SENTÈNCIA 000158/2023 Andorra la Vella, el 5 de desembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 19 d'octubre de 2020, la representació processal de la societat Soriano interposà demanda pel procediment ordinari contra la societat Ropero (endavant, ENTITY_4), tot sol·licitant que fos condemnada a abonar-li la suma de 89.012,74 EUR, amb l'interès legal a determinar en execució de Sentència, calculat des de la data de les factures, que és la del seu venciment, i fins a la data que comencés a comptar l'interès moratori equivalent al doble del legal, de conformitat amb els articles 3 i 5 de la Llei 22/2013 de 28 de novembre, així com les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits, a determinar en període d'execució de sentència. En el seu escrit de rèplica redueix la seva reclamació a la suma de 87.834,21 EUR. 2.- En data 7 de desembre de 2020, la representació processal de la societat Ropero contestà la demanda articulada de contrari tot manifestant reconèixer endeutar l'import de 80.154,40 EUR, entenent que els interessos legals s'haurien de comptar des de la data de la contesta a la demanda, no essent aplicable el pagament d'interessos moratoris per aplicació de l'article 4 de la Llei 22/2013 i formulant demanda reconvencional en considerar que la societat Soriano va forçar la resolució contractual sense preavís, produint-li danys i perjudicis que reclamava i quantificava en la suma de 105.956,34 EUR, incrementada dels interessos legals a partir del 22 de desembre de 2019 en què la societat Soriano va resoldre el contracte verbal que les vinculava. Sol·licitava també la seva condemna al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i demanava que s'apliqués la compensació entre els dos imports, resultant una suma a favor de la societat Ropero de 25.801,94 EUR. En l'audiència celebrada en data 8 de febrer de 2021, la part defenent reconeixia endeutar la quantia de 87.834,21 EUR que li era reclamada. 3.- En data 17 de febrer de 2023, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva: "DECIDEIX: Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la societat Soriano contra la societat Ropero, i condemnar la part darrera a pagar a l'agent la suma total de 87.834,21EUR en concepte de factures impagades, endemés dels interessos moratoris, calculats de conformitat amb l'establert al Fonament de dret Tercer de la present resolució. Segon.- Estimar molt parcialment la demanda reconvencional formulada per la societat Ropero contra la societat Soriano i condemnar la darrera a pagar a la primera la suma total de 8.464,14EUR en concepte d'indemnització per danys i perjudicis, import majorat dels interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda. Tercer.- Declarar la compensació de crèdits que ostenten recíprocament les parts agent i defenent, el resultat de la qual comporta la condemna de la societat Ropero a pagar a favor de la societat Soriano la suma de 79.370,07EUR, endemés dels interessos moratoris calculats de conformitat amb l'establert al Fonament de dret Setè de la present resolució. Quart.- Imposar a la societat Ropero el pagament de les costes processals ocasionades, en la forma prevista al darrer Fonament Jurídic de la present resolució judicial." 4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Ropero en considerar, en síntesi, que la Sentència d'instància no efectua una adequada valoració de la prova ni una correcta aplicació de la Llei. Critica, en primer lloc, la condemna en costes respecte de la seva demanda reconvencional, en haver estat la mateixa estimada de forma ínfima. Considera que a banda de la reclamació econòmica, l'adversa amb la seva resolució contractual unilateral no va complir amb el preavís mínim que exigia la seva relació mercantil, que havia de ser d'un mínim de 3 mesos, i sobre això se li va donar la raó. Per tant, entén que en aquest cas caldria aplicar la mitigació prevista per iusta causa litigandi. Subsidiàriament, demana que no s'efectuï cap imposició de costes, en relació a la demanda reconvencional, havent d'assumir cada part les pròpies. Impugna també, en segon lloc, la seva condemna a satisfer els interessos moratoris, en considerar que el motiu de l'impagament de les factures tenia el seu origen en un incompliment contractual de la part agent, essent d'aplicació l'article 4 de la Llei 2272013, tot demanant que es dicti sentència que imposi les costes processals relatives a la demanda reconvencional a la societat Soriano, o subsidiàriament que no s'imposin. Demana també que no se la condemni a abonar els interessos moratoris i la condemna de l'adversa a satisfer les costes generades en aquesta alçada. 5.- La representació processal de la societat recorreguda s'oposa al recurs formulat i demana la confirmació de la resolució impugnada, amb imposició de les costes generades en aquesta alçada. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar si la societat Ropero ha de ser condemnada a satisfer l'interès moratori sobre els imports de les factures impagades, tal i com demana la societat agent i decideix la resolució d'instància i si, a més, la mateixa societat Ropero ha de ser condemnada a satisfer les costes ocasionades per haver-se estimat de manera ínfima la seva demanda reconvencional. Segon.- No és discutit per les parts litigants que durant aproximadament 15 anys la societat Ropero va mantenir una relació d'arrendament de serveis, de caràcter verbal, amb la societat agent, Soriano, que gestionava totes les operacions duaneres pròpies de la societat defenent. Tampoc és discutit que des del 29 de novembre de 2019, la societat Soriano va manifestar a Ropero voler modificar les condicions contractuals existents entre ambdues i fixar una obligació de permanència de 2 anys, en haver sentit comentaris de què Ropero pretenia ocupar-se ella mateixa de realitzar les seves pròpies gestions duaneres. La part recurrent tampoc no discuteix el muntant de l'import que la resolució d'instància la condemna a pagar i que ascendeix a la suma de 87.834,21 EUR. Tercer.- La discussió en aquesta alçada es centra en, d'una banda, la condemna imposada per la resolució d'instància a la societat Ropero a pagar els interessos moratoris calculats sobre la quantia deguda en cada moment i que corresponen a l'interès igual al doble de l'interès legal vigent al moment en què es produeix la mora, que ha de ser fixat en cada cas als 60 dies següents a la data de la presentació de les factures. Al respecte, considera la part apel·lant que la resolució d'instància no efectua una correcta aplicació de la Llei per quant afirma que l'impagament de les factures té el seu origen en un incompliment contractual de la part agent, essent d'aplicació l'article 4 de la Llei 2272013, tot demanant que es dicti sentència que imposi les costes processals relatives a la demanda reconvencional a la societat Soriano, o subsidiàriament que no s'imposin. Demana també que no se la condemni a abonar els interessos moratoris i la condemna de l'adversa a satisfer les costes generades en aquesta alçada. Quart.- I d'altra banda, en la imposició del pagament de les costes a la part defenent, en haver-se estimat la demanda de forma substancial. Al respecte, la part apel·lant considera que malgrat se li hagi estimat la seva pretensió indemnitzatòria de danys i perjudicis en 8.464,14 EUR front als 105.956,34 EUR que reclamava, obvia la resolució d'instància que aquesta no era la seva sola pretensió, sinó que també demanava que es declarés que la resolució contractual unilateral operada no va complir el preavís mínim de tres mesos que ha d'imperar en les relacions mercantils, i aquest extrem també li fou estimat. Considera, per tant, que concorren circumstàncies particulars que haurien de permetre mitigar o ponderar la regla del venciment objectiu d'acord amb la Novel·la 82 Capítol 10. No hi ha dubte que la pretensió de la part agent fou estimada de forma substancial, ja que se li ha reconegut l'import reclamat que, tot i no ser el peticionat en la demanda que ascendia a 89.012,74 EUR, és el que va matisar en la seva rèplica, de 87.834,21 EUR, lluny dels 80.154,40 EUR que en un principi la part defenent reconeixia endeutar, tot i finalment reconèixer la bondat de la suma de 87.834,21 EUR. Per contra i pel que fa a la pretensió indemnitzatòria per danys i perjudicis continguda en la demanda reconvencional, tot i que aquesta hagi estat ínfimament estimada, ja que front als 105.956 EUR reclamats per la societat Ropero, la resolució impugnada només li n'ha reconegut 8.464,14 EUR, és a dir, menys d'un 8%, aquesta estimació ha estat parcial. En conseqüència, correspondrà imposar a la societat Ropero el pagament de les costes derivades de la demanda principal, no procedint en canvi efectuar cap pronunciament en relació a pagament de les costes generades per la demanda reconvencional interposada en haver-se de considerar parcialment estimada, havent-se de revocar la resolució d'instància en aquest sentit. Cinquè.- L'estimació parcial del recurs haurà de comportar que no s'efectuï especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Ropero contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància en data 17 de febrer de 2023, en el sentit d'establir que les costes generades en la instància per la demanda principal aniran a càrrec de la societat Ropero sense que s'hagi de produir un especial pronunciament en relació al pagament de les derivades de la demanda reconvencional. Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes generades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE