SENTÈNCIA 72-2023 PARTS: Apel·lant: Sr. Andrade Representant: Sr. Gutierrez Advocada: Sra. Morillo Apel·lat: COMÚ X i A. SA Representant: Sr. Elías Advocat: Sr. Almansa COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2023. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000043/2022. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació del Sr. Andrade va interposar demanda contra el Comú X, en què impugnava la denegació presumpta per silenci administratiu de la reclamació formulada en data 30 de maig de 2022, en què sol·licitava que es declarés la responsabilitat patrimonial del Comú, en ocasió de l'accident de trànsit ocorregut el 28 d'octubre de 2021 a l'avinguda Consell d'Europa de l'esmentada parròquia. 2.- La sentència de 23 de febrer de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda i va condemnar solidàriament l'Administració comunal i la seva companyia asseguradora a satisfer a l'agent la quantitat de 1.725 EUR, amb els interessos legals a comptar de la fermesa de la sentència. La sentència va apreciar l'existència d'una responsabilitat concurrent del Comú i de l'agent, ponderada en un 50% per cadascun d'ells. 3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, la qual es fonamenta en les següents al·legacions: S'ha produït una valoració errònia de la prova practicada en les actuacions, ja que no consta acreditada l'existència de cap senyalització en l'acta de constatació de l'accident, ni l'informe posterior dels agents de circulació ha estat ratificat en el procés. En conseqüència, la responsabilitat de l'accident recau de forma exclusiva en el Comú. S'ha de ponderar també el valor d'afecció derivat de la necessitat de substituir la motocicleta accidentada, tal com ha reconegut la jurisprudència de la Sala Civil d'aquest Tribunal. Procedeix imposar a la demandada el pagament de les costes causades en les dues instàncies, i computar els interessos legals des de la data de l'accident, o bé subsidiàriament des de la reclamació administrativa o des de la contesta a la demanda. 4.- La representació del Comú X. s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments: El Comú ha acceptat que no havia col·locat la senyalització preceptiva, però que estava senyalitzada la velocitat màxima de 20 km/h, com resulta de l'informe de constatació de l'accident, de manera que hi ha una concurrència de culpa de la víctima, correctament valorada en un 50%. L'agent no justifica l'import reclamat en concepte de valor d'afecció, que xifra en un 20% del valor venal de la motocicleta. No es pot apreciar cap temeritat ni mala fe del Comú que justifiqui la imposició de les costes de la instància. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte d'aquest procés versa sobre el reconeixement de la responsabilitat patrimonial del Comú X, com a conseqüència de l'accident que va patir l'agent el 28 d'octubre de 2021 a l'avinguda Consell d'Europa d'aquella parròquia, quan la motocicleta en què circulava va col·lidir amb una tanca que impedia la circulació per la referida via, i que no estava senyalitzada d'acord amb les disposicions del Codi de la Circulació i normativa complementària. No es discuteix que l'Administració comunal va incórrer en responsabilitat, derivada de la deficient senyalització de la tanca. En conseqüència, la qüestió litigiosa queda circumscrita a determinar si es pot apreciar una culpa concurrent de la víctima, per la velocitat a què circulava. També es discuteix si la indemnització reconeguda a favor de l'agent ha d'incloure un valor d'afecció xifrat en un 20% del valor venal del vehicle. Tercer.- Sobre la valoració de la prova practicada en les actuacions, el recurrent discuteix que la sentència apel·lada hagi pres en consideració l'informe que va emetre el caporal del Servei de Circulació Comunal, el qual, junt amb un altre agent, es va desplaçar en la data dels fets al lloc de l'accident. És cert que aquest informe no formava part de l'expedient administratiu, sinó que va ser acompanyat a l'escrit de contesta a la demanda. Tanmateix, va ser admès com a prova documental i no s'aprecia cap obstacle a la valoració d'aquesta prova, que ha estat emesa per un funcionari públic en l'exercici de les seves funcions. En qualsevol cas, les conclusions d'aquest informe incorporat com a prova documental són plenament coincidents amb el contingut de l'acta de constatació d'accident de circulació, que va ser aixecada in tempore non suspecto en la mateixa data de l'accident. Segons aquesta darrera, l'accident es va produir en un tram recte de la via urbana, que estava seca i neta, i que disposava de senyalització vertical de direcció prohibida i direcció obligatòria, segons les fotografies que acompanyen l'acta. A més, el tram estava afectat per una limitació de velocitat de 20 km/h. Encara que el demandant nega que estesin col·locades les dues senyals que apareixen a la darrera de les fotografies de l'acta de constatació de l'accident de circulació, no hi ha cap raó que permeti posar en dubte que aquesta fotografia reflecteixi la situació existent en el moment de la col·lisió. En conseqüència, atès que l'accident es va produir en un tram de la via recte, sec i net, que disposava de senyalització vertical, encara que no fos la reglamentària, i que estava afectat per una limitació de velocitat de 20 km/h., s'ha de concloure que l'interessat circulava a una velocitat excessiva, ja que en cas contrari hagués pogut evitar el xoc. En aquestes circumstàncies, s'ha de considerar ajustada a dret la ponderació de les respectives responsabilitats de l'agent i del Comú que efectua la sentència apel·lada, en el sentit de què correspon assumir a cadascun d'ells el 50% dels danys derivats de l'accident. Quart.- No es objecte de discussió l'import del valor venal del vehicle, un cop descomptades les restes. En aquesta alçada, la qüestió debatuda es circumscriu a determinar si s'ha d'incrementar aquest import en un 20% en concepte de valor d'afecció. Segons l'article 60 del Codi de l'Administració (avui article 64), "la indemnització ha de cobrir exactament el perjudici causat, ha de compensar el dany sofert per la víctima i no ha de produir un enriquiment d'aquesta". En conseqüència, tal com afirma la sentència apel·lada, en absència de qualsevol justificació d'un perjudici addicional al que resulta dels danys soferts per la motocicleta, no es pot incrementar l'import de la indemnització per un hipotètic valor d'afecció que no s'ha acreditat mínimament. Procedeix, doncs, confirmar la indemnització que fixa la sentència de la Batllia, amb els interessos legals meritats a partir de la fermesa de la resolució, d'acord amb el principi in illiquidis non fit mora. Cinquè.- Quant a les costes causades en la primera instància, no es pot apreciar una especial temeritat ni mala fe en cap de les parts, especialment pel fet que la demanda ha estat estimada de forma merament parcial, per la qual cosa s'ha de confirmar també la sentència apel·lada en aquest punt. A més, s'ha de seguir el mateix criteri pel que fa a les costes d'aquesta alçada. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Andrade contra la sentència dictada el 23 de febrer de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE