de la primera el saldo deutor superava al límit pactat (56.859,91 més interessos, en front dels 30.000 pactats), fet que porta a estimar que el que es va pactar va ser una pròrroga de la primera pòlissa per tal de subscriure una nova línea de crèdit. D'altra banda, si la fiança hagués estat referida exclusivament a la primera pòlissa i la segona hagués suposat una novació extintiva, i per tant s'hagués extingit la fiança, el creditor hauria exigit als fiadors el pagament del deute pendent en virtut de la pòlissa avalada, cosa que en cap moment va fer, sinó que la suma deguda en virtut de la primera quedava com deute de la segona. Per aquesta raó, cal entendre que el que es va fer és ampliar el crèdit concedit, per tal de facilitar-ne el compliment, i en aquest sentit cal interpretar la proposta feta pels Srs. Cepeda i Porras en data 1 de juliol del 2002 per tal que se'ls hi ampliés el límit de la pòlissa de crèdit que estava vigent fins llavors (folis 495 a 496). III.- Per totes aquestes raons, considerem que procedeix estimar el recurs formulat per la representació processal de "Azorin" i per tant estimar íntegrament la seva demanda, imposant les costes de la instància als defenents i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada, en virtut del que disposen el Codi 7,51,5 i el capítol X de la Novel·la 82. IV.- El recurs formulat per la representació processal del Sr. Cepeda es fonamenta en la tesi que la Sentència recorreguda ha incorregut en incongruència, ja que condemna als avaladors a pagar l'import de crèdit concedit a la primera fiança quan l'agent sol·licitava el deute sorgit com a conseqüència de la segona. Una vegada estimat el recurs formulat per "Azorin" no és necessari examinar aquest motiu del recurs, ja que ha quedat sense contingut, i cal sols destacar que la demanda presentada per l'agent feia referència sols a la segona pòlissa entenent que no havia estat més que una pròrroga de la primera, criteri que aquesta Sala ha estimat. Per aquestes mateixes raons, no es pot estimar l'argument del recurrent en el sentit que la Sentència recorreguda ha interpretat incorrectament el principi de conservació dels contractes, ja que no sols calia conservar el contracte signat en primer lloc pel que fa al límit pactat, sinó fins i tot calia conservar-lo pel que fa al deute realment generat. Tampoc es pot afirmar que els socis no tenien consciència d'avalar la segona pòlissa, ja que no constava en ella la seva firma, ja que, com hem posat de relleu, per un cantó l'aval ja l'havien prestat abans de concertar-la i, per un altre, tampoc a la primera pòlissa es va signar l'apartat de l'aval i els avalador no podien dubtar de que s'havien obligat a respondre de les obligacions contretes per la societat de la què eren socis. Per últim, tampoc el fet que el Sr. Cepeda vengués totes les accions de la societat al Sr. Porras modifica la responsabilitat que ell va assumir abans de la venda, encara que en el moment en el què se li va exigir el deute ja no fos soci de la societat. V.- En desestimar-se aquest recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cepeda contra la Sentència dictada en data 21 de novembre del 2008 per l'Hble. Tribunal de Batlles, imposant a la part recurrent les costes del seu recurs. ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat "Azorin" contra la mateixa resolució que REVOQUEM, condemnant a la societat "Sancho" i, solidàriament amb ella, als Srs. Cepeda, Porras i Pla a pagar a l'agent la suma de 97.635,76 euros, incrementada amb els interessos i les comissions liquidats trimestralment i calculats als tipus de "descoberts" -quant a l'interès- i per a préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor segons l'ORG_0, a partir de l'onze d'octubre del 2006 -data de la liquidació- i fins el seu total pagament, imposant les costes de la instància als defenents, les del recurs del Sr. Cepeda al recurrent i sense fer especial pronunciament respecte de les de aquesta alçada pel que fa al recurs formulat per "Azorin". Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE