Résumé

# STSJAD 188/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 juillet 2009) > Décision commentée : STSJAD 188/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:188, recours n° 62/09 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La société Recio a assigné, le 8 octobre 2008, MM. Benitez et Cañellas en paiement de la somme de 47 772,63 euros, assortie d'intérêts et de commissions bancaires, ainsi que des dépens. La créance résultait d'un découvert né d'un contrat d'ouverture de compte courant conclu le 14 décembre 2006. Le solde débiteur atteignait 47 772,63 euros au 16 juillet 2008. Par écrit du 29 octobre 2008, les défendeurs ont reconnu devoir la somme réclamée, sans que les dépens de l'instance leur soient mis à charge. Le jugement de première instance, dont la date est indiquée comme le 19 septembre 2008 dans le corps de la décision et comme le 19 février 2009 dans le dispositif de l'arrêt d'appel, a fait droit à l'intégralité de la demande. Il a condamné les défendeurs conjointement et solidairement au paiement du principal, des intérêts et commissions bancaires, ainsi que des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur, à liquider en phase d'exécution. Les défendeurs ont interjeté appel. Leur unique moyen portait sur la seule imposition des dépens. Ils soutenaient que leur situation économique difficile ne leur avait pas permis de s'acquitter de la dette, qu'il n'existait ni mauvaise foi ni témérité de leur part, et que le découvert résultait d'une volonté expresse de la banque. La partie intimée a sollicité la confirmation du jugement, avec mise des dépens d'appel à la charge de l'appelant. La Sala Civil était composée de M. Jean Louis Vuillemin, président, de M. Joan Manel Abril Campoy, magistrat rapporteur, et de Mme Eulàlia Amat Llari. ## Question de droit La question posée était de savoir si la partie qui reconnaît la dette en cours d'instance, sans contester le principal, peut échapper à la charge des dépens lorsqu'elle invoque des difficultés économiques et l'absence de mauvaise foi ou de témérité. Plus précisément, la Cour devait déterminer le critère applicable à la répartition des dépens en l'absence de disposition législative expresse sur l'acquiescement. Le raisonnement de la Cour s'articule autour de trois points : 1. **L'absence de texte spécifique.** La Sala rappelle une doctrine constante, issue notamment de deux précédents cités (sentence du Tribunal Superior du 19 novembre 1998 et aute du 23 octobre 2003). Selon elle, l'ordre juridique andorran ne contient pas de disposition spécifique relative à l'acquiescement (« aplanament ») et à la détermination des dépens, à la différence de ce que prévoit l'article 395 de la LEC 1/2000 espagnole, mentionné à titre de comparaison. 2. **Le critère retenu.** En l'absence de texte, la Cour retient que, lorsque l'acquiescement intervient et que la défaillance du défendeur à exécuter sa prestation est à l'origine de la procédure, la condamnation aux dépens doit être pr

SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la mercantil Recio va interposar demanda, en data 8-10-2008, envers els Srs. Benitez i Cañellas, sol·licitant que es condemnés als defenents a l'abonament de 47.772,63 EUR, amb més els interessos i comissions i amb imposició de les costes processals. La representació processal de la part defenent, per escrit de 29-10-2008, va reconèixer deure a l'agent la quantitat reclamada, però sense que se'ls imposés les costes de la instància. II.- En data 19-9-2008 es va dictar sentència, essent la seva part decisòria: "DECIDEIX: Que estimant en tots els seus extrems la demanda interposada per la representació processal d'Recio contra els Srs. Benitez i Cañellas, ha de condemnar i condemna de forma conjunta i solidària aquests darrers, a pagar a l'agent la quantitat de 47.772,63.- EUR més els interessos i comissions bancaris indicats en el II.- Considerant "in fine" de la present Resolució, des del dia 16 de juliol de 2008 i fins el dia de la total liquidació del deute, i a pagar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència". III.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència i, en data 5-5-09 va articular escrit de conclusions, on pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució dictada a la instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 18-5-09, sol·licita que es procedeixi a la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- L'únic motiu en el qual es fonamenta el recurs de la part defenent rau en la impugnació de la imposició de les costes processals. Argumenta que per motius econòmics no s'ha pogut satisfer el deute envers Recio i no han existit mala fe ni temeritat, per la qual cosa no procedeix la imposició de les costes processals. Afegeix que el descobert ha estat generat per voluntat i acord exprés de la part agent. II.- El present recurs no pot ésser estimat pels arguments que, a continuació, s'exposen. Esdevé doctrina d'aquesta Sala, entre altres sentència del Tribunal Superior de 19-11-1998 i Aute de 23-10-2003, que en l'ordenament jurídic andorrà no existeix, a diferència del que es preveu en altres ordenaments jurídics de l'entorn (cfr. Art. 395 LEC 1/2000, de 7 de gener), una disposició específica en matèria d'aplanament i determinació de les costes processals. Per tant, en aquells supòsits en els quals l'aplanament es produeix i que l'actuació de la defenent de no complir la prestació és la que ha originat la pendència del procés, s'ha d'efectuar imposició de les costes processals. Si traduïm les anteriors consideracions al supòsit que ens ocupa, resulta que l'obertura del compte corrent es va produir en data 14-12-2006 i el ròssec deutor que presentava el compte en data 16-7-2008 era de 47.772,63 EUR. No es pot acceptar l'argument de la defenent que l'existència del descobert i la gènesi del ròssec deutor és imputable a la voluntat de l'entitat bancària, atès que ha estat la part defenent qui amb l'assumpció de diferents deutes ha generat l'estat actual del deute envers l'entitat bancària agent. I tampoc es pot acollir el motiu segons el qual la difícil situació econòmica en la qual es troba la part defenent és la que ha generat l'incompliment de les prestacions contingudes en el contracte. Si bé pot esdevenir certa com a causa de l'incompliment de les seves prestacions, resta clar, com reconeix la pròpia defenent, que no ha complert amb les prestacions derivades del contracte d'obertura de compte corrent, i, per tant, que la part agent s'ha vist obligada a impetrar l'auxili judicial per a aconseguir la defensa dels seus legítims interessos i la satisfacció del seu dret subjectiu. III.- La desestimació del present recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5) Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Benitez i Cañellas contra la sentència, de data 19-02-2009, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.